Reprenem
el nostre petit "estudi comparatiu" de 5 traduccions o versions de Pinocchio (una
d´elles és l´original toscà) trobades a la xarxa. Seguirem endavant de
manera aleatòria i no-sistemàtica; una feina ordenada i sistemàtica
es faria eterna perquè a cada línia dels textos hi ha material
interessant. Per posar un exemple: només la frase inicial del
capítol 2 és ja fascinant, amb 5 maneres diferents
d´expressar el subjecte indefinit -la toscana, per exemple,
consisteix en una forma passiva d´un verb... intransitiu; en vam
parlar aquí-.
Els fragments d´avui corresponen al capítol 12. Els personatges que trobem al capítol -a part d´en Pinocchio- són el Menjafoc, un gegant que vol semblar dolent però no ho és tant, i una guineu i un gat que volen semblar bons i no ho són gens. Avui comencem amb aquests dos animalons.
Toscà Ferrarès Venecià Bandidès Genovès
.gen. arrembâ(se)/band.rumbâ(se) corresponen a cat. arrambar. De fet el nostre verb sembla d´origen genovès, tal i com vam veure aquí
.els diferents mots dialectals per 'diners' corresponen en general a antigues monedes
.gen. rebelâ està emparentat amb occità rebelar 'arrossegar(-se)', i forma part d´una d´aquelles famílies de paraules complexes i que ens donen mals de cap. Potser emparentat amb el ravalha que vam veure aquí en parlar dels noms dels besucs i provinent d´una arrel *rabb (o *rep o similar?); vegeu aquest text de Robert Geuljans. La derivació de llatí rebellare sembla improbable però que consti en acta:
C.Randaccio; Dell´idioma e della letteratura genovese (1894)que consti igualment aquesta altra doble teoria (doble teoria, de fet, contradictòria)
P.Malvezin;Glossaire de la langue d´oc (1929).gen. guaei/band. wari corresponen al nostre gaire i mereixeran una entrada pròpia més endavant. Diguem ara només que és absent a gairebé tots els dialectes itàlics a l´Est del Piemont/Ligúria; pel que fa al vènet, una internauta amb gran competència lingüística comenta aquí que el mot li és totalment desconegut -també la forma guari del toscà antic-.
Diguem
també que la forma més 'oficial' d´escriure el mot genovès
seria goæi -de
fet avui mateix en Franco Bampi escriu
aquesta frase: e
telefonæ no son stæte goæi 'no
hem rebut gaires trucades'
.òrb(o)='cec'. En vam parlar no fa gaire i vam veure que aquest significat és més habitual en alguns dialectes que no pas en toscà. Ara veiem en aquest fragment que en efecte on Collodi va escriure cieco tots els nostres traductors posen orb(o) -i només el venecià considera oportú afegir-hi el 'de tots dos ulls' de l´original toscà; pels altres traductors orb(o) ja expressa plenament el concepte-. Tornem a trobar aquest "de tots dos ulls" en un refrany venecià que penjarem una mica més avall-
.igualment interessants els mots per 'coix': el del gen./band. corresponen al nostre ranc. En venecià trobem el mot sòto/a (amb accent obert que el diferencia de sóto 'sota', tal i com ens dieun aquí amb un exemple clarificador: el sòto el xe nà sóto na màchina=lo zoppo è finito sotto un´automobile
No acabem de tenir-ne clara l´etimologia ni els possibles parentius (italià zoppo o cioto? vegeu també aquest article, on apareix citat francès sot, 'estúpid')
Corrisponde
all'italiano antico "cioto", probabilmente di origine
onomatopeica
http://dialetticon.blogspot.com.es/2015/02/soto.html
Sòto,
ag: zoppo; lt. cloppus (dissimilazione cl>z) da l. claudus=zoppo;
v,ts,ist. zoto; fri. zuet http://www.algraisan.it/s22-2.html
una
frase veneciana típica -i paradoxal- on trobem les dues paraules
vistes tot just ara:
un altre mot vènet per 'coix' és, segons aquest diccionari, sanco/a (també escrit zanco o zsanco); però el sentit primer i més habitual de la paraula és 'esquerrà/na'
al Dizionario del dialetto veneziano trobem aquest fascinant 'guerxo (guenyo) de l´ull esquerre'
Aquest és el logo del partit Sanca veneta 'esquerra vèneta'.acabem amb la darrera frase del text: l´original toscà fa servir la comparació amb un ocell, l`òliba, per suggerir una idea d´estupidesa -a la treccani llegim que el segon sentit del mot és uomo sciocco, balordo. El traductor venecià fa servir el mot Scantabàuchi i incorpora una nota a peu de pàgina: : Scanta-baùchi è detto nelle parlate venete la conseguenza negativa di una disattenzione (come prendere una scossa per aver maneggiato incautamente dei fili elettrici),
Semblant el cas del mot bandidès uruc; en Gianpiero, traductor del text, ens comenta amablement via correu electrònic: uruc(che corrisponde al ligure oucu<auruccu) è un uccello, il gufo, che in basso Piemonte è ritenuto paradigma di stupidità.
però per la versió genovesa en Gianpiero fa servir la comparació amb un peix que també per nosaltres és el paradigma de la poca intel.ligència, i del qual hem parlat breument més amunt: el besuc. El que és curiós -i un fet que desconeixíem- és que segons hem llegit a un text de Bordighera (oest de la Ligúria) besuc seria a la costa valenciana sinònim d´'intel.ligent' -si es confirma seria, suposem, una derivació humorística:
u Bezügu (..) il
nome dialettale (..) non
è certo sinonimo di furbizia; forse è dovuto ai grandi occhi che
lo fanno apparire come un essere ingenuo e credulone;al contrario
sulla costa di Valencia (..)“besugo“
(..) è
sinonimo di scaltrezza e prontezza nei detti popolari
de fet també amb un altre nom dialectal del besuc passa una cosa curiosa: sembla que deriva, suposem que de nou de manera humorística, d´un mot per 'astut', però com que és associat al peix acaba significant 'ruc, estúpid' (però també 'qui fa les coses d´amagat', la qual cosa no deixa de ser un possible sinònim d´ 'astut'):
mafrónë:
agg. Manfrone. Furbo, astuto. etim. Lat. “vafer, vafra, vafrum”,
furbo. mafrónë: itt. Manfrone. Pagello bastardo. (..) (Pagellus acarne)Salvatore Argenziano DIZIONARIO-LINGUA-TORRESE-Lettera-M.pdf
Che
manfrone!(nome
del Pagello fragolino, indica in senso figurato una persona sgraziata
e/o lenta di riflessi e/o che
fa le cose di nascosto)civitavecchia
altres noms pel besuc el pinten, definitivament, com a peix poc llest:
bab (b)-/*pap - ' sciocco;brutto;(..) Derivati: (..) bbabbaiòlu 'novellarne delle acciughe' VS, catan.(..) Sic. bbabbanum. 'mafarella (Pagellus acarne L.)
potser és un cas semblant al del nom del burret en sard:
http://www.sardegnacultura.it/documenti/7_49_20060407114902.pdf
uns quants besucs; recordem però que la denominació lígur s´aplica al peix germà, el patxano http://flyingsharks.eu/portal/images/com_fwgallery/files/64/xlpagellusacarne.jpg
i aquesta foto és nostra, de fa uns dies; creiem que es tracta de boga-ravells, però no ho juraríem:
*************************
Intentem sempre complementar els articles amb alguna notícia d´actualitat que tingui a veure amb els dialectes vistos en l´entrada; avui toca una notícia de futbol (sí, sí, futbol), perquè pel que sembla la SPAL, l´equip de Ferrara, ha aconseguit pujar a la primera divisió italiana. Visitant un parell de pàgines que celebraven l´ascens hem pogut saber que si algú pregunta 'què ha fet la SPAL' Csala fatt la Spal?, li podem respondre: a séƞ in A!
*************************
per aquest article hem rebut el "suport tècnic" d´una amiga, gràcies Paula S.
potser us pot interessar també:
http://elpetitespolit.blogspot.com.es/2015/01/arrambar-amb-tot.html
http://elpetitespolit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada