dilluns, 6 d’octubre de 2014

Dos diccionaris


   El primer és aquest, publicat fa ja uns mesos, que ens apropa al català de la Catalunya Nord


   És un llibre ben editat i, tot i que no ofereix l´etimologia de les paraules, l´hem consultat amb interès. Gràcies a ell hem après per exemple que el verb botar pot tenir el significat secundari 'envanir-se' (la frase exemple que ens ofereix és 
«Mira com se bota ara que és conseller (..)!»), que suposem relacionat amb el lígur bòtta, 'orgull va, supèrbia'1


 Seguint amb la lletra 'B', una petita observació però: a l´entrada 'Bromeig'  se´ns ofereix aquesta traducció al català de la resta del territori: ous de peix servint d´esquer
   amb la qual cosa sembla donar-se a entendre que es tracta d´un mot exclusiu del nord. 

  En realitat pel que sabem la paraula és ben present una mica arreu, per exemple a les Balears. El diccionari Alcover la registra amb tota normalitat i nosaltres l´hem sentida en boca de pescadors de la costa de Tarragona. i a la Marina (País Valencià) El mariner es posava amb la seua embarcació a un punt on cregués convenient, agafava una pasta feta amb farina i peix picat, el +bromeig i aleshores +bromejava perquè la mola de tonyina s’hi acostés
 .

  De les dues variants del terme, Bromeig i Grumeig, la primera és la que va arribar als dialectes lígurs des del provençal:

                    Carlo Randaccio. Dell´idioma e della letteratura genovese 1894

segons Alibert provindria del grec βρῶμα  'aliment'.

A la web Cumpagniadiventimigliusi trobem la mateixa etimologia:
 greco: BROMA “immondizia” > brüma  “fanghiglia di origine organica”.(..)
Modalità di pesca (..)  greco: BROMA “cibo” + IZO - IDIARE > brümézu - brümezà  “gettare esca in mare”

Degut a l´existència de l´altra variant, però, l´explicació etimològica més habitual fa derivar el mot de 'grum' (del llatí grūmu, emparentat amb, per exemple, l´anglès crumb



   El segon diccionari és més recent, obra de l´estudiosa Josiana Ubaud; n´hem conegut l´existència gràcies a una pàgina de l´IEO però també per mitjà d´aquest blog que tracta de temes (no només) locals.

    





1-També llegim al llibre que el mateix verb pot significar 'fer morros (especialment en el moment previ a posar-se a plorar)'. És equivalent a fer el botet o fer el bot (del diccionari Alcover: fer el bot; inflar els llavis i fer els gests precursors del plor).
En aquest cas a la Ligúria fan servir l´expressió fâ o sappin, que segons Franco Bampi derivaria de sappa, 'aixada' (pel fet que el llavi inferior cap en fora abans de plorar en fa recordar la forma).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada