remena nena

  Fragment del capítol 5 de Pinocchio en les 5 versions que de tant en tant intentem analitzar en aquest blog. 
 Hi trobem 4 maneres de dir 'remenar, regirar': toscà frugare , genovès/piemontès ravattâ/ravatè, ferrarès rumàr, venecià remenar

 .L´original de Collodi fa servir frugare però en toscà també existeix el paral.lel del ferrarès rumàr -que té el mateix origen que els nostres remugar i rumiar: rumare 1 pop., tosc. Rimenare, rimescolare 2 ant., lett. Ruminare el diccionari Treccani, que dóna l´accepció amb sentit 'ruminare' com a primera, també recorda l´origen toscà del sentit 'remenar': rumare v. tr. [lat. volg. rūmare, der. di rūma «petto, gola»]. – 1.ant. Ruminare [..] 2. tosc. Rimescolare

en vènet també existeix el verb rumare; aquest web el dóna com a genuí en front de l´italianisme sercar -que sí que sembla vàlid quan es tracta de cercar sense remenar; un altre sentit de sercar és el de 'tastar'

LINGUA VENETA	DIALETTO VENETO	ITALIANO
Rumar	Sercar	Rovistare, cercare

Zsercar1 (..) sercar[e] (..) cercare; zsérca le ciave cerca le chiavi! ; zsérca de far ben cerca, vedi di comportarti bene zsercar2 (..) sercar[e] (..) assaggiare, sentire al gusto, assaporare; zsérca el vin = tasta el vin assaggia il vino (SIN. tastar1 , sajar) http://www.xoventu.org/wp-content/uploads/2010/09/disionario-ven.pdf

en aquesta pàgina (on per cert la llengua ja és anomenada directament "dialetto") també consideren rumare com a verb típic vènet i el tradueixen a l´italià com 'rimenare' -amb acudit final inclòs-:

Il verbo rumare in italiano significa rimenare, rimescolare, anche ruminare. In dialetto veneto ma anche emiliano significa rovistare (in genere un recipiente in profondità), (..) grattare la terra, scavare (tipico dei cani), rimescolare. “La ghèto finìa de rumàre lì dentro”(l’hai finita di rovistare lì dentro?). “El can ga rumà da per tuto” (il cane ha scavato dappertutto).(..)
il termine è stato associato anche ad una barzelletta veneta (Il più famoso archeologo cinese? Chiruma Kataosi)(..) qui regira troba ossos

rumare (rumâ) en lígur: el trobem per exemple al diccionari ventemigliusu-italiano que ens va fer arribar amablement Enrico Malan; hi veiem una accepció 4 específica: l´acció pròpia de la sàrcia (xarxa) d´arrastro; ens sembla un verb força descriptiu de l´efecte -no sempre positiu, malauradament- que provoquen algunes sàrcies al fons del mar: no només arrossegar sinó també regirar-ho tot. 
També pengem un exemple en el dialecte del municipi del ponent lígur 

A sciàbega a (..) se tira d’in terra in modu ch’a rüme in sciù fundu, ubligandu i pesci a intrà intu sàcu. 

http://www.cumpagniadiventemigliusi.it/index.php/marina-locale/338-sciabega-e-giancheta 

la sciabega és semblant a la sàrcia anomenada artet. A les fotos (nostres, d´aquí la poca qualitat), la festa de l´artet a Cambrils l´any passat. S´apropa ja la d´enguany

de rumare prové el lígur per escombraria: rumenta; però ja vam veure aquí que per la frase 'remenar a l´escombraria' és habitual fer servir el verb que veiem a la traducció genovesa i dir per tant ravatâ inta rumenta. També vam parlar de l´equivalent occità rementa(s) -que semblaria el mateix mot amb la primera sil.laba reinterpretada com un prefix re-, però Mistral el va relacionar amb llatí ramenta 'llimadures', procedent de radere-

Dos exemples genovesos recents: Quande gh’ea e stradde pinn-e de pertuxi (..) Ò parlòu de chi va a ravatâ inta rumenta http://www.seseditoria.it/gazzettino/dicembre_16bassa.pdf

Un giórno, de quélli che no s’à nìnte de speciâle da fâ, magâra cêuve e l’é fréido, e se va a ravatâ inte vêge cöse, ò atrovòu ’na scàtoa de légno  http://www.seseditoria.it/gazzettino/febbraio_13bassa.pdf     en aquest exemple, sigui dit entre parèntesi, trobem una construcció típica lígur on la condició de fred no s´expressa amb el verb 'fer' sinó amb 'ésser' -i on, per tant, 'fred' és adjectiu i no substantiu: és fred; passa el mateix amb câdo, que a diferència del català, és tant substantiu ('calor') com adjectiu ('calent') 

un de savonès: Fin a l’ätru giurnu eu un poverettu ch ˙ ’ u dumandävu l’elemoxina, poi, ravatandu int’a rümenta, ho truvóu ‘na lanpada vegia; http://www.campanassa.it/3%20campanassa.pdf 

 

dues opinions, no tan recents, sobre el verb (i el substantiu 'ravato' andròmina, moble vell')

        https://archive.org/stream/dellidiomaedell01randgoog#page/n219/mode/1up 

G. Parodi Giornale Ligustico... (1885)

.passem al remenare del text venecià (que ja hem vist que també hauria pogut ser rumare); el verb pot ser pronominal, 'bellugar-se'; l´exemple que ens en dóna aquest diccionari és el de bellugar-se al llit -moviment no gaire aparatós però ple d´agitació: remenar/ ra-(menar[e]) (..) 1. rigirare, rimescolare 2. picchiare (intens. di menare); remenarse vb.reg.rifl. rigirarsi; remenarse ’ntel leto rigirarsi nel letto, senza riuscire ad addormentarsi 

dos exemples més extrets de la mateixa traducció del nostre clàssic (entre parèntesi posem els mots corresponents a alguna de les altres versions)

cap 7 — Vèrzime!, - sigava intanto Bepin da la strada.

— Papà mio, no posso!, - rispondeva el buratin pianzendo e remenàndose2 in tera. La nota del text aclareix als lectors el significat del mot: 2 Rimenandosi, agitandosi scompostamente.(toscà: ruzzolandosi; genovès arrobattandose; ferrarès vultulàndass)

cap 11 Magnafogo (..) in fondo no ‘l gera un cativo omo. E la prova xe stada che, come che ‘l se ga visto portar davanti el pòvaro Pinochio che ‘l se remenava2 come na bissa sigando: “No vogio morir, no vogio morir!”, el ga scominsià subito a comòverse 2 Dimenava.(toscà che si dibatteva; gen. ch´o sbatte pe tutti i versci; fer. ch´al s´agitava..)

al cap. 28, en canvi, trobem un simple menare per referir-se al fet d´agitar una part del propi cos, les cames -o millor dit les potes, perquè qui ho fa és un gos-: el ga subito scominsià a menar le sate come un disperà par star a gala

segon parèntesi, ara ictionímic: hem marcat en negreta el mot bissa 'serp' derivat de bèstia. Habitualment -vegeu per exemple aquí- es considera que el mot vènet per l´anguila jove, bisato, n´és un derivat. En aquest article es posa en dubte la teoria, per raons fonètiques -el pas de s sorda a sonora-. I als textos següents veiem que hi ha una segona hipòtesi:

bisato // biˈźato s. m. sing. (..))[Voce diffusa in tutta l’area ven. Cfr. istroven. (Fiume, Capodistria), pad. e venez. biʃato (anche come eufemismo per l’organo sessuale maschile), bellun. biʃat, vic. e trev. biʃata f. e ital. bisatto ‘piccola anguilla’ (..). < Esistono varie ipotesi sull’etimo della voce ven. bisato: Battisti e Alessio (DEI: s.v., JaFa I: 157) lo collegano all’ital. biscia ‘serpe non velenosa’, dal lat. bēstia(m) (DELI: 220), per la somiglianza fisica delle due specie. Doria (GDDT: 75) contesta quest’ipotesi (v. anche Manzini / Rocchi: 21) a causa di difficoltà fonetiche. È più probabile, secondo Doria, la derivazione dall’agg. ven. biṣo, a sua volta dall’agg. ital. bigio ‘di colore grigio opaco’ Mari romanzi, mari del contatto: lessico e paremiologia 2016

             V.Vinja Poissons serpentiformes:noms panméditerranéens (1976)

Potser hi ha encara una tercera opció: existeix un mot vènet biso que significa 'pèsol', italià pisello. Pisello designa en italià també el penis i no descartem que en vènet s´hagi fet la mateixa comparació. De fet tant l´anguila -ho hem vist en un dels textos de més amunt- com biso poden al.ludir al membre masculí -i potser als testicles? (però vegeu el que ens diu una amable lectora en un comentari a sota de tot) 

                                                   E.Rosman; VocabolariettoVeneto Giuliano (1922)

 el nom bisato a la costa eslovena

Remenar en català pot ser pronominal i el Dgec posa de nou l´exemple de l´agitació al llit  3 pron Regirar-se. Remenar-se al llit, agitat per la febre

per nosaltres -per qui escriu aquest blog- és bàsicament un verb transitiu, i no l´hem fet servir mai com en l´exemple del Dgec o els exemples venecians. Si fem una cerca a google de 'es' + 'remena' en general el que trobem són formes impersonals o passives -exemple escatològic inclòs-

en tot cas el verb segueix viu, i fa pocs dies vam enxampar el nostre nebodet de 5 anys cantant aquest clàssic entre clàssics

  

un altre clàssic: remenar en un acudit del Cu-cut (consultable a la web ARCA) que vam llegir fa uns dies en aquesta novetat editorial 

 









potser us pot interessar també  http://elpetitespolit.blogspot.com.es/2016/01/occitans-o-cantabres.html