dijous, 5 de juliol de 2018

La Vaca i el Llop


 entrada ampliada el novembre de 2021


 Aquest peix amb reflexos blaus al ventre, envoltat d´escórpores, és una vaca serrana. Ja hem dit més d´un cop que no ens agrada penjar fotos de peix mort, però en aquest cas fem una excepció per dos motius: primer perquè no creiem que arribarem a veure mai aquest peix en viu; segon, perquè aquesta foto, presa a Cambrils, és potser el màxim que ens aproparem mai a una imatge "artística" 




La denominació científica del peix és Serranus scriba -però per Linnaeus Perca scriba; més endavant parlarem del llobarro que per Linnaeus era la Perca labrax, i que per algunes pàgines de wp encara pertany a la mateixa família que els serrans-. El "germà" de la vaca és el serràSerranus cabrillaSegons Rondelet els noms dels nostres dos peixos eren perca (de mar) i serrà



A part del fet desconcertant que Rondelet consideri que el peix té una boca petita, la descripció i el dibuix semblen correspondre clarament a una vaca serrana -que acaba de fer un bon àpat i té una panxa boteruda, això sí. Fins i tot l´aleta caudal és un reflex de la del peix real 
(destacable el fet que Armand Camus, el magnífic traductor d´Aristòtil, consideri pendent de comprovació el fet de saber si l´aleta del peix té o no aquesta forma; ell mateix admet que caldria tindre al davant l´animal.. Certament altres temps, on l´impossibilitat de tenir davant dels ulls el peix no es podia solucionar amb una cerca fotogràfica a Internet)

Molts autors són d´aquesta opinió -és a dir, consideren que la perche de mer de Rondelet és la vaca. Vegem per exemple Lleonart


   (però vegeu els dubtes de Duran, que sembla considerar que tant aquesta perche de Rondelet com el peix que la segueix a l´obra del montpellerenc són el serrà, Serranus cabrilla)

 El que no està tan clar és que la perca dels clàssics grecs i llatins sigui també la nostra vaca. En parlem -i de més noms clàssics de serrans i llobarros- al final de l´entrada

Alguns noms regionals.
Hem vist que per Rondelet Serranus scriba -la nostra vaca- era la perca de mar, i el Serranus cabrilla -el nostre serrà- era el serran. Una equivalència semblant existeix a molts dialectes italians. Pengem a sota les denominacions que va recollir Pietro Doderlein: veiem que la vaca rep sobretot denominacions derivades de perca; també hi trobem la nostra vaca, el lígur barchetto/a,el toscà boccaccia i, aplicat sobretot al serrà, el lígur bolaxo













 Veient el llistat sembla que a Occitània en canvi els noms serrà i perca s´apliquen indistintament a un o altre dels dos serrans-. Alguns autors de fet només consideren un sol serrà. Ho veiem al llibre Pei e pesco, o aquí -on la nota corrigeix el text inicial i recorda que Rondelet (mal escrit al text) ja havia distingit dos serrans: 



abans de parlar dels noms regionals italians comentem una cosa curiosa al voltant de les denominacions oficials; si llegim Bonaparte (dels textos de sota el primer a l´esquerra) comprovem que les equivalències són les que hem vist: S.scriba és la perca i S.cabrilla el serrà; també en algun article més recent. Al text de sota del seu, de Doderlein, sembla que totes dues espècies són anomenades serrà. Als textos de la dreta, de Wikipedia, veiem la situació inversa: ara és S.scriba qui rep el nom serrà i cabrilla és anomenat perca.


La situació és tan confusa que en aquesta interessant web l´autor va parlar de noms dialectals i d´equivalències italianes i un lector li va fer notar que, tal i com estan o semblen establertes aquestes equivalències a l´actualitat, les havia errades 
Francesco ha detto:29/09/2015(..) Ciao, volevo segnalarvi delle inesattezze riguardo questo bell’articolo.(..) quella che noi in dialetto chiamiamo perchia è in realtà lo sciarrano (Serranus scriba), mentre in nostro fannu è quella che in italiano è chiamata perchia (Serranus cabrilla). 

.Vaca
la denominació apareix ja en textos catalans antics; exemples del DCVB: La liura dels serrans, marbre, sarch, variada, vaques, I ss. IIII drs., doc. a. 1361 (Rotger Hist. Pollensa, I, ap. xxix). Pobres vaques y esparrays, Roq. 41. ¿Ne voleu, de jadrioles..., de tords, de vaques serranes?, Ruyra Pinya, i, 26

  a l´exemple de Ruyra, més recent, veiem el nostre peix aparellat a làbrids (juriola, tord) tal i com ja va fer Rondelet en el text de més amunt (ell els anomenava rochaus). A Niça Vacchetta és el nom de tots els petits dels làbrids, llegim aquí. Al Vènet i costa vèneto-adriàtica els noms semblen ser també els mateixos que els d´alguns làbrids:

 G.Faber; The fisheries of the Adriatic (1883)


a la web Elgraisan, tristament desapareguda, consideren el peix directament un làbrid: Perga, sf: sciarrano comune; (Serranus scriba; labride con il corpo tigrato ed una estesa macchia azzurra sull’addome);

(pel que diuen aquí, el nom Donzela, típic de làbrids, també es fa servir a la Ligúria aplicat a la vaca)


a la foto, presa a Cambrils, un làbrid -creiem que aquest-. Quan l´hi vam mostrar a un pescador del poble va identificar el peix, en un primer moment, com "un serranet"  

a la web d´ictiònims andalusos Ictioterm vaca i vaqueta (amb aquesta desinència -eta catalana) i altres variants (i també serrano) són aplicats molt esporàdicament a làbrids; el més interessant aquí són dues coses: que aquests noms semblen designar més sovint Serranus cabrilla


i que els autors diuen desconèixer el motiu de l´atribució del nom vaca a aquests peixos: vaquita, vaquilla, vaqueta, vaca, vaqueta rojavaca serrana, vaquilla serrana, (.) Desconocemos aquí el origen de la asociación del nombre de un animal terrestre (vaca) a otro marino.http://www.ictioterm.es/nombre_cientifico.php?nc=72 

a altres textos semblen apuntar a l´aspecte físic del boví i, especialment, a les seves taques -recordem que els serrans en tenen de ben visibles-

(..)  une troisième représentation, celle d’animal tacheté ou bigarré, pourrait être véhiculée par l’image de ce bovin 


(suposem que també es pot haver establert un vincle entre l´aspecte panxut del peix i el boví. Afegit potser al fet que aquest rebia -però no sabem des de quan- l´epítet "serrana")


Barbier havia pensat més aviat en la relació entre els sorolls que emeten tant el boví com el peix:

 Passem a la denominació lígur Barchetta, però abans veiem un text on semblen confondre-la amb la que acabem de veure -a no ser que s´estiguin referint a la denominació sardo-catalana

o a no ser que les dues denominacions -Vaca i la que veurem a continuació- no siguin més que variacions per etimologia popular d´un mateix mot originari

 .Barchetta. Nom lígur de la nostra vaca serrana -que hauria arribat al català de l´Alguer-; el del serrà és bolaxo

Barchéta - Serranellus scriba A Barchéta a l’à d’i cuřui incunfundibili: növe righe brün-russe pe’ longu e tre giaune pe’ dritu. A testa a l’à d’ê righe purtegalu de traversu.(..) A l’é in caciavù agrüau
Bulàixu - Serranellus cabrilla Candu u Bulàixu u ven tirau föra da l’aiga, ghe sciorte d’â buca a vesciga pe’ nüà. http://impariamoilventimigliese.altervista.org/pesci_e_bestie_de_marina_intu_parla_ventemigliusu.pdf

en aquest llibre asseguren que el nom ve de la comparació amb una barca tradicional:

Dialettologia, geolinguistica, sociolinguistica, 1998)


l´explicació de Pierre Belon -que va aplicar el nom a l´altre serrà- és molt diferent i ens fa retornar a un originari perca:
Porto Venere es troba gairebé a l´extrem Est de la Ligúria; per tant sembla que el nom barquetta és present d´una banda a l´altra de la regió, però a Spezia, municipi amb qui ja acaba la Ligúria, l´ictiònim que trobem pel nostre peix és...Vacca

 .Bolaxo i múltiples variants (Cetti va parlar d´un 'mulasso'
Aquí el caos és ja absolut. I més tenint en compte que hem vist més amunt un ictiònim boccaccia que, aplicat a la vaca, pot conviure a la Toscana amb bolagio, aplicat al serrà. Potser de nou som davant d´adaptacions i reinterpretacions locals d´un o dos ictiònims originaris    

Aquest darrer ictiònim podria estar relacionat (vegeu el text final de Barbier) amb els noms sicilians del mateix peix però també amb noms sicilians similars aplicats al llobarro pigallat i a les cries del llobarro -que també tenen pigues-. Vegem de nou Doderlein amb alguns noms del llobarro pigallat (esquerra) i del llobarro (part dreta):



La primera proposta etimològica faria derivar algun d´aquests ictiònims dels serrans de boca, en referència a la boca gran i badada dels serrans -el text el treiem de l´article de Duran citat més a munt-. 

Bocaccio (..) looks like an equivalent of hanna or hiaticula, i. e. ‘the gaper’.6

 per Barbier també el maltès burkax tindria el mateix origen i seria una referència a la boca badada -com veurem de seguida Barbier va escriure un altre text amb una interpretació diferent sobre les  denominacions de l´estil  borragio, vurraccia



Les formes Buddaci/bolaxo (al primer text aplicades a la nostra vaca) derivarien segons alguns del grec i l´àrab : 

buddaci (Biundi, Traina M a, fu, m) m. sorta di pesce; cfr. cal. buddaci, vuddaci, guddaci ‘sciarrano3, Serranus scriba. Lo stesso pesce in Liguria si chiama bolaxo, in Toscana bolàgio, bolàscio. - Di incerta origine: fu attribuito al greco(v. LGr 88) e all’arabo (v. Pellegrini 197) http://publikationen.badw.de/de/003584244.pdf

Il termine Buddaci (dall’arabo muddag tipo di pesce di mare’, cfr. Pellegrini 1972), o buddaciaru, come dicono soprattutto in alcune località del catanese, è utilizzato nelle località limitrofe o in altre città siciliane, per indicare, in senso dispregiativo, i messinesi http://www.messinareligiosa.it/?p=4505

però en aquest text, on separen de nou una forma buddaci de la maltesa/siciliana burkax(ia), atorguen a aquesta darrera un origen àrab, sí, però reconduïble de nou en última instància a perca:

nel caso del nome di un piccolo pesce, lo sciarrano (..), troviamo in Sicilia il latinismo prècchia, l’iberismo sirrània, il bizantinismo buddaci, mentre l’arabismo bircàçia, bircàçiu (..) si arresta nelle isole di Malta (burkax), pantelleria e lampedusa. l’origine tunisina (berkashke) potrebbe a sua volta avere una matrice greco-latina pérke/PERCA https://core.ac.uk/download/pdf/53301219.pdf 

la forma buddacci en canvi és derivada en aquests dos textos del llatí bulla; el primer text ens ve de Ventimiglia; el segon és sicilià i relaciona aquest bulla amb les bombolles que sortirien de la boca badada del peix (no podria haver-hi també una al.lusió a les pigues del peix, en cas que el nom hagués estat aplicat originàriament al llobarro pigallat?)

Lu buddaci è nu pisci di mari ca ci havi na testa grossa e na vucca granni cu la quali pò fari buddi grossi, dunca stu sustantivu sicilianu veni forsi di la palora siciliana "budda". Stu sustantivu sicilianu veni prubbabbirmenti di lu latinu aquivalenti "bulla". https://scn.wiktionary.org/wiki/buddaci

en aquest text de Barbier veiem una etimologia proposada per Schuchardt -que fa derivar alguns dels noms sicilians del llobarro de labrax, nom grec d´aquest peix- i la rèplica del mateix Barbier -que relaciona aquestes denominacions amb les formes borragio i veu en totes elles un derivat del mot sicilià per 'ampolla de vi'  


(posats a enbolicar la troca, proposem -sense cap raonament històrico-fonètic al darrera- una altra opció: una possible derivació del llatí vorax)

Un altre nom del llobarro que pel que veiem al segon text de vegades és aplicat també als serrans:
Carrousso. (Fr. Perche de mer. Sc. Perca cabrilla). — Es lou noum qu'en caouqneis endre si douno aou sarrau


                                 llobarros a Cambrils, estiu 2021. A prop d´una riera


Els noms clàssics
 La majoria d´autors semblen considerar que la perca de grecs i llatins era la nostra vaca serrana -vegeu per exemple el text de Doderlein més amunt- però per Cuvier la perca de mar era el llobarro -i el nom clàssic de la vaca era erythrinus:




vegeu també J.Mondéjar, que aprofita per donar una possible etimologia del mot grec: 

J.Mondéjar; Robalo y Lubina (1989)  

També molts autors anglosaxons donen al llobarro el nom de sea perch (vegeu per exemple aquí o aquí; però per exemple aquest traductor d´Ateneu va anomenar sea-perch l´anfós assignant al llobarro la denominació sea-bass). I com que el nom més habitual per aquest peix, bass, també pot tenir una accepció més general, en part paral.lela a la del mot perch (vegeu també el nom alemany dels serrans: Sägebarschen), ja tornem a tenir el camp adobat per possibles confusions o ambiguïtats. En aquest text grec, extret d´un interessant fòrum, en van parlar -gairebé com dient La nostra perca té diferents significats, però això de bass és fer-ne un gra massa, eh?:
-Τα περισσότερα λεξικά δεν έχουν καταλάβει ότι υπάρχουν δύο πέρκες. Υπάρχει η πέρκα του γλυκού νερού και η πέρκα της θάλασσας. (..) -και στα γαλλικά υπάρχει μπέρδεμα (..). -Αν εννοείς το serran écriture / perche de mer, ναι. (..)  το bass έχει κάνει μεγάλη ζημιά και σ' αρκετούς μεταφραστές, οι οποίοι ανοίγουν το λεξικό, βλέπουν «πέρκα», και βάζουν άκριτα πέρκα παντού  'La majoria de diccionaris no han entès que hi ha dues perques. Existeix la perca d´aigua dolça i la de mar. -També en francès hi ha confusió (..) -Si et refereixes a serran écriture/perche de mer, sí (..) El mot bass ha fet molt de mal a molts traductors també: obren el diccionari, hi veuen "perca", i posen sense criteri perca per tot arreu' 

Per altres autors l´Erythrinus ('vermell') dels clàssics havia de ser un peix d´un roig més evident, com per exemple la forcadella (peix de la família dels serrans). Això torna a deixar oberta l´opció que la perca sigui la vaca



com que en algun pas clàssic l´erythrinus és associat al pagre, un doble significat del mot és possible ἐρυθρῖνος hermaphrodite fish,prob.ASerranus anthias,Arist.HA538a20 2.a sea-fish,prob.Pagellus erythrinus, Speus.ap.Ath.7

La realitat sobre la identificació de la perca dels antics és potser en un punt intermig: perca designava la vaca però també altres peixos -no només el de riu sinó també altres de mar, com algun làbrid; ho veiem en aquest passatge d´Aristòtil comentat en aquest llibre -i ja hem vist més amunt més conexions entre la vaca i aquests peixos de roca (els rochaus de Rondelet). 
 P.J. van der Eijk; Diocles of Carystus (2018)

 El nom grec clàssic del llobarro és Labrax (i en llatí Lupus). Hi ha una altra denominació,  ἀχάρνας (i variants) que per alguns (P. Barbier per exemple) designava peixos com el Mero o del Dot (parent pròxim dels serrans el primer, fins fa poc considerat un serrànid el segon) que reben denominacions derivades del mot grec o del llatí Acernia: Gerna-Xerna, per exemple, són altres denominacions catalanes del mero i el dot. Possiblement també el lígur Luxerna pertany a la mateixa família de mots:
Epinephelus A Lüxerna de scögliu u l’é in pesciu de mesüre impurtanti e d’â tucia macissa

També hi ha la teoria, però, que Acharnas fos un altre nom pel llobarro. A favor d´aquesta hipòtesi el fet que algun autor clàsic va semblar fer una equivalència Acharnas-Labrax. I segon, el fet que la descripció aristotèlica dels hàbits de l´Acharnas (peix que sovinteja la vora dels rius a la cerca de llisses) fa pensar en el llobarro, no pas en el mero. En parla l´especialista dàlmata $ime Županović en aquest text 

el grec ἀχάρνας hauria estat el llobarro (potser també el llatí Acarne; potser per això al seu llistat final de peixos Plini va citar un acarne però no el lupus?), però els mots com català Xerna/Gerna mantindrien el significat originari d´un vell ictiònim mediterrani que es troba des d´Ibèria fins la Dalmàcia, i que designava el Dot i/o el Mero 

El nom grec clàssic -i actual- de l´anfós o mero sembla que era Orphós. Ens preguntem si Anfós (denominació que arriba fins a punts de la a Ligúria: Anfouson, diuen aquí) no podria ser una derivació, per etimologia populat, del mot grec. Moll va pensar en una cosa semblant però a partir d´un mot àrab.

            Bolletí del Diccionari de la Llengua Catalana XVI p. 109

en tot cas hi ha un altre exemple de possible creuament de noms entre el llobarro i el dot o el mero:  tal i com veiem al mateix text croat penjat més amunt, un dels noms dàlmates del llobarro és Dut: probablement relacionat amb el nostre Dot. 
El també croat Vinja ja havia fet notar aquesta possible relació (i els va considerar tots dos, Dut i Dot, derivats de grec Odús, 'dent'; Veny, en canvi, fa derivar el nom de Doctus -d´on provindrien també alguns noms sud-italians de serranids; en un article escrit en català, Nikola Vuletic es mostra partidari de la teoria de Vinja)

Tant el Dut com el Dot, (i en certa mesura els serrans) són peixos amb fama de ferotges. La part divertida és que un error  (un dels pocs) de Rondelet a l´hora d´identificar els peixos dels clàssics va fer que el nom Acharnas acabés associat a un peix inofensiu i gens ferotge, el besuguet. En parla Cuvier 











        Un Dot (foto VP) i uns besuguets -o més probablement salpes, però ens ajuden a fer-nos una ides- vistos a Cambrils

 L´anfós s´ha fet molt rar i el seu preu als mercats de peixos molt elevat. A la foto una llista d´una barca cambrilenca: el preu del kilo de mero -columna del mig- duplica el del llobarro 


Per acabar, una simetria vèneto-catalana que afecta uns noms del llobarro: Variolo (llobarro jove) i Baila (llobarro pigallat). Tant per l´un com per l´altre hi ha una teoria que els vincula amb Lupus (teoria de pel cas vènet, de Coromines pel català) i una altra que els deriva de Varius (Barbier i Veny). Pengem junts una part del text de Barbier i un resum de les teories de Coromines i Veny:




 

8 comentaris:

  1. La vaca i el llop... ma el llop cuàlo sarìse-lo? el luciopèrca, forse, ke l'è cofà on l u c i u s : https://www.etimo.it/?term=luccio

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola!
      El títol ve del fet que "llobarro" és un augmentatiu de "llop", també a la Ligúria (loasso)
      En canvi vosaltres anomeneu el peix amb altres noms: Baicolo, Branzin, Variolo... és impressionant quan doneu diferents noms als peixos segons la mida i l´edat..

      Elimina
  2. Variolo? nol xé dal caxo el varagnolo - el pése ragno temutissimo dai bagnanti : http://chioggiaesottomarina.altervista.org/condividiallerta-bagnanti/ ... i dixe ke co 'l te bèca el te fà on male bòja...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Alguns pescadors diuen que quan et pica un d´aquests peixos el millor és pixar de seguida damunt la ferida (i hi ha anècdotes al voltant d´aquest tema..)
      Comunque, el variolo o varolo és un dels noms a Venècia pel branzin.
      https://books.google.es/books?redir_esc=y&hl=ca&id=y6c_AAAAMAAJ&q=branzino#v=onepage&q=brancino&f=false

      Segurament ve del fet que quan és jove té moltes pigues (punteggiatura). Mira quines pigues més maques que tenen:
      http://elpetitespolit.blogspot.com/2017/10/dos-llibres-uns-quants-peixos-i-un-munt.html

      en català molts noms de peixos semblen provindre de "varius"; el peix de riu que a Itàlia anomenen vairone segurament també

      Ara miraré alguna cosa sobre aquest nom "varagnolo", ja m´ha picat (mai millor dit) la curiositat ;-)

      Elimina
    2. Per cert, una cosa curiosa és que varagno deu de vindre de 'ragno', aranya (però potser m´equivoco) i que en canvi un altre nom venecià per la spigola/branzin/llobarro és ragno de mar... aquest 'ragno' seria un toscanisme o és forma autòctona?

      https://books.google.es/books?redir_esc=y&hl=ca&id=y6c_AAAAMAAJ&q=branzino#v=snippet&q=ragno&f=false

      Elimina
    3. Tel Vocabolario del dialetto chioggiotto, R. Naccari - G. Boscolo, a cato : "ragno" sm. 1) ragno; 2) tracina ragno lat. trachinus araneus, tracina drago lat. trachinus draco; der. "ragnòlo" branzino giovane lat. dicentrarchus labrax.

      El "varagno" sm. l'è dito 'varagno négro' e l'è el trachino lat. trachinus araneus; 'varagno ragno' trachino drago lat. trachinus draco; 'varagno comun' trachino rigato lat. trachinus lineatus; der. "varagnòla" vipera, lat. trachinus vipera.

      E 'lora: la Vaca, el Llop i l'Aranya :-D

      Elimina
  3. "E 'lora: la Vaca, el Llop i l'Aranya" ;-) Cert

    Hi ha un amic genovès (col.laborador de l´Acadèmia de la llengua genovesa, vegeu aquí: http://www.zeneize.net/media/testi/zzm/121003zo.htm ) que ens envia sovint comentaris via correu electrònic. Avui en publiquem un aquí, amb el seu consentiment.

    m'é vegnûo in cheu quande pescàvo d'in barca; i ciù êan Spari, tanti Bolaxi, e de ræo Barchette. I nommi di pesci càngia da posto a posto
    Seranus Cabrilla= a Sestri e a Genova: Bolaxo,a Savona: Perca, a Olbia(Sardegna): Vacca
    Serranus Scriba = a Sestri e a Savona Barchetta, a Genova:Luxerna, a La Spezia e a Olbia Vacca.

    ResponElimina