diumenge, 7 de gener de 2018

anxoves i sardines (i carnestoltes)

 alice (Engraulis encrasicolus). Some of the regional names are more similar to the English word anchovy or our more generic word for small, oily forage fish sardine,such as the Veneto’s anchi￲ and sardon, though this is an area of potential confusion. Daniel Etherington; Italian names for fish and seafood


Ja vam veure aquí que en italià existeix força confusió al voltant de dos mots que han entrat a formar part del vocabulari de la llengua: acciuga i alice

Aportem ara algun text més: aquí ens diuen que alice seria ja des de l´origen el nom que designa el peix fora del seu estat natural -és a dir, seria l´equivalent de la nostra anxova-

Il mediterraneo conta un proprio tema APYU per pesce, cui il gr APHYE piccolo pesce svoltosi nel lat APIUVA e nell’ital Acciùga il cui snm Alìce è dal (genitivo) lat HALLEX ALLICIS e sta per salsa di acciuga (di pesce), termine connesso con il gr HALS sale (..); Alice pertanto è il termine di ricetta  attestatosi ad indicare l’Acciuga al di fuori dell’etimo naturale APYU


en canvi per d´altres l´anxova seria, com en català, el peix conservat. És això el que semblava pensar Carlo Collodi quan va escriure aquest fragment de Pinocchio -per ell les anxoves eren els peixos salats i sense el cap. Al fragment veiem també el nom vènet del seitó, sardon -les versions genovesa i piemontesa nno ofereixen el nom del peix-



A la Romagna, al sud del Vènet, el nom del seitó és també sardone -els de la sardina sarda o sardella i el de la meleta saraghina, vegeu aquí1
1. en aquesta pàgina asseguren que sarda/sardella d´una banda i la sardina (o sardone!) d´una altra són dues espècies diferents, però no especifiquen quines; i aquí consideren que sarda és la sardina fresca i sardella el peix conservat en oli. La Treccani, però, considera sardina, sarda i sardella com a sinònims -això a la seva entrada sardina; a l´entrada 'sardèlla' veurem que no és ben bé així-


De fet també en vènet sembla que hi pot haver confusions amb els noms; ja ho va dir l´autor d´aquest vell text -on veiem que el nom de la sardina és aplicat al seitó/anxova-:

                                              G.L.Faber; The fisheries of the Adriatic (1883)

I en aquest fòrum d´Internet -és a dir, en un text molt més recent, i en dialecte local triestí (Venezia Giulia, a l´Oest del Vènet)- veiem el cas contrari: un internauta en corregeix un altre que havia aplicat (sense seguretat, això sí) el nom regional del seitó a la sardina

-Cussì a ocio me par che manchi el nostro caro sardon "barcolan" (sardina in italian?)

-Perdonime se me permeto: el sardon xè l'acciuga (Engràulis enerassìcholus, e la sardina xè la sardela (Clùpea sardina o Pilchàrdus)

 malgrat aquestes possibles confusions o diferències regionals (aquí de fet asseguren que a la Venezia Giulia 'sardella' també s´aplica al seitó)  sembla clar que al Vènet i a la Romagna sardon(e) és el nom del seitó. I quin és el nom quan volen designar l´animal salat -la nostra anxova-?

Aquest torna a ser un camp de possibles confusions, i el següent text ens diu que de vegades el peix fresc i el salat semblen ser vistos com a espècies diferents:

Sembra vedere ripetersi il problema delle pizzerie in cui si crede che acciuga e alice siano pesci diversi, che non facciano parte dell’opposizione tra [morto imbottigliato] e [vivo natante]. È come quando l’Adriatico con il suo sardone (diminutivo antico) e il Basso Tirreno, lo Ionio e la Sicilia con la sua alice (..) pensano che questi geosinonimi siano cosa altra rispetto all’acciuga dell’Alto Tirreno (> toscano acciuga a Elba e Livorno come probabile ligurismo) e l’acciuga delle pizzerie
J.Trumper; Le parole proprie 2011

  En aquest diccionari l´anxova és la sardella (recordem: a priori el nom per la sardina) salada. Es tracta de la mateixa definició (confusio?) que trobarem de seguida en alguns diccionaris de la llengua grega:
Sardela: sardina
Sardela salada: acciuga


  De fet la resposta al dubte sobre el nom vènet d´anxova l´hem vista ja en alguns textos anteriors (per exemple el que encapçala l´entrada) i la veiem també al diccionari venecià de G.Boerio (per qui sembla que acciuga i alice siguin perfectament sinònims)

En italià existeix el mot sardèlla i pel que sembla el peix designat -de nou la sardina- també pot ser confós amb el seitó
 
Ottavio Mazzoni Toselli; Origine della lingua italiana (1831)

hi influeix segurament el fet que sardèlla -que com hem vist conviu en italià amb sardina i amb sarda- sigui aplicat generalment al peix conservat:
sardèlla s. f. [dim. di sarda2]. – Denominazione pop. delle sardine, spec. quando sono conservate sotto sale in scatole o barili.

pel que fa al francès, al vell diccionari Cotgrave veiem que sardine, sarde i sardelle serien 3 sinònims per designar la sardina. El mot sardelle no apareix als diccionaris moderns, i quan ho fa als antics, de vegades és de nou en forma de confusió sardina-anxova:
Nos vulgo Sardines, Anchois, et Sardes appellamus.


 Aquest text de Rondelet és interessant no només perquè estableix el matís de la possible aplicació d´un nom o altre segons la mida, sinó també perquè, de manera poc habitual en el montpellerenc, no esmenta diferents denominacions locals: sembla que tant sarda com sardina -i en menor mesura sardella- eren i són gairebé pan-romàniques. Recordem però que pels antics (i per Rondelet també) el nom sarda designava en primera instància un parent proper de la tonyina, com per exemple el bonítol (Sarda sarda). Pel que fa al català, el DCVB dóna sarda i sardina com a sinònims (cf. el cas occità), i en Miquel Duran ens resumeix (a pàgines 260-262 del seu llibre) les diferents confusions provocades per la semblança entre espècies
         
                                                    ***********************

En grec, la llengua d´on provindria en darrera instància el mot anxova, aquest nom designa habitualment el seitó salat, i les sardines salades reben els nom Παστές σαρδέλες  o σαρδέλες (σε) κονσέρβα . Però segons alguns diccionaris és la sardina el peix que rep el nom anxova quan és en conserva:

Αντσούγα (..) η σαρδέλα,το χαψί. ΕΤΥΜΟΛ. Ξεν. Όρος<ιταλ.
acciuga(πρβλ. Ιταλ. Διαλεκτ. τ. Anciovaancioaanciua). Κατά μία άποψη,(..) ανάγεται στο λατ.*apya (..), που προέρχεται από το αρχ. Ελλην. Αφύη «σαρδέλα, αντσούγια».
Anxova: la sardina, el χαψί [es tracta d´un sinònim de 'seitó] Segons una teoria, deriva del llatí *apya (..), que prové del grec antic Αφύη  'sardina, anxova'. [La continuació del text ens recorda un altre possible origen del mot: el basc antzua 'salat']
αντσούγια κ.Αντζούγια (..) η σαρδέλα που τρώγεται παστή. [ΕΤΥΜ, Αντιδάν.,<ιταλ. acciuga<δηµώδ. λατ.*apiu(v)a <αρχ. Άφυη «είδς µικρού ψαριού,σαρδέλα», αβεβ. ετύµου, ίσως < ά- στερητ. +φύω, οπότε η λ. θα δήλωνε πιθ. όλα τα µικρά ψάρια]
Anxova: la sardina que es menja conservada en sal (..) De l´italià acciuga, llatí *apiu(v)a, grec antic Άφυη 'mena de peix petit, sardina'  Potser de a +φύω , quan el mot devia designar probablement tots els peixos petits]


als dos textos que acabem de veure se´ns diu, a més a més, que també el nom clàssic aphia -d´on probablement deriva anxova-, designaria la sardina. En realitat aphia és, com sabem, un nom genèric de peix petit (possiblement literalment no-nat) i per tant és comprensible que hagi pogut passar a designar específicament diferents peixos; el seu derivat anxova hauria arribat al grec, en un viatge d´anada i tornada, a travès de la forma genovesa/italiana, i conviu amb un altre mot (a més del 'turc' χαψί), aquest sí propi i no ambigu, per designar l´espècie concreta fresca: γαύρος

Tot plegat complicat pel fet que a Grècia la sardina no és un peix gaire freqüent, i no hi hauria un ús gaire definit de la denominació. I complicat també -si més no així ho afirmen en aquest article- per la possible interferència amb llengües com l´alemany, on el nom del seitó/anxova és precisament sardelle


L´autor d´aquest darrer article citat comenta també que la rarefacció del seitó podria comportar que en un futur no gaire llunyà les anxoves fossin una preparació feta, ara sí, a base de sardines o peixos similars. Més sobre pesca sostenible en aquest llibre aparegut fa només uns dies:


Aquest és un altre llibre recent

http://puv.uv.es/els-parlars-valencians.html 

gràcies al qual hem sabut que en valencià es pot donar un altre equívoc curiós: la tonyina (el gran enemic de les anxoves per cert) quan està conservada rep a València el nom besuc (o besugo). Vegeu també aquest article recent, de títol ben eloqüent: 
http://www.eldiario.es/cv/llengua/nom-dels-peixos-quin-embolic_6_706289372.html  



I en aquest collage mariner no hi ha seitons però es tracta d´un dels regals que hem rebut aquest Nadal (gràcies P.S., a qui ens consta que agraden les anxoves i les sardines)


Potser us pot interessar també: 



EDIT 14-1. Aprofitant que hem entrat breument en temàtica artística, i aprofitant també la relació entre les sardines i el Carnestoltes, volem expressar des d´aquí tot el nostre suport a l´autor de l´obra que pengem a sota. El dibuix va ser triat per votació popular per anunciar la festa de Carnestoltes a la ciutat de Terrassa, i és una clara denúncia de la violència masclista i de la violència que està patint Catalunya, però una organització local va iniciar una campanya per exigir-ne la retirada i finalment el cartell ha estat censurat.




Es tractaria d´una organització, la que ha fet la campanya inquisitorial contra l´obra, religiosa ultra espanyolista ultra conservadora ultra ortodoxa?
 No (o potser en el fons sí): és una organització revolucionària suposadament independentista suposadament d´esquerres suposadament feminista. Viure per veure


http://www.ccma.cat/324/polemica-a-terrassa-pel-cartell-de-ledicio-denguany-del-carnestoltes/noticia/2831182/