Es pot trigar i anar ràpid alhora (actualitzat)

 Text en dialecte de Ventimiglia:

  E calitàe de pesci ch’i triga inti fundi ligüri i sun: (..) u capùn e a rascassa (Scorpaena scrofa, Scorpaena porcus), a treglia veraixa o de scögliu (Mullus surmuletus) e a treglia barbina o de pauta (Mullus barbatus).'   http://impariamoilventimigliese.altervista.org/pesci_e_bestie_de_marina_intu_parla_ventemigliusu.pdf

l´escòrpora rep en alguns llocs -p.ex a l´Alguer- el nom d´origen occità rascassa. 

    

 Que els peixos triguin vol dir que s´entretenen i arriben tard? No ben bé.

En genovès existeix un verb destrigâse, que és l´equivalent de l´it. sbrigarsi: 

   -Ch´a se destrìghe a attrovâlo -E a ô l´attrovià, no v´agitae.      ( -que s´afanyi a trobar-lo  -el trobarà, no patiu )*

els usos del verb segons el Dicc. Casaccia:

pel que fa a l´occità, segons Mistral1: 

1.- Pengem a sota un exemple niçard recent on els usos de destrigar corresponen més aviat al significat del francès se debrouiller, amb possible oscil.lació cap el significat 'triar' . 

 Coma si destrigar tra lu commands de Nòstre Sinhor e aquelu dau sieu capitani ?  (..) as vorgut faire lo caporal, destrigue-ti aüra, lo sabes cen que deves faire »

Comment s’était-il débrouillé entre les commandements de Notre Seigneur et ceux de son capitaine ? (..) t’as voulu être caporal, débrouille-toi maintenant, tu sais ce que tu dois faire »…

http://ieo06.free.fr/spip.php?article1769

recordem de pas que l´etimologia de triar és incerta; segons l´Alcover:  Etim.:incerta.Cal abandonar definitivament l'origen llatí *trītare, ‘esmicolar’, proposat per Diez i acceptat per Meyer-Lübke; ni fonèticament ni semànticament és acceptable. Segons G. de Diego Dicc. 6838, cal partir d'una base llatina *triare, «terciar», derivat del llatí tria, ‘tres’; però l'evolució de significat no s'explicaria. Vist que el significat bàsic de  triar és ‘separar’,Corominas DECast (s. v.  triar) ha suggerit la possibilitat que  triar sigui una forma bastida per falsa descomposició de destriar,i que aquest vingui d'un verb llatí *destriare derivat de stria, ‘ratlla’.

A propòsit de destriar, vegem què en va dir Mistral 

  Es tracta per tant de l´equivalent del verb català trigar amb un prefix que li dona el significat contrari, i amb forma reflexiva. Creiem que trigar sense prefix no existeix (però potser en algun moment ha existit?) en genovès però sí en els dialectes de ponent, com el de Ventimiglia, on té, com hem vist a l´exemple inicial, el significat de 'romandre, ser habitual a un lloc' -o senzillament 'estar-se'-.

Un ús semblant al de Ventimiglia, però en aquest cas de nou a l´Estat francès: en concret a Varennes, Allier -departament amb parles d´oïl al Nord i del Croissant al Sud; Varennes es trobaria al límit, o potser més aviat ja a zona de dialecte d´oïl-:

Paul Duchon; Grammaire et dictionnaire du patois bourbonnais (canton de Varennes) (1867)

 També hi ha un verb 'trigar' en vènet -que aquí no apareix, però sí un destrigarse 'fare in fretta'-; als dialectes llombards pot tenir significat transitiu: milanès trigà: Fermare. Arrestare. Trattenere i també intransitiu expressat per la forma pronominal trigase. Vegeu també per exemple aquesta variant: trigàs (mi me trìghi, trigàt) -intr. pron.fermarsi, acquietarsi, sospendere un lavoro per un breve riposo: me só mìga trigàt en tüt el dì = non mi sono fermato in tutto il giorno.

Trigar al llibre de Pietro Monti Vocabolario dei dialetti della città e diocesi di Como (1845) 

   Aquestes formes reflexives llombardes són properes al verb llatí originari: el deponent (i per tant ni pròpiament actiu ni passiu, i fàcilment reconvertible a verb pronominal) tricari, 'entretenir-se'. De fet en català antic el verb podia ser reflexiu, i en forma no pronominal tenia també significat transitiu; de l´Alcover-Moll:| 1. intr. (i ant. refl.) Venir o obrar tard. a) absolut, sense complement indicador de l'acció que es fa tard. (..) On més hom viu en est món, més se triga a hom la glòria del altre seggle, Llull Cont. 198, 24. (.. ) || 3. tr. (ant.) Fer que una cosa arribi o s'esdevingui tard. Vos deman aytals hòmens... No m'o triguets, car ja són los mals e'ls dampnatges e les inmundícies en lo món, Llull Sta. Mar. 90

Sembla que l´occità continua mantenint una forma transitiva, una de reflexiva, i la forma intransitiva:

trigar (1) verbe tr. différer;    compausat: se ~ verbe pr.  perdre son temps loc. trigar (2) verbe tr. ind. tarder trigar (3) verbe intr. 1. èsser lent, tarder; 2. far tard,  tarder

La forma reflexiva pot tenir, en un sorprenent gir semàntic, un sentit oposat a l´inicial, potser degut a la influència del verb se destrigar, vist més amunt:

                                                          F. Mistral; Tresor dòu Felibrige

 El llatí tricari i un derivat popular, aquest sí amb forma activa,  *triccare (tots dos potser emparentats amb el grec trhix, 'pèl, cabell'), que és d´on poden provenir els verbs transitius, són a la base d´un munt de paraules: les italianes distrigare/districare/strigare (cap de les quals no sembla tenir el sentit temporal del genovès  destrigâse),  intriga, l´anglès trick, el francès tricher ('fer trampes; verb transitiu a l´origen però que a partir del s. XIX ha passat a ser intransitiu)..
  També en genovès han donat altres mots, alguns amb el corresponent paral.lel en italià:

-districaeve, a scituaçion chì a derrùa.
 (apanyeu-vos, aquí la situació s´enfonsa)
 -o no se deve intrigâ. O se deve fiâ.
((ell) que no s´hi fiqui. S´ha de refiar)

 Petit Apèndix per dir que fa un parell de dies al blog del genovès Franco Bampi va aparèixer la paraula bestentâ  'trigar a fer una cosa a causa de dubtes', ital. 'indugiare'. No tenim 100% clara la relació entre els significats a les diferents llengües -en francès antic bestens sembla voler dir 'baralla, disputa' (i semblaria emparentat amb la tenson dels trobadors)- ni tampoc l´etimologia (d´una banda sembla basada en 'tentare', d´altra, com acabem de dir, en tendere, que són verbs que en tot cas probablement estan emparentats) així que de moment ho deixem aquí per no fer d´aquesta entrada un conte inacabable, a föa do bestento.

                                                         Ottorino Pianigiani; Vocabolario Etimologico della Lingua Italiana (1907)
        

                   F J M Raynouard; Lexique roman, ou, Dictionnaire de la langue des troubadours Vol.2 (1838-1844)

      

  * Tots els exemples genovesos d´aquesta entrada provenen d´aquesta comèdia, ambientada en una festa major semblant a les que se celebren a Catalunya  (i que se celebra en honor del mateix sant que, per exemple, la de Sants)
   Es tracta d´una obra divertida, plena de col.loquialismes, però amb una trama una mica intricada.