Encetem aquí una sèrie d´entrades on parlarem dels noms del sarg -a Cambrils i, a partir d´ara, a la resta del text, sard- i de la variada. Els noms científics són respectivament Diplodus sargus i Diplodus vulgaris. Són dos peixos comuníssims que qualsevol banyista que s´apropi a zones rocalloses trobarà de seguida. També són molt semblants però, alhora, facilment distingibles
En occità existeix la denominació veirado equivalent al català variada -en alguns textos trobem aquesta forma veirado alternant amb la forma 'afrancesada' veirade; veirade sembla una denominació francesa habitual, però que no trobem als diccionaris, ni actuals ni antics. Veurem més avall, però, que el cas occità no és potser tan clar com podria semblar, i que els noms per la nostra variada poden ser altres.
En un article d´aquest llibre citen una forma occitada masculina, vairat, i consideren que tant aquesta com les nombroses variants del sud d´Itàlia són d´origen català:
dal catalano variada (< lat. variatus), provengono il provenz. vairat, il sardo veriada, il sic. varàtulu, vaeratu e il calabr. varàtulu
***********************
Aquests dos peixos són tan habituals i al mateix temps tan distingibles l´un de l´altre -tots dos amb una taca a la cua però el sard amb franges primes i la variada amb una de gruixuda abans del cap- que sorprèn que els grans ictiòlegs del Renaixement i alguns de posteriors -fins i tot de finals del segle XVIII- només parlessin d´un d´ells. Pengem a sota un text de Cuvier que comenta aquest fet -i al seu costat el sarg de Rondelet, el nostre sard
en aquest llibre anglès que ja és del 1828 segueixen sense citar la variada. Diguem per cert, com a curiositat, que els nostres peixos només es troben a la Mediterrània i en teoria no arriben a l´Atlàntic.. però segons aquest article l´escalfament de la mar està provocant que alguns sards es facin veure per l´oceà
aquest oblit potser és degut, tal i com insinua Cuvier, a que els grecs havien semblat confondre les dues menes sota el nom sargos (però vegeu aquí una interessant teoria segons la qual la variada seria el peix designat amb el clàssic chromis). L´altre nom clàssic, sparos, designaria l´esparrall -sense descartar que en realitat sigui el nom d´un dels dos peixos que veiem avui, i que en derivés el diminutiu que designa l´esparrall; en vam parlar aquí-
el cas d´Aristòtil és més complex perquè va aplicar a peixos diferents dels nostres tant el nom sargos com algun derivat; en parlarem en una altra entrada. Diguem dues coses també sobre l´incerta etimologia del mot sargos: en aquest text en veiem dues de possibles -que el relaciones amb el grec per 'carn' i l´àrab per 'llum, esclar':
al voltant de la teoria que el fa derivar del grec per 'carn' vegeu Rondelet o aquest altre autor antic. Pel que fa a la segona vegeu aquí o aquí.
Aquí fan derivar el nom de l´arrel Saras 'mar'. A d´altres llocs la consideren senzillament 'preindoeuropea'. Sobre el fet que aquest sarg tan habitual a les nostres costes sigui considerat 'un peix del mar d´Egipte' parlarem en una propera entrada.
Pel que veiem aquí, en grec modern la variada sí que té denominació pròpia -moltes, de fet, tot i que de vegades es confonen variada i sarg sota un mateix nom, fins i tot científic; però pel que ens diuen en aquest text, hi ha o hi havia una tendència a fer els noms sargos i sparos (i skaros, nom que tornarem a trobar més avall) intercanviables i aplicables tant al sard com a la variada -o l´esparrall:
S.vulgaris, M.G. Σαργός, χαρακίδα at Siphnas; S. Rondeletii, M.G. σπάρος; http://penelope.uchicago.edu/Thayer/E/Roman/Texts/Oppian/Halieutica/1*.html
Pel que fa als llatins, també Plini va anomenar un sargus -que se suposa que al.ludeix als nostres dos peixos- i un sparus. En tot cas està clar que grecs antics i romans coneixien la variada i la distingien del sard: vegeu aquest plat de peix per exemple. I en aquest mosaic pompeià que pengem a sota hi apareixen tots dos, si ens atenem a les identificacions fetes pels experts (vegeu per exemple aquí o aquí; les identificacions no ens semblen 100% clares: el peix identificat com a variada, per exemple, no té el morro punxegut)
el sard seria el peix d´adalt de tot a la dreta i la variada el d´abaix de tot a l´esquerra. Afegim també la (suposada) identificació de l´esparrall i la de l´aurada: en aquest darrer cas ens sembla interessant que l´autor de l´article hagi corregit el nom científic del peix, de Sparus aurata a auratus. D´aquest nom "hermafrodita" vam parlar fa tres entrades
***********************
Potser el primer a distingir clarament els dos peixos va ser Adanson.
Si entrem al lligam, però, veurem que ni tan sols va descriure el seu variato: va passar de la descripció del sargo a la de la càntera. I en tot cas el seu text, del 1772, no va ser publicat fins el 1845. Probablement per això Cuvier va considerar que Delaroche, autor d´un catàleg dels peixos de les Balears, havia estat el primer a distingir les dues espècies
Annales du Muséum national d'histoire naturelle, Volum 13
tot i que suposem que aquest var que acompanya el nom científic (sargus var) no s´està referint al nom Variada sinó que indica que per ell el peix no és més que una varietat del sard, no una espècie clarament distingible..
El niçard Risso sí va semblar donar-li el rang d´espècie, però barrejant la seva descripció i denominació amb la d´un tercer sarg, la morruda
En un recent viatge a l´illa de Mallorca, rere les passes de Delaroche, vam visitar el Museu Balear de Ciències Naturals de Sóller. A la foto, una morruda i un representant del gènere Scarus
*************************************
Amb tot el que hem vist, no és estrany que el nom dels dos peixos que estem veient sigui a moltes llengües i varietats "sarg", sovint amb algun afegit. O, en menor mesura, que sigui un derivat de l´altre nom clàsic, sparus. A sota posem alguns noms de sard i variada respectivament:
Provençal: sar o sarg/idem:
| Sar, sarg, sargoutoun | Sar, poisson très commun de nos côtes, gris argenté, au corps rayé verticalement (..). Le sar commun, ou sargue (Diplodus sargus, Diplodus vulgaris) atteint 20-30 cm. Le petit sar, ou sparaillon, ou pataclet (Diplodus annularis) n'atteint que 12-15 cm. |
Niçard: sargou / sargou rascàs
a Ventimiglia (Ligúria):
Sargus sargus U Sàragu cùa négra u l’à (..) ina grossa macia negra insci’u truncu d’â cua. Da’u dorsu i cařa sete o ötu righe brüne insc’i lai grixu-argentu.
Sargus vulgaris U Sàragu tésta négra (..) D’â cupeta d’a testa parte, ciaira, ina particulare banda scüra ch’a cařa fina a l’autessa d’i zàfi, ch’u l’é u segnu ch’u marca e diferense da i autri saraghi.
Francès: sar commun / sar à tête noire
(els noms sar(gue), en tot cas, són d´origen provençal; vegeu aquest article de P.Barbier)
Italià: Sarago maggiore / sarago fasciato o sarago testa nera o sarago comune (en canvi hem vist que el 'sarg comú' en francès és el sard)
més noms dialectals, extrets d´aquí -hem modificat les taules per tal que les denominacions dels dos peixos a diferents municipis apareguin a la mateixa alçada-
Veiem a la darrera línia que en triestí és la variada la que rep el nom sargo, i en canvi el sard és l´spareto. Aquest diccionari clàssic triestí sembla confirmar aquesta situació -és a dir: al sard se li aplica aquest diminutiu, i en canvi a l´esparrall, més petit que el sard, se l´anomena sparo.
Un altre fet curiós: al diccionari més complet i clàssic de venecià se´ns diu que el sarg és l´scaro, quan en realitat aquesta denominació (amb "c", del grec skaros vist més a munt en un altre text que el considera gairebé intercanviable amb sparos i sargos) és la d´un altre peix que es troba a les costes gregues. En aquesta traducció francesa de Plini, veiem el cas en certa manera oposat: el nom clàssic scarus és traduit al francès amb sargo; això li va valdre a aquest primer traductor la crítica del segon
Veiem al llistat que a alguns llocs els dos peixos són anoments senzillament sarago. A algunes webs italianes semblen considerar que el 'sarago' per excel.lència és en concret la variada -en parlem de nou més a baix-; vegeu aquí per exemple, aquí o aquí:
SARAGO Diplodus vulgaris (E. Geoffr.) Ingl.: Common two-banded seabream. Franc.: Sar à tête noire. Spagn.: Sargo mojarra. NOMI DIALETTALI Il Sarago è anche conosciuto con il nome di Sargo. I nomi dialettali in letteratura sono: Saraco (Abruzzo); Sàricu (Calabria); Saraco-varriale, Varriale (Campania)(..):
Pel que fa al català, a la seva llista de noms de peixos Antoni Griera va semblar dir també que la denominació Sard era la de tots dos peixos -fent-hi constar també per Diplodus vulgaris el sinònim variada-, i que s´aplicava en primer lloc a la variada. Però la descripció que en fa és estranya -"ratllat de faixes negres" sembla correspondre més aviat al sard. També va aplicar el nom a un tercer sarg -en realitat sinònim del sard, com veurem més avall:
https://archive.org/details/boletndedialec1113instuoft/page/n80
un altre aspecte estrany de la descripció de Griera és que consideri la variada un peix "d´ulls petits". En aquest video podem comprovar que la situació és la contrària -de fet ja hem vist a un llistat de més a munt i veiem aquí que a punts del Vènet el nom del peix sembla al.lusiu a la grandària dels seus ulls.
Al video també veiem un sard -amb prou feines se li veuen les ratlles del cos però creiem que ho és
********************
Però hi ha altres denominacions a part de les que tenen relació amb el grec sargos; avui veurem aquesta que ja ha anat apareixent i que és la més habitual per designar en català el nostre segon peix, Variada
A dos textos dels que hem penjat fins ara apareix la denominació meridional italiana varriale. Aquí en veiem una de semblant
https://lingcal.files.wordpress.com/2016/11/trumperesperienzaeculturamaregenova.pdf
deixant de banda l´explicació etimològica que veiem al text (la més habitual és molt diferent i fa derivar variada del mot equivalent llatí) veiem que de nou aquí l´ictiònim s´aplica a la nostra variada -i també a un peix semblant al nostre verat
Una denominació semblant -barajo- en vènet; també a les llengües eslaves veïnes. I en toscà:
El cas provençal complica les coses, tot i que per alguns autors la situació seria semblant a la del català i la variada seria la veirado:
Sargue vulgaire; Sargue de Salviani. —Provençal: Veirade. — Bastiais : Cullarinu. — Cette espèce est, comme forme, assez semblable à la précédente ; elle a cependant le museau un peu plus pointu https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k5726302z/texteBrut
no ens podem estar de penjar les precioses imatges del llibre que acabem de citar -de l´any 1902. Són, d´esquerra a dreta, la variada, l´esparrall i el sard; aquí i aquí podeu veure-les a mida original:
Però veient Mistral o el llibre Pei e pesco (o algun text penjat més amunt) sembla que Sar(g) sigui aplicable als nostres dos peixos (i a l´esparrall), i veirado sigui el nom d´un altre, també ratllat -el sargus vetula/sargue vieille que en realitat avui dia és considerat un sinònim del sard
en aquest text marsellès donen com a nom concret de la variada sarguet négré
Veiem ara el cas sard (sard de la Sardenya; de fet la denominació sard pel nostre peix prové de la reinterpretació del nom sard com a 'originari de Sardenya'): en aquest text veiem que les denominacions Feriada o veirada s´apliquen al sard (ara sí, el peix)
També en algun llibre italià trobem que el sarg variat és el nostre sard -sota el sinònim Sargus raucus. O que un altre sinònim científic del nostre peix és Sargus variegatus
Per tant de vegades ens trobem davant de denominacions gairebé invertides respecte al català: el nostre sard és qui rep el nom variada o similars. Diem "gairebé" no només perquè sembla que també rep el nom sarach i variants, o perquè l´existència de la tercera espècie fictícia (Sargus vetula) pot haver contribuit embolicar la troca de les denominacions, sinó perquè, tal i com veiem a Wikipedia, també en català el sard rep noms com vidriada o verada.
No semblen habituals, però: llegint el llistat final que trobem al llibre Ictionímia, veiem que els noms del sard a Catalunya semblen ser sempre sarg o sard. Per la variada són al nord verada, a partir del Maresme variada -amb aparicions de vidriada, que a terres valencianes sembla ser habitual pel que ens diuen en aquest fil- i a partir de Sant Carles de la Ràpita tots dos peixos reben el nom sarg. D´aquesta manera les terres de l´Ebre sembla que tornin a ser una mena de parèntesi
als vells llistats catalans de preus de peixos acostumen a aparèixer tant els sards com les variades -de vegades amb el nom verades. En aquest de 1324, però, només hi surten el sard -casualment precedit del verat, que com sabem i veurem més avall, és un altre peix
Potser us pot interessar també:
Un lector genovès del blog, en Zòrzo Celoria, ens ha escrit: "a tabella (..) a métte: Diplodus Sargus Genova = Sâgai, ch'o l'ê plurale, a-o pòsto de Sâgou" S´està referint a la taula de noms dialectals italians que hi ha a l´article, i al fet que aquesta sigui imprecisa amb la denominació genovesa del sard: la dóna en plural en comptes de singular.
ResponEliminaGràcies Zòrzo!
Bon dia
ResponEliminaTeniu l'article de L'indépendant del 1962 "Les noms catalans des poissons" ? En tinc una imatge. Escriviu-me.
Ui, ara veig el comentari. Gràcies per l´oferiment, però si hi ha manera de saber el correu d´algú per mitjà del perfil blogger, jo la desconec...
EliminaO sigui que el que faré és deixar jo el meu: pep.bru.martinez@gmail.com