divendres, 30 de novembre de 2018

Un monstre d´aigua dolça

  Com a complement de l´entrada anterior, avui fem una incursió en un terreny que ens és desconegut: el dels peixos d´aigua dolça. Més desconegut encara si tenim en compte que el peix en qüestió no és present a Catalunya











      Cottus gobio, el cavilat, i la seva distribució geogràfica -font: Viquipèdia-


 Però és un peix amb denominacions molt interessants; d´entrada l´italiana -scazzoneté un ètim desconegut. Pel que veiem també és anomenat 'escórpora d´aigua dolça'
è l'unico "rappresentante" italiano che vive in acqua dolce degli Scorpeniformi, (.) Questo esemplare, invece, popola le acque dolci (..) ed è chiamato lo Scorfano d'acqua dolce http://www.today.it/scienze/scazzone-pesce-italiano-scorfano-acqua-dolce.html 

  en aquesta web piemontesa el defineixen com un peix zuccone, en el que suposem que és una al.lusió al seu cap gran -cf. occità suc-

 en llombard -si més no a Cremona- té un nom compost, la primera part del qual prové d´una arrel onomatopèica que potser és també la base dels nostres bot, boterut etc; i una segona que en aquest text posen de nou en relació amb la grandària del cap del peix
bòs crapòn (cr.); bòs crapù (cs., sn.); bòsa cràpa (cs.): scazzone (Cottus gobio)(.) pesce (..) con testa molto grande (..). Il secondo elemento del nome prende spunto, precisam., dalle proporzioni del capo rispetto al corpo. ¶ Accr. del dial. cràpa “capo, testa” http://bibliotecadigitale.provincia.cremona.it/monografie/download/monografia10_basso.pdf

 (no sabem si en realitat aquesta segona part del mot estaria més aviat relacionada amb cat. gripau, fr. crapaud)

 en vènet és el Marson, però més que la seva denominació, el que ens ha cridat l´atenció és el redactat del text de la wiki vèneta que en parla -i en concret la part que hem posat en negreta
El marsón (nome sientifego Cottus gobio) el xe un pese tipico dei nostri torenti alpini e prealpini (..) El se trova in tuta Eoropa fora ke in Spagna, centro e sud  ItaliaGreciaBalcani del sud, Scozia,(..) A parte ke da nialtri, se pol trovarlo anca in Romagna, Marche e Toscana  
 on veiem un cas clar del doble ús del se pronominal: en el primer fa que la frase sigui passiva ('es troba') i en el segon, amb l´afegit d´un verb modal, la converteix en impersonal ('se´l pot trobar'/'hom pot trobar-lo')

                                  ********************

 Article de fa poques setmanes: descoberta una nova escórpora -de mar
https://www.researchgate.net/publication/327890268_Scorpaena_decemradiata_new_species_Teleostei_Scorpaenidae_from_the_Gulf_of_Aqaba_northern_Red_Sea_a_species_distinct_from_Scorpaena_porcus

                                  ******************** 

 Més peixos d´aigua dolça -dels quals desconeixem els noms catalans o en qualsevol altra llengua-


els vam veure recentment al Monestir de Pedralbes, i l´objectiu de la visita no eren ells sinó dues interessants exposicions: aquesta i aquesta 

                                          ********************

 Retornem al medi marí per fer un breu comentari sobre aquest llibre que tant ens està fent gaudir. 

Hi trobem un munt de cites catalanes i occitanes, tant de clàssics com Mistral com de diaris o revistes antics -per exemple de la nostra admirada Esquella de la Torratxa. La connexió de l´autor amb la cultura occitana, de fet, ja és coneguda, i algunes de les seves explicacions culinàries ja havien estat publicades al Jornalet

Un treball tant important que és gairebé ridícul que intentem afegir-hi res.. aquest parell d´observacions que segueixen només volen ser un modestíssim contribut a una obra magna:

-en una secció en Vicent parla de les saladures de tonyina i només hi afegiríem un terme ben valencià: el de besug(o) aplicat a la conserva de la tonyina. És una denominació ben curiosa i, pel que sembla, encara molt coneguda (en vam parlar aquí; vegeu també aquíaquí, o la resposta d´aquest usuari d´un fòrum d´Internet). L´autor no l´ha citada probablement perquè, creiem, fa referència més aviat a la tonyina enllaunada -no pas a la salada-

-una mica més endavant, en parlar dels peus de cabra -els parents mediterranis dels percebes- els anomena peus de cabrit. El peu de cabrit en realitat és un mol.lusc -en Vicent en parla una mica abans al llibre, anomenant-lo caixeta, que és també el nom habitual a Cambrils d´aquest parent del musclo. De fet la Viquipèdia catalana alerta sobre la possible confusió:
Cal no confondre el peu de cabra amb el peu de cabrit (Arca noae), un altre marisc menys apreciat i molt diferent malgrat el nom, que no és un crustaci cirrípede sinó un mol·lusc bivalve.

però el cas és que en Vicent Marqués inclou una cita -que no hem control.lat- de Josep Pla; pot ser que efectivament hi hagi localitats on es confonguin les denominacions del cirrípede i el mol.lusc? 


 Potser us pot interessar també:

 http://elpetitespolit.blogspot.com/2014/09/concordanca_18.html