dijous, 23 de novembre de 2017

No ens arronsem

 En aquest article parlem de mol.luscs com aquests dos


     dos dels cargols anomenats en occità biòu: Bolinus (o Murexbrandaris, i Hexaplex (o Murex)  trunculus Les fotos són de WP. La que ve a continuació, amb un B. brandaris al mig, és nostra. No recordem com el vam aconseguir, però gairebé segur que no va ser per pròpia mà: es tracta d´un cargol que viu a una certa fondària -Plini el va anomenar pelàgic- i és difícil que un "banyista" en trobi 


  es tracta d´espècies mediterrànies -que han estat a punt de desaparèixer del nostre mar, vegeu aquest article-, i en trobem de semblants, però no les mateixes, en aquest llibre alemany que ens han fet arribar [des d´aquí el nostre agraïment a P.S.] 



  En occità el nom Biòu i variants serveix per designar uns quants cargols marins, en el que seria una comparació amb l´animal terrestre, el bou:

                                   Louis Boucoiran; Dictionnaire (..) des idiomes méridionnaux  (1898)


el nom dels mol.luscs sembla emparentat amb el del mamífer remugant, però també sembla clar que a punts d´Occitània el nom pels dos animals no és exactament el mateix.

Biòu Bigorneau, ou autre espèce de mollusque gastéropode (buccin, triton, troque, etc.). Dans la rade de Toulon, le  biòu désigne plutôt le « bigourneau » du genre Murex, particulièrement le Murex trunculus (..) Le Biòu clavelan, ou Clavelan, ou Droite Épine, dont le canal siphonal est plus long que l'ouverture, correspond au Murex brandaris. Un biòu-arpu (du prov. arpu, qui a des griffes) désigne une coquille habitée par un bernard-l'ermite - qui laisse paraître ses pattes (cf. piade). [Dans d'autres régions, biòu désigne le bœuf, que nous appelons ici  buou].(negreta nostra)

a Palavas, per exemple,  biou designa el bou i un peix, però el nom del mol.lusc és un altre -derivat també, en tot cas, de mots relacionats amb el bou-:

  BIOU (..) n. m. lat. bos, bovis : Bœuf ; taureau ; V. taureu, brau ; biou de mar : uranoscope, poisson de roche qui a sa place dans une bonne bouillabaisse.

BÛ/L/U n. m. lat. pop. bulus (bulot): Escargot de mer (bolinus, murex brandaris)(..) La Lenga dau Grau de Palavas (1991)


Una altra curiositat: sembla que el nom bou aplicat a una barca i una tècnica de pesca no provindria del nom del remugant, sinó del mot grec per 'llençar'. Ens ho diuen l´Alcover-Moll (a l´accepció 2 del mot) i el blogaire R.Geuljans
Etim.: del llatí bŏlus, acte de tirar xarxes’, amb contaminació de bou art. 1 (cfr. el nom de banyes  aplicat a una de les parts de l'ormeig,i el de vaca que es dóna a un ormeig semblant estirat d'una sola barca).

La forme bòu du latin bovis «boeuf» est très, très rare en occitan, et même inconnue en languedocien où on dit biou  (Voir le Thesoc).   Bòu, bol signifie «coup de filet» et vient en effet du grec βολος (..)  A un moment quelqu’un, un estranger?, a confondu le bòu et le biou (..) ce qui a abouti au chalut-boeuf, et la vache

      A la platja menys concorreguda de Cambrils vam trobar alguns exemplars d´un altre dels cargols dels quals sembla que els antics treien la porpra. És una corna (Stramonita haemastona), i sovint té la closca recoberta de glans de mar o, en un camuflatge gairebé perfecte, d´algues. El video, de poca qualitat, té la seva gràcia perquè mentre filmàvem la corna va aparèixer una espontània:



                                     

  
    Hi ha un altre cosa interessant, que ja hem vist al segon text: el nom biòu -o variants- + l´adjectiu arpu (a Rondelet cambu) designa el cranc ermità que ocupa la closca buida -i per tant designa un crustaci a la closca d´un mol.lusc; vegeu també la denominació veneciana bulo col granzo i aquest text de P.Barbier-. En aquest cas l´ermità rep també el nom Piada (nom que segons veiem en aquest llibre ha passat també al francès):



  BIOU (OU BIGOURNEAU) BIOU (OU BIGOURNEAU) : Vocable provençal désignant non pas le vulgaire bigorneau que les bretons nomment Littorine mais les divers genres de Murex.  BIOU ARPU : Etymologiquement: Bigourneau à griffes. En réalité c’est une ancienne coquille de biou squattée par une piade (Bernard l’ermite) de taille respectable. http://www.apvf.org/poissons%20malcor/B.pdf 


 Piade : C’est le Bernard l’ermite qui vient occuper  toutes les coquilles vides des gastéropodes.


 Bieou. (Fr. Coquillage univalve tourné en cône, buccin). — De bieou, su nouestre maraji coumo aou larje, si n'en peso de touto meno, (..) 1° Bieou arpu. (Fr. Bernard l'ermite. Sc. Pagurus bernhardus). — Aqueou bieou si rabaiho din leis arresenso que n'en fagon uno pesco especialo, e serve per pesca souto lou noum de piado



**************************








Això són petjades però també peuades. I a qui escriu aquest blog els seus pares, quan arriba a casa amb els peus molls li diuen que no en deixi pel terra
                           

 Al jaciment romà de La Llosa -Cambrils- s´han recuperat molts exemplars de Murex brandaris:

Les diferències entre les dues vil·les també es posen de manifest amb els mol·luscos recuperats: mentre que als Antigons predominen les ostres –espècie amb clara vocació alimentària–, a la Llosa l’espècie més ben representada és el Murex brandaris, relacionat amb la producció de porpra  Silvia Valenzuela; La Llosa i els Antigons, una aproximació a la producció ramadera de les villaede l’ager Tarraconensis.(2010)


aquí els preus del caragol (nom local per B.brandaris) a la retornada subhasta de Cambrils

                                                                     **************************


 Existeix la denominació piada en català? De moment un nom semblant, pada, s´aplica a un cargol marí que en occità, al menys a Palavas, rep el nom Cornet-

                           E. Ballesteros i T. Lobet; Fauna i flora de la mar Mediterrània (2015)

Pel que fa a aquesta i altres denominacions en castellà, vegeu aquí. La wikipedia francesa també dóna pada com a nom espanyol de C. vulgatum. En aquesta imatge els autors -balears- semblen aplicar el nom pada a un cargol menys allargassat 
                                                                       https://es.slideshare.net/catifel/bivalves-33974868 


al 1er text de sota veiem que, tot i que el nom continua referint-se al mol.lusc, se´ns parla ja de l´ermità que en pot habitar la closca; i a la resta de textos la referència ja és directament al crustaci

 http://www.menorcaweb.net/aguasch/11biodiv/especies/animals/inverteb/moluscos/pada.htm

 pada f Crustaci decàpode abans molt utilitzat en la pesca de peix roquer amb canya. (..) La pada és una espècie de cranc ermità de mida petita 
  Govern de les Illes Balears; Diccionari de pesca (2011)

Els crustacis són també molt comuns a la platja de Torredembarra. (..) L’espècie més comuna a la zona és la pada o ermità, Clibanarius erithropus
Pere Abelló i Sala; Els peixos de la platja de Torredembarra (2006)

Pel que sembla en altres llengües també s´arriba a aplicar una mateixa denominació tant al cargol com al cranc que n´ocupa la closca (és a dir, o a un o a l´altre) ; el mot vènet scardòbola, per exemple, designa segons alguns el mol.lusc i per altres en canvi és el crustaci



 Existeix en català una forma amb “i”, piada? A viquipèdia (text a sota) veiem que sí: aquest nom i pada designen dos ermitans -en el cas de pada també un mol.lusc terrestre-; el dcvb no té entrada 'piada' però a la veu 'pada' fa aquesta mateixa distinció: mol.lusc en cas d´animal terrestre, crustaci quan és marí; en canvi el mot no és present al DIEC-:

«Pada» té aquests significats:

Si premem el link 'piada' no arribem on hauríem d´arribar -avisarem els companys/es de viquipèdia- però en tot cas està clar que estem parlant d´un cranc, d´un ermità, anomenat piada no només en català:

                                    http://www.asturnatura.com/especie/clibanarius-erythropus.html


veiem per tant dues denominacions amb aplicacions semblants però no idèntiques, pada i piada, la segona igual a l´originària  -si és que l´originària és el piada occità que hem vist més a munt- . I sobretot veiem que, si es confirma que són la mateixa paraula i que la denominació piada fa referència a les potes del crustaci que ocupa una closca, el nom marí sembla haver-se estès a un mol.lusc terrestre.



                                      *********************

 A la platja més concorreguda de Cambrils no vam trobar cap corna viva... però sí un munt de cornes amb ermità. Apareixien de 4 en 4, i en una roca n´hi havia unes 25


                                         

la closca que té forma allargada correspon a Cerithium vulgatum, i ja hem vist que quan conté un mol.lusc pot rebre el nom de pada, i quan conté un ermità.. també


*****************


APÈNDIX: el nom lígur dels 2 bious provençals -extret de la wikipedia local: ronseggio (cf. sard runzègghjulu)-  
I runseggi (..) en quelle lümasse de mâ in po ciü grosse (e ciü piccin-e invece e ciammemmu curnetti) da famiggia di mürexi. (..)
E due specce ciü inpurtante sun:
  • l'Hexaplex trunculus (o Murex trunculus o Phyllonotus trunculus) ditu ascì "runseggiu russu de scöggiu" ben ben cumün in scî scöggi da nostra Rivea, (.)
  •  Bolinus brandaris (o Murex brandaris) ch'u l'è quellu cu-u "mannegu" e-e spin-e. Intu zeneize antigu "runseggiu" vueiva dî "penaccu"[1], sciben che stu chì semai u faiæ pensâ ciutostu a 'na massa cu-i cioi.

I aquesta cita final "meio e prender conseio anti che fera lo ronzeio" Anon. Zen. CXVI. [1] que segons ens diu amablement -via correu electrònic- en Fiorenzo Toso, es pot traduir a l´italià com è meglio stare attenti prima che il coltello ferisca (colpisca)


Veiem que relacionen el mot ronseggio amb upennato, un estri agrícola que serveix per roncare: lat.runcare «sarchiare (.) Tagliare, potare  Pel mot francès ronce, planta espinosa que pot recordar el canal amb punxes de Bolinus brandaris, trobem una etimologia semblant -una d´entre vàries de possibles-

 Per tant, tot i el nom roncero que van donar Belon i Rondelet -vegeu imatges a sota, on comprovem que aquest nom va ser aplicat pels dos ictiòlegs a dos cargols diferents: el de Rondelet és clarament B.brandaris, el de Belon no està clar quin és- sembla descartable una hipotètica relació amb el nostre ronso/ronser (castellà roncero), que es pronuncia amb o oberta, i que és habitual en una expressió que defineix qui no es fa endavant i es manté com amagat a la seva closca. 

les denominacions de Belon i Rondelet, i el comentari d´Adanson al seu Histoire naturelle du Senegal. Coquillages (1756)

 Però com que això és un blog i no cal que siguem sistemàtics, aprofitem per dir un parell de coses sobre aquests mots ronso/ronser que ens intriguen: el sentit 'amagar-se' no sembla present en cap mot lígur semblant però sí que hi ha un verb arrosâ i l´expressió fâ roso 'apartar-se, fer espai', que serien d´origen occità, i que trobem en un diccionari penjat en línia des de Savona



arôsâ i fâ rösu -posats en relació amb runsùn 'empenta' i explicats a partir d´un ll. ad-raptiare per G. Parodi  Giornale Ligustico... (1885)

Fer el Ronser a Cambrils:  Fer el ronser Algú que no s’acaba de decidir, que està dubtós.(..) —Què? Véns o no véns? Perquè portes una hora fent el ronser!  a Barcelona creiem haver sentit només la forma 'fer el ronso'  

 un altre sentit del mot és 'afalagador, adulador'. El va fer servir Jaume Roig i no tenim clar el vincle semàntic entre els dos sentits de ronser


                                           ***********************************

 Acabem amb un exemple molt recent d´ús del verb arronsar-se, exemple triat totaaalment a l´atzarEls mestres s’organitzen per defensar-se del 155 (..) el sindicat demana al professorat “que no s’arronsi i segueixi com sempre defensant el model d’escola catalana”

EDIT 20-1. Una amable lectora -vegeu el comentari a sota- ens confirma que els noms vènets de la corna són bùlo a Chioggia i garùxolo a Sottomarina. I això tot i el fet que Chioggia i Sottomarina no només no són gaire distants l´un de l´altre sinó que actualment formen part del mateix municipi


Chioggia i Sottomarina, situats al Sud de Venècia (imatges Google maps)