[l´expressió] cin
cume in övu (..) può
calzare per un locale pubblico zeppo di gente oppure per un ubriaco
gonfio di vino4
4)(..)
difficilmente, si potrebbe immaginare qualcosa di più completamente
saturo dell’uovo. Ma la curiosità di questa immagine è anche
un’altra, di carattere prettamente filologico: se noi ci spostiamo
linguisticamente verso oriente, la ritroviamo tale e quale nel
dialetto milanese el teater l´è pien còme òn oeuv! se invertiamo
direzione e ci spingiamo a occidente,ci imbattiamo nel catalano estar
pie com un ou
Deixant de banda el
petit error del final (*pie en
comptes de ple)
el text és molt interessant. L´extensió de l´expressió sembla més àmplia1: podem afegir-hi el fr. plein comme un œuf, llenguadocià (grafia de Palavas) plen cum´ûn iouv, o el piemontès (en aquest cas d´Alessandria) giutì
cmé in ov = pieno come un uovo.
Podem trobar altres paral.lelismes -de, diguem-ne, poca complexitat- entre lígur i català, en el cas que el que està ple sigui la panxa; vegem-ne un parell:
Podem trobar altres paral.lelismes -de, diguem-ne, poca complexitat- entre lígur i català, en el cas que el que està ple sigui la panxa; vegem-ne un parell:
- les comparacions amb peixos, com el lluç (l´exemple és castellonenc):
la
boteruda panxa del peix (..) ha fet que al Grau es diga "estic
fart com un lluç" quan algú ha menjat més del compte. Els
nostres peixos
en aquest
exemple lígur,
la comparació es fa amb el rap: A
poula budego o budega a l'è de longo2 usâ pe dï unna personn-a
grassa. Un
altre exemple, aquí.
(Aquí un
exemple provençal,que va en la direcció contrària: Bacala:(..)du
provençal bacalaù, merluche (..). On l'utilise (..) pour
signaler la maigreur (..) <<Depuis
qu'elle a été malade, c'est un vrai bacala>>). Passa
el mateix amb el Stoquefiche,
que en provençal i en alguns dialectes italians designa quelqu´un
de maigre . En
genovès només coneixem l´expressió Esse
reddeno comme o stocchefiscio;
reddeno vol dir 'tibat' -cfr. francès raide, occ. enredenar, piem. réid; pel que fa al cat. vegeu aquest article de J. Coromines -)
- els lígurs també 'tasten' i, sobretot, es poden donar a la disbauxa:
(..)qualcuno
potrebbe (..) desbauciàsse:
gozzovigliare o mangiare con ingordigia (..)Per assaggiare si usa
atastà3,
quando si tratta di cibo solido (..)
Nel corso di una bisboccia: desbàuciu, qualcuno può inguràsse: mangiare in velocità, fino ad ingozzarsi (..) u mangià
Nel corso di una bisboccia: desbàuciu, qualcuno può inguràsse: mangiare in velocità, fino ad ingozzarsi (..) u mangià
Al
voltant de la paraula disbauxa podem
veure que el que segons el diccionari Alcover és remarcable en el
cas català, s´aplica també al cas lígur:
ETIM.:
del fr. débauche, mat.
sign., segons Spitzer. És sorprenent que la forma catalana conservi
el prefix dis-
(que la francesa mostra convertit en de-)
i la pronúncia diftongal de au. Aquests
detalls semblen indicar que el préstec del mot francès al català
és molt antic, i en canvi existeix la circumstància que no es troba
en català cap document de disbauxa anterior
al segle XIX.
(en canvi en alessandrí -piemontès- trobem, per exemple, l´adjectiu zbaucià, 'dissolut')
Si la disbauxa fa honor al seu nom, qui hi participa acabarà mamat, ple d´alcohol (cin cume un övu, com hem vist a l´inici); en lígur 'borratxo' ('embriac') es diu cioco o imbraego. En parlarem en una propera entrada.
Si la disbauxa fa honor al seu nom, qui hi participa acabarà mamat, ple d´alcohol (cin cume un övu, com hem vist a l´inici); en lígur 'borratxo' ('embriac') es diu cioco o imbraego. En parlarem en una propera entrada.
que
l´autora del text tradueix sense problemes com a
La
baraque était pleine comme un œuf
2.-de
longo significant 'sempre' es troba també en occità, pel
que sabem com a mínim fins al Nord del Llenguadoc.
3-Aquest verb es fa servir també per mostrar incredulitat i perplexitat en l´expressió m´atasto se ghe son: 'no m´ho puc creure'. A l´altra banda de la frontera, a Menton, amb parla de transició entre lígur i provençal, fan (feien) servir el verb 'tocar' en una expressió gairebé idèntica (en aquest relat, un moribund que no té ni un ral vol enredar un notari fent veure que té grans possessions: -Scià scrive, sciù nutari, scià scrive. A mun figl’ Giausè,üna vigna, ver de Guarbi. -Una vigna ver de Guarbi? -U nutari se toca s’y es.
En occità en grafia normalitzada és "de lònga" i deu començar a emprar-se en el Montpellerenc.
ResponElimina"com a mínim" és un castellanisme grosser per a Almanco, si més no, pel cap baix...
gràcies per les aportacions... tot i que totes dues són rebatibles: el de lònga escrit de longo el vaig copiar del text lígur (és a dir, no l´estava escribint en occità), i el "com a mínim" no serà el més genuí del món però existir, existeix:
ResponEliminahttp://www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0089758
de totes maneres, gràcies un cop més ;-)