diumenge, 21 d’octubre de 2018

Fascinació per la lletjor



 Que l’i’a de pus laid de mau-foutu qu’uno limando, qu’uno solo esquichado coumo se l’avias passa dessus un camioun de 15 touno qu’uno baudroi ,qu’uno clavelado o uno escorpèno (rascasso)? https://www.cieldoc.com/presso/integral/pres0088.pdf 

  L´escórpora (Scorpaena porcus) és un peix fascinantment lleig; un veritable monstre marí, ara sí. Sobre la també monstruosa germana gran d´aquesta escórpora, el peix anomenat a Cambrils polla, vam parlar aquí



A més a més és un peix perillós; però mentre el gravàvem la nostra mà es va mantenir ferma -la resta del cos tremolava.


 Perillós perquè pot provocar punxades molt doloroses; d´aquí, és a dir del fet de relacionar-lo amb les picades de l´escorpí, venen molts dels noms vulgars del peix -tot i que en alguns textos, com el que pengem a sota, van semblar considerar que el nom derivava de la lletjor de l´animal

                                                Dizionario Tecnico-Etimologico-Filologico (182939)


en aquesta cançó popular vèneta -de Chioggia- ens diuen que només hi ha una picada més dolorosa que la de l´escórpora: la de l´amor 
                                                 https://archive.org/details/lapescadelpesce00nardgoog/page/n116   


 Durant molt de temps ens hem resistit a fer una entrada sobre aquest peix perquè pensavem, erròniament, que les seves denominacions, derivades majoritàriament del grec skorpios, no donaven gaire joc. En paraules de l´ictiòleg clàssic Pierre Belon:



 Però d´entrada Belon, que no era occità com Rondelet i no coneixia tan bé com ell els noms mediterranis, va obviar la denominació d´òc Rascassa. Aquest nom ha passat també al francès i es troba a la Ligúria occidental i a part del domini català/valencià/balear. Un text de Ventimiglia (Ligúria):

Scorpaena porcus A Rascàssa a l’é in pesciu da u scafu macissu e u sguinciu d’a schina curmau. A vive pousà insci’u fundu, fandu de tütu pe’ deghisàsse tra e àreghe e e roche. 
http://impariamoilventimigliese.altervista.org/pesci_e_bestie_de_marina_intu_parla_ventemigliusu.pdf

 sobre l´origen de la denominació rascassa i l´aplicació de l´adjectiu rascàs als noms d´altres peixos (p.ex. sargou rascas; la variada, que té unes espines a l´aleta dorsal força punxegudes) vegeu aquest article de P.Barbier 

Vegem Mistral i a continuació un text provençal: 





https://www.lexilogos.com/provencal/felibrige.php?q=escourpes


(estaríem temptats de creure que aquesta denominació gòmits no seria més que 'vòmits', deguda a la repugnància que provoca el peix; però en català gòmit és una variant de gòbid, nom dels burrets)


 Xavier de Fourvière La Creacioun dóu Mounde (1891)



 Com veiem l´entrada Rascasso de Mistral i la traducció francesa del segon text donen 'gripau de mar' com a nom francès de la rascassa. D´aquest i altres noms com diable de mar va parlar Duhamel al seu llibre -de vegades barrejant descripcions de l´escórpora amb la d´altres peixos de l´Atlàntic o amb la del rap



Més fotos preses a Cambrils, totes relacionades indirectament amb les escórpores i directament amb la barca cambrilenca de la família Domènech Mar i Vela: a dalt a l´esquerra, unes rates pescades per la barca; el nom occità i francès del peix és aquí també rascassa amb ´afegit 'blanca'. A la dreta, un ranxo (cortesia dels Domènech, Alexis i Òscar, i del cuiner Joan) a base de rates i aranyes; molt més bo del que pot semblar dit així. 

A la tercera foto uns peixos regalats pels Domènech: a dalt a la dreta hi veiem clivillons -peixos classificats, a l´igual que les escórpores, dins l´ordre escorpeniformes; a l´esquerra i a la part baixa un altre peix, el rap, a qui el seu aspecte li ha valgut denominacions que el relacionen potser no amb els gripaus, però sí amb la granota. Però el que ens sembla més extraordinari d´aquesta darrera foto és comprovar que el llenguado que hi apareix deu d´haver viscut la darrera etapa de la seva vida amb aquesta enorme ferida, probablement causada per la queixalada d´un altre peix 


 Algunes denominacions catalanes de l´escórpora fosca:

  Aqust llibre, Ictionímia, conté a manera d´apèndix un llistat dels noms de peixos a cada municipi pesquer -avançant de Nord a Sud, des de Llançà fins a les Cases d´Alcanar. Algunes coses interessants que hi trobem:

 -Noms com pinya o rufí, dels quals intentarem parlar en futures entrades

 -A municipis com Blanes o Mataró la forma escórpera -que segons Coromines seria anterior a la més habitual a l´actualitat escórpora (l´evolució hauria estat escórpena-escórpera-escórpora). I a diferents municipis una forma escorpra, que de fet és la que trobem a documents antics -i que fonèticament sembla poder correspondre i donar lloc tant a la forma amb -e com a la forma amb -o

 -A Cambrils el nom és escórpora però al següent municipi -la Cala, l´Ametlla- i ja a tots els altres anant cap al Sud, trobem escorpa. Semblaria que la dicotomia escórpora/escorpa ens podria gairebé servir per separar el català oriental i occidental, però escorpa també es troba esporàdicament a municipis del nord com L´Escala

 -Hi ha alguns exemples esporàdics de l´ictiònim Rasclot. I només al darrer poble, Les Cases d´Alcanar, és a dir al més proper amb el País valencià, el nom rascassa. Veurem dos textos més avall que és una denominació habitual a la costa valenciana. Per tant el nom de possible origen occità és -si més no actualment- gairebé inexistent a Catalunya però reapareix al Sud. 


De tota manera al seu llibre en Miquel Duran l´autor documenta aquest ictiònim a dos municipis catalans que no apareixen al llibre Ictionímia: Palafrugell i el molt proper Llofriu



 I de l´òptica més balear de Duran a la més valenciana d´aquest interessant article:



una llista de peixos valencians de Mariano Bru

 en aquest llibre que ens fa arribar un amic (gràcies Ramon) veiem aplicat el nom escorpa a una altra mena d´escórpora, menys coneguda

i en aquest veiem una forma occitana escorpa. No l´hem trobada enlloc més




 pel que fa a Rascassa, una variant del nom sembla en ús tan lluny de nosaltres com poden ser les illes Canàries: Rascazio


                                                            ******************


en aquest video només veiem l´escórpora al final, però serveix per comprovar com n´estava d´a prop del fil d´aigua, a uns pocs centímetres de la superfície





l´escórpora és monstruosa, sí, però aquestes dues curiositats demostren que potser no tant:

 -la primera: un conegut estudiós de la vida i els noms dels peixos, D´Arcy Thompson, va demostrar que la forma repulsiva de les escórpores pot ser deduïda matemàticament de la d´altres peixos menys monstrusos (tot i que déu-n´hi do)

                                                                            Wallace Arthur; D’Arcy Thompson and the theoryof transformations

-segona: un altre estudiós va demostrar que algunes actínies estableixen contacte temporal gairebé simbiòtic amb les escórpores -amb elles i amb cap altre peix 

                           Remi Gantès, Jean-Pierre Quignard; Alliances animales


en el fons l´escórpora és gairebé com un nino.. sempre ens ha sorprès aquesta textura que el fa semblar un ninot de drap


és potser a això a què es refereix el ventimigliusu Enrico Malan quan diu  A veste camüfànte a l’é faita de paregli bordi de pele, atacai pe’ u ciü insci’a testa, ch’i fan in modu ch’u nu’ se veghe

                                                              ******************

deixem pel final el que pot semblar més espès però per nosaltres és molt interessant: la qüestió de la denominació del nostre peix als textos dels autors clàssics -la qual cosa és en el fons la cerca de l´origen primer del nom. 

 Les nostres escórpores semblen ser els skorpioi dels grecs, però per alguns autors moderns, l´skorpios marí és un peix desconegut. La primera aparició del peix és a Aristòtil: en una traducció francesa que trobem en línia, donen per bona, però amb reserves, la identificació skorpios-escórpora feta per Cuvier 


Ὁ δὲ σκορπίος τίκτει δίς.  (..)
οἱ (..) σκορπίδες καὶ ἄλλα πολλὰ γένη    ἐν τῷ πελάγει.
Le scorpios fraye deux fois (..)
les scorpides et plusieurs autres espèces frayent dans la haute mer.
— Le scorpios. J'ai dû conserver le mot grec, dans le doute de l'identification. C'est probablement un des poissons du genre des scorpinés; Cuvier, Règne animal, tome II, p. 165; Athénée, liv. VII, p. 320, cite Aristote sur le scorpios.
— Les scorpides. On croit que ce sont des poissons du genre des Scorpènes; voir Cuvier, Règne animal, tome II, p. 165 ; voir aussi, le Catalogue de MM. Aubert et Wimmer, p. 140, et la Zoologie descriptive de M. Claus, p. 850.

veiem per tant que Aristòtil va parlar de skorpioi i de skorpides -tornarem a trobar més avall un nom semblant, skorpidi, aplicat de vegades en grec actual a una tercera escórpora. El doble nom va sorprendre un clàssic posterior, Ateneu, que a més a més va citar una altra parella de noms: skorpios/skorpaina -el primer d´ells genèric de vegades però específic quan apareixen tots dos 

(també veiem que alguns antics consideraven, estranyament, que aquest peix es nodria.. d´algues)

 Ἱκέσιος δέ φησι· «Τῶν σκορπίων ὃ μέν ἐστι πελάγιος, ὃ δὲ τεναγώδης. Καὶ ὁ μὲν πελάγιος πυρρός, ὁ δ´ ἕτερος μελανίζων. (.)
Μονήρης δ´ ἐστὶ καὶ φυκοφάγος. Ἐν δὲ πέμπτῳ ζῴων μορίων ὁ Ἀριστοτέλης σκορπίους καὶ σκορπίδας ἐν διαφόροις τόποις ὀνομάζει. Ἄδηλον δὲ εἰ τοὺς αὐτοὺς λέγει· ὅτι καὶ σκόρπαιναν καὶ σκορπίους πολλάκις ἡμεῖς ἐφάγομεν καὶ διάφοροι καὶ οἱ χυμοὶ καὶ αἱ χρόαι εἰσὶν οὐδεὶς ἀγνοεῖ. 
Selon Icésius, il y a la scorpène de haute mer, et celle des lagunes. La première est rousse, la seconde noirâtre.(..)
Ce poisson vit isolé, et se nourrit d'algue. Aristote fait mention des scorpioi, et des scorpides, en différents endroits du liv.5[364]  des Parties des Animaux. Il est incertain s'il entend parler du même poisson ; mais nous avons mangé de la rascasse (scorpiaina) et des scorpènes (scorpioi) même assez souvent:or, personne n'ignore que les sucs et les couleurs de ces poissons diffèrent.
http://remacle.org/bloodwolf/erudits/athenee/livre7.htm

aquesta distinció entre un skorpios vermell i un altre de fosc sembla el factor decisiu a l´hora d´identificar les dues escórpores i les respectives denominacions gregues:

Pour la distinction de scorpaena et de scorpio (scorpios)(..),l'indication dirimante est fournie par Athénée (320 d);tandis que le second de ces poissons est roux et bigarré (cf.Plin.,32,70;32,128),le premier est brun.Le scorpio l'emporte en saveur et qualité nutritive; en outre,il est plus piquant;cf.Athen.,320e;Opp.,Hal, 2, 458:Ον.,Hal, 116. Bref,la scorpène rouge,plus grande et plus appréciée (Scorpaena scrofa, L.), paraît être le scorpio (..) des anciens ; la scorpène brune, plus petite et plus coriace, utilisée pourtant dans la confection de la bouillabaisse (Scorpaena porcus,L.), paraît être leur scorpaena 
https://www.persee.fr/doc/rea_0035-2004_1945_num_47_3_3326 

aquest text és un pèl llarg -i ens destrossa el format de l´entrada- però és un bon resum del que van dir els grecs i els intèrprets posteriors


                  https://archive.org/details/historyoffisheso00lowe/page/106 



Passem a un clàssic llatí, Plini. Ens basem en les 4 traduccions franceses que es troben a la xarxa 
(són aquestes: Antoine Du Pinet 1562 Histoire du Monde de Pline  
Louis Poinsinet de Sivry 1778 Histoire naturelle de Pline
Ajasson de Grandsagne 1829-1833 Histoire naturelle..
Émile Littré 1848-1850 Histoire naturelle.. ) 


en diferents moments de la seva Història natural Plini va citar l´scorpios marí. El primer traductor francès va traduir sistemàticament amb Rascassa/scorpeno, que per ell semblen sinònims -de fet als passatges on Plini va parlar de l´'scorpios marí vermell' tradueix de vegades 'rascassa vermella' de vegades 'scorpeno vermell'




els altres traductors donen un asèptic 'escorpí marí', però de vegades identificant-lo entre parèntesi o en nota, amb una escórpora:

Les blessures faites par les dragons marins (la vive) et les scorpions marins (une scorpène) se guérissent par leur chair même

però al passatge clau on Plini va enumerar, a l´igual que Ateneu segles abans, una scorpaena i un scorpio com a peixos diferents, el primer i segon traductor els anomenen scorpeno jaune i rascassa respectivament; és a dir, sembla com si per ells l´escorpaena fos l´escórpora groga/vermella, la polla -hem vist més amunt que els traductors i estudiosos dels textos grecs feien la interpretació contrària.


 Com a curiositat: més desconcertant encara el fet que en una nota a la tercera traducció, feta per Cuvier, el naturalista francès digués que els dos scorpios, el vermell i el fosc, fossin segurament dos peixos de l´Atlàntic -i en canvi a la seva Histoire des poissons va tornar (o ell o el continuador Valenciennes) a identificar aquest skorpios grec amb les dues escórpores
























 
 Amb tota aquesta confusió, ens ve al cap la pregunta: quins noms reben els nostres peixos en grec més o menys modern?

 En un primer text, veiem que semblaria que en grec modern l´skorpios és l´escórpora (la bruna):
Scorpaena scrofa L., M. G. σκόρπινα, and S. porcus L.: "à cette seconde espèce d'une coloration brune on donne vulg. le nom de σκορπιός et χάφτης" (Apost. p12). 


 vegem també aquest diccionari: Σκορπιός.(.) [σκορπίς,-ίδος] 1. κοινή ονομασία δύο ειδών σκορπιονοειδών ψαριών, τού  Scorpaena porcus, δηλαδή τού καθαυτό  σκορπιού, και τού Scorpaena notata (.) σκορπίνα η, Ν [σκορπιός](.) κοινή  ονομασία τού συγγενικού με τον σκορπιό ψαριού Scorpaena  scrofa  
 a alguns estudis recents trobem denominacions similars -i amb el nom skorpidi aplicat a una tercera escórpora -ja vista al text precedent-, el nostre captinyós  (recordem de pas que la traducció que s´acostuma a donar al mot rascassa és precisament 'tinyós'):


però a altres llocs (es tracta en aquest cas de textos no actuals, sinó bizantins) diuen el contrari -seguint les primeres interpretacions que hem vist- i, per tant, l´skorpios és l´escórpora vermella, la gran: 
Σκόρπαινα: SN: Scorpaena Porcus (Oribasii Collectionum, 2.58. Excerptorum Constantini de natura animalium, 1.40)50. Σκορπιός: SN: Scorpaena Scrofa (HesLex, entry σκορπίος. Alexander von Tralles, 1.543, 2.367. Geoponica, 

és semblant al que ja havia dit Belon segles abans -però per ell el nom de la polla era skorpidi

 Si entenem bé el següent text en grec modern arcaïtzant, ens ve a dir que l´skorpaina dels clàssics és per alguns l´skorpios del grec modern (l´escórpora vermella), per d´altres es refereix -a l´igual que l´skorpis d´Aristòtil- a la femella de l´skorpios. I que segons d´altres, fent-se ressò del que va dir Belon, l´skorpios era anomenada en grec de la seva època modern skorpidi, i l´escórpora fosca era en canvi l´skorpaina clàssica


















Xenokratous kai Galēnou Peri tēs apo tōn enydrōn trophēs


És com si en grec actual s´haguessin invertit les denominacions clàssiques. Però també fa l´efecte que els grecs moderns han acabat tirant pel dret i designant totes dues escórpores amb qualsevol dels 3 noms clàssics: skorpios, skorpidi, skorpaina
σκόρπαινα (scorpaena scrofa)(..) η χοίρος (scorpaena porcus) ή μαύρη σ., (..)  Και τα δυο αυτά είδη απαντούν και στα ελληνικά νερά και είναι γνωστά με τα κοινά ονόματα σκορπήνες, σκορπιοί, σκορπίδια και σκρόφες.
http://greek_greek.enacademic.com/skórpaina 


  Quatre coses per acabar.

 -la primera: hem vist les dues escórpores més conegudes però n´hi ha més (d´una tercera hem parlat més amunt). I pel que ens diu aquest article de Joandomènec Ros darrerament es té constància de la presència d´una altra -Scorpaena maderensis- que no havia estat mai vista a la nostra costa. Coses del canvi climàtic, pel que sembla

 -la segona: sembla que hi ha un simpàtic -i lleig- pokemon occità amb un nom derivat de rascàs



 -tercera: saludem la recent publicació d´aquest llibre, farcit de textos catalans i d´occitans

com el que reproduïm a continuació: 
Senso lou bouiabaisso (..) M´és avis que pòu pas se faire un bon repas / Mai l´aiòli, grand Dieu! (..) Em´un pei fresc (..) n´en manjarias sus lou sup d´un rascas

-quarta: pengem uns instants del concert de dissabte passat a Cambrils: va ser el retorn per un dia d´un grup molt conegut al poble, els Traüt de Tarí. No té a veure amb escórpores però en certa manera sí amb llengües -entre altres coses perquè el concert va comptar amb la col.laboració del lingüista Pere Navarro. I a més la cançó en qüestió és molt mediterrània



dimecres, 12 de setembre de 2018

Cute sea-monsters

  Aquest text està basat en una obra que ens regala la il.lustradora Paula S (a partir d´ara PS). El títol de l´entrada és un joc de paraules però, com veurem, no hi ha res 'monstruós' ni en els animals del dibuix ni en els reals que els acompanyaran al llarg de l´entrada: tot el que hi trobarem, tant si és real com fantasia, és perfectament natural.




 El quadre mostra uns peixos imaginaris travessant un escull de corall. PS ha batejat aquesta nova espècie de peix amb el nom Jacarandus prensata; una denominació masculina-femenina: podem dir per tant que es tracta d´un peix "hermafrodita". També és un peix mig animal i mig planta, perquè l´obra va ser feta amb unes flors de Jacaranda -d´aquí el nom-


l´obra va ser feta en uns pocs minuts amb fulles recollides del carrer durant una manifestació en favor dels presos polítics catalans -un títol alternatiu per aquesta entrada hauria pogut ser "peixos pels presos". 
 Si voleu apreciar una altra obra de l´artista, feta amb més temps i fent servir els fruits anomenats sàmares (nom relacionat amb el cèltic *samos 'estiu', que ja apareix en autors de la tarda antiguitat), aquí la teniu


en definitiva, alguns dels animalons que veurem avui també són "a mig camí"; tal i com diuen en aquest recent article 
the submarine world is a place where definitions are loose — the alter ego of our world on dry land. Coral, starfish, anemone, jellyfish, sea horse: are they mineral or animal, living or dead, fauna or flora, male or female?.

imatges extretes de wikipedia: un cogombre, una ascídia i l´actínia anomenada a Cambrils figa, en simbiosi amb un ermità. La resta d´imatges, preses aquest estiu a diferents platges de Cambrils i Tarragona, són nostres -no tan bones per tant com les fotos de wp o els dibuixos de PS; l´aigua tèrbola tampoc no va ajudar gaire. 


 d´entrada no tenim clar si això que vam veure fa 4 dies a Cambrils és o no un cogombre..

                                    ******************

   Ja ho hem avançat: no hi ha res d´extraordinari en el fet que alguns animals siguin hermafrodites. De fet el corall que veiem a la part baixa de l´obra de PS ho és potser. Diem "potser" perquè pel que sembla algunes espècies de corall ho són, d´altres no.. i la que es troba a la Mediterrània pot ser que ho sigui i pot ser que no. La mateixa diversitat que trobem entre les actínies, cosines germanes del corall:

Los resultados de este estudio muestran la presencia de gónadas de un único sexo en cada pólipo y en cada colonia analizadas, es decir, que presenta una condición sexual gonocórica. En estudios previos en el Mar Adriático, ha sido descrita como una especie hermafrodita, pero nuestros resultados no concuerdan con estas afirmaciones.  
http://www.medrecover.org/documents/Casado_2011_Reproducion_Cladocora_MasterUB.pdf 


 https://archive.org/stream/memoria19real#page/n463/search/cavolini 

 És ben sabut que també hi ha peixos hermafrodites. Aristòtil ja n´havia parlat  -o més concretament del fet que alguns peixos només fossin femelles-; però els seus traductors i molts naturalistes posteriors el van desmentir. Potser trobaven massa monstruosa aquesta situació..
 L´hermafroditisme dels serrans, per exemple, no va ser demostrat fins el 1787. (vegeu també Cuvier)

 Un peix mascle i femella i que a alguns indrets, casualitats de la vida, rep el nom de donzella:

https://archive.org/stream/neptunia161901vene#page/n81/mode/1up/search/donzela

No ens pensàvem que filmaríem mai un serranet però aquest el vam veure fa una setmana a Cambrils:


 Uns pocs metres més endins hi havia un altre peix -creiem que aquest; un amic pescador (en Joan del 'Mar i Vela') el va identificar com a 'tord'- que no només sí que és o femella o mascle sinó que presenta dimorfisme sexual -les femelles com la del filmat tenen colors més apagats. 




i només una mica allunyada de les roques un altre peix hermafrodita -una aurada- però que mai és alhora mascle i femella: donada la seva mida aquest probablement era encara mascle i, qui sap, potser quan el retrobem ja serà femella. 


Per cert, el nom científic del peix també ho és, d´hermafrodita -a l´igual que el dels peixos de PS-: Sparus [masc.] aurata. Aquí (pàgina 150 del text) trobeu un llistat amb totes les denominacions científiques sense acord de gènere: si els pares de la nomenclatura moderna ho van fer per què no ho pot fer la PS? 

(el moll que apareix de convidat al video creiem que tan pot ser mascle o femella perquè es tracta d´una espècie no hermafrodita i sense diferència morfològica segons el sexe -la seva barba per tant és unisex)


























Hem dit que el primer peix és un serrà, però veient a la captura de pantalla o al video de sota l´aleta caudal gens forcada i amb una taca a la base probablement en realitat no es tracta d´un serrà sinó d´un altre tord, aquest en concret. Però a fi i efecte de poder parlar d´hermafroditisme ens ha anat bé que semblés un serrà -i que la identificació del peix fos ambigua.




                                        **********

El segon tret "anormal" que comparteixen els peixos inventats per PS i el corall real -i amb ell altres animals que hem vist més amunt-  és el fet de ser, en certa manera, una barreja entre plantes i animals. És a dir, el fet de ser, en paraules de Pierre Belon, Plantanimalia:


 El mot antozou -que designa les actínies i els coralls- també estableix una comparació formal amb les plantes

The name "Anthozoa" comes from the Greek words άνθος (ánthos; "flower") and ζώα (zóa; "animals"), hence ανθόζωα (anthozoa) = "flower animals", a reference to the floral appearance of their perennial polyp stage.

   https://en.wikipedia.org/wiki/Anthozoa 

οφείλουν το όνομά τους στην ομοιότητα της μορφής τους προς τα φυτά   https://el.wikipedia.org/wiki/%CE%96%CF%89%CF%8C%CF%86%CF%85%CF%84%CE%B1


pels clàssics, en realitat, la comparació provenia no només de la morfologia sinó també de l´aparent manca de sensibilitat i mobilitat d´aquests éssers  -"aparent" perquè ja va ser matisada per Aristòtil i pels seus intèrprets (L´ortie se remue comme un animal vivant diu el text de Belon que acabem de veure). Aristòtil en traducció francesa:

§ 5D'ailleurs, ainsi qu'on vient de le dire, le passage des plantes aux animaux est si bien sans lacune que, pour certains êtres qu'on trouve dans la mer, on est embarrassé de savoir si ce sont des animaux ou des plantes.(..) quant à la sensibilité, il n'y en a aucune apparence chez quelques-uns de ces êtres; chez d'autres, elle y est à peine tracée. Les uns ont un corps dont la nature est charnu, comme ceux qu'on appelle les téthyes et les acalèphes, ou orties de mer. L'éponge produit absolument l'effet d'une plante. Mais toujours c'est, par une différence très légère, que les uns comparés aux autres semblent avoir de plus en plus la vie et le mouvement 
http://remacle.org/bloodwolf/philosophes/Aristote/animaux8.htm#I 

Una llista dels Plantanimalia amb els respectius noms clàssics grecs


 Armand Marie Leroi; The Lagoon: How Aristotle invented Science (2015)


pel que sembla cap peix va ser considerat pels naturalistes un plantanimal; però sí que n´hi ha que estan "plantats"... fins que la càmera s´apropa massa i surten fletxats


les picades de medusa (Medusa, un altre ésser "mixt", descendent de la Terra i l´Oceà), com aquesta que vam rebre fa uns dies, són també "un clàssic" -de l´estiu-
    


 Menys poètico-fantàstics i més anatòmico/escatològics són alguns dels noms regionals dels notres plantanimals. A Cambrils i altres indrets d´algunes actínies se´n diu Figa (vegeu-ho en aquest estudi de Miquel Duran), en el que pot ser -no ho hem acabat d´aclarir al 100%- una referència a l´òrgan sexual femení


més òbvia la comparació que s´estableix en alguns dialectes entre les actínies i el cul; ja ho van explicar -amb alguna diferència de matís- Rondelet i Belon:



















 El cogombre de mar, l´holotúria, rep en canvi diferents denominacions que el relacionen amb el penis (com el Belin de mâ lígur)










També en català i occità rep noms derivats de vit, 'penis'
Els cogombres de mar (o (..) cagallcarall marí i vit d'Alger en rossellonès)

Vis o carall... però també cagall. Des de Trieste ens arriba aquest text entranyablement escatològic (i a més amb un preciós verb rambar, semblant al nostre 'arrambar'
 lui ‘ssai ghe piaseva bagolar a torziolon per l’Istria a zercar tesori e far gheto, saltandoghe de sora ale barche dei turisti per zercar de rambarghe qualcossa.
– Ah, ma anca ladro el iera alora. E cossa, la polizia no lo ga mai ciapà pe’l copin? (..) – Vara, l’unica roba che el se ga guadagnà col tempo xe el soranome, Gino Oloturia po’, el stronzo de mar

un altre nom francès per designar el penis, bitte, sembla tenir un origen diferent' 

 BICHÛT n. m. (déformation de vichet, de viech ? V. saussissot) : Violet ou patate de mer, holothurie (microcosmus sulcatus) ;
 VIE/CH/ et VI/E/T n. m. lat. vectis (levier) : Vit ; verge ; avec une prononciation homologue, les jeunes emploient : bitte (mot d’origine scandinave), (..) 

I denominacions semblants, tal i com ens recorda la VP occitana (i la catalana), reben les ascídies -que en canvi en francès són.. la Figue de mer 


Un cèrt nombre d'ascídias se consomís a Occitània jol nom generic  vichet  vichut, nom popular de l'Halocyntia papillosa o ascidi rog (fr. 'ascidie rouge', 'outre de mer', 'violet rouge'), e del Microcosmus sulcatus vichoet, vichutvichúsvichier en Provença; vichàs o vichús viulet  nom popular de l'holotúria  (fr. 'violet', 'figue de mer' (..)
Aqueles noms derivan de vitpenis, per semblança a un fallus (cf. La pebrina en catalan es dicha tanben vitxo o vitet (..)



(aquest text pot dur a una petita confusió, perquè podria semblar que la part entre parèntesi al final del primer paràgraf es refereix a l´holotúria, el cogombre; en realitat sembla clar que violet o figa de mar s´estan referint a l´ascídia M.sulcatus)

A Marsella fan servir per algunes ascídies aquest nom és més poètic, violet, -però que duu a una paradoxa cromàtica:Vioulé roujo: 
Viooulé. (Fr. Ascidie. (..) la coulou d'aqueou viooulé es roujo, un paou jaounastro, http://www.cieldoc.com/libre/integral/libr0844.pdf

un video on sentim -sense veure: no vam voler gravar cares sense permís- un pescador cambrilenc que mostrava una figa de mar (la catalana, és a dir una actínia)

(al final del video el pescador fa servir una expressió típica cambrilenca: Guapo! que té si fa no fa el significat 'això mateix' tens raó')     



 Aquí un germà de la figa: el tomàquet de mar, envoltat de gambes i amb una dormilega que viu just al "pis de sota"




aquí un cranc ermità que no porta incorporada cap figa; no ens sorprèn perquè no sembla gaire sociable -vegeu què fa al segon 5 del video-


Per acabar i per tal de recuperar el to artístic inicial hauriem volgut penjar alguna imatge fantàstica antiga o d´algun bestiari medieval on aparegués algun dels plantanimals hermafrodites vistos aquí, però no n´hem sabut trobar cap... el que sí trobem són descripcions fantàstiques del traductors i compiladors medievals, on per exemple una simple actínia -l´akalephe dels grecs- acabava sent un animal amb extremitats al davant i al darrera...i amb una denominació monstruosament deformada

 kilok [l’anémone de mer3] (..) Le kilok est un poisson de mer qui se cache dans une coquille hérissée (..), dont l’ouverture est au milieu du corps.  Il sent tout ce qui approche de lui et se plaque contre les pierres avec ses pattes de derrière. Et avec ses pattes avant, qu’il utilise comme des mains7, il attrape tout poisson qui passe auprès de lui, quel qu’il soit

Nonobstant la mention de pattes avant et de pattes arrière et la description erronée de la carapace, la description évoque selon toute vraisemblance une anémone de mer (Actiniaria von Ternate, 1897), hypothèse que retiennent aussi Kitchell & Resnick 1999, 1686, à propos du Kyloz d’Albert le Grand.

7 Le texte grec d’Aristote (Arist. HA 531 a 31 - b 6) ne mentionne pas les mains (ni d’ailleurs les pieds) de l’actinie mais celles de l’expérimentateur

https://www.unicaen.fr/puc/sources/depiscibus/consult/hortus_fr/FR.hs.4.45 

a manca de dibuix antic en penjarem un altre de PS, amb aquest Plantanimal d´aire tan estiuenc


 Editem el 24-9 per afegir 4 coses:

 -la primera: la Paula S ens comenta que la seva obra va ser feta no amb fulles sinó amb flors de Jacaranda. Corregim el nostre error

 -segona: ens fa saber també de l´existència d´aquest interessantíssim i veritable plantanimal (de nou dobles gràcies per tant a PS)

 -tercera: aquest post pretesament mig-fantasiós ha rebut avui una visita des d´un lloc de fantasia i gairebé fantasmagòric ('Regió desconeguda') 


 -quarta: avui hem vist a Cambrils aquest monstre marí, gens cute, que vol fer veure que és una planta