divendres, 18 de novembre del 2016

menes de menes

 En una (llarga) entrada vam parlar fa un temps sobre diferents usos de la paraula mena i vam veure que en occità -al menys en provençal i en gavot- pot arribar a voler dir 'manera' (menas de pesca= 'menes/ classes de pesca'; menas de pescar= 'maneres de pescar')


Al diccionari de les parles lígurs, recentment penjat a Internet, veiem que aquest, juntament amb la resta d´usos coneguts, també és present als dialectes lígurs:

mena / menna sf. “specie, sorta, condizione; maniera” AG 14.368 de tute queste cinque menne. AG 37.32 de capum grassi, ove e galine/ e d’asai menne salvaxine. (..)IVE 23 una gran gente de tute menne.CIT 105 pâ che apointo o me parle in questa mena. MAF s. xv. (Lunig.) menna. RDB 179 m.s. pesci de ciù menne. GL 4.12 in che pàize, e per quæ settemane/ no v’âlo lê trattaou de questa mena? COM.2 18 ommo de bonna menna.  (..) Cf. DANTE, Inf. 17.39 mi disse: va, e vedi la lor mena; 24.83 e vidivi entro terribile stipa/ di serpenti e di sì diversa mena… http://www.storiapatriasavona.it/storiapatria/wp-content/uploads/2014/06/Aprosio-vol-4.pdf 


Pel que fa al català, hem fet una petita selecció de textos extrets de revistes humorístiques de començaments del s.XX -es tracta, per tant, d´exemples en català de fa un segle o una mica més, i en una llengua propera a la col.loquial-

 Mena amb significat 'classe concreta':
                                         Esquella de la Torratxa nº 2040 (31-1-1918)
                                     Esquella de la Torratxa nº 2020 (14-9-1917)


un exemple amb tota mena de i un altre a sota amb de totes menes (i una segona imatge al costat que no té res a veure amb el que comentem aquí, però que té la seva "gràcia"):





 Amb exemples com el que ve a continuació no és estrany que mena hagi arribat a ser un mot que serveix per comparar per aproximació, i que hagi perdut, en alguns contextos, el sentit 'classe concreta':

                      Be negre, El. Núm. 083 (17 gen. 1933)


I aquí podríem dir que mena és sinònim de 'manera'?:

      Cu-Cut. Any 01, Núm. 24 (12 Juny 1902)


Aquest és el nostre preferit, on mena conviu amb espècie i queda clar que són gairebé equivalents però no del tot: 


  Cu-Cut. Any 05, Núm. 205 (28 abr. 1906) 

 Amb exemples com aquest darrer ens sembla més plausible un hipotètic origen del mot vinculat amb 'mina, filó'; en canvi, expressions com de bona mena  potser apuntarien més aviat cap a un verb menar 'conduir'...  Recordem que el diccionari occità de la parla de Palavas es va 'curar en salut' i va fer constar totes dues etimologies en dues entrades consecutives 

MENA n. f. lat. minera:Mine;filon; extraction ; façon;de tutas las menas: de toutes sortes (en tout genre);espèce;sieu pas d’aquela mena : je ne fais pas partie de cette catégorie de gens ; V. maneira, moda, surta.

MENA n. f. (menare):Menée;conduite; es pas de buna mena : il n’est pas facile à diriger ; a tûs de jugar, as la mena : à toi de jouer, c’est ton tour, V. agûure la man. 



Acabem amb una conversa sentida fa pocs dies al moll de Cambrils:

pescador 1  abans hi 'via quatre maires d´aquetes grandetes..
pescador 2  ni grossa ni petita se n´agafa eh?
pescador 1   per això´t dic, que se n´ha perdut la mena

(amb mena pronunciat entre gutural i nasal)  







La maire -nom de probable origen occità-.
Mirem-la bé a les fotos o, com en aquest cas, als segells, perquè tal i com dieun els pescadors, no hi ha altra manera (o mena) de veure-la a les nostres costes -no sabem si amb una possible dosi de culpabilitat dels mateixos pescadors que fan la pesca d´arrastro-



https://ca.wikipedia.org/wiki/Ll%C3%BAcera#/media/File:Faroe_stamp_423_blue_whiting.jpg  





 Potser us pot interessar també : Menes de totes menes
                                                        L´increïble cas del peix minvant

dijous, 3 de novembre del 2016

què tenen a veure les llisses amb la defensa de la llengua llombarda?

  A l´entrada anterior vam veure diferents explicacions sobre l´origen de la denominació mulet. Encara n´hi ha una altra, habitualment no recollida als diccionaris, però que resulta interessant

 .Els noms mújo(l),muge, muzao etc

Valenciennes -continuador de l´obra de Cuvier- va considerar les denominacions Muge,mulet,meuille (nom aquest de l´atlàntic,p.ex. del Peiteu; cf Mejèlle a le Marche) com a variants d´un mateix mot μύξα -ProtoIndoEuropeu *mew-k, cf. català 'moc'-; recordem que μύξα era una de les denominacions clàssiques d´una espècie concreta, passada més tard a designar totes les llisses


Cuvier/Valenciennes; Histoire naturelle des poissons vol 11 (1836)

meuilles i meuilletz a les obres de Rabelais; i en un diccionari antic però penjat molt recentment a la xarxa: G.Musset; Glossaire des patois et des parlers de l'Aunis et de la Saintonge

Belon -que només coneixia una llissa- ja semblava anar en aquesta direcció


 En aquest llibre no descarten l´explicació de Valenciennes però tampoc la influència posterior de la comparació amb el mul a l´hora de donar el mot mulet. Aquesta influència és gairebé segura perquè, tal i com vam veure a l´anterior entrada, el nom llatí medieval del peix era mulus o mul.

 .Més noms “viscosos”: sobre Liza auratalisa garrúa (..) y (..) de sarro (..).Garro podría ser (..) deformación de sarro, y sarro puede venir de saburra, secreción mucosa  http://www.ictioterm.es/nombre_cientifico.php?nc=149  

potser aquest garro estaria relacionat amb el mot tortosí garro(ner),que el DCVB ens diu que significa 'brut'. No oblidem, però, que de nou segons el DCVB garro a València vol dir 'guenyo, que mira tort'. (més denominacions al voltant de la mirada miop del peix, més avall. I també en parlarem en una altra entrada, així com d´aquest post d´un conegut blogaire gascó que posa en contacte el cat. barroer amb mots gascons per guenyo)

En napolità, parlant de Liza saliens (que creiem que no és gaire habitual a les nostres costes, més aviat és peix d´estuari)Cefaro lemmuso:(..) verzelato.(..) Lemmuso: agg.Viscido
 Un altre mot amb possible connexió amb llim: en aquest cas ens ve de Duhamel, parlant d´una llisa que entra al riu Loire:

Llim i similars podrien provindre d´una arrel que ja vam veure aquí: slime from PIE root *(s)lei-"(..) sticky, slippery" (source also of (..) Greek leimax "snail,(..) Latin limus "slime,mud"


Que l´italià lumaca o el català llimac derivin d´un gr. leimax sembla clar, però que leimax estigui relacionat amb llim, no ho està tant, al menys pel que llegim aquí Isidoro de Sevilla (..) haciendo derivar limax de limus, etimología no justificada, lo considera animal (..) inmundo por nacer del barro


No cal, en canvi, cap profunda anàlisi etimològica per descriure aquesta denominació genovesa de la llissa llobarrera: testone=cefalo calamita ma il calamita è il mangiamerdamusòu merdaiollu


Vegem 2 noms més: Ventimiglès lüpa semblaria una referència no tant a la viscositat com al llavi, la lippe, en el que seria una situació quasi para-l.lela a la del francès, que té dos noms per llisses de llavis desenvolupats (no sabem, però,fins a quin punt els noms són populars o savants):
  Fr. muge lippu i muge labéon
  Vent. lüpa i müzaru lerfàn.

Però a la web cumpagniadiventimigliusi comenten aquesta etimologia del nom del peix: Lüpa; latino LIPPU cisposoEl diccionari Treccani ens recorda que cispa està relacionat amb els ulls, no els llavis: Prodotto di condensazione del secreto lacrimale, che si deposita tra le palpebre (..) durante il sonno. Aquí l´entrada del Wiktionary sobre llatí lippus

Per tant l´etimologia ventimigliusa sembla ser bona ja que la lüpa sembla ser M. cephalus -que no té llavis desenvolupats però les parpelles sí. En tot cas es tracta probablement de mots tots aquests vinculats etimològicament. En vam parlar no fa gaire.
Lüpa-Mugil cephalus a l’é atrà da’e aighe de refüu, ch ’i gh’aruvina e carne,fina a nu’purrere mangià  http://impariamoilventimigliese.altervista.org/pesci_e_bestie_de_marina_intu_parla_ventemigliusu.pdf


Diem “sembla ser” perquè en realitat no tenim clara la nomenclatura lígur i no descartem que hi hagi hagut "transferències" dels noms d´una llissa a una altra. Així, per exemple, el nom müzaru testùn -'capgros'- (l´hem vist també en una cita genovesa)  s´aplica a la llissa de cap prim (que, això sí, duU una referència al cap en el nom científic):  Müzaru testùn - Mugil capito U Müzaru testùn u (..) l’à u murru largu e sbasciau.


A Palavas i bona part de la costa Est occitana trobem el nom  limpousa; pengem un text recent i un d´antic, gairebé un segle anterior, amb els noms de les llisses:
MÛJE (..) vx fr.mujol (..) (mugil cephalus);mulet (..) 
LESSA (..) Lisse, variété de muge sauteur; V. sama
LIMPA (..) lat. Pop. lippa (chassie): Substance visqueuse recouvrant notamment l’anguille et la rendant glissante
LIMPUSA (..) muge (..) proche de la porca, apte à se glisser au delà des cannats (..) V.daurin
DAURIN (..) limpusa marquée d’une tache dorée à la gaugna 
PURCA (..) Espèce de muge (mugil labro-sus);V.limpus
La lenga dau grau de Palavas (1992)
                  Annales du Musée d´histoire naturelle de Marseille (1899)

a tots dos textos aquest nom sembla ser aplicat al galta-roig (el text recent és menys precís); el sentit del mot sembla ser clarament el de 'lliscosa'. A la seva entrada limous Mistral reenvia a limous.

 Destaquem també que els dos textos citen la denominació porca -tot i que sembla haver-hi un intercanvi de noms entre dues espècies als dos textos: al text antic L. ramada és la porca i Mugil labrosus (actualment Chelon labrosus, la llissa vera en català) rep el nom sama/lessa; al text recent és a l´inrevès, La denominació francesa coincideix amb la del text antic:  Le mulet porc (Liza ramada) est une espèce de poissons marins de la famille  des Mugilidae. Il est également appelé mulet capiton et mulet calusse. https://fr.wikipedia.org/wiki/Liza_ramada



vegem ara (segons aquest llibre que tants cops hem citat) un nom marsellès, talugo, que sembla modificació del calugo, calua, caluba i denominacions similars, que trobem també a Catalunya, i potser també del calusse francès vist tot just fa un moment
Talugo. (Fr. Muge à grosses lèvres. Sc. Mugil labrosus). — Dien talugo aou mujou a grossei brego que n’ai parla a l'article mujou.


 Aquí van la resta de noms (fins a 3 semblen ser en realitat per a un mateix peix de llavis gruixuts); el pansar ens desconcerta perquè la llissa no és panxuda, i el carido -citat també per Risso, i que sembla que trobem també a la Ligúria- no sabem si de nou està en relació amb caluga:

-Carido. (Fr. Muge provençal. Sc. Mugil provensalus). — La carido, que li dien tanben sabounie, es un mujou qu'a de labro grosso e poupudo.
-Mujou a taco: jaouno vo daourin (Fr. Muge doré. Sc. Mugil auratus).
-Mujou flavetoun saoutaire (Fr. Muge sauteur. Sc. Mugil salicus).
-Mujou labru vo a grossei brego (Fr. Muge a grosses lèvres. Sc. Mugil labrosus). (el múgil de Provença de Risso)
-Mujou pansar (Fr. Muge cephale. Sc. Mugil cephalus)


Barbier i Miquel Duran, entre mols altres, posen aquest caluga en relació amb la parpella de M. cephalus, en contra del que veiem al segon text de sota -el primer és el de Rondelet, que ja donava el nom popular chaluc. Suposem que aquesta explicació de Barbier i altres és la bona, però la gran varietat de formes del mot caluga és desconcertant. (També és interessant el fet que el nom s´aplica en diferents zones a diferents llisses, però sembla que mai a la que és més "miop", M. cephalus)


François-Alexandre Aubert de La Chesnaye; Dictionnaire raisonné et universel des animaux 
                                                               Barbier fils; Revue des langues romanes (1914)


un altre nom, ara vènet, que fa referència a la mirada guerxa del peix:

                                                                Giuseppe Boerio;  Dizionario del dialetto veneziano (1827)



Acabem recordant que hi ha denominacions que fan referència al cap desproporcionadament  gran de la llissa llobarrera (vegeu M.Duran II, pàg. 225-226). Algunes semblen l´evolució local del kephalos grec, com el vènet sièvolo. A la Llombardia -en aquest cas concret a Màntova- no tenen mar però el nom del peix, ja dificilment reconeixible, sembla que es fa servir fins i tot en algun refrany:    – Sèul = Cefalo (da cui il detto: Dür atm’è ‘n sèul  http://francomortari.altervista.org/blog/gli-anni-difficiliil-dialetto/

                                                              **************************

Pobres llisses: no ens ha semblat mai que fossin desagradables a la vista ni al tacte, però ja sigui pel cap gran, la viscositat, llavis gruixuts, papil.les oculars greixoses.. no semblen un peix gaire ben considerat.
Però tot té la seva part positiva, i és la poca consideració que reben el que, de vegades, els salva la pell (o les escates). I així, fa uns dies vam veure com un jove turista basc pescava al port de Cambrils aquesta llissa -sembla una de les de llavis gruixuts- i als 10 segons (temps de deixar-nos fer un parell de fotos), la retornava a l´aigua, ben viva:  Es una liza guarra, de las de puerto, va dir el noi


 Darrer apunt, aquest d´actualitat i agafat pels pèls, aprofitant que acabem de citar la Llombardia: resulta que el govern regional acaba d´aprovar una llei de defensa de la llengua llombarda. Amb tots els matisos que hi vulguem trobar -gran varietat entre les dues branques del llombard, presència a la regió d´altres llengües com el lígur o l´emilià- ens sembla una gran notícia. No sembla pensar el mateix, però, algun dels membres de l´Acadèmia de la llengua italiana, perquè ja se sap: per ells, de llengua només n´hi ha una


  Potser us pot interessar tambéVacances amb peixos llefiscosos