dilluns, 4 de juliol de 2016

Sempre és Ara

  Substituïm una entrada antiga de poca qualitat amb aquesta. En el seu dia la vam publicar com a homenatge al traspassat J.F.Dalbera. Ara fem extensiu l´homenatge a Germà Colón, víctima del Coronavirus
 Encapçalem l´entrada amb un text marsellès de fa un segle on l´autor lamentava que la fal.lera (paraula que, per cert, designa en origen una malaltia del bestiar) pel luxe estigués acabant amb tots els indrets que, fins aleshores, "feien goig"


Vuei, lei vila, leis restaoura, lei casteou que de longo bastisson d'aqueou caire, an leva en aquel endre l'er marsihes que fasie gaou; lou lusse a tua nouestre bor de mar. 
https://www.cieldoc.com/libre/integral/libr0844.pdf

 u luvassu u l’é in pesciu acustümau a returnà de longu â meixima ura, duve ti brümezi, percose besögna respeità delongu i tempi  Dialecte lígur de Ventemiglia 



els  llobarros cambrilencs son com els de Ventimiglia: rondant de longu les mateixes zones de les platges



A algunes parles del nord d´Itàlia Delongo -i variants- significa 'sempre'. Un exemple genovès i un d´una parla de transició lígur/piemontesa, d´entre els molts que es poden trobar a la xarxa:

A moe di belinoin a l'è de longo graia.
La madre degli scemi, è sempre gravida.

A som de longo restat tacat a la coltura d’o nòster canton ma, da suvto, a me son rendut conto que o gh’èst in problema de fondo : tutj lj scritorj i han desvellupat in método de scritura difereinto da composicion a composicion, da scritor a scritor


També freqüents les atestacions en parlars d´òc: com el niçard o el provençal (vegeu l´exemple marsellès a l´inici de l´entrada), fins a arribar pel cap baix a Palavas -a prop de Montpeller-


DELUNGA adv. : Toujours ; à longueur de temps ; V. lunga-mays, sempres. http://www.palavaslesflots.com/download/1991-la_lenga_dau_grau_ao_t_2012_vl-pdf


Per poder entendre la (subtil) diferència entre 'sempre' i 'de lóngo' -si més no en el cas genovès- aquest text del blog de Franco Bampi és molt útil. De lóngo seria una mena d´equivalent de 'cada cop, totes les vegades, continuament, sense parar'

N ascoltatô o l’à invitòu o Volpara a no dî sénpre, perché in zeneize se dixe de lóngo. Sta cösa chi a l’é coretta solo in parte perché de lóngo o veu dî sénpre, ma into senso de continoamente: o parla de longo (= parla in continuazione). Ma gh’é di uxi da paròlla senpre che no veuan dî continoamente e dove de longo o stonn-a: se conoscemmo da senpre, se son molæ pe senpre; o vegne senpre ciù bello, ecc.

A l´altre extrem del Nord d´Itàlia, al Vènet, també trobem l´expressió. Però a algunes varietats delongo vol dir 'de seguida'  ('subito')   Exemples de dos municipis mariners


       Giandomenico Nardo; La pesca del pesce ne'Valli della veneta laguna...


 Dalongo, av: subito,immediatamente; da v. de longo = di seguito, senza interruzione, senza indugio, subito; v,ist. de longo; || vegno  dalongo = vengo subito;xe rivae dalongo le guardie=sono arrivati subito i vigili;
i ha dao logo dalongo = se ne sono andati subito;  http://www.algraisan.it/d.html

(la pàgina algraisan.it ja no existeix.. una veritable llàstima)







Chioggia, al Sud de Venècia, i Grado


 Aquest text de Fiorenzo Toso, extret d´un article publicat en una revista catalana, sembla confirmar que el de longo lígur -i l´occità?- no té el significat 'de seguida' que trobem en vènet. Parlant del ντλόυγγο grec Toso diu:
raramente è accaduto che voci di probabile origine veneziana siano state attribuite al genovese, come ντλόυγγο ‘subito’, per il quale Ramondo (1940: 22), evocando genov. delungu ‘sempre’, trascurò un’analoga forma veneta il cui significato (‘senza indugio’) pare più vicino a quello della voce neogreca  Fiorenzo Toso; L´isola di Chios e l´influsso lessicale genovese in Grecia

Però a la veïna Piemont, de nou la duplicitat de significats:
 sempre”.In tutto il Piemonte si ha quasi ovunque sempe/semper/sempre. Allora, da dove salta fuori il fresonarese “dlònch, dlònca? (..) penso di non sbagliare nell’affermare che derivi dalla forma dialettale ligure “de longu” o de longa”, che ancor oggi si trova ad Ormea in provincia di Cuneo. Da notare che in alcune parti del Piemonte vive la forma dlongh”, ma nel senso di  subito”.


 Consultant la famosa tesi de Geoffrey Hull sobre les llengües nord-italianes (i suïsses), veiem que l´estudió australià va considerar el sentit 'de seguida' com a originari:
delong (<*DE LONGU) 'everywhere’:Bad. dlunk,Gard. (..)
'at once': Lig. delòngu, Pm. dlung, UValt. delónk,Eng. dalúm, dalunga, Ven. de longo, Plav. delónk, Em. dló.g.(..)  In Liguria and Monferrat delong, properly 'immediately', is used in the sense of 'always', as is the Ticinese adès.(..)  The Old Venetian adeso was also used in the sense of 'at once'. Some modern synonyms are (..) Surs. kuninagá <CUM UNA VICATA (..)


Una lectora vèneta (“éphémère”) ens va escriure un comentari, que pengem a continuació, sobre el De longo dels textos antics vènets: l´expressió tenia, segons la zona, un dels 2 significats diferents que estem veient. No queda clar, per tant, quin dels dos seria anterior a l´altre. 
Al comentari també trobem una consideració sobre el Tout de suite (i el De suite) francès que en part es pot aplicar precisament al nostre De seguida:

 tsercando de longo tel  http://tlio.ovi.cnr.it/TLIO/ el me dà le prime attestazioni veneziane  cofà 'continuament', mentre te l' Archivio digitale veneto (pavàno) a ghe ne cato 36 e scoaxi tute col sinhificà de 'de seguida'.
Sì, 'de seguida' el ga da èsare el 
tout de suite del francexe... però, 'tènti a no sbaliàre : “Il ne faut pas confondre de suite et tout de suite : de suite veut dire l'un après l'autre ; tout de suite veut dire sans délai, sur-le-champ ; cependant il se prend quelquefois pour de suite ; mais de suite ne doit jamais se prendre pour tout de suite.

J'y vais de suite, pour j'y vais tout de suite, locution condamnéeGenlisMém. t. v, p. 94, dans POUGENS.”


Encara en vènet, una altra expressió on es pot intuir el pas d´un significat a l´altre (en aquest cas el pas seria potser de 'sempre' a 'de seguida') és el de l´adverbi (in)drioman: vegem la paraula de nou a la web algraisan.it, amb un exemple 

Drioman, av: continuamente, di seguito, uno dopo l’altro; = v, ist; fri, daurman; || (..) co’ la sente l’aqua la vien drento drioman = con l’alta marea l’acqua entra continuamente;

 segons llegim aquí, l´adverbi es pot traduir de vegades com a 'amb molt de gust' -i per tant 'de seguida'? (i el component 'man' provindria del llatí mane 'de bon matí'):

«drioman» e «indrioman» (con le varianti «dietroman» del fiumano, «dreioman» del rovignese, «indriodeman» del capodistriano e «daùrman» del friulano) che valgono «in continuazione, di seguito, senza interruzione» e, in qualche caso, «con sollecitudine»,


Al text de Hull citat més a munt apareix també la paraula Adès; que ja sabem que vol dir 'ara; d´aquí a poc' o, com en català, 'tot just ara, fa poc', però que al Canton Ticino significa 'sempre'  
                    
Pietro Monti; Saggio di vocabolario della Gallia Cisalpina e celtico (1856)


Un cas semblant: el de Sovintdel ll. sŭbĭnde 'tot seguit; successivament', però ja en llatí vulgar 'Gran nombre de vegades; freqüentment'

(un Sovint que en provençal, per cert, pot anar seguit de Fes 'vegada': souvènti-fes: Li Rosaceae (..), podon èstre d'erbo, d'aubret o d'aubre.(..) Li fru, souvènti fes bon à manja, soun de touto meno : boursèu, "grano" (5), L´exemple prove d´aquesta meravellosa web provençal que vam "descobrir" fa poc)   


Fent un tomb per la web Gasconha.com encara veiem un cas semblant: el del gascó Dàuit, que no vol dir exactament 'de seguida' però sí 'aviat', i que segons diu el curador de la web sembla provenir del llatí 'de habitu' 




Tot plegat és doblement interessant pel fet que el Sempre català també significava, en la llengua antiga, 'de seguida'

 Sempre: (..) En ancien français et en ancien occitan, ce mot a servi à exprimer une idée de postériorité immédiate. Nos matériaux prouvent qu'il a eu la même signification aussi en ancien catalan. Or, tandis que sempre (sempres) a disparu totalement en français, il est resté en catalan avec le sens «toujours, encore».  Lars Lindvall; Sempre,tost et leurs synonymes en catalan ancien Etude lexicographique


 2. ant. Tot seguit, immediatament; cast. en seguida.  (..) El rey en fo molt despagat e sempre féu armar un leny, Desclot Cròn., c. 2. E nós sempre fem-nos venir tots los còmits, Pere IV, Cròn. 133.   http://dcvb.iecat.net/


Lars Lindvall, citat dos textos més amunt, considera que, també en aquest cas, el significat 'de seguida' és el més antic -tot i que ens presenta una frase de les Homilies d´Organyà on el mot té el sentit actual-:
Un des exemples attestés par AM [Alcover-Moll] pour ce sens est très ancien (L'esperii d'om qui sempre dura);il nous vient des «Homilies d'Organyà» (.) Les autres textes cités illustrant l'emploi de ce sens sont beaucoup plus tardifs (.) De l'autre côté,il est évident que la locution conjonctive sempre que signifiant «amb tal que; mentre que (amb valor condicional)» n'est pas organiquement associée à cette valeur de sempre (.). Il s'agit plutôt d'une parenté sémantique avec l'emploi plus tardif de sempre signifiant «toujours».

el semper llatí ja semblaria relacionat amb el concepte d´immediatesa (cf. anglès at once), però el seu significat és més aviat el de '1 a 1' o, en paraules de Meillet 'chaque fois':
sem-per from Proto-Indo-European *sḗm (one), whence also Latin semel (once).
https://en.wiktionary.org/wiki/semper 





https://archive.org/details/DictionnaireEtymologiqueDeLaLangueLatine/page/n314



Aquest significat de la base llatina -sem s´hauria mantingut en l´expressió genovesa de semme 'n çento 'un cop de cada 100, de tant en tant'




     https://archive.org/details/dellidiomaedell01randgoog/page/n34 


    exemple savonès.  En llombard Semel




Germà Colón ja havia parlat del nostre Sempre. Per ell el significat 'de seguida' és el més antic en català



************************

Els més grans se´n van però els joves resten. Aquí dos joves rappers, des de Màntova i Mòdena, segueixen fent música des de Ca seva
                                        


 I dos nens confinats ens expliquen contes en bolonyès:

El pare dels nens acomida els videos dient que per tal de fer viure la llengua cal andèr a dscarrer d´longh in bulgnais

Potser us pot interessar també:
Dues coses Aviades:
La mala Via

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada