divendres, 30 de desembre del 2016

pinocchio: final del capítol 1


  Text amb el qual acabem el primer capítol -només en resten...35-

però abans una notícia curiosa que afecta una de les ciutats implicades: Venècia ha rebut una pacífica invasió de milers de llisses

http://nuovavenezia.gelocal.it/venezia/cronaca/2016/12/14/news/invasione-di-cefali-nei-canali-di-venezia-1.14567166 

http://nuovavenezia.gelocal.it/venezia/cronaca/2016/12/12/news/un-invasione-di-piccoli-cefali-in-rio-di-san-barnaba-1.14560171



 Ara sí: comparació de les nostres 5 traduccions de Pinocchio:




.Dels 4 mots que tradueixen el toscà pizzicorino ('pessigolles', en it. stàndard potser solletico és més habitual) només la versió genovesa té un mot -bollìtigo- que no sembla derivar de gat. Sí que existeix en lígur un mot gatigliu per 'pessigolles' (o al menys això llegim aquí) però en tot cas bollìtigo o variants formals estan atestades des de fa segles. Pengem un vell text lígur i una explicació sobre els aparents derivats de gat

E aura senza mandillo, e senza guanti/Con ro Zoue ogni Figgia usa ballà/E se lassa ra man belletegà/E fregasera ben da ri Gallanti   https://it.wikisource.org/wiki/Rime_diverse_in_lingua_genovese/Sonetto_in_giasmo_dro_presente_vest%C3%AC_dre_Donne

katùsole (f. pi.) 'solletico'. È da collegare a cattu i cui riflessi in questo senso si hanno anche in altri domini romanzi, per es. nel prov. gatilhar, fr. chatouiller 'solleticare'. Restando nell'area linguistica alto-italiana è da confrontare con il lomb. catìgol, pad. catìzole, ver. gatartsole ecc.  Maria Rita
 Rosalio Studi
 sul
dialetto 
trentino
di
Štivor 
(Bosnia) (1979)


aquest teoria, però, no sembla totalment acceptada -al menys pel que fa al fr. Chatouiller; del TrésorOrig. incertaine; l'hyp. la plus probable est celle d'une orig. onomatopéique, plusieurs lang. européennes exprimant cette même notion par la succession des consonnes k-t-l (FEW, s.v. kat-l Bl.-W.5) g-t-l (REW3, no4684), notamment pour les lang. rom., dans les domaines ital. (REW3) et prov. (catilha, gatilha, Mistral) avec voyelle radicale -a- et dans les lang. germ. : a. h. all. kizzilōn, m. h. all. kitzeln, a. nord.kitla (Kluge20, s.v. kitzeln) avec voyelle radicale i(..) Une dérivation directe de chat  (SainéanLa Création métaphorique en fr. et en rom., le chat ds Beihefte zur Z. rom. Philol., t. 1, 1905, p. 33 repris par Dauzat 1973) offre peu de vraisemblance, ce mot ne pouvant être évoqué que comme étymol. seconde.

Un text clàssic, amb la llista de variants nord-itàliques i amb hipòtesis etimològiques sobre solletico/bolìtogo i els possibles derivats de gat, aquí

(encara una altra hipòtesi aquí)

 .A la versió genovesa llegim la paraula òrbo, 'cec'. Es pot fer servir també, evidentment, en sentit figurat (fæte a l´òrba, és com descriu aquest text les obres d´urbanisme fetes al port de Gènova) A la web de l´Acadèmia de la llengua genovesa trobem un text sobre aquest òrbo i sobre goèrso, 'borni' -mot aquest segon que també pot indicar, a l´igual que mossa, l´òrgan genital femení-
Goèrso veu dî sénsa 'n éuggio (in italiàn, "orbo", ma in zenéize òrbo veu dî "cieco"). Da chi nàsce a paròlla do gàtto, in pö volgâre, "goèrsa" pe dî móssa. 


Situació semblant en altres dialectes; p. ex el d´Alessandria -Piemont- :
  uèrs (agg.). cieco

Probablement hi ha una gran variació dialectal que ens és desconeguda; en aquest text en la parla de Soudan, a prop de Ventemiglia, sembla que per dir 'mancat d´un ull' diuen directament 'cec d´un ull' o 'mig cec': e a l'eira orba da in ügliu (..) u guvernu u ne dava fina de müre meze orbe/era cieca da un occhio (..) il governo ci dava perfino i muli mezzi ciechi.
En realitat no hi ha una diferència gran entre lígur i italià, i l´orbo italià també pot voler dir cec: òrbo agg. [lat.  ŏrbus «privo»]. – 1. Cieco, privo della vista; per lo più sostantivato:Lo mento a guisa d’orbo in su levava (Dante); (.) essere oda un occhioda tutt’e due gli occhi; spesso con i sign. estens. che ha guercio, di persona che ci vede poco, mezza cieca, miope, ecc.: (.) È com. soprattutto la locuz.botte da orbi, colpi violenti, dati alla cieca.
i d´altra banda guercio pot tenir un significat secundari proper a borni -i per tant al goèrso lígur-: guèrcio agg. [voce di origine germ.] (pl. f. -ce). – Che guarda storto per difetto fisico, cioè per strabismo, detto sia della persona (in questo caso è spesso sostantivato (..). Per estens., detto (per lo più in tono spreg.) di chi ci vede male, di chi è quasi cieco da un occhio o è affetto da miopia.

Diguem també que cat. borni -o si més no el fr. borgne- tindria com a significat originari no el de 'mancat d´un ull' sinó 'cec'

Aquest goèrso és semblant també al del català occidental; ho veiem en un llibre recent i un altre d´antic:

 
Joan Veny,Mar Massanell; Dialectologia catalana (2015).   M. de Montoliu; Petit vocabulari del Camp de Tarragona, dins Butlletí de dialectologia catalana. Núm. 06 (gen.-juny 1918)  

en una parla -també del Camp de Tarragona- encara oriental però molt propera a l´occidental com és la de Cambrils, guerxo vol dir borni i guenyo és qui mira malament:
Guenyo, guenyaadj. Persona que desvia un dels dos ulls
 Guerxo, guerxaadj. Mancat d´un ull 

Seguint amb referències actuals, el blogger gascó Joan deu Peireton va expressar fa poc el seu convenciment que el mot cat. barroer 'maldestre', que en gascó pot voler dir borni i guerxo, sigui un manlleu provinent d´aquesta llengua d´òc. Hipòtesi ja suggerida en el seu dia des de la web Gasconha.com:
Barroer. Mot atestat a partir deu sègle 17, sonque deu catalan pirenenc e orientau continentau, ni balear, ni valencian  segon Alcover-Moll. (..) En catalan, lo mot  barroer que significa "qui tribalha malament",(..), "pòc abille", "pòc fin, gròs". Lo mot que s'aplica a la gent com au resultat (mau tribalhat, grós, mau estructurat, guèrle).  En gascon, lo mot "barruèr" (lhèu meilèu "barroèr") que significa vagamond, corredís (cat. vagabund)   (Palay). En Gasconha centrau barruèr que i significa "bòrni" (..) En gascon baionés, lo mot "garruèir"  que  i significa garret, guèrle (cat. garrell,   camatort, coix, mal estructurat), mentre un "garrús" qu'ei un vagamond, un traucabaralha (cat. vagabund, malfactor).  En gascon de Bordèu, "garús" que i significa garret, guèrle.  Lo mot "barruèr" deu gascon modèrne, manlhevat peu catalan,  que'm sembla estar de fèit un simple variant fonetic de "*garruèr". L'etimon que n'ei "garra" (part inferiora de la cama, deu celt. garra, id., cat. garra, id.) http://loblogdeujoan.blogspot.com.es/2016/02/barroer-un-gasconisme-en-catalan-de.html

le catalan ne supprime pas, comme le fait le gascon, le "n" entre des voyelles. Il devrait avoir plutôt "barroner" si la racine était la même... Ou alors le catalan l’aurait emprunté au gascon, avec peut-être une modification du sens initial? http://www.gasconha.com/spip.php?page=loc&id_loc=9870


                                                                                                                                                                         *************************************

 Ja que parlem de guerxos/es: en entrades anteriors vam parlar d´un peix amb problemes de vista, el besuc; i d´un altre mig miop, la llissa caluga; també vam veure el peix orbo venecià o el garro -tots dos de nou una llissa- ... ara comentem que el nom guerxa sembla aplicar-se a peixos de la família de la sardina en una zona de català oriental -és a dir on guerxa vol dir 'estràbica, miop'-:





A. Griera; Els noms dels peixosdins Butlletí de dialectologia catalana. Núm. 11 (gen.-juny 1923)  

els nostres mots -i d´altres- al Petit Atles Lingüístic del Domini Català:

http://aldc.espais.iec.cat/files/2013/07/83-Estr%C3%A0bic.pdf
http://aldc.espais.iec.cat/files/2013/07/84-Borni.pdf



















































els petits atles lingüístics els podeu trobat també en format llibre de paper. Ja de pas, en recomanem 3 més, de llibres, per si els voleu demanar als Reixos.

El primer ens demostra que pesca i ecologia no només són compatibles sinó que han d´anar de la mà

el segon no té a veure amb el món de la mar -a part del fet que ens recorda que George Sand va conèixer bohémiens de mer- però és un llibre monumental i interessantíssim

 i on, entre moooltes altres coses, veiem molts exemples d´ús de l´auxiliar ésser amb verbs transitius, o frases com la següent: n´hi ha moltes sortes,de manouches (.) però alego la llengua que parlen és el francès



 i un tercer que de moment no tenim, la reedició del lèxic Français-Mentonnais


9 comentaris:

  1. Nel dialetto del Basso Veneto abbiamo "s-ciòrbolo" e "stralòcio": laddove "s-ciòrbolo" può indicare sia lo strabismo sia la miopia, "stralòcio" si può dire solo dell'occhio strabico.

    ResponElimina
  2. éphémère, moltes gràcies pel comentari. Adesso sono fuori e non ho molto tempo di connessione Internet, ma non appena sarò da me cercherò informazione su quel interessante s-ciòrbolo (che sia derivato da 'orbo'?)

    ResponElimina
  3. Sì, "s-ciòrbolo" sembra derivare da 'orbo', orbato inteso come privato, della vista in questo caso. C'è anche il vb. "s-ciorbolàre" che significa proprio privare della vista, anche momentaneamente per abbagliamento o per altre cause quali la lettura in condizioni di insufficienza di luce.
    Abbiamo anche un altro termine per 'strabico': "baléngo" - òcio baléngo - come dire in IT. 'oscillante', 'in bilico'.

    ResponElimina
  4. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  5. Grazie infinite. Sto facendo fatica a trovare informazioni su quel s-ciòrbolo e questo lo rende ancora più interessante -vuol dire che si tratta veramente di una parola poco estesa e che ha una localizzazzione precisa.
    Balordo invece ha più diffusione. La crusca ne aveva parlato qui:
    http://www.accademiadellacrusca.it/it/lingua-italiana/consulenza-linguistica/domande-risposte/chi-balengo

    ResponElimina
  6. E insoma... a ne sén bòni de catàr fòra gnente so kel s-ciòrbolo; a ghea fìn pensà de vardare te l àrea de là da Po - sà mai ke l vegna da là - ma gnente gnanca par de là... però a go catà na ròba ke forse la pòe intaresarte pa 'l Pinocchio: Gli aventur ad Pinocchio, la traduzion in dialéto ferarexe de Italo Verri.
    Prova vardare cuà : http://www.comunebookferrara.it/2014/12/03/gli-aventur-ad-pinocchio-le-avventure-di-pinocchio-storia-dun-buratin-storia-di-un-burattino/

    ResponElimina
  7. Grazie éphémère, quella è proprio la traduzione che sto adoperando, nel primo post "pinocchiano" (?!) trovi tutti i link alle traduzioni:

    http://elpetitespolit.blogspot.com.es/2016/04/5-pinocchios-pel-preu-dun.html

    grazie per tutte quelle indagini su s-ciòrbolo. Non ti preoccupare: sei una brava "etimologista" e se non trovi niente vuol dire probabilmente che non c´è niente ;-)

    PS. Ancora non posso entrare nel web E-Venesie, pazienza!

    ResponElimina
  8. A gh è la paròla 'ciorbo'- ke i la spièga cofà on incroxarse de 'cieco' co 'orbo' e pol èsare sì ke l me 's-ciòrbo(lo)' el vegna da lì. Da dove in origine no se sà, pare da Venèzia; la paròla 'ciorbo' l è anca cognome (Ciorbo, Chiorbo, Chiorboli) tel nord Italia; a te la càti in Emilia e anca Cremona col significà de 'orbo', però anca de strumento musicale (??).
    Te n intèndito de tedesco? A pare ke i oltemi (e anca primi, sto punto cuà) studi so la paròla 'ciorbo' i sia stà fati tel 1912 da du tedeski: W. von Wartburg e Bernhard Schädel.
    Prova metare la paròla 'ciorbo' so Google books.
    I lo confonde anca co 'cionco' - zoppo - tsòto e i ghe va corègere el 'ciorbo' originario de Ippolito Nievo.
    Nò ke no la ghe sia sta paròla, solo ke la se camùfa, come. :D

    PS: No so' bòna gnan mi de ndarghe dentro e-venèsie, pazienza ghe vòe, caro!

    ResponElimina
  9. Di tedesco non me ne intendo come te, ma una mia amica -la stessa amica che mi ha regalato il collage che puoi vedere nell´ultimo articolo, verso la fine del testo- è tedesca, e le chiederó aiuto.
    E cercando cercando ho trovato questo articolo che forse non conosci e forse ti può interessare, dove parlano di orbi ma anche di quei fenomeni atmosferici che ti sono così cari ;-)

    http://patrimonilinguistici.it/scighera/

    ResponElimina