diumenge, 15 de febrer de 2015

Disbauxa (1ª part)

 Text (i nota) extrets de la web de la cumpagniadiventimigliusi:
[l´expressió] cin cume in övu (..) può calzare per un locale pubblico zeppo di gente oppure per un ubriaco gonfio di vino   4)(..) difficilmente, si potrebbe immaginare qualcosa di più completamente saturo dell’uovo. Ma la curiosità di questa immagine è anche un’altra, di carattere prettamente filologico: se noi ci spostiamo linguisticamente verso oriente, la ritroviamo tale e quale nel dialetto milanese el teater l´è pien còme òn oeuv! se invertiamo direzione e ci spingiamo a occidente,ci imbattiamo nel catalano estar pie com un ou

Deixant de banda el petit error del final (*pie en comptes de ple) el text és molt interessant. L´extensió de l´expressió sembla més àmplia1: podem afegir-hi el fr. plein comme un œuf, llenguadocià (grafia de Palavas) plen cum´ûn iouv, o el piemontès (en aquest cas d´Alessandriagiutì cmé in ov = pieno come un uovo.

 Podem trobar altres paral.lelismes -de, diguem-ne, poca complexitat- entre lígur i català, en el cas que el que està ple sigui la panxa; vegem-ne un parell: 
  • les comparacions amb peixos, com el lluç (l´exemple és castellonenc): 
la boteruda panxa del peix (..) ha fet que al Grau es diga "estic fart com un lluç" quan algú ha menjat més del compte. Els nostres peixos

en aquest exemple lígur, la comparació es fa amb el rap: A poula budego o budega a l'è de longo2 usâ pe dï unna personn-a grassa.  Un altre exemple, aquí.

(Aquí un exemple provençal,que va en la direcció contrària: Bacala:(..)du provençal bacalaù, merluche (..). On l'utilise (..) pour signaler la maigreur (..) <<Depuis qu'elle a été malade, c'est un vrai bacala>>)Passa el mateix amb el Stoquefiche, que en provençal i en alguns dialectes italians designa quelqu´un de maigre En genovès només coneixem l´expressió Esse reddeno comme o stocchefiscio; reddeno vol dir 'tibat' -cfr. francès raide, occ. enredenar, piem. réid; pel que fa al cat. vegeu aquest article de J. Coromines -)

 

  • els lígurs també 'tasten' i, sobretot, es poden donar a la  disbauxa:  
 (..)qualcuno potrebbe (..) desbauciàsse: gozzovigliare o mangiare con ingordigia (..)Per assaggiare si usa atastà3, quando si tratta di cibo solido (..)
Nel corso di una bisboccia: 
desbàuciu, qualcuno può inguràsse: mangiare in velocità, fino ad ingozzarsi (..) u mangià

  Al voltant de la paraula disbauxa podem veure que el que segons el diccionari Alcover és remarcable en el cas català, s´aplica també al cas lígur:
  ETIM.: del fr. débauche, mat. sign., segons Spitzer. És sorprenent que la forma catalana conservi el prefix dis- (que la francesa mostra convertit en de-) i la pronúncia diftongal de au. Aquests detalls semblen indicar que el préstec del mot francès al català és molt antic, i en canvi existeix la circumstància que no es troba en català cap document de disbauxa anterior al segle XIX.

   (en canvi en alessandrí -piemontès- trobem, per exemple, l´adjectiu zbaucià, 'dissolut')

  Si la disbauxa fa honor al seu nom, qui hi participa acabarà mamat, ple d´alcohol (cin cume un övu, com hem vist a l´inici); en lígur 'borratxo' ('embriac') es diu cioco imbraego. En parlarem en una propera entrada.

 1.- Recentment l´hem trobada, per exemple, en aquest article sobre la parla d´un poble de les valades occitanes -Piemont-   La baraque ère plène coumá un iou

que l´autora del text tradueix sense problemes com a
La baraque était pleine comme un œuf

2.-de longo significant 'sempre' es troba també en occità, pel que sabem com a  mínim fins al Nord del Llenguadoc.

3-Aquest verb es fa servir també per mostrar incredulitat i perplexitat en l´expressió m´atasto se ghe son: 'no m´ho puc creure'. A l´altra banda de la frontera, a Menton, amb parla de transició entre lígur i provençal, fan (feien) servir el verb 'tocar' en una expressió gairebé idèntica (en aquest relat, un moribund que no té ni un ral vol enredar un notari fent veure que té grans possessions: -Scià scrive, sciù nutari, scià scrive. A mun figl’ Giausè,üna vigna, ver de Guarbi. -Una vigna ver de Guarbi? -U nutari se toca s’y es.

2 comentaris:

  1. En occità en grafia normalitzada és "de lònga" i deu començar a emprar-se en el Montpellerenc.

    "com a mínim" és un castellanisme grosser per a Almanco, si més no, pel cap baix...

    ResponElimina
  2. gràcies per les aportacions... tot i que totes dues són rebatibles: el de lònga escrit de longo el vaig copiar del text lígur (és a dir, no l´estava escribint en occità), i el "com a mínim" no serà el més genuí del món però existir, existeix:

    http://www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0089758


    de totes maneres, gràcies un cop més ;-)

    ResponElimina