Uns minuts de televisió, un text setmanal... pot semblar poc, feina de formigueta, però tot ajuda i al darrera d´aquests avenços hi ha una feinada enorme per part d´aquests activistes de la llengua.
Oferim aquí un fragment d´un dels textos de l´Andrea:
Pâ
che o mondo o vagghe a-a reversa se ne dìxan che l’ùnica
organizzaçion internaçionale ch’a l’à a sede italiann-a in
Liguria,a region
ciù vegia d’Euròpa,a l’è Defence for
Children (..) A raxon,in
veitæ,a l’è ligâ a na personn-a,o Pippo Costella,(..) ch’o
l’è de chì (..) DCI a se proponn-e d’avvardâ i driti de
l’infansia; quæ son,ciù in dettaggio?
«
(..) No s’é ciù avviæ a tegnî i figgeu da conto, a scenta a
“cultua di figgeu”. L’infansia a no conta guæi(..) no çe
rendemmo conto che un mondo vexin a-i bezeugni di piccin o l’è
un mondo ciù uman (..)»
Un
figgeu che o l’à lasciou o seu mondo e ch’o l’arriva chì
da solo o no l’à d’arrembi.
|
El món
sembla anar a l´inrevès si ens diuen que l´única organització
internacional amb seu italiana a la Ligúria, la regió més
vella d´Europa, és Defence for Children (..) La raó, en
realitat, està lligada a una persona, el Pippo Costella, (..)
que és d´aquí (..) DCI es proposa defensar els drets de la infantesa; quins són, en concret?
«
(..) ja no estem acostumats a tenir en compte la canalla, està
desapareixent la “cultura dels infants”. La infantesa no
compta gaire (..) no ens adonem que un món proper a les
necessitats dels més petits és un món més humà (..)»
Un
nen que ha deixat el seu món e que arriba aquí tot sol no té
on recolzar-se
|
El text està ple de coses interessants; d´algunes ja n´hem parlat en aquest blog o a altres llocs (l´expressió a-a reversa, avviòu -aquí en el sentit 'acostumat', arrembo...)
Aquí parlarem breument de l´ús del se reflexiu (l´Andrea l´escriu çe: no çe rendemmo conto); com que també n´havíem parlat en un altre blog, copiem i enganxem, amb el nostre propi permís, i hi afegim alguna coseta:
Per
traduir 'Ens veiem' a la Ligúria diuen Se vedemmo,
fent servir el reflexiu se per
la 1ª persona plural, de manera similar a com farien altres
varietats italianes, com el romanesc, o varietats d´els Alps
Marítims: Niça: devèn
s´aimà; Gorbio deven
se vouè bèn 'ens
hem d estimar' (exemples extrets d´un article que ja no és en línia).
Un altre exemple, extret d´un text recent de la la web de l´IEO dels Alps Marítims:
on de pas veiem com el pronom se segueix l´infinitiu en mentonasc:
Jules Ronjat; Essai de syntaxe des parlers provençaux modernes, 1913
Aquest ús de se és diferent del de l´italià estàndard, on es diu ci vediamo o accomodar-ci. De fet el ci italià desenvolupa vàries funcions que en genovès estan reservades a altres paraules. Podem resumir les diferències així (per una explicació més complerta, veieu aquest article. Per comprovar les semblances del sistema de pronoms del lígur amb el d´altres llengües del Nord d´Itàlia vegeu per exemple la pàgina 13 d´aquesta gramàtica de la llengua vèneta):
Un altre exemple, extret d´un text recent de la la web de l´IEO dels Alps Marítims:
Devìan
acoumoudà-se
du retarze, avarìe e greve vari qu’a soutourna Miquelina nou
fasìa subì.
|
Deviavam
s’acomodar
dei retards, auvaris e grevas vari que la catachòrnia Miquelina
tot en un s’encalava de n’inflijar
|
Nous
devions nous
accommoder des retards, pannes et grèves diverses que la
sournoise Micheline brusquement se permettait de nous infliger.
|
on de pas veiem com el pronom se segueix l´infinitiu en mentonasc:
Aquest ús de se és diferent del de l´italià estàndard, on es diu ci vediamo o accomodar-ci. De fet el ci italià desenvolupa vàries funcions que en genovès estan reservades a altres paraules. Podem resumir les diferències així (per una explicació més complerta, veieu aquest article. Per comprovar les semblances del sistema de pronoms del lígur amb el d´altres llengües del Nord d´Itàlia vegeu per exemple la pàgina 13 d´aquesta gramàtica de la llengua vèneta):
| Pr. Refl.i Recíproc | Ci vediamo | Ens veiem | Se vedemmo |
| Pr. OD/OI 1ªpª. pl. | Ci chiamano* | Ens diuen/ens criden | Ne ciamman |
| locatiu | Ce n´è (ò pl. Ce ne sono) | N´hi ha | Ghe n´é |
| Se impersonal + se refl. | Ci si potrebbe dare del tu | hom es podria tutejar** | Se porieiva dâse do ti |
* Fins
al segle XIX l´italià podia fer servir també el Ne en
aquests casos. En nissart trobem una forma semblant. Alguns
dialectes, com el
de Pignola -Potenza, al Sud d´Itàlia però amb parla
gal.loitàlica- fan servir el pronom en també amb funció reflexiva;
ho veiem aquí:
Më,
të, në, vë e së,
quest’ultimo di 3a pers.
sing. e pl., svolgono anche funzione riflessiva.(..)
Në sommë dittë tuttë ‘ci
siamo detto tutto’
** De fet no tenim clar que aquesta frase concreta hagi estat mai dita així; en tot cas actualment hom és una forma impersonal en desús i en realitat diríem Ens
podríem tutejar. La frase
no impersonal també és més habitual en genovès.1
Això
en teoria; en la pràctica el català col.loquial també pot fer
servir el se reflexiu
i recíproc per la 1ª persona pl.: se
n´anem, se
veurem.
i
fins i tot en altres casos: amb pronom OD o OI de 1ª p.pl. on el genovès faria servir ne: s´enviaràs [ens enviaràs] el paquet? O amb la 2ª persona plural, s´ho
dic [us
ho dic] perquè
ho sapigueu, es
veureu [us
veureu] en
el cafè. (exemples
de l´Alcover-Moll)
Les
guies d´usos lingüístics desaproven aquestes formes dialectals;
per exemple en aquesta guiavalenciana llegim:
No
és recomanable la substitució dels pronoms ens i us (o vos) per se,
molt habitual en la llengua parlada amb verbs pronominals
com anarse’n: Se n’anem demà per Ens
n’anem demà, Quan se n’anireu? per Quan us
(vos) n’anireu?
Força
menys acceptable resulta la substitució d’aquests pronoms
per se en oracions reflexives o recíproques: Se
vestim de pressa per Ens vestim de pressa, Giteu-se
abans de les deu per Giteuvos abans de les deu,
S’enganyeu mútuament per Us (vos) enganyeu
mútuament.
Afegiríem
només que en el primer cas, el menys “desrecomanat”,
l´existència d´aquesta forma col.loquial ens sembla de vegades
fins i tot positiva perquè permet que es mantinguin combinacions
de pronoms que serien més difícils amb les formes estàndards;
exemples extrets d´un
article de Maria Pilar Perea sobre els pronoms catalans:
Reducció
a /s/ de nos i vos (→ s), en aquests casos sols en posició
enclítica: arribem-s·hi! (Vilafranca del Penedès, 8*); ficsemç’hi
(el Vendrell, 8); (..) ficseu-z·hi (Montblanc, 8*, Sitges (9))
Si
l´alternativa a aquestes formes (més “ràpides” i per tant més
adequades a la parla col.loquial) són usos estàndards però menys àgils (fixem-nos-hi) que poden acabar provocant la pèrdua d´un dels dos
pronoms, potser millor no estigmatitzar-les.
Un
darrer comentari sobre el lígur: com veiem en aquest article que hem citat més a munt, en genovès
si
dice "u pensa pe
lê" /u
'peNsa pe 'le:/,
quando l'italiano standard richiederebbe
"pensa per sé"
L´absència
de se en aquestes frases és molt característica, però no ho era
tant en la llengua antiga (en aquest cas en savonès)2:
Sta in fatto, però, che il pronome sì per sè, come mi per
me e ti per te, ricorre più volte (..)
Molte
cosse se levava a sì et a lé (6) per reservare a li poveri
6) A sè ed a lui.
1.-
En molts casos hom ha cedit el pas al se impersonal, també molt usat
en genovès (al text que encapçala l´entrada en trobem). Alguns
dels dialectes que tenen pronom expletiu el fan servir com una mena
d´equivalent d´hom. Veurem un exemple de la parla de Ra Bandìa,
dialecte piemontès però amb fortíssima influència del genovès;
el clític acompanya el se, mentre que a altres dialectes amb el se
indefinit sol ja n´hi hauria prou perquè es tracta d´oracions on
no hi ha un subjecte posposat al verb (subjecte que seria l´element
que l´expletiu, en certa manera, anticipa).
un
altre exemple que correspon a l´italià ci+si:
(els
dos exemples provenen de la fantàstica web
de Giampiero Macciò)
2.-
un cas semblant al de l´occità antic:
et
au m´en covenguda guirentia per lor e per lor parentor (Chartes
345.8)
cf.
per si e per tot lor orden (ibid.,
188.1)
