Dissabte 1-7 es va celebrar a Cambrils la festa de l'ormeig; enguany vam ajudar a
recollir la sàrcia des de la platja i no vam fer cap foto de l'esdeveniment; una pena perquè
hauríem pogut recollir gràficament un fet sempre espectacular: la
sàrcia havia envoltat una mola de llisses, i a mesura que l´artet
s'apropava i s´anava tancant, la majoria van anar
saltant fora i es van poder salvar. Bravo per elles.
(per compensar la manca de fotos d´aquest esdeveniment concret, al final de l´article en penjarem dues -fetes també a Cambrils- que no hi tenen a veure directament, però que, estranyament, ens van sortir més o menys bé)
(per compensar la manca de fotos d´aquest esdeveniment concret, al final de l´article en penjarem dues -fetes també a Cambrils- que no hi tenen a veure directament, però que, estranyament, ens van sortir més o menys bé)
la foto, prestada per una familiar, és llunyana i s´hi veu poca cosa; però la taqueta blanca a la dreta segurament és una llissa saltant cap a la salvació. A sota, una llissa, ara al moll de Cambrils, que també es va salvar -en aquest cas gràcies al pescador que la va deixar tornar a casa-
De
quina de les vàries espècies de llisses es tractava concretament?
No ho sabem; i encara que ho sabessim, potser no sabríem atribuir-li
amb seguretat un nom popular. I és que els noms catalans de les
llisses són si fa no fa els mateixos però en funció del
diferent indret geogràfic - o de vegades en un mateix indret, com
sembla ser el cas alguerès- una denominació pot arribar a designar
gairebé totes les menes. Ho veurem sobretot en el cas de mújol, que
si bé no acostuma a designar tota la família (com sí poden fer per
exemple muge/muggine/muzao en francès/italià/lígur) acaba sent
aplicat segons el lloc a totes les llisses
Per
en Miquel
Duran el mújol és la llissa de cap gros -o
llobarrera, Mugil
cephalus-
i la llissa (vera) és una de les de llavis gruixuts; és l'opinió més
habitual -vegeu el primer i segon text a continuació; el cas occità
és semblant (però ja
vam veure diferències a l´hora de fer servir el mot lissa,
aplicat de vegades a la llissa
de cap pla i d´altres a la de llavis gruixuts)
Però
al tercer text mújol és el galta-roig (això sí: el text recull
també l´equivalència mújol-M.cephalus).
Al quart és la de cap pla. Al cinqué és la llissa de llavis
gruixuts.
R.Caria; El lèxic dels mariners algueresos (2010)
Jaume Borbera: Caracterització del lèxic alguerès (2000)
A.Griera; Els noms dels peixos...(1913)
Alfred Ayza; La pesca en la València del segle XIV (dins la Revista l´Espill 17 1983)
un
altre text, on, després de recordar que llissa vera és el nom
habitual de M.chelo, se´ns diu que tant llissa com mújol poden
designar M.cephalus -la llissa llobarrera:
A.Corcoll: Una llista de peixos valencians de Mariano Bru (2000)
les
llistes antigues de noms de peixos no ens ajuden gaire: o apareix el
nom llissa o el nom mújol -o tots dos- però sense especificar trets
distintius de cada peix-
Al vell diccionari de Pere Torra mújol és M.cephalus -però sembla que el nom llissa sigui pel cap-pla-
el que diu el DCVB:
MÚJOL || 1. m. Peix
de l'espècie Mugil
cephalus, semblant
a la llissa, LLISSA o LLÍSSERA f. || 1. Peix
acantopterigi de diferents espècies del gènere Mugil;
en canvi en aquest text antic provençal parlen de mujols i calugas
Ja que ha sortit el terme caluga, també present en algunes localitats catalanes: el que sí sembla clar (vegeu el cinquè text penjat més amunt) és que l´aplicació de l´adjectiu 'negra' i 'blanca' es fa sempre a aquestes dues espècies concretes:
M.Alegre, J.Lleonart, J.Veny; Espècies pesqueres d´interès comercial (1992)
Fem
un petit salt -mai millor dit- a la Sardenya:
en aquests
vocabularis sards lissa i muggine són
sinònims intercanviables. I en un altre text, el que pengem a sota, el naturalista sard va
dir que no era capaç de distingir les diferents llisses, i que els
pescadors ho feien tenint en compte... la manera diferent de
saltar de cadascuna
F.Cetti; Storia naturale di Sardegna (1774)
Ja vam veure que el nom francès del moll -surmulet- de vegades és posat en relació amb alguns dels noms per les llisses -per exemple mulet-
L´escórpora és, en certa manera, l´antítesi de les llisses: no salta ni neda, i s´està a l´aguait esperant la seva presa. Però ens permetrà acabar l´article amb un to pseudo(melo)dramàtic, perquè aquesta va deixar que ens hi apropéssim tant que gairebé en vam poder tastar el verí
Edit 26-7: des de Cambrils ens envien (gràcies Gerard M.!) un video de Canal Reus que recull imatges de l´esdeveniment. Durant uns segons -des 40 al 43- veiem les llisses volar.
Més informació sobre la festa de l´ormeig a:
https://es-es.facebook.com/larjau.velallatinacambrils/
articles relacionats:
http://elpetitespolit.blogspot.com.es/2016/11/el-peix-porc-ii.html
http://elpetitespolit.blogspot.com.es/2016/10/el-peix-porc-i.html
Gràcies Pep per fer-te ressò de la Festa de l'Ormeig i enhorabona pel bloc.
ResponEliminaGràcies a tu també, i si ets de l´Arjau l´enhorabona per la "fenya" feta
ResponElimina