pinocchio: final del capítol 1

  Text amb el qual acabem el primer capítol -només en resten...35-

però abans una notícia curiosa que afecta una de les ciutats implicades: Venècia ha rebut una pacífica invasió de milers de llisses

http://nuovavenezia.gelocal.it/venezia/cronaca/2016/12/14/news/invasione-di-cefali-nei-canali-di-venezia-1.14567166 

http://nuovavenezia.gelocal.it/venezia/cronaca/2016/12/12/news/un-invasione-di-piccoli-cefali-in-rio-di-san-barnaba-1.14560171

 Ara sí: comparació de les nostres 5 traduccions de Pinocchio:

.Dels 4 mots que tradueixen el toscà pizzicorino ('pessigolles', en it. stàndard potser solletico és més habitual) només la versió genovesa té un mot -bollìtigo- que no sembla derivar de gat. Sí que existeix en lígur un mot gatigliu per 'pessigolles' (o al menys això llegim aquí) però en tot cas bollìtigo o variants formals estan atestades des de fa segles. Pengem un vell text lígur i una explicació sobre els aparents derivats de gat

E aura senza mandillo, e senza guanti/Con ro Zoue ogni Figgia usa ballà/E se lassa ra man belletegà/E fregasera ben da ri Gallanti   https://it.wikisource.org/wiki/Rime_diverse_in_lingua_genovese/Sonetto_in_giasmo_dro_presente_vest%C3%AC_dre_Donne

katùsole (f. pi.) 'solletico'. È da collegare a cattu i cui riflessi in questo senso si hanno anche in altri domini romanzi, per es. nel prov. gatilhar, fr. chatouiller 'solleticare'. Restando nell'area linguistica alto-italiana è da confrontare con il lomb. catìgol, pad. catìzole, ver. gatartsole ecc.  Maria Rita
 Rosalio Studi
 sul
dialetto 
trentino
di
Štivor 
(Bosnia) (1979)

aquest teoria, però, no sembla totalment acceptada -al menys pel que fa al fr. Chatouiller; del Trésor: Orig. incertaine; l'hyp. la plus probable est celle d'une orig. onomatopéique, plusieurs lang. européennes exprimant cette même notion par la succession des consonnes k-t-l (FEW, s.v. kat-l ; Bl.-W.5) g-t-l (REW3, no4684), notamment pour les lang. rom., dans les domaines ital. (REW3) et prov. (catilha, gatilha, Mistral) avec voyelle radicale -a- et dans les lang. germ. : a. h. all. kizzilōn, m. h. all. kitzeln, a. nord.kitla (Kluge20, s.v. kitzeln) avec voyelle radicale i; (..) Une dérivation directe de chat  (Sainéan, La Création métaphorique en fr. et en rom., le chat ds Beihefte zur Z. rom. Philol., t. 1, 1905, p. 33 repris par Dauzat 1973) offre peu de vraisemblance, ce mot ne pouvant être évoqué que comme étymol. seconde.

Un text clàssic, amb la llista de variants nord-itàliques i amb hipòtesis etimològiques sobre solletico/bolìtogo i els possibles derivats de gat, aquí

(encara una altra hipòtesi aquí)

 .A la versió genovesa llegim la paraula òrbo, 'cec'. Es pot fer servir també, evidentment, en sentit figurat (fæte a l´òrba, és com descriu aquest text les obres d´urbanisme fetes al port de Gènova) A la web de l´Acadèmia de la llengua genovesa trobem un text sobre aquest òrbo i sobre goèrso, 'borni' -mot aquest segon que també pot indicar, a l´igual que mossa, l´òrgan genital femení-

Goèrso veu dî sénsa 'n éuggio (in italiàn, "orbo", ma in zenéize òrbo veu dî "cieco"). Da chi nàsce a paròlla do gàtto, in pö volgâre, "goèrsa" pe dî móssa. 

Situació semblant en altres dialectes; p. ex el d´Alessandria -Piemont- :

  uèrs (agg.). cieco

 uèrsa (s.f.) vulva, organo genitale femminile.     http://alessandrialisondria.altervista.org/dialet-lissandren-dizionario-alessandrino-italiano/ 

Probablement hi ha una gran variació dialectal que ens és desconeguda; en aquest text en la parla de Soudan, a prop de Ventemiglia, sembla que per dir 'mancat d´un ull' diuen directament 'cec d´un ull' o 'mig cec': e a l'eira orba da in ügliu (..) u guvernu u ne dava fina de müre meze orbe/era cieca da un occhio (..) il governo ci dava perfino i muli mezzi ciechi.

En realitat no hi ha una diferència gran entre lígur i italià, i l´orbo italià també pot voler dir cec: òrbo agg. [lat.  ŏrbus «privo»]. – 1. Cieco, privo della vista; per lo più sostantivato:Lo mento a guisa d’orbo in su levava (Dante); (.) essere o. da un occhio, da tutt’e due gli occhi; spesso con i sign. estens. che ha guercio, di persona che ci vede poco, mezza cieca, miope, ecc.: (.) È com. soprattutto la locuz.botte da orbi, colpi violenti, dati alla cieca.

i d´altra banda guercio pot tenir un significat secundari proper a borni -i per tant al goèrso lígur-: guèrcio agg. [voce di origine germ.] (pl. f. -ce). – Che guarda storto per difetto fisico, cioè per strabismo, detto sia della persona (in questo caso è spesso sostantivato (..). Per estens., detto (per lo più in tono spreg.) di chi ci vede male, di chi è quasi cieco da un occhio o è affetto da miopia.

Diguem també que cat. borni -o si més no el fr. borgne- tindria com a significat originari no el de 'mancat d´un ull' sinó 'cec'

Aquest goèrso és semblant també al del català occidental; ho veiem en un llibre recent i un altre d´antic:

 

Joan Veny,Mar Massanell; Dialectologia catalana (2015).   M. de Montoliu; Petit vocabulari del Camp de Tarragona, dins Butlletí de dialectologia catalana. Núm. 06 (gen.-juny 1918)  

en una parla -també del Camp de Tarragona- encara oriental però molt propera a l´occidental com és la de Cambrils, guerxo vol dir borni i guenyo és qui mira malament:

Guenyo, guenya. adj. Persona que desvia un dels dos ulls

 Guerxo, guerxa. adj. Mancat d´un ull 

Seguint amb referències actuals, el blogger gascó Joan deu Peireton va expressar fa poc el seu convenciment que el mot cat. barroer 'maldestre', que en gascó pot voler dir borni i guerxo, sigui un manlleu provinent d´aquesta llengua d´òc. Hipòtesi ja suggerida en el seu dia des de la web Gasconha.com:

Barroer. Mot atestat a partir deu sègle 17, sonque deu catalan pirenenc e orientau continentau, ni balear, ni valencian  segon Alcover-Moll. (..) En catalan, lo mot  barroer que significa "qui tribalha malament",(..), "pòc abille", "pòc fin, gròs". Lo mot que s'aplica a la gent com au resultat (mau tribalhat, grós, mau estructurat, guèrle).  En gascon, lo mot "barruèr" (lhèu meilèu "barroèr") que significa vagamond, corredís (cat. vagabund)   (Palay). En Gasconha centrau barruèr que i significa "bòrni" (..) En gascon baionés, lo mot "garruèir"  que  i significa garret, guèrle (cat. garrell,   camatort, coix, mal estructurat), mentre un "garrús" qu'ei un vagamond, un traucabaralha (cat. vagabund, malfactor).  En gascon de Bordèu, "garús" que i significa garret, guèrle.  Lo mot "barruèr" deu gascon modèrne, manlhevat peu catalan,  que'm sembla estar de fèit un simple variant fonetic de "*garruèr". L'etimon que n'ei "garra" (part inferiora de la cama, deu celt. garra, id., cat. garra, id.) http://loblogdeujoan.blogspot.com.es/2016/02/barroer-un-gasconisme-en-catalan-de.html

le catalan ne supprime pas, comme le fait le gascon, le "n" entre des voyelles. Il devrait avoir plutôt "barroner" si la racine était la même... Ou alors le catalan l’aurait emprunté au gascon, avec peut-être une modification du sens initial? http://www.gasconha.com/spip.php?page=loc&id_loc=9870

                                                                                                                                                                         *************************************

 Ja que parlem de guerxos/es: en entrades anteriors vam parlar d´un peix amb problemes de vista, el besuc; i d´un altre mig miop, la llissa caluga; també vam veure el peix orbo venecià o el garro -tots dos de nou una llissa- ... ara comentem que el nom guerxa sembla aplicar-se a peixos de la família de la sardina en una zona de català oriental -és a dir on guerxa vol dir 'estràbica, miop'-:

A. Griera; Els noms dels peixos. dins Butlletí de dialectologia catalana. Núm. 11 (gen.-juny 1923)  

els nostres mots -i d´altres- al Petit Atles Lingüístic del Domini Català:

http://aldc.espais.iec.cat/files/2013/07/83-Estr%C3%A0bic.pdf
http://aldc.espais.iec.cat/files/2013/07/84-Borni.pdf

els petits atles lingüístics els podeu trobat també en format llibre de paper. Ja de pas, en recomanem 3 més, de llibres, per si els voleu demanar als Reixos.

El primer ens demostra que pesca i ecologia no només són compatibles sinó que han d´anar de la mà

el segon no té a veure amb el món de la mar -a part del fet que ens recorda que George Sand va conèixer bohémiens de mer- però és un llibre monumental i interessantíssim

 i on, entre moooltes altres coses, veiem molts exemples d´ús de l´auxiliar ésser amb verbs transitius, o frases com la següent: n´hi ha moltes sortes,de manouches (.) però alego la llengua que parlen és el francès

 i un tercer que de moment no tenim, la reedició del lèxic Français-Mentonnais