Concordança

  seguim amb una altra entrada "sense peixos", per poder parlar una mica sobre algunes de les llengües que seran protagonistes d´aquest blog

 

   INTRODUCCIÓ

A la majoria de parlars catalans hi ha manca de concordança entre el verb i el (suposat) subjecte a les frases existencials amb haver-hi. En català nord-occidental, a més a més, es donen altres casos de no-concordança. En paraules de Gemma Rigau, en frases com Falta més braços o Ha vingut més turistes

the verbs are unaccusative and able to assign Partitive to their internal argument, an NP (..). These are impersonal sentences, in the sense that AGR is not specified for PERS or NUM. The Northwestern Catalan sentences in (15) below are also impersonal (see Sola (1973), (1987)): (15) a. Hi ha molts homens(..) b. Enguany es plantarà molts arbres

G. Rigau, On the functional properties of AGR

quan l´argument és definit pot haver-hi acord1:

(..) en el dialecte nord-occidental, on es produeixen casos de manca de concordança amb verbs inacusatius i SNs indefinits (..) hi ha una tendència, com indica Rigau (..), a realitzar la concordança si el SN és definit (i). Aquest fenomen, però, no sembla afectar encara els casos de passiva reflexa i d’haver-hi amb SN definit. (i) Vindran els parents.

J-R. Ramos; El verb haver-hi: evolució dels usos sintàctics

en tot cas aquests parlars mantenen sempre una preferència clara pel subjecte postverbal: vegeu aquest article al voltant de la frase em roda el cap, amb subjecte gairebé sempre posposat en aquestes variants i en canvi sempre preverbal en una varietat influïda pel francès (on la frase es diu la tête me tourne) com el rossellonès1.

  Però com llegim en aquesta gramàtica del rossellonès, a la parla espontània també trobem subjectes posposats; no només això: també hi ha casos de manca de concordança:

la concordança amb el verb és optativa (..): va venir colles de Barcelona; Arriba parents; (...) Jasia 'ahir' venguec dos amics (capcinès).    Com és regular, el subjecte dels inacusatius es pot pronominalitzar per en: (...) Da gallines coum tou ja s´an passeje poques! (..)    N´hi ha qualcuns [de verbs] (..) que hi concorden pas mai, com calguer i hi haver (..)    Els verbs transitius amb construccions impersonals amb se es comporten de manera similar. Aqueixa estructura és inexistent en francès, que per fer impersonals emplega on, que equival a l´hom del català, també un munt de comú en rossellonès (...)     S´han descobert pedres antigues   S´ha descobert pedres  antigues

Gemma Gómez Duran; Gramàtica del català rossellonès p. 269-270

   

En francès de fet existeixen construccions amb se, però com diu el text tot just citat i el que posem a sota, no són impersonals:

  

In Italian and Piedmontese, as noted above, SE constructions with a preverbal nominal favour a passive reading, whereas those with postverbal nominals lend themselves to an indefinite S reading (..). French impersonal/passive SE constructions have a marginal status (..) and are now limited to inanimates, although they were possible with animates till the 15th c. (Stefanini 1962 (..)) (57) Fr. le crime s'est commis ce matin (..)/`the crime was committed this morning' Formal French impersonal se constructions with postverbal nominals are rhematic impersonal passives where the attention is directed towards the action, the pronoun on being preferred for the idea of an indefinite subject involved in a transitive action.The French construction must have an expletive subject, il, since French is not prodrop: (58) il se consomme tant de millions de tonnes de viande par an en Argentine (..) `many millions of tons of meat are eaten every year in Argentina'

Mair Parry; The reinterpretation of the reflexive mi piedmontese

En aranès trobem aquesta manca d´acord en frases amb l´auxiliar 'haver' i no amb 'ésser' (veurem més avall com en dialectes italians no hi ha cap problema en fer la manca de concordança quan l´auxiliar és ésser): 

(..) per a l’aranès podem dir que hi ha un sol auxiliar auer, que mostra les mateixes peculiaritats que el català nordoccidental quant a contrast entre concordança i no concordança amb el subjecte (..), és a dir que els verbs intransitius no fan concordança quan el seu subjecte és de nombre indefinit: Formes a:                      Formes b: (..) Que passa tres mainatges       Passe tres mainatges Que son passats tres mainatges A passat tres mainatges Aquestes formes (b) són les d’ús comú en l’aranès oral i escrit, (..) Tanmateix, Carrera (2007) fa referència a usos residuals de formes (a) als enclavaments més baixos de la Vall d’Aran,i proposa aquesta distribució com a preferible en contextos formals per a tot l’àmbit aranès. Cal comptar que, llavors, l’alternança entre formes (a) i (b) no seria només entre l’ús de dos auxiliars o un de sol, sinó també entre dos criteris diferents quant a la concordança entre el verb i el seu subjecte.

Jordi Suïls Les dinàmiques lingüístiques a la frontera.

Aquest fenòmen es produeix doncs generalment amb verbs inacusatius, és dir, verbs amb un subjecte que comparteix algunes de les característiques dels objectes directes; com el fet d´anar en posició postverbal o com la possibilitat de ser substituit per un partitiu: 'n´han arribat molts'2. O com, en alguns casos i en alguns parlars, aquesta manca d´acord.

(aquesta manca o presència de concordança subjecte/verb ens recorda la que estableix la norma gramatical de vàries llengües romàniques entre OD pronominal i participi: he vist la Maria però la Maria, l´he vista)

Casos de manca de concordança es donen en altres varietats romàniques i es donaven ja en llatí: 

(..) in molte varietà il verbo non si accorda con un soggetto rematico in certe costruzioni. Si tratta sostanzialmente di costruzioni contenenti verbi di cambiamento di stato o di luogo o strutture passive (cosiddette costruzioni inaccusative (..)), dove il Soggetto è normalmente postverbale; così in (116a) il verbo resta alla forma non marcata della III pers sg, nonostante il Soggetto sia pl, in (116b) il participio resta alla forma non marcata del maschile, nonostante il Soggetto sia femminile: (116) a. fr.ant. Aparut sor l’autel les mains/Nostre Seignor (La Vie de saint Josse 524)  «Apparirono sull’altare le mani di Nostro Signore» b. fr. ant. Onques ne fu dit tel maniere / Tant dolereuse ne tant fire (Béroul, Le Roman de Tristan 1185)«Mai fu raccontata una tale maniera (di castigo) tanto dolorosa né tanto feroce» Questa mancanza di accordo, che non era estranea al latino arcaico, ma non appare nella norma del latino classico, tratta il Soggetto di queste costruzioni come fosse un Oggetto Diretto del verbo (..) [in francese moderno] il parziale carattere di OD del sintagma(..) può portare come conseguenza l´inserimento (..) di un soggetto pronominale («neutro») espletivo (il)

Giampaolo Salvi Morphosyntactic Persistence from Latin into Romance

entre aquestes molte varietà hi ha també el toscà antic i molts dialectes del Nord d´Itàlia3 :

I testi toscani più antichi documentano ampiamente costrutti con soggetto lessicale plurale, generalmente in posizione postverbale, e verbo alla 3 ps senza espletivo (..)     (4) morì tre fratelli (..)   Il francese, come il toscano antico, ammette in generale questi costrutti quando il soggetto è postverbale ed è indefinito;(..)    (5) Il vient des enfants (..) Anche in molti dialetti italiani settentrionali l’accordo di 3 ps in presenza di sintagmi nominali soggetto plurali affiora come una struttura sintattica possibile, anzi in certe condizioni, obbligatoria (..). Gli esempi (..) illustrano questa situazione per alcune varietà settentrionali, caratterizzate fra l’altro dalla realizzazione di un pronome soggetto(Clitico Soggetto,ClS)

Leonardo M. Savoia, M. Rita Manzini Variazione linguistica

  de nou Savoia i Manzini ens recorden que en alguns casos la concordança directament ja no es pot donar perquè

Vi sono dialetti sia settentrionali che centro-italiani che semplicemente non hanno una morfologia specializzata di 3 pp. Nei dialetti settentrionali, ad es. padani e veneti2, generalmente si realizza un ClS differenziato per il singolare e il plurale,(..); nei dialetti mediani, che sono privi di questo elemento, le due strutture si identificano totalmente (..)4

Leonardo M. Savoia, M. Rita Manzini Variazione linguistica

    Notes a la Introducció

1- L´autora de l´article, Mar Massanell i Messalles, ens recorda que en català nord-occidental la manca de concordança no només afecta els verbs inacusatius sinó totes aquelles construccions que, tot i contenir verbs originàriament no inacusatius, han passat per un procés d’inacusativització. És el cas de les construccions locatives

existencials formades amb verbs originàriament inergatius o amb verbs transitius intransitivitzats,com En aquesta coral, hi canta nens (Rigau, 1997a: 415), en les quals la presència del clític hi desplaça a una posició postverbal el sintagma nominal subjecte, el

qual passa a comportar-se com un objecte, «no solament per la posició sintàctica que ocupa, sinó també pel fet de poder aparèixer sense determinant, cosa que és pròpia dels objectes directes partitius, i perquè pot ser representat pel pronom en» (Rigau, 2002: 2087): En aquesta coral n’hi canta molts, de nens

També ens precisa l´àmbit geogràfic de la presència o absència de concordança a la construcció presentacional amb haver-hi: manca de concordança a nord-occidental, balear, rossellonès; concordança en central i valencià.

El fet que hi hagi manca de concordança a més variants prové del caràcter existencial (més “impersonal”) de les frases amb haver-hi, i potser també és degut al fet que el verb haver en aquesta construcció tenia en origen el significat de l´actual tenir

2-els verbs inacusatius s´oposen així als verbs inergatius, també intransitius però on el subjecte és un veritable agent des del punt de vista semàntic. Un mateix verb pot ser inacusatiu o inergatiu segons l´ús que en fem i del context, i en el primer cas selecciona en italià l´auxiliar 'ésser' i en el segon 'haver': Per es., correre è inergativo se la frase in cui compare specifica soltanto la durata dell’evento (Luca ha corso nel parco per un’ora), è invece inaccusativo se è seguito da un avverbiale che specifica il luogo in cui il movimento descritto dal verbo ha termine (Luca è corso a casa). (Enciclopedia Treccani)

De fet també en català un mateix verb pot en certa manera actuar com a inacusatiu i inergatiu; a l´article ja comentat de Mar Massanell l´autora ens cita aquest text de Rigau, on se´ns parla d´un verb inacusatiu per excel.lència, el verb de canvi de lloc i ideal per frases presentacionals 'arribar': There is no class of unaccusative verbs, but rather unaccusative argument structures. (..) I do not accept a unique argument structure of a verb like arribar ‘to arrive’. My hypothesis is that arribar is an unergative verb in (58a), but an unaccusative verb in (58b).

// (58) a. La Maria arriba ‘Mary arrives’ b. (Hi) arriben/arriba pluges [...] ‘Showers are coming’ // In (58a) the verb is agentive and expresses a dynamic event,

   Ja Antoni Maria Alcover havia dit:  aqueys verbs, si deixen de denotar moviment local o si passen a tenir terme d' acció (el preu del blat HA PUJAT; HE PASSADA MALA NIT (..); fins que HAGES passat el TORRENT, etc), ja formen els temps composts amb haver, y no amb ésser.

 D´altra banda diguem que frases com 'n´han arribat molts' suposen una qüestió encara no resolta a la gramàtica catalana: si hi trobem, tal i com va deixar intuir Pompeu Fabra, un (semi)objecte directe -un 'complement' en paraules de Fabra- representat pel clític en, podem seguir la normativa de les frases amb veritable OD i fer la concordança al participi 'n´han arribats molts'? Al voltant d´aquest tema vegeu aquest article 

3- el fenòmen és present també a altres zones: I dialetti del centro-sud non presentano la realizzazione dei clitici soggetto anche se in svariate zone dell’area mediana e meridionale (Calabria centrale, Sardegna, Marche centro-settentrionali e Toscana meridionale) si verifica una tipologia di accordo parziale tra verbo finito e soggetto lessicale posposto. In area calabrese e sarda l’accordo è parziale se il correlato è indefinito e con costrutti verbali intransitivi.

(I clitici soggetto nei dialetti della provincia di Pesaro- Urbino)

Enganxem d´altra banda un text que resumeix bé les diferències entre francès, anglès i alemany pel que fa al tractament d´aquests subjectes postverbals
L’inglese ammette costrutti postverbali solo con soggetti indefiniti e (..) con una sottoclasse degli inaccusativi. (..)
A differenza dell’inglese [il tedesco] può (..) realizzare soggetti postverbali con qualsiasi SN e classe verbale e l’espletivo corrisponde al pronome nominativo es:

Es kommt der Pfarrer zurück ‘Espl. viene il parroco indietro’

(..) INGLESE: il soggetto postverbale si accorda in numero col verbo;

FRANCESE: il verbo finito si accorda alla 3ps con l’espletivo anziché col soggetto postverbale di 3pp.

INGLESE: There comes a girl FRANCESE: Il vient un enfant

There come some girls Il vient des enfants

(..) Chomsky 1995 sostiene che le proprietà d’accordo del soggetto postverbale dipendano dai tratti dell’espletivo: in inglese l’espletivo there non è specificato pienamente per i tratti, mentre quello del francese, il, è specificato per i tratti (3psm). (..) Questa generalizzazione è contraddetta dal tedesco: l’espletivo es del tedesco è marcato per i tratti ma le costruzioni espletive permettono l’accordo tra correlato e verbo.

Giuseppe Torcolacci; I clitici soggetto

4- Tampoc no hi ha desinència de 3ª persona plural en alguns dialectes lígurs, com és el cas de Ventimiglia o, com veurem, de l´altre extrem de la zona d´influència del ligur, la Lunigiana

  I- EXEMPLES DE SUBJECTE POSTPOSAT EN ALGUNES VARIETATS

En genovès de Gènova Centre (lígur) hi ha manca de concordança verb/argument a les frases existencials (construides, com és habitual a molts parlars del Nord d´Itàlia, amb el verb ésser i el locatiu ghe), i a les passives reflexes, tant amb arguments definits com indefinits:

    se dêuviâva e palànche che gh'êa pe-o prànso. 'els calers que hi havia es feien servir pel dinar' (O Natâle zenéize)

i en general hi ha manca de concordança quan l´argument és remàtic i postposat a qualsevol tipus de verb, no només als inacusatius: 

     Sccéuppa a primavéia: sbràggia i zoêni, sâta i grìlli, màngia i pövei, rîe i zenéixi 'la primavera fa explosió: els joves criden, els grills salten, els pobres mengen, els genovesos riuen' (Anâ in céntro)

   quànde saiâ finîo a ciàssa nêuva  'quan la plaça nova estarà acabada'  (Toponomàstega zenéize)

   també en els casos de dislocació a l´esquerra, sovint amb presència, com en català, del de partitiu:
   Palànche no ghe n’êa 'de calers no n´hi havia' (I penscêi de ’n zóveno zenéize)
   de procescioin no se ne fa ciù 'de processons no se´n fan més) (N’avei sprescia, sciafeur!) 

 Un cop aparegut el SN, és a dir, quan deixa de ser remàtic, la concordança ja és possible:

    Cangia i tenpi e cangian senpre in pezo! 'Els temps canvien i sempre (canvien) a pitjor' (Che tenpi!)

    se fâva i raieu (e se mangiâvan sôlo inte quéllo giórno) 'es feien els ravioli (i es menjaven només aquell dia)' (O Natâle zenéize)

  tot i que pot no haver-n´hi a la clàusula relativa:

   (..) se no i forèsti che vêgne chi finiéivan de pèrdise 'si no els forastes que venen aquí s´acabarien perdent' (Toponomàstega zenéize)

    Tal i com es pot veure, el genovès actual que, com gairebé tots els parlars del Nord d´Itàlia, té subjectes obligatoris per la 3ª persona singular -o figeu o vegne 'el noi ve'; a figgia a vegne 'la noia ve', prescindeix en canvi del pronom clític expletiu, tant en aquests casos com a les frases meteorològiques o impersonals1, fet que l´apropa encara més al cas català Nord-Occidental en aquest tipus concret de construccions inacusatives. Un cas oposat és el del bolonyès (emilià) o el del torinès (piemontès), on trobem expletiu -a, una forma indiferenciada2- i a més a més un locatiu -i-3:

  Tor.:   Ai riva i client. 'arriben els clients' Ai é na fija 'hi ha una noia'

    Depenent del dialecte (i potser del parlant) hi ha un munt de variants pel que fa a la presència o no de clític però també al tipus de concordança. Per intentar il.lustrar aquesta diversitat veurem uns exemples -obtinguts via Internet- de frases inacusatives amb SN postposat a dialectes d´una reduïda zona geogràfica, la Lunigiana (regió amb parlars autònoms influits pels dialectes ligurs i emilians): 

Bona part de la Lunigiana es troba a la Toscana però la majoria dels seus dialectes tenen més en comú amb les veïnes Spezia (Ligúria) a l´Est, i Parma (Emília) al Nord

                              

                                          Localització de Sarzana (prov. La Spezia) i Zeri i Comano (Massa-Carrara)

      A Zeri, a l´extrem Nord de la regió, no hi ha concordança, tampoc amb SN definits. Es fa servir un expletiu que coincideix amb l´article masculí (quan aquest es troba davant de dental):

       u vèn al done. la filen la stupa (http://www.earmi.it/castoglio/dialetto.htm)

 

     A Comano, més al Sud, hi ha absència de clític expletiu (a part de la l eufònica, també present en genovès. Veg. nota 1), i hi ha concordança verb/argument amb SN determinats (concordança de gènere al participi; no podem parlar de concordança en nombre perquè aquest dialecte és dels que han perdut la desinència de 3ª persona plural, de manera que el plural de 'la dona neteja l´escala' Ra dona a neta i scar és i donn i neta i scar)

      l´é gnuda dumà la maestra4  (Atlante Sintattico d´Italia ASIT)

    A Sarzana, ja dins la Ligúria, quan el SN és indefinit es fa servir un expletiu la, idèntic al femení de 3ª persona singular i plural5. La situació és similar a la del català nord occidental: no hi ha concordança quan el SN és indefinit, si que n´hi ha quan és definit (i ja no es fa servir el clític expletiu sinó el personal) .

       j´en venu i mi fradei (Raffaella Badiale Il dialetto di Falcinello)

  però també n´hi ha en els casos que en català nord occidental són impersonals amb se:
 

      Cun i quatrin, i s’fan balare i buratin.  (http://www.sarzana.org/citta/cultura/dialetto/modi_di_dire.htm)

   

 La situació a la veïna Spezia, ja fora de la Lunigiana, és similar.  Però l´expletiu la de les frases existencials o meteorològiques sembla que té tendència a ser substituit pel clitic personal a les inacusatives:
     i riva en fanteto / i riva 'r postin 'arriba un noi' 'arriba el carter'

Hem parlat de dialectes diferents per il.lustrar opcions diferents... però de vegades en un únic dialecte podem trobar-hi reunides totes o gairebé totes les opcions -totes elles diferents de l´italià estàndard-. Com per exemple en els parlars d´Ístria -i ara ja som a l´Est, fora de l´estat italià- on una frase inacusativa pot tenir manca d´acord + expletiu a, manca d´acord sense expletiu, o acord i clític pesonal precedint el verb.

   Notes a 1ª part

1-Llengües com l´anglès o el francès tenen subjecte obligatori a totes les persones, però subjecte nominal i pronom alternen complementàriament. A moltes llengües del Nord d´Itàlia el subjecte és obligatori només a les persones gramaticals que tenen clític subjecte (de vegades totes, de vegades no, com en genovès) però aleshores el subjecte queda doblat.

Pel que fa a la manca d´espletiu en genovès: al davant de les formes del verb ésser  començades per vocal apareix un clític l´ que acostuma a ser considerat com un simple element eufònic perquè també pot aparèixer, posposat al clític personal -per.ex. o/a l´amia, 'ell/ella mira, al davant d´altres verbs començats per vocal (en piemontès apareix al davant de totes les persones d´haver i ésser començades per vocal)

   l´è comensou i attacchi a-i dialetti italien

 però que ja apareix en textos antics i no sembla diferir gaire de l´expletiu francès o del de l´antic toscà:

 

   per ché 'l era monto noyte scura .      i davant de consonant amb forma plena:  

  Ello convem che tu vagi per aigoa

(http://digilander.libero.it/alguas/anonimixiv.html)

A frases com o/a l´amia, 'ell/ella mira hi pot haver ambigüitat entre una interpretació on l´ és eufònic i aquella on representa un objecte directe. Però possibles recursos són introduir un veritable clític OD entre el subjecte i l´: a ô l´avià '(ella) el tindrà'; posposat als dos clitics: u l´u saveva cos´u fava '(ell) sabia el que es feia'. El més habitual creiem que consisteix a intercalar el locatiu Ghe, i aquí sí que l´ sembla passar a tenir funció d´OD: a ghe l´avià '(ella) el tindrà'

En diferents varietats norditalianes trobem una manera semblant de construir les frases inacusatives. Per exemple en alguns dialectes ladins hi ha també un únic expletiu l´ al davant de l´auxiliar (especialment ésser). A les presentatives amb negació, l´expletiu va postposat a l´adverbi negatiu: no l´é. El pronom personal, en canvi, es desplaça al davant del verb: l no. Suposem que es tracta d´un recurs de la llengua per desfer l´ambigüitat entre frases impersonals i personals. A les parles lígurs no hi pot haver ambigüitat degut a la presència del pronom o (femení a) homòfon amb l´article davant consonant, però probablement motius fonètics (la topada de la vocal de no amb el pronom) fan que també aquí el pronom personal precedeixi el verb: o/a no l´é.

Sí que resulten ambigües les frases inacusatives/presentatives/ impersonals en aquells dialectes on o fa també funcions d´expletiu -i això inclou els casos d´auxiliar que comença per consonant: a frases com o saià arivou o Mario 'en Mario deu d´haver arribat' haurà de ser el context el que ens digui si la frase és presentativa o si el subjecte ja havia estat introduït anteriorment.

   En dialectes vènets trobem una variant interessant: hi ha clític l´ al davant de verbs transitius però no davant de vers intransitius amb subjecte posposat:
  L ’à taià la legna to papà     Ha tagliato la legna tuo padre

Algéri è ’rivà la letera del sio  Ieri è arrivata la lettera dello zio   (exemples de Poletto C. i A. Tomaselli a

La sintassi del soggetto nullo nelle isole tedescofone del Veneto: cimbro e sappadino a confronto)

2- Aquest pronom indiferenciat es fa servir en molts dialectes com a pronom clític personal (en un cas prototípic: per a les 1ª sing., 1ª i 2ª plural) però també com a expletiu. Com que no es tracta d´un pronom igual al de 3ª persona masculí (ni femení) permet que en alguns dialectes s´asoleixi un cert marcatge neutre a frases inacusatives però també amb indefinits com ningú. En vam parlar aquí.

3- The presence of expletive locative clitics in presentational constructions is comparable to the presence of expletive locative clitics in existential expressions such as French il y a or English there is. It is consistent with the fact that (..) the presence of a locative adjunct improves the acceptability of the presentational construction with verbs that have no particular affinity with this kind of construction. Denis Creissels Fluid intransitivity in Romance languages:a typological approach

Afegim que zones del Piemont i a punts de l´interior de la Ligúria propers al Piemont trobem la combinació del locatiu i amb el pronom lígur u: donde u i'è in cagnun/chi fa bau bau bau ('on hi ha un gos/que fa bau bau' (Filastrocche e cantilene infantili dell'alta valle dell'Orba)

4-a la base de dades de l´Asit aquesta mateixa frase en dialecte toscà dóna una interessant manca de concordança, que podria ser provocada per la presència de l´adverbi solo:

    L'è venuto solo la maestra

5- El fet podria ser casual. Hi ha dialectes del Nord, com algunes variants occitanes del Piemont o la de La Guardia Piemontese, a Calàbria, amb expletiu la diferent de les formes femenines:

Il existe un pronom sujet neutre de 3ème personne du singulier la [la], qui s’oppose au masculin aul [u()] ou al [a()] (<el) et au féminin il [i] : aul parla “il parle”, il parla “elle parle”, la parla “ça parle” ; la plòu “il pleut”.

Jean Sibille L’évolution des parlers occitans du Briançonnais

un exemple en gardiòl, extret de la web del municipi (on de pas veiem el passat perifràstic que hi fan servir, com en català): La prima colònia ilh èra formaa de còpias jóvens, que après de 25 jorns de camin ilh van arriva..(..) Enshit la vai nais la Gàrdia, coneissua en un prim moment coma Guardia Lombarda, puei dins al 1863 ilh vai pilha lo nòm de Guardia Piemontese.

Aquest pronom la podria provenir del llatí illac i, per tant, tenir un origen locatiu.(vegeu de nou Denis Creissels Fluid intransitivity in Romance languages:a typological approach )

En canvi a la seva tesi Jean Sibille el considera possiblement derivat d´una combinació Ille hoc o ille ipso; aquesta opció sembla més complicada i potser no aplicable al cas dels dialectes italians que també tenen la expletiu.

  II- EL CAS DELS VERBS PRONOMINALS

Intentem un petit i limitadíssim esboç del que poden oferir aquestes construccions en diferents varietats.

Hem vist que les frases amb verb transitiu i es passivitzant s´inclouen dins del grup de les inacusatives que poden presentar manca d´acord; en aquesta oració vista anteriorment se fâva i raieu (e se mangiâvan sôlo inte quéllo giórno) els dos verbs són gramaticalment passius -tot i que la frase evidentment pot ser interpretada com tenint un subjecte indeterminat no expressat- i el primer és en singular senzillament perquè té el subjecte postposat1.

De fet l´equivalent a la construcció italiana amb pronom OD+verb impersonal adopta en genovès la forma clític subjecte+verb pronominal passiu:it. lo si vede; gen. o se vede. A les varietats amb pronom obligatori a les 3es persones plurals veiem la mateixa construcció, com en aquest exemple del dialecte ponentí de Bordighera.

i Re che inseme au sou interèssu i san fa’ aiscì chelu d’ê gente ch’i ghe stan d’inturnu, i nu’ se scorda, i nu’ se pön scurdà! 'els reis que junt amb el seu interès saben fer també el de la gent que els envolta, no són oblidats, no poden ser oblidats!'

 Molt similar la situació en piemontès; i com era previsible, una construcció com l´italiana amb pronoms de 1ª o 2ª persona tampoc no és possible:

Piedmontese se cannot occur with first and second person complement clitics either: (77) *as më ved /*a më s ved *as më dis `one sees me' `one says to me'33 33 Indefinite un or a personal construction must be used: i m vëdde bin `you (pl.) see me well', a m vëddo bin `they see me well'.

Mair Parry; The reinterpretation of the reflexive mi piedmontese

Algunes varietats vènetes i friülanes tenen les dues opcions: la se vede seria una frase passiva (amb la fent de subjecte), i se la vede una frase impersonal (on la és OD i se ocupa, al contrari del cas de l´italià, la posició canònica de subjecte davant del l´OD -però en frases negatives la negació precedeix, com en català, el pronom se)2.

Aquestes mateixes variants acostumen a acceptar la combinació de dos pronoms se quan el verb és reflexiu se se pente (italià ci si pente). El piemontès, en canvi, fa servir l´indefinit un com a subjecte. 'Hom se n´ha penedit' és un a l´é pentisse (exemples extrets de Parry).3

En tot cas són les construccions amb se originàriament passives però sense acord les que poden acabar sent interpretades com a impersonals 4

This reinterpretation of the reflexive, a form which was after all a personal pronoun originally (albeit a complement), is even more likely to occur in a (..) SE structure (..) where there is no number agreement between postverbalNPand verb, e.g.Tuscan oggi si vende le pere al mercato `one sells pears' (rather than `pears are sold'), and which appears to differ from the active (..) Mario vende le pere.

Mair Parry; The reinterpretation of the reflexive mi piedmontese

Sembla que sigui el cas del català nord-occidental: és precisament pel fet que són interpretades com a impersonals que en aquestes construccións hi ha manca d´acord també amb subjecte determinat:

la manca de concordança, en aquestes construccions impersonals, afecta tots els sintagmes nominals posposats, també els determinats: Es pot obrir les finestes / Es poden obrir les finestres (Rigau, 1997a: 404), Demà es plantarà els arbres / Demà es plantaran els arbres (Rigau, 1997b: 189), perquè el fet que el sintagma nominal sigui definit no afecta el caràcter impersonal de la frase.(..) És diferent del que s’esdevé en les construccions amb verb inacusatiu (cf. Ve pluges amb Ja arriben les pluges / *Ja arriba les pluges)

Mar Massanell La preferència per la posposició dels subjectes definits en les construccions inacusatives

En el cas de verbs intransitius -o transitius sense OD- amb se es fa difícil evitar la interpretació impersonal: es va, es corre, es menja. (Giampiero Salvi considera de totes maneres que, al menys en italià antic, aquesta mena de construcció no era originàriament impersonal, sinó una alternativa a les passives no pronominals amb verb intransitiu -passives en desús en la llengua moderna, com per exemple fu combattuto o fu andato-).

Com que en aquestes construccions no hi ha subjecte posverbal que pugui ser anticipat per un espletiu, ens esperaríem que en algunes varietats aquest no hi sigui, i efectivament, en el cas d´alguns dialectes lígurs

se constructions with unaccusative, unegative and transitive verbs with unergative use (i.e., with no direct object) only occur with 3rd singular (masculine) agreement on the SCl/verb. Interestingly,(..) both SCl variant u and the zero form (Ø) are found in the corpus (30). (..) (30) a. u se imparà ancù SCl SI learn.3SG still.Adv „one can still learn b. Ø se vegghe oltre (SCl) SI sees.3SG beyond.Adv „one can see beyond

Chiara Ciarlo Subject Clitic Variation in a Northern Italian Dialect

En canvi al dialecte de Savona es fa servir espletiu: duv´u se va? 'on anem/on va la gent?' u un se ne pärla squèxi ciü 'gairebé ja no se´n parla'.

(En canvi ens sembla veure una certa tendència -similar a la que hem vist pel dialecte de Spezia- a fer concordar el clític amb el subjecte posposat; exemples trobats tots en un mateix article de wikipedia en savonès, els dos primers amb se passivitzant:

i se inciantan in zóna diversi stabilimenti; 's´implanten a la zona diversos establiments'

insc'ou sö térritóiu a se tröva inn-a çenträle termu-elettrica; 'al seu territori es troba (trobem) una central termoelèctrica'

A l'è in prugettu a realizaçiùn de inn-a (..) ciattafurma cuntainer 'és en projecte (hi ha el projecte de) la realització d´una plataforma contenidora' )

En un cas com el de Savona seria previsible trobar que en les formes de perfet l´auxiliar utilitzat fos sempre el verb ésser: al Projecte Vivaldi veiem exemples presos de localitats properes a Savona (com Noli) on efectivament es fa servir l´auxiliar ser. A d´altres (com Airole) no hi ha expletiu u i l´auxiliar amb verbs inergatius o transitius sense objecte directe és haver; sembla que en aquest segon cas se és clarament equivalent a un subjecte de l´estil 'hom'

més exemples amb expletiu: aquests en torinès, extrets de Parry:

ancheuj as va për trifole bele 'd di

today scl-SE goes for truffles even by day

`nowadays people go to look for truffles even during the daytime'

a l'é passasse peui a travajé le pére

scl scl-is passed-SE then to work the stones

`people then went on to shape the stones . . . '

o aquest del dialecte de Parma (dialecte emilià), amb una segona frase amb subjecte posposat però una primera sense

In-t al dop mezdì a s’ riva a n'acordi (..) e a sé zlontana il camizi nigri..'passat el migdia s´arriva a un acord i les camises negres s´allunyen' *

Notes a la segona part

1-De fet sembla que encara hi ha entre els parlants de dialectes lígurs una resistència clara a la presència del se susceptible de ser reinterpretat com a impersonal. Un exemple extret de l´Atles acústic Vivaldi: més d´una tercera part dels parlants tradueixen la frase italiana E tutto il giorno si mangiò, si bevette molto vino e si cantarono belle canzoni fent servir formes verbals de 3ª persona plural: han menjat, han begut..

Pel que fa a les variants occitanes, és sabut que hi ha en general una tendència a fer servir també aquí formes de tercera persona de plural o formes passives amb se on el francès faria servir on

Suivant l'usage courant en langue d'oc, on emploie plutôt la troisième personne du pluriel pour exprimer une tournure

passive, tandis que le pronom òm est plutôt employée pour une tournure adverbiale (..)

A la guèrra se mandan pas los bòrlhes "A la guerre, on n'envoie pas les borgnes" - J.C. Forêt –

Me l'an raubat "On me l'a volé" (..)

An dit de mal de ieu "on a dit du mal de moi"

Didier Grange; Lexique descriptif occitan – français du vivaro-alpin au nord du Velay et du Vivarais

 EDIT.- Octubre 2014: El blog Mescladis e còps de gula ens ofereix aquest mes un exemple claríssim de frase amb un se impossible d´interpretar d´una altra manera que no sigui com a passiu:  ’Si ’queu dròlle se ’via nejat, ’qu’es aüei qu’eu s’auria entarrat.’ 

2- Aquesta posició no canònica de se amb negació no invalida, però, el fet que pugui ser considerat subjecte; recordem que en vènet i altres varietats del nord Itàlia la negació precedeix també alguns clítics subjecte, especialment el de 2ªpersona singular.

D´altra banda, el fet que en català se faci funció de subjecte en determinats contextos sembla innegable, també amb verbs transitius: quan el complement és neutre (això, allò, (33), una subordinada completiva (34)) i el representant pronominal, per tant, seria ho, la combinació [amb se] és impossible, és a dir, la llengua la rebutja d’una manera absoluta; quan el complement és de tercera persona i designa una cosa, la combinació ja no és impossible, però poc usual i impròpia del llenguatge natural i genuí; quan el complement és de tercera persona i de designació personal, la combinació és usual,però alterna amb la identificació del complement amb el subjecte i, per tant, amb la seva elisió; i quan el complement és de primera persona o de segona, la combinació dels dos pronoms és obligada, és a dir, no hi pot haver identificació del complement amb el subjecte.

Els exemples als que s´està referint l´autor en aquest fragment són:

(33) Això crema: s’ha d’agafar amb un drap.

(34) Es diu que em volen fer ministre. —De debò, es diu?

(35) L’olla crema: s’ha d’agafar amb un drap.

(36) L’olla crema: se l’ha d’agafar amb un drap.

(37) La llei és la llei i s’ha de respectar.

(38) La llei és la llei i se l’ha de respectar.

(39) Les lleis són les lleis i s’han de respectar.

(40) Les lleis són les lleis i se les ha de respectar.

(41) Delinqüent perillós: ES BUSCA.

(42) Delinqüent perillós: SE’L BUSCA.

Albert Jané Sobre l’ús impersonal del pronom es

3- En una varietat lígur que no tenim situada hem trobat la combinació se + ghe:

(http://digilander.libero.it/paolore2/vignette/vignette7.html)

Un amic genovès dialectòfon ens confirma que a la seva variant, genovès del barri de Sestri Ponente, es diria se preòcupâvimo o se preocupâvan.

4- Parry insisteix també en diferenciar les frases on hi ha acord però el subjecte precedeix el verb, d´aquelles on va posposat (aquestes són també en certa manera impersonals/indefinides):

From the semantic point of view one can thus identify 3 possibilities:

(i) if the se construction has a referential grammatical subject with the discourse function of topic, then we have a `passive' sentence (..) (It. oggi le pere si vendono al mercato; oggi pro si vendono al mercato (speaking of previously mentioned pears);

(ii) if neither condition obtains, we have an `impersonal/indefinite subject' sentence (Tusc. oggi si vende le pere al mercato);

(iii) if we have a rhematic construction with a non-topical postverbal subject (It. oggi si vendono le pere al mercato), the sentence is ambiguous between the two interpretations.

Al mateix article Parry assenyala un altre context on el es passiu pot ser reinterpretable com a impersonal: les construccions amb verbs modals com poder. Aquestes construccions serien per tant no només els possibles primers casos de passiva pronominal (també en català: recordem els exemples que ens ofereix en Joan Coromines, com el preciós les conamines que.s solien laurar ab la jova) sinó també els primers contextos en què el pronom es va ser reinterpretat com a subjecte. Parry aporta textos piemontesos antics en suport de la seva tesi. Les construccions amb se impersonal haurien amb el temps anat substituint les formades amb el pronom hom.

Però la gal.lesa també ens recorda que el cas piemontès és complexe i ens pot oferir diferents evidències en favor i en contra de la interpretació de se com a subjecte indefinit: d´una banda, en piemontès els clítics complement acostumen a posposar-se al verb en les formes compostes: a peul dilo '(ell/ella) ho pot dir', però en el cas de les modals el pronom se es manté doblat, probablement perquè és interpretat com un subjecte que ha de precedir el verb: as peul disse. O es manté directament al davant del verb: as peul di

En contra de la interpretació de se com a subjecte hi ha el fet que en piemontès, com en altres llengües del nord d´Itàlia o en francès o en llengües germàniques, la posició del subjecte s´inverteix en les frases interrogatives, fet que no es produeix mai en el cas del pronom se.

Recordem finalment que la gramàtica italiana no accepta les construccions de l´estil si vende le pere. Les opcions normatives són si vendono le pere o, en cas d´aparició del pronom, le si vende

* Aquest fragment prové d´un text que rememora els Fets de Parma de 1922, un de les primeres mostres populars d´oposició al feixisme.

                                                         

                                               Il baricädi a Pärma, les barricades a Parma