dilluns, 13 de desembre de 2021

Sargades Variades -entrada ampliada-

 L´entrada antiga aquí

 El sarg -a Cambrils i, a partir d´ara, a la resta del text, sard- i la variada: els noms científics són respectivament Diplodus sargus i Diplodus vulgaris. Són dos peixos comuníssims que qualsevol banyista que s´apropi a zones rocalloses trobarà de seguida. També són molt semblants però, alhora, facilment distingibles


aquests dos són dels primers joves de l´any -el video és de molt abans de l´estiu. Són exemplars petits però s´hi aprecia clarament les diferències: la variada -peix de l´esquerra- té dues franges molt visibles al cap i la cua; el sarg en té per tot el cos, més fines



                               una variada a la portada del llibre d´en Miquel Duran 

 En occità existeix la denominació veirado equivalent al català variada -en alguns textos trobem aquesta forma veirado alternant amb la forma 'afrancesada' veiradeveirade sembla una denominació francesa habitualperò que no trobem als diccionaris, ni actuals ni antics.
  Veurem més avall, però, que el cas occità no és potser tan clar com podria semblar, i que els noms per la nostra variada poden ser altres.



En un article d´aquest llibre citen una forma occitada masculina, vairat, i consideren que tant aquesta com les nombroses variants del sud d´Itàlia són d´origen català:
dal catalano variada (< lat. variatus), provengono il provenz. vairat, il sardo veriada, il sic. varàtulu, vaeratu e il calabr. varàtulu 


                                               ***********************

 Aquests dos peixos són tan habituals i al mateix temps tan distingibles l´un de l´altre -tots dos amb una taca a la cua però el sard amb franges primes i la variada amb una de gruixuda abans del cap- que sorprèn que els grans ictiòlegs del Renaixement i alguns de posteriors -fins i tot de finals del segle XVIII- només parlessin d´un d´ells. Pengem a sota un text de Cuvier que comenta aquest fet -i al seu costat el sarg de Rondelet, el nostre sard
















 en aquest llibre anglès que ja és del 1828 segueixen sense citar la variada. Diguem per cert, com a curiositat, que els nostres peixos només es troben a la Mediterrània i en teoria no arriben a l´Atlàntic.. però segons aquest article l´escalfament de la mar està provocant que alguns sards es facin veure per l´oceà
 En tot cas en alguns llibres anglosaxons els sards i peixos semblants -gairebé inexistents, repetim, fora de la Mediterrènia-, deuen rebre noms genèrics de l´estil sea-bream ('besucs'), tal i com com veiem a la traducció castellana d´aquest llibre que ens ha regalat recentment un amic



aquest oblit potser és degut, tal i com insinua Cuvier, a que els grecs havien semblat confondre les dues menes sota el nom sargos. Diem "semblat" perquè en realitat hi ha diferents teories -en parlem a la part final- sobre possibles denominacions de la variada; una de les més recents la vincula amb l´ictiònim Chromis -un peix que Ovidi va qualificar d´immund

Immund no diríem que ho és, però és clar que si enmig d´un grup de sards i variades apareix de sobte el peix més maco de la Mediterrània, els nostres dos sargs semblen "descolorits" 

el Fadrí del primer video és un mascle; el que veiem ara -i ella també ens veu perquè al segon 13 mira a la càmera- és una femella:

 també semblen mirar a la càmera aquest sard i aquesta variada -amb ulls tristos: heu vist què maco el fadrí i què poca cosa nosaltres?


però, Justícia divina, si els fadrins van robar el protagonisme als sargs, un germà d´aquests el va recuperar; un sarg difícil de trobar a una platja -no debades duu el nom de Sarg Imperial

als vells llistats catalans de preus de peixos acostumen a aparèixer tant els sards com les variades -de vegades amb el nom verades. En aquest de 1324, però, només hi surten el sard -casualment precedit del verat, que com sabem i veurem més avall, és un altre peix




 Pel que fa als llatins, també Plini va parlar d´un sargus -que se suposa que al.ludeix als nostres dos peixos- i d´un sparus -un tercer peix, l´esparrall. 
 En tot cas està clar que grecs antics i romans coneixien la variada i la distingien del sard: vegeu aquest plat de peix per exemple. I en aquest mosaic pompeià que pengem a sota hi apareixen tots dos, si ens atenem a les identificacions fetes pels experts (vegeu per exemple aquí o aquí; les identificacions no ens semblen 100% clares: el peix identificat com a variada, per exemple, no té el morro punxegut)









el sard seria el peix d´adalt de tot a la dreta i la variada el d´abaix de tot a l´esquerra. Afegim també la (suposada) identificació de l´esparrall i la de l´aurada: en aquest darrer cas ens sembla interessant que l´autor de l´article hagi corregit el nom científic del peix, de Sparus aurata a auratus. D´aquest nom "hermafrodita"  vam parlar aquí


                                           ***********************

 
 Potser el primer a distingir clarament els dos peixos va ser Adanson
Si entrem al lligam, però, veurem que ni tan sols va descriure el seu variato: va passar de la descripció del sargo a la de la càntera. I en tot cas el seu text, del 1772, no va ser publicat fins el 1845. Probablement per això Cuvier va considerar que Delaroche, autor d´un catàleg dels peixos de les Balears, havia estat el primer a fer una descripció encertada dels peixos d´aquest gènere 

                                             Annales du Muséum national d'histoire naturelle, Volum 13 


tot i que suposem que aquest var que acompanya el nom científic (sargus var) no s´està referint al nom Variada sinó que indica que per ell el peix no és més que una varietat del sard, no una espècie clarament distingible..

 Així les coses, un any més tard que Delaroche, Rafinesque va identificar clarament la variada però com si fos una spècie descrita per ell per primer cop, i li va donar el nom científic Sparus varatulus en honor als noms sicilians del peix




(El niçard Risso també va semblar donar-li el rang d´espècie, però barrejant la seva descripció i denominació amb la d´un tercer sarg, la morruda)


 Un panell vist durant un viatge a l´illa de Mallorca, rere les passes de Delaroche. A la foto, una morruda i un representant del gènere Scarus 



                                            *************************************

  Amb tot el que hem vist, no és estrany que el nom dels dos peixos que estem veient sigui a moltes llengües i varietats un genèric "sarg", sovint amb algun afegit. O, en menor mesura, que sigui un derivat de l´altre nom clàsic, sparus. A sota posem alguns noms de sard i variada respectivament: 

 Provençal: sar o sarg/idem:
 


Sar, sarg, sargoutounSar, poisson très commun de nos côtes, gris argenté, au corps rayé verticalement (..). Le sar commun, ou sargue (Diplodus sargus, Diplodus vulgaris) atteint 20-30 cm. Le petit sar, ou sparaillon, ou pataclet (Diplodus annularis) n'atteint que 12-15 cm.

Niçard: sargou / sargou rascàs

Ventimiglia (Ligúria):

Sargus sargus U Sàragu cùa négra u l’à (..) ina grossa macia negra insci’u truncu d’â cua. Da’u dorsu i cařa sete o ötu righe brüne insc’i lai grixu-argentu. 


Sargus vulgaris U Sàragu tésta négra (..) D’â cupeta d’a testa parte, ciaira, ina particulare banda scüra ch’a cařa fina a l’autessa d’i zàfi, ch’u l’é u segnu ch’u marca e diferense da i autri saraghi. 

Francès: sar commun / sar à tête noire 
(els noms sar(gue), en tot cas, són d´origen provençal; vegeu aquest article de P.Barbier)

Italià: Sarago maggiore / sarago fasciato o sarago testa nera o sarago comune (en canvi hem vist que el 'sarg comú' en francès és el sard)

 
 més noms dialectals, extrets d´aquí -hem modificat les taules per tal que les denominacions dels dos peixos a diferents municipis apareguin a la mateixa alçada- 
















Veiem a la darrera línia que en triestí és la variada la que rep el nom sargo, i en canvi el sard és l´sparetoAquest diccionari clàssic triestí sembla confirmar aquesta situació -és a dir: al sard se li aplica aquest diminutiu, i en canvi a l´esparrall, més petit que el sard, se l´anomena sparo

 Aquí veiem un altre nom vènet del Sard, Girola. Per l´esparrall, de nou, Sparo



Hem vist al llistat de més amunt que a alguns llocs els dos peixos són anoments senzillament sarago. A algunes webs italianes semblen considerar que el 'sarago' per excel.lència és en concret la variada -en parlem de nou més a baix-; vegeu aquí per exemple, aquí o aquí:

SARAGO Diplodus vulgaris (E. Geoffr.) Ingl.: Common two-banded seabream. Franc.: Sar à tête noire. Spagn.: Sargo mojarra. NOMI DIALETTALI Il Sarago è anche conosciuto con il nome di Sargo. I nomi dialettali in letteratura sono: Saraco (Abruzzo); Sàricu (Calabria); Saraco-varriale, Varriale (Campania)(..):


 Pel que fa al català, a la seva llista de noms de peixos Antoni Griera va semblar dir també que la denominació Sard era la de tots dos peixos -fent-hi constar també per Diplodus vulgaris el sinònim variada-, i que s´aplicava en primer lloc a la variada. Però la descripció que en fa és estranya -"ratllat de faixes negres" i sembla correspondre més aviat al sard. També va aplicar el nom a un tercer sarg -en realitat sinònim del sard, com veurem més avall:
      https://archive.org/details/boletndedialec1113instuoft/page/n80 


un altre aspecte estrany de la descripció de Griera és que consideri la variada un peix "d´ulls petits". En aquest video podem comprovar que la situació és la contrària -de fet ja hem vist a un llistat de més a munt i veiem aquí que a punts del Vènet el nom del peix sembla al.lusiu a la grandària dels seus ulls.

 Al video també veiem un sard -amb prou feines se li veuen les ratlles del cos però creiem que ho és




                                                           ********************

  Però hi ha altres denominacions a part de les que tenen relació amb el grec sargos; ara veurem aquesta que ja ha anat apareixent i que és  la més habitual per designar en català el nostre segon peix, Variada

A dos textos dels que hem penjat fins ara apareix la denominació meridional italiana varriale. Aquí en veiem una de semblant



       https://lingcal.files.wordpress.com/2016/11/trumperesperienzaeculturamaregenova.pdf 



 deixant de banda l´explicació etimològica que veiem al text (la més habitual és molt diferent i fa derivar variada del llatí varius) veiem que de nou aquí l´ictiònim s´aplica a la nostra variada -i també a un peix semblant al nostre verat

Una denominació semblant, Barajo o Barài, en vènet; també a les llengües eslaves veïnes: Baraj. Els estudiosos croats declaren l´ictiònim "d´origen desconegut" o el semblen fer derivar de Barra:

(veient aquests noms i d´altres com Verada, potser es pot suposar que un Variatus originari va ser creuat o reinterpretat com a Barra? o a l´inrevès?)
                                      
        
                             

El cas provençal complica les coses, tot i que per alguns autors la situació seria semblant a la del català i la variada seria la veirado:
https://archive.org/details/annalesdumused04mus/page/n96

Sargue vulgaire; Sargue de Salviani. —Provençal: Veirade. — Bastiais : Cullarinu. — Cette espèce est, comme forme, assez semblable à la précédente ; elle a cependant le museau un peu plus pointu https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k5726302z/texteBrut 

no ens podem estar de penjar les precioses imatges del llibre que acabem de citar -de l´any 1902. Són, d´esquerra a dreta, la variada, l´esparrall i el sard; aquí i aquí podeu veure-les a mida original:



 
 Però diem que la situació és més complexa perquè veient Mistral o el llibre Pei e pesco (o algun text penjat més amunt) sembla que Sar(g) sigui aplicable als nostres dos peixos (i a l´esparrall), i Veirado sigui el nom d´un altre, també ratllat -el sargus vetula/sargue vieille que en realitat avui dia és considerat un sinònim del sard 
 (de fet fins i tot en francès sembla que la denominació d´origen occità barade és un dels noms del sard)

 en aquest text marsellès trobem una altra denominació per la variada: sarguet négré

 Una darrera curiositat que trobem al llibre Pei e Pesco: hi trobem el nom Sar de Rago pel que creiem que és el Sard; com si Sarago hagués estat reinterpretat com a Sar + Rago ('forat, cavitat') potser?
 L'a quatre meno de sar din lou gou; aqueou que li dien sar de rago a la testo pu grosso e pu fouarto, eme lou dessu negre 


 Veiem ara el cas sard (sard de la Sardenya; de fet la denominació sard, amb D final, prové de la reinterpretació del nom sarg com a 'originari de la Sardenya): en aquest text veiem que les denominacions Feriada o Veirada s´apliquen al sard -ara sí, el peix:


 (En aquest diccionari més actual al sard li apliquen en segon lloc aquest nom 'feriada'; en primer lloc l´anomenen sàragu i ispareddu)

També en algun llibre italià trobem que el sarg variat és el nostre sard -sota el sinònim Sargus raucus. Per cert que un altre sinònim del sard és Sparus variegatus -el Spare bigarré de Lacépède

                                                                                  https://archive.org/details/bub_gb_KOKm6npamj8C/page/n52 

 Per tant de vegades ens trobem davant de denominacions gairebé invertides respecte al català: el nostre sard, que de fet té el cos més ratllat i "variat", és qui rep el nom variada o similars. 
 Diem "gairebé" no només perquè sembla que també rep el nom sarach i variants, o perquè l´existència de la tercera espècie fictícia (Sargus vetula) pot haver contribuit embolicar la troca de les denominacions, sinó perquè, tal i com veiem a Wikipedia, també en català el sard rep en principi noms com vidriada o verada
 No semblen habituals, però: llegint el llistat final que trobem al llibre Ictionímia, veiem que els noms del sard a Catalunya semblen ser sempre sarg o sard. Per la variada són al nord verada, a partir del Maresme variada -amb aparicions de vidriada- i a partir de Sant Carles de la Ràpita tots dos peixos reben el nom sarg. D´aquesta manera les terres de l´Ebre sembla que tornin a ser una mena de parèntesi perquè, pel que ens diuen en aquest fil (o aquívidriada per la variada sembla habitual a terres valencianes-


 Aristòtil va parlar d´un altre sargos, un peix semblant a les llisses... potser per això el nom va acabar designant també un peix d´aigua dolça. Com aquest, vist durant el nostre viatge a Mallorca. El vam veure a la Fundació Miró i l´hem batejat com a Menja-nous






.Els noms grecs.

 Comencem per les possibles etimologies de sargos, però abans diguem que un altre nom clàssic, sparos, designaria l´esparrall -sense descartar que en realitat sigui el nom d´un dels dos peixos que veiem avui, i que en derivés el diminutiu que designa l´esparrall; en vam parlar aquí-

 
en aquest text en veiem dues de possibles -que el relaciones amb el grec per 'carn' i l´àrab per 'llum, esclat': 


al voltant de la teoria que el fa derivar del grec per 'carn' vegeu Rondelet o aquest altre autor antic. Pel que fa a la segona vegeu aquí o aquí.

Aquí fan derivar el nom de l´arrel Saras 'mar'. La teoria de Barbier és semblant: connecta Sargus amb el mot que designa algues marines.
A d´altres llocs la consideren senzillament 'preindoeuropea'.

  Passem ara sí als noms grecs dels nostres peixos. Pel que ens diuen en aquest text, hi ha o hi havia una tendència a fer els noms sargos i sparos (i skaros, nom que hem vist a la primera part de l´article) intercanviables i aplicables tant al sard com a la variada -o l´esparrall:


  un altre text on ens diuen que el nom de la variada és sargos:
S.vulgaris, M.G. Σαργόςχαρακίδα at Siphnas; S. Rondeletii, M.G. σπάρος; http://penelope.uchicago.edu/Thayer/E/Roman/Texts/Oppian/Halieutica/1*.html 


però als dos textos veiem que un nom actual de la variada (de fet en té molts, pel que veiem aquí,  tot i que de vegades es confonen variada i sarg sota un mateix nom, fins i tot científic) és Charakida: d´un fòrum de pesca
φίλε iron από που είσαι? γιατί και εμείς από εδώ (κρήτη λασίθι) τον κακαρέλο χαρακιδα τον leme ('.. a Creta anomenem el kakarelo Charakida') 


 per això segons alguns autors la variada sí que hauria rebut a alguns textos clàssics un nom propi: charaxCharax vol dir 'palissada' i suposem que l´aplicació d´aquest nom hauria estat una referència a les ratlles del peix -tot i que recordem un cop més: curiosament és el sard qui té el cos més variat i ratllat; de fet en aquest article apliquen el nom al sard, però consideren, tal i com ja havia fet en el seu dia Antoine Risso, que la denominació fa referència a les espines de les aletes o a altres parts allargades del peix.
  
 Aquest estudi del 1840 parla d´aquesta denominació Charax i ens diu, entre d´altres coses

  . Que autors clàssics com Oppià havien parlat d´un peix Charax, que semblava un dels espàrids (la família dels sargs i companyia)

 . Que el nom va ser aplicat per error pel naturalista suís Gesner a un peix de riu que té un nom germànic semblant, Karausche [vegeu per exemple aquest traductor francès d´Oppià]


  .Segons l´autor del text, Charax designa la variada, Sargus Salviani (act. Diplodus vulgaris); per arribar a aquesta conclusió no només es basa en la descripció, sinó sobretot en el fet que avui dia a zones de Grècia aquest peix rep el nom Charakida [Vegeu també aquí]

 . a altres llocs de Grècia, en canvi, no distingeixen sard de variada i els donen a tots dos el nom Sarg. Mateixa confusió que van fer els ictiòlegs previs a Cuvier

  . en alguns autors grecs apareix una segona denominació que podria ser un altre dels noms de la variada; es tracta d´una mena de diminutiu de Sargos, Sarguinos



    Iōannēs Buros; Peri triōn ichthyōn tōn archaiōn syngrapheōn (1840)



 Breu apunt sobre aquest nom Sarguinos, derivat de sargsegons alguns ni tan sols existiria i seria només error de transcripció per Sardinos; per d´altres seria la llissa -i quan Aristòtil feia un ús ambigu de Sargos s´estava referint en realitat al sarginos. Però ja Belon va fer notar que el grec de la seva època -i de l´actual- Sarganas designava peixos fins com l´agulla o l´espet  (vegeu també aquí o aquí per exemple, on consideren que el Sarginos és l´agulla, el garfish)

     Xenokratous kai Galinou.. 1814



Alguns traductors dels textos clàssics donen per bona aquesta teoria i d´altres, en canvi, deixen el nom com a l´original, sarginus; vegem per exemple aquestes dues traduccions d´un mateix passatge d´Ateneu (aquesta i aquesta segona on, de fet, el traductor sembla considerar que sarginos i sarg són sinònims -en un passatge on Ateneu justament els està diferenciant)

Ὡς διαφόρους δὲ τοὺς σαργίνους ἐν τοῖσδε καταλέγει· Ἦν δὲ σαργῖνοί 〈τε〉 μελάνουροίBut the Sargini he lists in the following lines as something different: "There were gar-fish and black-tails tooBut he speaks of the sarginus, or sargus, as an excellent fish, in the following lines – There the sarginus was, the melanurus..


ens agrada aquesta teoria, i aquest joc terminològic per designar dos peixos tan diferents  -el sard, peix de cos alt, i les agulles, finets com el nom indica- hauria estat gairebé un cop d´humor. Aquest és un espet vist a Cambrils


i aquí el veiem al costat d´un sard: "El gordo y el flaco"..




En tot cas a Aristòtil sembla clar que no hi ha distinció entre sard i variada; les descripcions que va donar del comportament del seu sargos es poden aplicar tant a un com a l´altre; com per exemple quan va dir que el sargos s´aprofita del menjar que treu de sota la sorra el peix moll:

  aquí un sard seguint dissimuladament els moviments d´uns molls..

                                 ..i aquí una variada..

                                

Per cert que el gran traductor i comentarista d´Aristòtil Armand Camus va fer una interpretació errònia del fragment del sargos i els molls: va interpretar que el sargos menja el moll -error repetit al segon volum de l´obra, el que conté els comentaris al primer



error doblement estrany si tenim en compte que Camus tenia a la seva disposició l´obra de Rondelet i les primeres traduccións de Plini -que havia seguit la descripció Aristòtil: 





traducció anglesa




francesa




toscana





darrer apunt: el text toscà vist tot just ara conté aquest interesssant mot belletta. Un mot de bella ressonància per definir un cosa no gaire bella -el fang


i que, tal i com vam veure, potser té relació amb l´ictiònim meleta, que serveix per designar peixos petits, i subtils, com el polsim, i un de no tant petit

segons la Treccani, tenim una etimologia gairebé circular: belletta vindria de melletta i aquesta, al seu torn, de belletta..







aquí un article recent sobre la relació "rapinyaire" que mantenen els nostres dos peixos amb el moll



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada