menes de totes menes

Aquest post ha estat millorat i sobretot ampliat aquí. No esborrem l´antic perquè conté un comentari d´un lector

Qui escriu aquest blog ha sempre sentit i fet servir la paraula mena com en aquesta acepció que trobem a l´Alcover-Moll:

3. Classe, espècie; cast. clase, especie. Plena fins a vessar d'una mena d'escudella de pa i verdures, Massó Croq. 179. (..) De tortugues... n'havíem de tota mena, Salvà Ret.251

 I menys sovint com en una de les que recull el GDLC:

Per natura. No sóc de mena menjador. L'ase és pacient de mena. De porc i de senyor, se n'ha de venir de mena.

El primer ús l´hem trobat sempre com en el primer exemple, és a dir, amb article indefinit+mena+de precedint el mot amb el qual el parlant vol establir una semblança (és a dir, tal i com diu el GDLC, aplicat  a un nom que hom pren com a referència per explicar una cosa desconeguda, però que té molta semblança amb allò que designa aquest nom, 

Exemples occitans:

  

  Lo carchòfle d’ase,el, es una mena de cardon gròs, L’artichaut d’âne, lui, est une sorte de gros chardon Lo carnaval dau bestiari

Après l'Edit reial de 1539 que li interdisiá tota mena d'expression oficiala,la lenga d'Oc s'era refugiada a flor de terra per continuar a dire (..) las emocions dels òmes Après l'Édit royal de 1539 lui interdisant toute expression officielle, la langue d'Oc s'était réfugiée à fleur de sol pour continuer à dire (..) les émotions des hommesClaude Marti Nos cal téner, e ferme!

Dos exemples d´un text de Laurenç Revest publicat fa només uns dies:

Me faguèt pensar a una mena de monde parallèl dals occitanofònes, un “temps dal pantais” (..) ò ancara una “noosfèra” lingüistica 

 conoisso de mond "meridionals" (=occitans) que pantaian de quitar la molonaa e la pression de tota mena (..) e anar viure en Gavotina dins las valaas de las Alps Maritimas,dins las Alps d'Auta Provença o sus una isla perduá de Polinesia.

  Obviament l´expressió mena de significant 'classe (concreta) de' existeix en català: Quina mena de gent som, per exemple

 Però potser degut a l´ús freqüent de l´expressió on una mena de confereix un cert aire indeterminat a la frase, ens resulta una mica estrany (a nosaltres, parlants d´una varietat central i possiblement empobrida) sentir la paraula utilitzada en aquest context que potser hauria de ser el més normal, és a dir en oracions de l´estil 'hi ha moltes menes [concretes] de..' Potser per això també una expressió com de tota mena ens resulta més natural així que no pas en plural i amb article determinat (hi tornarem de seguida, al final de l´entrada)

  L´occità també pot fer servir mena tot sol, com en aquest exemple extret d´una gramàtica d´un dialecte llenguadocià proper al de Montpeller:  Mena: (..) espèce ; sieu pas d’aquela mena : je ne fais pas partie de cette catégorie de gens ; (La lenga dau Grau de Palavas)

 (en canvi aquí diríem que en la nostra variant catalana aquesta frase sonaria potser incompleta; i seria més habitual afegir, per exemple, la paraula gent al darrera de mena -com de fet fa la traducció francesa-).

 Pel que sembla l´escriptor Max Roqueta feia servir molt la paraula, com veiem en aquests exemples que pengem; als exemples 4 i 5 mena va precedit de demostratiu i d´article determinat, al 6 apareix sense substantiu al darrera. Els dos darrers exemples ens semblen interessants perquè hi trobem mena acompanyant la paraula biais ('manera' 'forma'):

-una mena de fèbre que s’espandiguèt dins l’estrem de las carns.

-una mena de tomba escura ont degús ausa pas pus apegar la man sus una taula

-Dins lo revolum d’auvaris de tota mena que m’assucan
-Amb aquela mena d’amistat un pauquet mespresosa que se baila tan plan en aqueles que vos fan pas ombra. O als paures.

-es la mena de ben mai santa que se pòsca engimbrar

-aquela mena que viu dins son segur e sa cresença.

-Aquel baujum, sau de la vida, sola mena de biais per poder téner lo còp sens èstre mudat en (..) gal dins sa polalha

-ensajava,per tota mena de biais, d’i embelinar la filha

      Exemples extrets de la web de J-F Brun, Montpelhièr l'occitana

Argelièrs, vila on va néixer Max Roqueta; una mica al Sud-Est, Montpeller (i una mica al sud de Montpeller, Palavàs)

Seguint a Occitània: tampoc no creiem que l´ús de mena + adjectiu, amb mena significant directament 'manera' sigui habitual actualment en català. Per exemplificar aquest ús, prenem unes frases d´aquest interessant blog gavot:

           Cuento ben estudiar un jorn d'una mena mai fonta aquela tradicieu d'una confederacieu republicana. Cen qu'es ja segur es que Pelha,Luceram,Uels e, bensai,  Levens se son leu vistas desliuràias dal poler feudal (..),

      S'agisse pas d'un interés direitament istoric, perqué, se volem parlar d'una mena estrecha, tot es fauç.

       

  En canvi no trobem mena ni al llibre de Joan Coromines sobre el parlar de la Vall d´Aran, ni al diccionari aranès-anglès; el diccionari d´Aitor Carrera sembla donar com a específics aranesos ua sòrta de i ua espècia de. En gascó sí que es pot trobar (vegeu aquí per exemple, o també les aparicions de la paraula a la web Gasconha.com), però en concret en aranès sembla que no existeixi; esperem de totes maneres confirmació o desmentiment.
 [EDIT. La Mireia Boya ens confirma que si vol traduir el català una mena de li ve al cap ua sòrta de. Gràcies]

          ******************************************

A Ventimiglia, Ligúria, a prop de la frontera amb els parlars gavots, la paraula sembla molt habitual entre els vells parlants. Pengem uns exemples extrets d´un treball sobre la fauna marina lígur, que comença amb un capítol titulat justament Mene de pesca in Ligüria (al glossari final del pdf, per cert, la paraula mena és traduïda a l´italià amb un lacònic 'tipo'. Altres glossaris, com el que trobem aquí, tradueixen amb 'qualità, tipo,modo'). 

En el 5è exemple, la paraula pot ser traduïda directament com a 'espècie', en el sentit taxonòmic d´espècie animal; del darrer exemple no tenim clara la traducció.

 E méne de pesca ch’i custüma in Ligüria i sun a pesca cu’e re, pe’ piglià e anciue e e sardéne 'les classes de pesca tradicionals a la Liguria són la pesca amb xarxes per agafar anxoves i sardines' 

 Inte l’area d’a costa a calità d’u pescau a l’é ciütostu

auta pe’ a presensa de tante mene apreixàe. 'A l´àrea de la costa la qualitat del peix es més aviat alta degut a la presència de moltes espècies apreciades'

 Leciùn - Coryphaena hippurus e Trachynotus glaucus Insci’a cupeta d’a testa d’i mascci grandi (..) se gh’atröva e ařéte d’a schina, che furma ina mena de “cavegliüra”. 'llampuga - Coryphaena hippurus i Trachynotus glaucus. A la part del darrera del cap dels mascles grans hi ha l´aleta dorsal, que forma una mena de cabellera'  

 L’Agùn u l’à (..) a ganàscia e a mascela ch’i s’alonga in avanti, pe’ da’ furma a ina mena de “becu”. 'L´agulla prima té (..) la mandíbula i la galta allargades cap endavant, per donar forma a una mena de bec'

 U gritagiu ciü dumandau i sun i ghinbari russi da fundu, cun e mene Aristeus antennatus e Aristeomorpha  foliacea 'Els crustacis amb més demanda són les gambes vermelles de fons, amb les espècies Aristeus antennatus i Aristeomorpha foliaces'

U pesciu türchin u reveste in vařù remarcàu da u puntu de vista de mercàu, ciü de tütu e sardene (Sardina

pilchardus) ê anciue (Engraulis encrasicolus). E furme nuvéle de sardene e anciue in Ligüria i se ciama i giancheti. Aiscì i axerti2 (Scomber scombrus, Scomber japonicus), (..) i sun de mena cu’u pesciu türchin. 'El peix blau té un valor remarcable des del punt de vista de mercat, sobretot les sardines (Sardina pilchardus) i les anxoves (Engraulis encrasicolus). Els nounats de sardina i anxova s´anomenen giancheti [blanquets]. També els verats2  (Scomber scombrus, Scomber japonicus) (..) formen part de la classe de peix blau'.

 l´axèrtu, el verat

http://impariamoilventimigliese.altervista.org/pesci_e_bestie_de_marina_intu_parla_ventemigliusu.pdf

No coneixem l´extensió exacta de la paraula cap a l´Est (ni cap el Nord), però com a mínim sabem que en genovès es pot escoltar i el diccionari clàssic de Giovanni Casaccia la registra3; d´un conte del genovesista Alessandro Guasoni:

(..)A Guardia a m'aspëta pe compagnâme feua d'in prexon e anâ inta minea4 (..) sotta o barcon da cella gh'an ammuggiòu de coffe pinn-e de rumenta (..) di avansi de tutte e menn-e. 'El guàrdia m´espera per acompanyar-me fora de la presó i anar a la mina4, (..) sota el balcó han amuntegat capses plenes d´escombraries (,,) de restes de tota mena'  (A. Guasoni: Inti forni)

una expressió com aquesta, en plural i amb article, la trobem de nou a Ponent, i també al glossari llenguadocià que hem citat més amunt: de tutas las menas :de toutes sortes (en tout genre) (La lenga dau Grau de Palavas)
  Aquí un exemple sense article, l´autor del qual és de Bosigas, al sud de Palavas: Anchòias se pòdon trapar tanben dins totas menas de consèrvas, marinadas e salsariás. (El mateix blogaire havia escrit uns anys abans, parlant sobre el nom de l´estany de Thau: Thau, Taur, Tau e també Taurum, Taphros, Tacum n'i a de totas las epòcas e de totas las mènas. I una mica més avall al mateix text, hi ha un de tota ména però creiem que aquí el sentit és el de 'de tota manera': fins final (..) de tota ména 'al cap i a la fi (..) de tota manera, sigui com sigui')

no recordem haver dit o sentit mai en català aquesta forma en plural. Una ràpida cerca a Google, però, ens confirma que també existeix -sense article però- tot i ser menys habitual: la proporció tota mena/totes menes és aprox. 30:1).

 Notes

1.- aquesta tercera acepció recull també un ús que no hem sentit mai: usat en frases negatives, com a sinònim de gens: «No hem collit mena de fajol, enguany»; «No en tenim mena» (Olot). 

Un molt antic diccionari llenguadocià, el de Boissier de Sauvages, ja recull una acepció semblant, amb mena tot solet, sense substantiu al darrera, i tradueix la frase 'no hi ha mena' amb 'il n´y a pas la moindre ou la plus petite chose'

2.- La forma més habitual a la Ligúria per designar el verat es laxerto. La pèrdua de la 'l' inicial en dialecte ventimigliusu probablement es deu a la seva reinterpretació com a article per part dels parlants. Creiem que és el cas contrari de la paraula que designa 'ham': amo en genovès, pero lamu en el dialecte ponentí, on l´article ha estat reinterpretat com a part del mot.

3.- No és del tot exacte, per tant, el que diu aquest interessant article quan afirma que el mot només es troba en català i occità. Ni tampoc evidentment el que va escriure el Randaccio, donant a entendre que només podem trobar mena en genovès i toscà antic (toscà antic de Dante per exemple)

En genovès, per cert, la paraula està adaptada a la pronúncia pròpia (amb la 'n' velar, d´aquí el fet d´escriure-la amb guionet)

 4.- Casualment en aquest text apareixen juntes mena i la paraula amb la que sembla emparentada, mina; per una explicacio de la relació entre els dos mots, vegeu, entre d altres, l´entrada del GDLC. o la de Coromines al seu diccionari etimològic (el sentit originari 'classe de mineral' hauria donat pas a un genèric 'classe'). 

 Al FEW, en canvi, semblen preferir l´etimologia que fa venir mena del verb minare, 'conduir', i pel que creiem entendre és d´expressions com és de bona mena/és de mala mena 'es deixa/no es deixa conduir', d´on provindria la generalització de la paraula. Una expressió similar va existir també en francès antic:

                                 http://micmap.org/dicfro/search/dictionnaire-godefroy/maine 

Curiosament, el diccionari del dialecte de Palavas ja citat ofereix dues entrades per la paraula mena i proporciona així les dues etimologies. Pengem aquí aquestes dues entrades consecutives (una part de la primera ja l´havíem vista més amunt)

MENA n. f. lat. minera:Mine;filon; extraction ; façon;de tutas las menas: de toutes sortes (en tout genre);espèce;sieu pas d’aquela mena : je ne fais pas partie de cette catégorie de gens ; V. maneira, moda, surta.

MENA n. f. (menare):Menée;conduite; es pas de buna mena : il n’est pas facile à diriger ; a tûs de jugar, as la mena : à toi de jouer, c’est ton tour, V. agûure la man. 

(al voltant d´aquest darrer significat 'torn d´un joc' vegeu aquest text de Robert Geuljans)