Una de les pàgines de la xarxa que més fem servir a l´hora d´escriure aquest blog és la dels lígurs de la Cumpagnia d´i ventimigliusi; farcida de documents i d´informació, és de les millors que es pot trobar a Internet. Però durant unes setmanes no hi vam poder entrar i ens vam tèmer el pitjor.
Per
sort el que passava és que l´estaven renovant. De manera que ara
tenim una nova web -que, però, no sembla tenir gaire moviment de
moment-
http://www.cumpagniadiventemigliusi.it/
i a més a més encara podem consultar l´antiga
i a més a més encara podem consultar l´antiga
i podem seguir fent-la servir, com farem en la segona part d´aquesta entrada
Al
Mediterrani hi ha diferents menes de llisses -algunes ja descrites
per Rondelet- però els pescadors de Cambrils amb qui hem parlat
només distingeixen la galta-roig (o la
galta-roja), o
bé aquesta i la ll. llobarrera, anomenant les altres -és a dir, les
que no tenen bon sabor- amb el nom genèric llissa blanca o
senzillament llissa. Les veiem a sota
-Mugil
cephalus;
té el cap desproporcionadament gros i les parpelles greixoses. en català, llissa llobarrera
-liza
ramada
sembla la sama de Rondelet -però ni Cuvier ni Moureau ho confirmen. Sí ho fan llibre La
parla de Palavas.
SAMA:vx
fr.same:Muge pointu (mugil ramada)(..) lessa
(però
més avall veiem que sama/lessa habitualment és aplicat a una altra
mena)
-Liza
aurata.
Té una taca daurada a la galta i el cos viscós. Galta-roig Sembla el muxos grec -tot i que, com recorda Cuvier, Aristòtil el considera llissa de mal sabor, cosa que contrasta amb l´opinió de qui l´ha tastada-
-Chelon
labrosus.
És una de les espècies de llissa amb llavis grossos. A la propera entrada veurem que al Llenguadoc i la Provença sembla ser anomenada llissa i sama. Sembla com si de vegades només fos considerada una variant de la ramada.
Tinguem en compte que totes les llisses, a més a més, tenen una tendència a moure´s per aigües brutes: La
dénomination (..) repose sur l’idée que ce poisson vit dans les
«mucosités»,(..) Selon E.de Saint-Denis (1947,p.67),ils fouillent
dans la vase
llegim
aquí. I que el mal sabor de L.ramada potser ha estès a les seves cosines germanes la fama de peix dolent
Pêcheur au pays des rascasses
En dues entrades -la primera més "clàssica", la segona més dialectal- repassarem algunes de les denominacions que ressalten algun dels trets aparentment repulsius de l´animal.
Galta-roig:
destacable aquesta manca de concordança de gènere gramatical entre
l´adjectiu i el substantiu (ja sigui aquest galta o llissa). Vegeu
el que en diu Miquel
Duran (p.
228) En altres llocs -per exemple a la costa occitana mediterrània-
sembla prevaldre la versió femenina.
Pêcheur au pays des rascassesEn dues entrades -la primera més "clàssica", la segona més dialectal- repassarem algunes de les denominacions que ressalten algun dels trets aparentment repulsius de l´animal.
Esquerra: una llissa al port de Cambrils; la tornarem a trobar a la propera entrada, però ja us avancem que no cal que patiu per ella: està ben viva. Dreta: no tenim ni idea si el nom d´aquest barca té a veure amb el que hem vist que és una de les denominacions de la llissa, però aquí queda la foto
La
denominació francesa mulet
(sicilià Mulettu) és habitualment posada en relació amb el nom del moll,
surmulet. El qual, però, és un peix molt diferent de les llisses
-és el peix que apareix en una de les dues imatges de la capçalera
del blog- En un famós text, Paul Barbier
els va fer derivar tots dos de mul -la part més important del text, el resum final a la dreta-
Ja
vam veure aquí
que una denominació “dialectal” italiana d´un altre peix de cap
prominent, el joell o cabeçuda,
és muletta
El Trésor accepta parcialment la tesi de Barbier -veu influx de mulus sobre un originari mullus; aquest mullus sovint se´l considera derivat d´un gr. myllos Syn(..) de muge.(..) doré,lippu (..) lat.mŭllus «id.(..),avec infl.(..) de mulus (..) l'aspect de ce poisson évoquant la lourdeur (..) du mulet. Cf.R.Ling.Rom (..) 1911
French mulet,(..)
from Latin (..) mullus
"red
mullet," from Greek myllos
a
marine fish,(..) from PIE *mel-
"of
darkish color"(see melanin) http://www.etymonline.com/index.php?term=mullet
L´explicació de la Treccani és ja gairebé la contrària de la de
Barbier: tant mulet com surmulet venen de mullus, nom del moll
mulétto2 lat.Mullus,
che indicava però la triglia; la stessa origine e trasposizione di
sign. ha il fr.mulet]-Nome
livornese e siciliano di alcune specie di muggini
Una mena de resum de la mà de P.Chantraine; a sota del seu text, exposem els dubtes que tot plegat ens genera
Problemes
varis :
1.No
està clar quin peix és el μύλλος grec; pot ser la llissa o un corball (Μυλοκόπι
en grec modern; vegeu aquí.
Derivat de 'mola':μύλη/+-κόπος
(<κόπτω)
afirmen aquí). D´altra banda, tal i com hem vist al text de Chantraine, Oppià el va citar amb les
trigles -moll-, però no sembla que gairebé ningú identifiqui myllos i moll. Només hem trobat aquest cas, on es fa una primera identificació myllos-trigliai (molls) que desapareix unes pàgines més endavant
George DUNBAR; A new Greek and English, and English and Greek Lexicon
(1840)
En apèndix tractem breument el tema
George DUNBAR; A new Greek and English, and English and Greek Lexicon
(1840)
En apèndix tractem breument el tema
2 Com seria aquest grec myllos descriptiu de la llissa -o del corball?
En el cas concret del moll, un altre dubte: si aquesta altra tesi de Barbier sobre el prefix sur-, és correcta,en el nom surmulet hi podria haver una múltiple referència al color ('groc fosc negrós')
una altra hipòtesi per tot plegat -i una explicació de l´origen del mot castellà salmonete, aquí:
MULLUS Salmonete (Mullus Barbatus): «En catalán Moll». (..) Del francés surmulet, compuesto de mulet, diminutivo de MULLUS 'salmonete'; probablemente sal- de *sor, del lat. SAURUS 'jurel'.(..). En Viera y Clavijo46 se nos dice: «Pez llamado también trilla en castellano [...]. Los franceses le dan el nombre de surmolet, tomado de la voz latina que, corrompido, ha venido a decirse en castellano, salmonete». http://ifc.dpz.es/recursos/publicaciones/16/29/06anaya.pdf
De la lectura d´aquest article sembla deduir-se que el nom grec va ser reinterpretat com descriptiu del moll, però que en origen podria haver indicat la brutícia d´un altre peix -la llissa, segons l´autor-
Mullus
indica
un tipo di pesce marino che può comparire anche nella forma mulus:
per etimologia popolare fu accostato a mulleus
“color
rosso porpora”, ma in realtà si tratta di un prestito da greco
µύλλος “muggine”.
In ogni caso sia mulleus
sia
µύλλος sono esiti della radice *mel
-
il cui significato originario doveva essere “macchiare, sporcare”
ma che è poi andata ad indicare colori anche molto diversi.
el
text continua recordant el vincle que va establir Isidor entre
mulleus i mollis, 'tou' : Isid.Etym(..)
fornisce questa paretimologia:Mulus
vocatus, quod mollis sit. Etimologia en principi incorrecta que tornem a trobar més avall en un altre autor medieval. En tot cas mollis sembla provenir també d´una arrel *mel, que desconeixem si és la mateixa que l´arrel cromàtica
Això resoldria el problema 2 i a mitges potser el 3, però que la qüestió 1 no està clara -tot i que l´autor del text dona per feta l´equivalència μύλλος-llissa-, i que
hi ha dubtes al voltant de μύλλος
ens ho demostra potser el fet que wp
no té encara article dedicat al mot
Altres
paraules similars però no basades en l´arrel cromàtica –mel
potser són d´alguna manera descriptives d´algun tret de les lisses -i recordem que més amunt també hem vist una possible etimologia de l´actual denominació grega del corball basada en 'mola':
μύλλον,τό, A lip,(..) mυλλός (A),ή,όν,Aawry,crooked,(..);squinteyed,(..) μύλλος,ὁ,an
edible sea-fish, prob. A Sciaena
umbra,(..);cf.(..), πλατίστακος
http://perseus.uchicago.edu/cgi-bin/philologic/getobject.pl?c.47:6.LS
Liddell, Scott, Jones; A Greek-English laxicon
Liddell, Scott, Jones; A Greek-English laxicon
l´entrada
de Chantraine sobre aquest μύλλον (plural μύλλα)
ja des de l´edat mitjana semblava que es distingís entre el mullus -moll- i el mulus, però la descripció del mulus sembla correspondre a un dels mullus de Plini (i per la llissa és utilitzat el mot mugilus):
https://archive.org/stream/albertusmagnusde00albe#page/1538/mode/2up/search/mullus
la 1ª atestació del nom -en normand medieval- té la forma mul
Tot plegat complicat: podria ser que l´ictiònim grec s´hagués aplicat en llatí al moll perquè va ser apropat a mulleus -ja no 'tacat' sinó vermell fosc- i reinterpretat com descriptiu d´aquest peix; i que llatí mullus hagués estat interpretat al seu torn com descriptiu d´un altre peix, la llissa,de complexió basta.
Però potser, veient el text d´Albert el Gran, mulus, nom de la llissa, és independent de μύλλος i de mullus. Això obre una altra possibilitat que veurem a la propera entrada
La
qüestió de la identificació dels animals marins dels textos
clàssics (p.e. d´Aristòtil) és tan apassionant com complicada.
Les obres perdudes o amb llacunes, els diferents manuscrits, o el fet
que autors grecs o llatins parlessin de peixos que es troben a les
nostres costes però també sobre espècies més orientals, contribuixen a fer que tot plegat estigui ple d´incerteses. Com que no
dominen prou el tema posarem només un parell d´exemples de textos que poden ser contradictoris.
A
l´hora d´esbrinar l´equivalència entre un nom greco-llatí i el
peix exacte, pot ser útil veure amb quins altres noms es coneixia el
peix en qüestió. Vegem aquesta entrada del diccionari de
Chantraine on se´ns parla d´un peix anomenat platístakos que, de nou, pot ser llissa o corball -però una hipotètica derivació de platús 'ample' apuntaria cap el 2n.
.Comencem pel final del text: aquesta
és la cita -que ve d´ Ateneu- on s´ identifica
platístakos-koracinos. Aquest darrer és un peix del Nil i també,
per molts autors, un corball; per
Cuvier és en realitat la castanyola,
un peix petit però ample
Εὐθύδημος
(..) τὸν κορακῖνόν φησιν ὑπὸ πολλῶν
σαπέρδην προσαγορεύεσθαι.(..) Ὅτι δὲ
καὶ πλατιστακὸς καλεῖται ὁ σαπέρδης,
καθάπερ καὶ ὁ κορακῖνος, Παρμένων
φησὶν ὁ Ῥόδιος
Euthydème
(..)dit que plusieurs appellent le coracin
saperda.(..)Parménide
de Rhodes dit (..) que le saperda et le coracin se nomment aussi
platistaque. http://remacle.org/bloodwolf/erudits/athenee/livre7gr.htm#308f
Ateneu té aquest altre text amb apunts sobre 3 o 4 peixos que ens semblen diferents: 1 el coracinos, 2 la llissa (kestreus) 3 un peix μύλλος que és el que, diu, pot ser
anomenat platistakos; i mentre parla d´aquest μύλλος intercala un comentari sobre un altre peix, potser una altra llissa (xelarie,possible referència a llavis gruixuts). Veiem però que a la traducció francesa del fragment -on fan servir un asèptic 'mylle' pel μύλλος grec- creuen que tota la sinonímia s´està fent entre el peix inicial,coracinos, i el del final -i per tant estableixen una equivalència coracinos-platístakos-myllos. Aquesta identificació també es troba a Rondelet
Δωρίων (..) τὸν δὲ κορακῖνον ὑπὸ πολλῶν λέγεσθαι σαπέρδην (..) Θαυμαστοὺς δὲ εἶναι λέγει καὶ τοὺς περὶ Ἄβδηpα ἁλισκομένους κεστρεῖς (..) Τοὺς δὲ (..) μύλλους ὑπὸ μέν τινων καλεῖσθαι ἀγνωτίδια, ὑπὸ δέ τινων πλατιστάκους ὄντας τοὺς αὐτούς καθάπερ καὶ τὸν χελλαρίην·καὶ γὰρ τοῦτον ἕνα ὄντα ἰχθὺν πολλῶν ὀνομασιῶν τετυχηκέναι (..). Οἱ μὲν οὖν μείζονες αὐτῶν ὀνομάζονται πλατίστακοι, οἱ δὲ μέσην ἔχοντες ἡλικίαν μύλλοι Dorion (..) dit (..) que plusieurs appellent saperda[365] le coracin(..) Il ajoute que les muges qu 'on prend près d'Abdère sont admirables (..); que d'autres appellent les mylles,[366]gnotidies, ou platistaques,quoique ce soit le même poisson;qu 'il en est de même à l'égard du chellares,auquel on donne plusieurs noms qui ne désignent que le même poisson (..) Mais (..) ce sont les plus grands coracins qu'on appelle platistaques, les moyens sont les mylles
Δωρίων (..) τὸν δὲ κορακῖνον ὑπὸ πολλῶν λέγεσθαι σαπέρδην (..) Θαυμαστοὺς δὲ εἶναι λέγει καὶ τοὺς περὶ Ἄβδηpα ἁλισκομένους κεστρεῖς (..) Τοὺς δὲ (..) μύλλους ὑπὸ μέν τινων καλεῖσθαι ἀγνωτίδια, ὑπὸ δέ τινων πλατιστάκους ὄντας τοὺς αὐτούς καθάπερ καὶ τὸν χελλαρίην·καὶ γὰρ τοῦτον ἕνα ὄντα ἰχθὺν πολλῶν ὀνομασιῶν τετυχηκέναι (..). Οἱ μὲν οὖν μείζονες αὐτῶν ὀνομάζονται πλατίστακοι, οἱ δὲ μέσην ἔχοντες ἡλικίαν μύλλοι Dorion (..) dit (..) que plusieurs appellent saperda[365] le coracin(..) Il ajoute que les muges qu 'on prend près d'Abdère sont admirables (..); que d'autres appellent les mylles,[366]gnotidies, ou platistaques,quoique ce soit le même poisson;qu 'il en est de même à l'égard du chellares,auquel on donne plusieurs noms qui ne désignent que le même poisson (..) Mais (..) ce sont les plus grands coracins qu'on appelle platistaques, les moyens sont les mylles
xelaries al diccionari Chantraine
En aquesta traducció anglesa donen per μύλλος 'mullet', nom que en anglès pot designar la llissa (a la línia anterior: grey mullet; en altres parts del text amb mullet sembla donar a entendre el red mullet, el moll). I no queda tan clar com a la francesa que el text sobre el xelaries és una intercalació. Però el més important és que tradueix la frase final amb un The larger -sense precisar a quin peix s´està referint, si al coracinos o al μύλλος
Dorion (..) says that (..) the crow-fish14 is by many called saperdes (..) He says, too,the grey mullets caught off Abdera are wonderful,(..) The fish called mullet,he says,are by some named agnotidia, by others platistakoi, being quite the same, as is also the chellariês; for this one fish has received many appellations (..) The larger are called platistakoi those of medium age mullets
Dorion (..) says that (..) the crow-fish14 is by many called saperdes (..) He says, too,the grey mullets caught off Abdera are wonderful,(..) The fish called mullet,he says,are by some named agnotidia, by others platistakoi, being quite the same, as is also the chellariês; for this one fish has received many appellations (..) The larger are called platistakoi those of medium age mullets
llegint l´original grec creiem que la frase final pot ser independent de la primera, i que per tant no resulta evident la identificació coracinos-platístakos-myllos. I, sobretot, creiem que els comentaris sobre llisses són independents dels altres i, per tant, tot i que l´equivalència platístakos-myllos sí que existeix, no està gens clar el que afirma Chantraine -que aquest μύλλος pot ser identificat amb el mulet (llissa).
.Consultem per acabar l´obra d´un altre autor clàssic, Oppià:
hi trobem un
primer text molt aclaridor, on es distingeixen les llisses
(Κεστρέες/κέφαλοί), que s´ apropen a rius i estuaris,
dels μύλος, σκίαινα (el reig) i κορακῖνον, que
sovintegen les roques; un text molt important i clarificador
Però un altre fragment és desconcertant: es tracta del moment on Oppià descriu un peix que amaga el cap quan se sent perseguit i, no veient, creu que no és vist. Però Aristòtil havia dit que aquest peix era el kestreus -que sembla clarament la llissa- i per Oppià, en canvi, és la skiaina -clarament un corball-. Això si no s´ha de llegir a l´original, com va dir Cuvier, suaina en comptes de skiaina)
http://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k6243998j/f51.image.r=&rk=42918;4
aquest suaina no sembla que hagi de poder ser cap llissa però té la seva gràcia perquè està emparentat amb angl. swine i significa.. 'porquet'
Chantraine; Dictionnaire...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada