Al diccionari
de les parles lígurs, recentment penjat a Internet, veiem que
aquest, juntament amb la resta d´usos coneguts, també és present
als dialectes lígurs:
mena / menna sf. “specie, sorta, condizione; maniera” AG 14.368 de tute queste cinque menne. AG 37.32 de capum grassi, ove e galine/ e d’asai menne salvaxine. (..)IVE 23 una gran gente de tute menne.CIT 105 pâ che apointo o me parle in questa mena. MAF s. xv. (Lunig.) menna. RDB 179 m.s. pesci de ciù menne. GL 4.12 in che pàize, e per quæ settemane/ no v’âlo lê trattaou de questa mena? COM.2 18 ommo de bonna menna. (..) Cf. DANTE, Inf. 17.39 mi disse: va, e vedi la lor mena; 24.83 e vidivi entro terribile stipa/ di serpenti e di sì diversa mena… http://www.storiapatriasavona.it/storiapatria/wp-content/uploads/2014/06/Aprosio-vol-4.pdf
Pel
que fa al català, hem fet una petita selecció de textos extrets de revistes humorístiques de començaments del s.XX -es tracta,
per tant, d´exemples en català de fa un segle o una mica més, i en una
llengua propera a la col.loquial-
Mena
amb significat 'classe concreta':
un
exemple amb tota
mena de i
un altre a sota amb de
totes menes (i
una segona imatge al costat que no té res a veure amb el que
comentem aquí, però que té la seva "gràcia"):
Amb exemples com el que ve a continuació no és estrany que mena hagi arribat a ser un mot que serveix per comparar per aproximació, i que hagi perdut, en alguns contextos, el sentit 'classe concreta':
I aquí podríem dir que mena és sinònim de 'manera'?:
Aquest
és el nostre preferit, on mena conviu amb espècie i
queda clar que són gairebé equivalents però no del tot:
Cu-Cut. Any 05, Núm. 205 (28 abr. 1906)
Amb exemples com aquest darrer ens sembla més plausible un hipotètic origen del mot vinculat amb 'mina, filó'; en canvi, expressions com de bona mena potser apuntarien més aviat cap a un verb menar 'conduir'... Recordem que el diccionari occità de la parla de Palavas es va 'curar en salut' i va fer constar totes dues etimologies en dues entrades consecutives
MENA n. f. lat. minera:Mine;filon; extraction ; façon;de tutas las menas: de toutes sortes (en tout genre);espèce;sieu pas d’aquela mena : je ne fais pas partie de cette catégorie de gens ; V. maneira, moda, surta.
MENA n. f. (menare):Menée;conduite; es pas de buna mena : il n’est pas facile à diriger ; a tûs de jugar, as la mena : à toi de jouer, c’est ton tour, V. agûure la man.
Acabem
amb una conversa sentida fa pocs dies al moll de Cambrils:
pescador
1 abans hi 'via quatre maires d´aquetes grandetes..
pescador
2 ni grossa ni petita se
n´agafa eh?
pescador
1 per
això´t dic, que se n´ha perdut la mena
(amb mena pronunciat entre gutural i nasal)
(amb mena pronunciat entre gutural i nasal)
La maire -nom de probable origen occità-.
Mirem-la bé a les fotos o, com en aquest cas, als segells, perquè tal i com dieun els pescadors, no hi ha altra manera (o mena) de veure-la a les nostres costes -no sabem si amb una possible dosi de culpabilitat dels mateixos pescadors que fan la pesca d´arrastro-
https://ca.wikipedia.org/wiki/Ll%C3%BAcera#/media/File:Faroe_stamp_423_blue_whiting.jpg
Potser us pot interessar també : Menes de totes menes
L´increïble cas del peix minvant
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada