dimecres, 12 d’octubre de 2016

Una retirada

  Fins no fa gaire tot el (poquet) que sabíem sobre el parlar d´oïl peitoví-saintongès era el que havíem llegit en aquesta o aquesta web
  o el que havíem après amb els textos d´Eric Nowak, com aquest, on trobem la següent frase -en la qual el parlant admet la unitat d´aquest domini lingüístic-:
 «Les vendéens o retire [cela ressemble] un peu à note patois [...] Ha bin, ol est [c’est] presque le minme [=le même].1


 Fa unes setmanes, gràcies a un fil de discussió de la web Gasconha.com2 vam descobrir aquesta web, farcida de textos de totes èpoques en i sobre els parlars saitongesos just a la zona al nord de Bordeus, -la Grande gavacherie- i els de l´enclavament de Montfort -petite gavacherie-3


A l´esquerra la Gironda. A la dreta, l´àrea del santongès, que inclou la grande gavacherie o país gavai -bàsicament les regions del Blayais i el nord-Libournais-, i la petite gavacherie. (Font wikipedia)

Seguim amb un coneixement limitadíssim sobre la llengua però a la web en qüestió hem trobat coses molt interessants. A part dels trets propis i dels que coincideixen, com és normal, amb la resta del domini d´oïl, hi ha algunes coses ens han cridat l´atenció; les exemplifiquem amb frases de la web en qüestió. 

  • Comencem amb un ús interessant de ras significat 'a prop':
O n’est poin à tort que je me chégrine (..) Ou ras de chez touë o y at in réjent Je ne me chagrine point à tort (..) Tout près de chez toi il y a un maître d’école
  • q´nqailles, 'canalla (conjunt de nens)':
les gormands foughant dans la marmite, les q’nailles, avec leû dets, foughant dans leû nez. les gourmands fouissent dans la marmite, les enfants, avec leurs doigts, fouissent dans leur nez

L´origen del català 'canalla', que suposem l´equivalent d´aquest mot, està ben documentat
          J. Veny; Alguns ensenyaments de la Geolingüística; article a Els mètodes en dialectologia

Al vell Dictionnaire du patois saintongeais (P. Jônain, 1869) en trobem una altra, d´explicació etimològica: del llatí cuna-ae, 'bressol'4

  • Prouen un ús ben conegut en català i occità
 I-l-a été prou punit, que presoune à c’t’houre ne l’y fache ouquin reproche.  

  • Ara dues frases en la variant de la petita gavatxeria  (anomenada marot de Monségur)
  -après, le pu jeune amassit tou ce qu’il avet, se n’anguit dan un pays bien louen onte y mangit son bien en deybauche. (..) Y se n’anguit don et se boutti au service d’un des habitan dau pay, qui l’envoyit à sa ferme per y garder ley gorrets.

amb aquest 'disbauxa' del qual vam parlar aquí, que en saintongès veiem que s´ha modificat lleugerament vocalitzant la s -com en l´article ley-, i que pel que hem vist en altres llocs generalment té un sentit menys pecaminòs i no és ben bé equivalent al nostre mot:

débaucher Traduction : cesser son travail de la journée (voir embaucher) http://dico.troospeanet.fr/show.php?id=412 

                      Dictionnaire du patois saintongeais

d´un altre diccionari antic però penjat recentment a la xarxa -i amb una qualitat d´imatge molt millor que la de l´anterior):

  -i l´equivalent del català 'bugada'
cou éytait la mamé qu’arrousait la bujaïe. Et peu après, je sortions tout aqué linge. En principe, c’était la grand-mère qui arrosait la lessive.Et puis après,on sortait tout ce linge.

Una possible etimologia del mot, aquí. Altres variants del mot en algunes llengües i varietats franceses, en aquest text recent  o  aquest  de més antic. En els parlars occitans gavots de les Alps Marítimes el diferent tractament de la -d intervocàlica dóna formes diferents a zones properes: 
Nissart : la frema es anada faire la bugada;
Luceramenc : la frema es anàia faire la bugàia;
Biassenc : la frema es anau faire la bugau

Un altre equivalent ja apareix (sota la forma buada, l´actual seria més aviat bugâ) al text més antic en llengua lígur, la Dichiarazione di Paxia:
Già nella Dichiarazione di Paxia, un documento notarile scritto in volgare ligure della fine del XII s.,era presente un buada 'bucato', cioè una forma che presuppone un nome collettivo plurale. Arrigo Castellani (..)  appoggia la tesi del Wartburg secondo cui alla base dell'italiano  bucato è ipotizzabile un sostantivo latino originariamente neutro plurale bucata (..), connesso col verbo germanico  BUKON (..) 'lavare con la lisciva'.(Treccani.it)

 Les llengües aquí en questió, per tant, conservarien la forma neutra plural originària de la paraula, amb el corresponent canvi de gènere (de neutre a femení) produït durant el trànsit del llatí a la llengua romànica.

  (tot i que en el cas lígur la parla quotidiana i potser italianitzada és ja una altra història, com ja hem comprovat més d´un cop, i com podem veure en aquesta cançó dels Buio Pesto, on el que possiblement hauria de ser unn-a bugâ ch´a sciuga passa a ser un bugâ ch´o sciuga, amb aquest eixugar sense forma pronominal que donaria per una entrada sencera)

 Acabem amb la paraula amb la qual hem començat: O retira seria en català 'té una retirada amb', fent servir la forma substantivada del verb. Reconeixem no haver sentit mai en català el verb retirar conjugat amb aquest significat, però existir, existeix, i per tant podríem dir també, de manera similar a la del text saintongès: 'els vendéens [quin és el gentilici català?] retiren..' o bé  '.. això retira'. De l´Alcover-Moll: 
Semblar-se, tenir semblança; cast. parecerse, asemejarse.  «Aquest noiet retira molt a son avi». «La meva cosina es retira a mon pare».

Només coneixem un ús semblant del verb retirar en algun dialecte de la Lunigiana (Itàlia): ARTRAS'GH' Assomigliarsi, ens diuen  aquí


en aquest acudit de l´any 1905 se´ns diu que l´exèrcit rus es retira -té una retirada- a l´espanyol perquè tots dos es retiren -fugen- un cop són al camp de batalla. (Cu-cut nº 169

un exemple de cóm fem servir nosaltres l´expressió -text extret d´ un llibre publicat recentment; foto d´aquí-:

no sabem el nom saintongès d´aquest peix, i de fet pot ser que no en tingui cap: és una espècie que no sembla trobar-se a les costes atlàntiques franceses

                       ***********************************

   El peitoví-saintongès va ser fa uns mesos el protagonista principal de les jornades  Langues en fête celebrades a la casa dels estudiants de Poitiers: 

  Notes

  1.- El pronom O prové del conegut hoc llatí i és si fa no fa l´equivalent de l´expletiu francès 'il' i de vegades de 'ça'; no ho és del pronom personal masculí com en genovès.
  
 2.- Gasconha.com és una web que intenta i creiem que aconsegueix parlar del fet gascó des d´una perspectiva multidisciplinar, i donant veu al màxim de lectors/es possibles. Entre aquests lectors podem trobar opinions molt contraries a l´occitanisme, però també d´altres -començant per les del webmaster, Téderic Merger-, molt més conciliadores (de tot plegat un exemple de fa uns dies, aquí). En tot cas és una web totalment honesta, amb un nom que no enganya pel que fa al seu àmbit principal -però no únic!- d´interès (i on  es parla sovint sobre Catalunya)

 3.- L´article de viquipèdia anomena petita gavatxeria la zona que en realitat creiem que correspon a la Gran
 "anomenat Petita Gavacheria, és una zona geogràfica situada entre Saintonge al nord, l'Entre Duas Mars al sud"

 4.- El preàmbol del llibre conté una clara mostra del que debia de ser l´ esquizofrènia sociolingüística de l´època:
 

Al voltant de la posició que ocupa la seva llengua va dir el següent:
Le dialecte saintongeais offre un intérêt tout particulier, à cause de sa position intermédiaire entre les idiomes du midi et ceux du nord, entre la langue d’Oc et la langue d’Oil, entre le Roman et le Français. En effet, passez la Gironde ou la Dordogne, entrez en Périgord ou en Limousin, vous êtes,au moins pour le langage, en pays étranger, vous touchez aux ramifications du Languedocien (...) vous entendez les chants du midi : au contraire, traversez le Poitou et le Berry l’idiome est à peu près le même que celui de la Saintonge ; arrivez à la Loire, vous voilà en pleine langue française  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada