El Gazzettino
Sampierdarenese és un
informatiu mensual en paper i també en línia, un dels pocs
periòdics de la Ligúria que inclou seccions -una pàgina al mes- en la llengua
local, el genovès. Com el seu (llarg) nom indica, l´informatiu
té la seva seu al barri genovès de Sampierdarena (San
Pê d'ænn-a)*.
A la pàgina en lígur escriuen alguns dels genovesistes més
coneguts a l´actualitat.
D´altra
banda el col.laborador que signa amb pseudònim O
Crescentìn ('el
singlot'), ha escrit un text que parla de les greus esllavissades que
han hagut de patir, un cop més, els habitants de Gènova; en pengem
un fragment
inte sti
urtimi giorni ægoa n’emmo visto (..) a rêo (..).Torna!
Torna ’n’atra aluvion! Torna gente
ch’a perde tutto,(..) Ma a cösa pezo (..) a l’é che se ti
ricostruisci quello che t’æ perso, se ti te metti torna a
’ncomensâ da-o ninte, nisciun te peu aseguâ che (..) tra ’n
meize ò tra dexe giorni no sucede torna pægio |
|
|
Durant aquests
darrers dies d´aigua n´hem vista un munt (hem vist aigua per tot
arreu/sense parar). Tornem-hi! tornem-hi, un altre al.luvió. De
nou gent que ho perd tot. Però el pitjor és que si
reconstrueixes el que has perdut, si comences de nou des de zero,
ningú no et pot assegurar que (...) d´aquí a un mes o a 10 dies
no torni a passar el mateix |
Aquest a
rêo
del
text (que donaria per un estudi ampli que no estem capacitats per
fer) podria semblar locatiu però en general en els dialectes lígurs sembla mantenir el significat
primari 'completament' 'sistemàticament' 'sense interrupció'. Posem
un altre frase-exemple1:
co-i
seu studdi in sciô zeneise o çerca a tegnir inçeiza una sciamma
che sedonca a s´asmortieiva areo 'amb
els seus estudis sobre el genovès cerca de mantenir encesa una flama
que altrament s´apagaria'. (El
verb asmortar és
semblant al cat. esmorteir o
l´it. Antic ammortare)
il No
moiò tutto arrëo di Bacigalupo è certo più forte e
caratteristico, a nostro parere, di un comune Mi tutto no
moiò; il significato di arrëo è infatti
"interamente", "ai minimi termini".
L'impressione che si riporta dalla lettura di Costa è quella di
un'onesta traduzione quasi letterale (..)
ma
se t’æ d’anâ ’n centro, da solo, (..) no l’é che ti peu
spende dinæ a rêo pe tegnî a machina drent’a ’n posteggio.
En
el glossari a peu de pàgina aquest a
rêo era traduït
amb l´italià come
viene viene i
nosaltres potser en diríem 'de qualsevol manera':
L´arreu català
que fa servir qui escriu aquestes línies és més aviat locatiu (de vegades sol i de vegades reforçant el a/per tot locatiu),
però no és difícil trobar exemples amb el significat 'sense
excepció, totalment' semblant al genovès; de l´Alcover-Moll:
-Aquestes
taronges, triades van a tant; però arreu, van més barato.
(De fet arreu pot indicar una totalitat no només en l´espai, sinó en el temps; exemple de la Gramàtica de T. Forteza -vol.II, pàg 202-:
-Sa batlessa dormia ben arreu )
És
un ús que sembla que trobem a Mallorca, on de vegades arreu es fa servir reduplicat2, i València, on pot arribar a
voler dir, com en el cas genovès, dues coses que podrien semblar
contradictòries, però que suposem que són les dues maneres d´interpretar un mateix concepte, 'totalment': en el sentit de 'sense cura', 'sense destriar' d´una banda, i en el de 'sistemàticament' de
l´altra; ho veiem aquí:
Segons
informava Miquel Adrover (16.06.2006):
A
propòsit del significat de arreu com
a 'fer una cosa ordenadament, completament, sense deixar-se'n
parts',(..) pròpia de les marques d'Elx, ho és igualment de
les marques orientals marines de Mallorca. Direm a un infant que,
davant un plat d'arròs, va triant les tallades i deixa l'arròs:
«Ei, Joan, menja arreu».
cal
tindre en compte l'entrada corresponent del DCVB (..)
1. Successivament
i sense interrupció; cast. arreo
(..) 4. Sense
atenció ni esment; amb deixadesa (Val.); cast. de
cualquier manera. Persona
malcarada y lletja que ademés vist molt arreu (..)
En
altres contrades del País Valencià (a la Valldigna, per
exemple), el significat que tractem del mot arreu és
expressat amb al
tall(..): Mengeu
al tall al tall i no vos deixeu res.»
|
(en un documental acabat de penjar a Youtube, un valencià comença així una definició del seu poble: els valencians som molt arreu (invariable en singular), molt inconstants (..) prò això té un vessant positiu (..) i és que som molt alegres)
Per acabar de complicar-nos el post, un altre significat d´arreu és el de 'de seguida' (el germà de qui escriu, resident a Mallorca, confirma haver sentit aquest ús); de l´Alcover-Moll:
(Rosselló,
Conflent, Cerdanya, Ribes, Ripoll, Penedès);
cast. enseguida. Cuytaren
a enfilarse a n'el “landau”, qu'arrencà arreu com un
llamp, Oller Pil. Pr. 149
No
sabem si és paraula d´ús gaire habitual als parlars occitans, i
creiem que el a/per
tot arreu locatiu
català es tradueix habitualment amb 'pertot' o 'de pertot' (i això
diu la Gramàtica
de l´Occità d´Aitor Carrera). En tot cas, citem Alibert:
arreu,
adv. D'une manière continue, sans interruption, les uns après les
autres, par ordre. Comp. d'arreu, tot arreu, même sens. Syn.
a-de-reng. étym. L. V. arredare, du Germ. red. Cat. arreu.
************************************
En
segon lloc destaquem del text inicial aquest adverbi tórna
que
vol dir 'de nou', 'un altre cop', i que té un orígen transparent.
Usat sol equival si fa no fa a l´exclamació catalana '(sant)
tornem-hi!' Sovint denota impaciència davant la repetició d´un
fet; exemples:
Tórna
co-in’âtra de teu! 'tornem-hi
amb una altra de les teves!', és el que li
diu en Franco Bampi al
seu interlocutor quan aquest amenaça amb explicar-li, com cada dia,
una història de les seves; Tórna! deia
el còmic genovès Giuseppe
Marzari en rebre de la seva dona l´enèsim consell/ordre
sobre la seva manera de vestir.
Quan
acompanya el verb l´hem vist i sentit sempre posposat o situat entre
l´auxiliar i el participi/infinitiu.
També el
piemontès fa servir torna
amb
el mateix significat 3
En
occità una funció semblant la duu a terme l´infinitiu
tornar,
en occitan, équivaut, avec un infinitif, … un verbe en re-
indiquant la réduplication: tornar dire, tornar far, tornar partir,
redire, refaire, repartir. tornar, adv., de nouveau, encore: tornar
plòu, il pleut de nouveau; tornar! encore! es tornar malaut, il est
malade de nouveau.
L.
Alibert DICO
de nouveau se rend par (..) tourna:
(..) se tourna me maridi, si
je me marie de nouveau
Poca
cosa sabem sobre aquest ús en les diferents varietats occitanes; sí
que ens consta que és un ús semblant al del català
d´Andorra
i
en general de zones properes a les de parla occitana.
************************************
* Un
altre text publicat originàriament al Gazzettino ens parla d´un
dels moments clau de la història del municipi de Sampierdarena
quànde
nisciùn de niâtri o l’êa ancón nasciûo, Sàn Pê d’Ænn-a
a l’êa ’na bèlla çitadìnn-a in sciô mâ, co-ina spiâgia
lónga pròpio davànti a-e câze. (..)pöi, ànno dòppo ànno,
l’é arivòu l’indùstria ch’a l’à trasformòu Sàn Pê
d’Ænn-a inta Manchester italiànn-a, coscì fàbriche e pòrto
se son mangiæ a spiâgia, cómme l’é sucèsso a Cornigén e a
Séstri. (Ebe
Buono Raffo; Sàn
Pê d’ Ænn-a e i bàgni) |
|
|
Quan ningú de
nosaltres no havia nascut encara, Sàn Pê d´AEnn-a era una bella
ciutat arran de mar, amb una platja llarga just al davant de les
cases. (..) Després, any rera any, va anar arribant la indústria
que va transformar Sàn
Pê d’Ænn-a
en la Manchester italiana; així fàbriques i port
es van menjar la platja, tal i com va passar a Cornigén i a
Séstri. |
Sàn
Pê d’Ænn-a, Cornigén i Sestri Ponente (a aquestes dues
localitats dedicarem els dos propers posts) són antics municipis
costaners que ja no són ni municipis (van ser annexionats a Gènova
el 1926) ni tenen accés a la costa.
És
l'època [començaments del segle XX] del creixement dels
principals ports del món. A la vegada que Barcelona ampliava el port
amb els molls d'Espanya, Barcelona, Ponent i Contradic, Marsella ho
feia amb les dàrsenes de la «Joliette» i «National» i Gènova
amb els molls i dàrsenes de la «Lanterna» i «Sampierdarena».
L´autora
del text genovès fa servir la paraula spiâgia però
un altre mot habitual per dir 'platja' és mænn-a,
equivalent a 'marina'.4
És
aquesta la gran tragèdia de la Marina, un dels barris més mariners
de la ciutat, però que ja no té accés a la platja. Barcelona la va
fer desaparèixer als anys 1960 per ampliar el seu port. Cada cop que
volen anar a la platja, els habitants de la colònia (..) han
d’agafar el metro per anar a la Barceloneta o les rodalies per anar
al Prat.
Potser
és una utopia,però crec que algun dia s’haurà de restaurar
almenys una part de la platja perduda de la Marina.
A
dalt: tot el tram de costa que van perdre Sants i l´Hospitalet,
des de Montjuïc fins al riu Llobregat. A baix: Mapa
de Gènova. A l´est del centre històric hi ha Sampierdarena,
Cornigliano i Sestri Ponente.
NOTES
1.-
La frase és d´un altre genovesista, l´Andrea Acquarone. Noti´s
que l´Andrea fa servir una grafia on els infinitius acaben amb 'r';
ell mateix en parla aquí
2.-
Exemple extret de la Gramàtica
de Forteza: si
ho cercavem bé, encara trobaríam arreu arreu molts de llochs (..)
3.-
Com a mínim en una altra zona (allunyada de les que estem veient,
però amb part d´història comuna amb el Piemont) es fa servir una
paraula semblant:
en sard 'un altre cop' es diu torra,
com veiem en aquest
diccionari en línia:
tòrra,
avb
un'àtera
borta, (..) beni
torra in bratzos mios! (..)
nuovaménte,
daccapo
again
De
fet en aquesta mateixa pàgina veiem que cada cop que cerquem una
paraula tenim, a peu de pàgina, les opcions 'tornar
(enrera)': torra,
i 'cerca de nou': Chirca
torra.
4.- La
diferència entre 'mar' i 'marina' (platja) ens l´explica la part
final d´aquest
article:
U
ma’ u nu’ l’é ben
dicevano
i pescatori e i marinai, un’affermazione ovvia dietro la quale si
cela però un sottile doppio senso perché ma “male” significa
anche, per omofonia, “mare”. Mare inteso in senso dinamico, come
massa d’acqua in movimento, e quindi gravida di pericoli, in
contrapposizione a marina, mare in senso statico.
Marina
2.
Extensió
de terra contigua a la mar; cast. marina,
costa.(..)
Se
n'anà a passejar envés la marina y ell veu en lo port una nau
(Alcover-Moll)
5.-
Vegeu també aquest
interessant blog.