dimecres, 18 d’abril del 2018

Peixos blancs i Menjar blanc

Versió ampliada i esperem que millorada d´un text ja publicat                                                                            


Gian Giacomo Cavalli
Ra Çittara Zeneize (1630)

      

Pere TorraDictionarium, sev Thesavrvs catalano-latinus...1640


                                   Sabin BerthelotÉtudes sur les pêches maritimes dans la Méditerranée... 1868


"les bianchetti, (..) dont on dit qu'ils se transformeront en anchois ou sardines, lorsqu'ils parviennent à l'âge adulte"   http://www.corsematin.com/ 2012



En un dels més recents diccionaris lígurs (disponible aquí) llegim aquest text

biancheto sm. “belletto bianco per il viso” FSU 52 a.1456 (Sav.) se era ornata la sua fassa di biancheti et di roseti et de altre cosse da afaitare la facia. D giancu.


en el seu moment vam parlar d´un(s) petit(s) peix(os) anomenat melet o meleta el nom del qual potser ve de belletto -degut possiblement al seu color daurat o al fet que quan van en moles fan la sensació de ser un polsim... avui toca parlat de l´altre 'polsim de peix', el que té color o blanc o vermellós

   El xanguetAphia minuta, és un peix tan petit que els antics consideraven que no es podia reproduir i que neixia de l´escuma de mar -d´aquí el nom aphya que té un equivalent aproximat en l´occità nonat-, però és també en certa manera "la mare de tots els peixos". O si més no d´uns quants, perquè pels clàssics la denominació feia referència a un munt de peixos petits.

Aphia és el mot d´on se suposa que deriva 'anxova' i de fet en una certa tradició anglosaxona sembla que és traduit, fins i tot quan té un sentit general, com a anchovy -el seitó seria l´encrasicholus-: vegeu aquí per exemple. En el significat més ampli que designa les cries d´unes quantes espècies, nonat sembla a les costes occitanes una paraula intercanviable amb potina, però la segona és probablement d´ús més habitual a hores d´ara -especialment aplicada a les cries de sardina- i nonat ho va ser un segle enrera (vegeu per exemple aquest text).

Xanguet és nom de probable origen genovès però a la Ligúria actualment giancheti (habitualment així, en plural) designa no una espècie adulta sinó les cries de sardina i seitó; el nom per Aphia minuta és, en canvi, rosseto o rosceto (o les formes plurals) 

E furme nuvéle de sardene e anciue in Ligüria i se ciama i giancheti. (..)  I russeti(Aphia minuta)i sun de gran calità  http://impariamoilventimigliese.altervista.org/pesci_e_bestie_de_marina_intu_parla_ventemigliusu.pdf 

El GDLC encara es fa ressò -sense convicció- de l´etimologia de Coromines, i considera que 'xanguet' provindria de sang: com el mot del cat. ant., (peix) seget, que sembla el mateix, d'origen incert; igual que la denominació sinònima peix sense sang, hi podria haver a la base del mot un der. de sang, partint potser del ll. exsanguis 'sense sang' amb justificació fonètica i morfològica un xic complexa i no prou segura
 En Joan Veny considera provat que el mot és d´origen genovès, però en algun article del seu llibre De geolingüística i etimologia romàniques l´inclou sota l´encapçalament 'occitanismes' i sembla insinuar que ens hagi arribat via Occitània.


 D´altra banda diguem que rossetto existeix també a Livorno,Tosc.; però no a Spezia, extrem oriental de la Ligúria, on el nom és bulasu; la denominació està possiblement en regressió, i els mitjans fan servir la paraula rossetto

Però, com veurem, un significat específic de gianchetti existeix en lígur, i un de genèric de xanguet en català. Hi ha diccionaris catalans, com el de l´IEC que donen una 2ª accepció del mot Fase (..) jove,(..) no pigmentada,de (..) peixos gregaris com la sardina,el seitó i el joellEl cas del menorquí, que ha manllevat els dos mots -jonqueti i roseti, aquest segon habitualment escrit amb una sola 's'- sembla en gran mesura un reflex del cas lígur

 Ara en parlem; abans, 4 línies sobre la classificació científica del peix


  La classificació científica

El xanguet és un gòbid (de la mateixa família, per tant, que els burrets que tan sovint veiem a les nostres platges i ports) però sovint el trobem barrejat amb cries de sardina: allo stato larvale è pelagica e si avvicina alla costa,radunandosi in branchi,spesso in compagnia di novellame di acciughe e di sarde llegim aquí. El primer gran ictiòleg Guillaume Rondelet, seguint Aristòtil, va fer que aquest petit peix encapcalés un capítol que incloïa les altres àphies: les atherines, els clupeiformes etc. Així doncs el nom Aphia -'no engendrat'- era aplicat en primer lloc al peix minúscol que és amb molta versemblança el xanguet, però secundàriament també a altres peixos com la sardina, el seitó o el serclet. 

El nissard Antoine Risso va incloure el xanguet i un altre gòbid que a Nissa anomenen potina -Atherina marmorata- en un mateix grup que les atherines -la família que inclou altres petits peixos com el joell i el serclet-:
                                                       A. Risso; Ichthyologie de Nice

A la seva Histoire naturelle des poissonsGeorges Cuvier va seguir ajuntant atherines i àphies, i de fet va considerar probable que nonnat i poutina fossin les cries d´Atherina boyeri i A. hepsetus. Però unes línies més avall va insinuar que potser en realitat es tractava d´espècies  (millor dit: les cries d´espècies) de la família dels gòbids:
                                           Cuvier; Histoire naturelle des poissons Vol.X

A l´època en que JMF Réguis va publicar el seu Essai sur l'histoire des vertébrés de la Provence et des départements circonvoisins, és a dir l´any 1882, ja semblava unànimement acceptat que Aphia minuta era un gòbid, minúscul fins i tot en edat adulta. Réguis el va considerar l´única espècie del gènere Aphya
                                 
                               J.M. Réguis; Essai sur l´histoire...  


Aphia minuta, Pseudaphya ferreri i Atherina marmorata. La foto de P. ferreri l´hem tret de la web fishbase.se, perquè ni wikipedia ni la web del Departament d´agricultura en tenen cap.
 Des de les Balears ens envien la notícia (gràcies Lluís Bru) que han trobat una espècie de gòbid -per tant un germanet del xanguet- fins ara desconeguda http://ib3tv.com/20170427_261039-descobreixen-nou-peix-illes-balears.html http://novataxa.blogspot.com.es/2017/04/buenia-massutii.html



 Denominacions. El cas lígur-toscà
 Al Vocabolario ligure citat al començament de l´entrada, gianchetti rep la definició més estesa avui dia a la Ligúria, la de cria de sardina o seitó
gianchettu sm.pl (ittiol.) “avanotto (Clupea sardina”, Engraulis encrasicholus L.)” 

 Aquest text, en canvi, sosté que el gianchetti  lígur era específic però que el nom va entrar en italià (i cast. i cat.) i va acabar rebent al seu torn el sentit genèric del bianchetti italià. De fet avui dia a Mònaco, és a dir en una zona marginal -geogràficament parlant- del domini lígur, encara es fa servir  gianchetto per designar el que sembla ser el xanguet1:
http://www.traditions-monaco.com/dictionnaire/mc_fr/index.html  
En el text que acabem de penjar i a molts altres llocs ens hem trobat amb la versió nounat en comptes de nonat. En l´aspecte semàntic els dos mots són similars i el significat és sempre el de 'peix minúscul', però nonat sembla ser el (gairebé) corresponent romànic del aphia grec
   A marzo e ad aprile si pescava ancora il «neonato», i bianchi, trasparenti gianchetti, e dunque un novellame che non è cresciuto e non s’è fatto acciuga Lastampa.it


    

L´entrada Gianchetti als diccionaris genovesos Casaccia i Paganini. El sentit genèric sembla el principal, però fixem-nos que el Casaccia en dóna un d´específic -que no correspon exactament a la mateixa espècie que en el cas dels roscetti- 


G.Casaccia; Dizionario Genovese-Italiano (1876) Angelo Paganini; Vocabolario domestico genovese-italiano (1857)

 Sobre aquest avanòtto que llegim en un dels textos, el diccionari etimològic Pianigiani ens diu 

Una altra denominació que hem vist, el toscà cent´in boc(c)a, existeix en català aplicada com a mínim a les cries del seitó  J.Veny i altres; Espècies pesqueres... Nomenclatura oficial catalana (1992)


que no hi havia consens al voltant del significat de gianchetti ho veiem en aquest text anterior, del 1783, recollit en aquest treball El fragment final entre parèntesis és de l´autor del treball, i sembla donar per bona la definició gianchetti='cria de diverses espècies'; el primer paràgraf correspon al text antic i sembla anar en canvi en l´altra direcció, és a dir: gianchetti='espècie concreta'
bianchetti e (..) rossetti: sono questi piccoli pesciolini della longhezza poco più d'un pollice, e della grossezza di due circa linee, i primi bianchi e rossi i secondi. Si vuole da alcuno che sieno specie di pesce che non crescono di più: altri pretendono che sieno i primi i piccoli naselli, le piccole acciughe ecc. e i secondi i figli delle triglie, de' capponi, degl'organi ecc. vero che questi piccoli pesci poco o niente si rassomigliano, fuori che ne' colori, a maggiori pesci nominati. 
(Bianchetti o Gianchetti, novellame di acciuga e sardina che si pesca in gran quantità con reti a strascico soprattutto in Liguria; Rossetti: Aphia minuta (Risso), piccolo pesciolino appartenente alia famiglia dei Ghiozzi (famiglia Gobidi) che, come i Bianchetti, forma immensi stuoli.) 

De fet sembla que la qüestió sobre el veritable significat de gianchetti va arribar a ser polèmica, com veiem en aquest text del 1898 que en pren com a referència un de mig segle abans:
                                     Bollettino dei musei di zoologia e anatomia.. Gènova, 1898

Més cites: a les que pengem a continuació, d´un ictiòleg sard que va escriure a començaments del segle passat, sembla intuir-se que la qüestió estava ja en camí de quedar decidida 

Però en un altre vocabulari publicat un any més tard, semblava tornar a barrejar les diferents espècies en una única entrada 'gianchettu'; o semblava establir encara una diferència de sentit entre gianchetu (xanguet) i bianchetu (cria de peix blau):

                     Efisio Marcialis; Vocabolari (1913 i 1914)
 
Què havien dit els clàssics Rondelet i Belon? Rondelet va escriure que els genovesos feien servir el mot nonnati (per ser més exactes  nonnata). Fixem-nos, però, que va dir que el peix designat amb aquest nom podia tenir dues coloracions diferents
                                
                 
 Per Pierre Belon el nonnadi genovès englobava dues espècies de diferent color, i també n´hi havia dos, de noms específics:  biancheti,  toscanització de gianchetti, i rossetti. (aquest darrer nom, però,  servia també per anomenar les cries de moll; és un ús encara vigent en la nomenclatura italiana

Pierre Belon; La nature et diversité des poissons (1555)

Per tant quan a textos recents i oficials trobem que hi ha una certa vacil.lació i que es distingeix gianchetti de rossetti pel color i dient que el primer són cries de peix blau que no tenen encara cap equivalència amb una mena concreta,  potser es tractaria més aviat de dir que no en tenen ara:  la denominazione di rossetto è riservata esclusivamente alla specie Aphia minuta (piccolo Gobide (..) dal corpo rosaceo giallastro trasparente, (..); al contrario, per il "bianchetto" non è invece ancora stata codificata in modo tassativo la precisa corrispondenza a qualche specie. (..) ha corpo trasparente di colore grigio biancastro (..)

Per tot plegat, i veient com l´aplicació del nom giancheti al nostre xanguet o a un peix germà del xanguet  no és cap cosa estranya -de fet és potser la denominació originària- sorprèn una mica la sorpresa de M. Cortelazzo






Potser és als nostres peixets que es refereixen -sense identificar-los, però, en aquest blog quan diuen: Muccu russu - mucco rosso - è il nome che si dà ai pesciolini piccolissimi, di colore rosso appena nati. E' raro e molto pregiato; ha sapore e profumo più delicato di quelli del mucco bianco Aquesta denominació siciliana, però, sembla aplicar-se a més peixos; vegeu aquí

 .El cas català -i menorquí-
 Ja hem dit que xanguet s´aplica en català a una espècie concreta, però no manquen els exemples d´un ús més genèric del mot:
 Fabra va definir xanguet com a 'peix menut'. Ja hem vist l´accepció 2 del diccionari de l´IEC. El GDLC n´afegeix una 3ª, la d´un ús considerat impropi: impr. Nom donat a diversos (..) aterínids (..),especialment el joell,la cabeçuda i el moixonet, coneguts tots també amb el nom de peixos sense sang 
(pel dicc. de l´IEC, la denominació es pot aplicar sense problemes al joell; pel GDLC, en canvi, no)

I aquí el que va escriure Agustí Gibert
                      
Més exemples d´aplicacions genèriques i algunes impròpies:
     Jaume Corbera; Caracterització del lèxic alguerès
De nou a l´Alguer, segons ens diu aquest textJanquet (..) (scl gianchettu) (..) Clupea sprattus, amploia; sarda: sardellina

        Antoni Sanchez-Comendador; catalech dels peixos observats en el litoral de Barcelona (1904)

I tal i com diu al seu llibre en Miquel Duran (II,151), un ictiòleg mallorquí de principis del sXX, Ferrer Aledo, va assegurar que els jonqueti no eren un gòbid sinó la fase larvària de la sardina.

 Al mateix llibre, Duran ens diu també que Ferrer Aledo es va adonar que els pescadors menorquins distingien 2 roseti: un és A.minuta, i el segon una altra mena desconeguda fins aleshores i que seria batejada Pseudaphya ferreri (precisament en honor a Ferrer Aledo). 
Són aquests 2 rosseti els 2 nonnati que Belon (i també el Casaccia) diferencia pel color? Potser sí, tot i que cal tenir present que hi ha més menes semblants. Posem a sota les denominacions que van establir J. Veny i al. pels nostres dos peixos i un tercer de molt semblant, i a continuació posem les d´un llibre recent:

            Veny,Alegre,Lleonart; Espècies pesqueres... nomenclatura oficial catalana (1992)

 E.Ballesteros, T.Llobet; Fauna i flora de la mar Mediterrània (2015)

Tal i com veiem a la 2ª imatge, al llibre Fauna i flora.. Rosetí (amb accent) és un dels 2 noms de P. ferreri (l´altre és morulla, vist més amunt, a la 1ª imatge, i usat pel Dep.d´Agricultura; i amb el qual  viquipèdia encapçala l´article sobre el peix) Per A. minuta  donen el nom llengüeta -sol, sense l´afegit 'rossa' que ens dóna Veny-, recollit també per Duran, i com a 2ª opció jonquillo. Llengüeta torna a ser el nom a la web del departament català d´agricultura. 

No tenim clar si l´adj. ros/rossa al nom llengüeta rossa -i a carmelo ros- és autòcton i es refereix al color groguenc que es pot intuir en aquests peixos (recordem: el català ros no equival a rosso 'vermell' sinó a biondo o giallo), o si és imitació i reinterpretació de la forma itàlica rosseti -que en principi només va passar al menorquí però potser era coneguda per pescadors catalans-. No sabem si a Menorca pronuncien el mot amb 's' sorda o sonora, i per tant no podem decidir si és més probable que la refrència sigui a color groguenc o a vermellós (creiem recordar que J. Veny sí escriu el mot rosseti amb dues 's's). Per acabar de complicar-ho, hem vist més amunt que la coloració d´A.minuta pot ser descrita també com a rosacea 'rosa', ara amb una 's'.

 En tot cas segons ens diu també en M. Duran -que dóna per A. minuta i P. ferreri els noms xanguet i xanguet d´en Ferrer- és A.minuta qui presenta una coloració vermellosa absent a P.ferreri. Per tant, afegim nosaltres, sembla que entre aquestes dues àphies menorquines que potser són els dos nonnati, el nom ros(s)eti entès com a 'vermellosos' (o com a 'groguencs' o com a 'rosats'!) seria més adient per A minuta.
  

                A.Gibert; Fauna ictiológica (sic) de Catalunya, 1913

                                                           ************************************

En aquest acudit de la revista Cu-cut el nom xanguet sembla aplicat a les cries de peix blau -les que es pesquen a l´encesa

Aprofitem per recomanar aquest llibre recent, la segona part del recopilatori d´acudits d´un dels millors dibuixants del Cu-cut 
http://ajuntament.barcelona.cat/barcelonallibres/ca/publicacions/feliu-elias-apa-2


Més llibres recents: la primera gramàtica occitana 
http://www.publicacions.ub.edu/ficha.aspx?cod=08822


Des de la mateixa editorial, UB, ens arriba aquest altre llibre  interessantíssim)


Dins el tinter: llibre on aprenem Història de Catalunya -i de la nostra llengua- a travès de les micro-històries de dones catalanes; una tria de correspondència privada -escrita en un català precari, o directament en castellà (també precari):


La saviesa popular de la mare del gran folclorista Joan Amades:


Cuina antiga catalana -en català antic i versió moderna-
 http://www.editorialbarcino.cat/index.php/llibre-de-totes-maneres-de-potatges.html inclou unes quantes receptes d´una especialitat del Baix Camp de la qual hem gaudit més d´un cop a Cambrils: el menjar blanc 



EDIT 8-5: Una amable lectora ens pregunta (vegeu el comentari a sota) sobre el menjar blanc. Aquesta imatge està extreta d´un llibre que vam recomanar fa unes setmanes




Aquesta prové del llibre que hem recomanat avui:


i a continuació pengem la recepta que ens va escriure a mà una tieta nostra. Podem confirmar dues coses: la primera, que el seu menjar blanc és deliciós; la segona, que quan hem intentat, seguint fil per randa la seva recepta, cuinar nosaltres aquest plat, el resultat ha estat desastrós

  i aquí la que trobem al llibre La cuina tradicional de l´Alguer:

Potser us pot interessar també:
                                    l´increïble cas del peix minvant

21 comentaris:

  1. Pep, avarìa na domanda da fare sol menjar blanc catalano: xelo on potatge-sopa o on dolze? a vojo dire: se ga-la conservà la rizéta tradizionale de la Sopa con leche de almendras ca ghea méso in Cuxina dal mondo, so e-venèsie? https://www.tapatalk.com/groups/evenesie/sopa-con-leche-de-almendras-t48.html

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bon dia, gràcies pel comentari!
      Saro a Cambrils fino a martedi e siccome qui (a Cambrils) non ho il PC, ti rispondero non appena ritorno a Barcelona :-)

      Elimina
    2. Bon dia éphémère; per tentare di rispondere alla tua domanda, ho aggiunto alla fine dell´articolo una immagine di una ricetta di menjar blanc. E un po´più in basso la ricetta di questo cibo così come lo cucina una mia zia (la sua ricetta, che è quella di Cambrils, è un po diversa da quella dei paesi più al Sud, a Tortosa ad esempio)
      Direi che il risultato è diverso da quello della leche de almendras; il menjar blanc è a mezza strada fra un dolce e una crema.
      Posso soltanto aggiungere che le mie zie fanno un menjar blanc buoooono; e che a me, invece, mi viene fuori una cosa schifosa ;-)

      Elimina
  2. Bon dia Pep, bentornà e gràcies pa le rizéte sol menjarblanc catalano, soradetuto cuéo de la tieta... parké te dixi ke l rexultà l è stà desastros... e se anca, a te provi danòvo e te vedarè ke l te vièn mejo. I è on fiatìn 'ansiogene' kele creme lì; anca mi co fago la crema pasticcera o la besamèla - par dire - a go sènpre paura ke me se taca tuto o ke me s ingruma tuto... el menjarblanc el ga da vegnere cofà el velùdo, morbido, lisso, bianco, parfumà... ke maraveja. No lo ghemo naltri in Vèneto, ma in Sicilia sì e in Sardegna anca e, curiosamente, (ma gnanca tanto) in Valle d'Aosta. Te la cuxina tardo-medievale el jèra na preparazion pa i siori (visti i ingredienti) dolze-salà (el zùcaro stéso el jèra considerà na spèzia), pa conpagnare el capon o altra carne rostìa ma anca da magnare in minestra pa stare sol lizièro, dixen, podòpo col tènpo l è deventà na crema dolze par tuti.
    Ke bèlo, tornare caxa e parlare co le tiete de ste robe cuà e farse dare la rizéta e provare farla... I bon profit.

    ResponElimina
  3. Ci riproverò ;-) forse qualche giorno il mio menjar blanc sarà "mangiabile"

    e grazie di tutti quei cenni storici ;-)

    ResponElimina
  4. A rèsta el dùbio: gratadìna de noxe-moscà cofà i tènpi de Ramon Llull o de canel.la co fà la Tieta de Pep?
    Mi dirìa: vanilia pal biancomagnare dolze e noxe-moscà pal salà. :D

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sarebbe troppo campanilistico se io dicessi che il migliore menjar blanc è quello che viene fatto a Cambrils (e per l´appunto quello che fanno le mie tiete)...

      ...anche se non ho mai assaggiato quello che fanno altrove?

      ;-)

      obiettivo per questo 2018: assaggiare il menjar blanc degli altri paesi.

      A proposito: come si dice "assaggiare" in veneto? Nella Liguria dicono atastâ, fratello del catalano "tastar"

      Elimina
  5. A sén tuti fradèi, Pep: el ligure, el català, el vèneto "tastare", tantè ke naltri a ghe dixemo el "tastasale" kela spèce de polpetina de carne ke te la cavi da l impasto pa fare i salami, zà drogà e tuto, ke te la 'tastavi' pa sentire se la jèra justa de sale.
    Podòpo, te le canpagne - soradetuto del bàso Polexene - a ghe jèra el "tasta-tèra", l 'assaggiatore' de tèra: el paron el se lo portava drio ti canpi (penso mi, cuan ke l canpo el jèra stà 'pena conprà, ke oncora no se savea de còsa e de come) e lu el sunava-su on pugnéto de tèra e 'l se la metea n boca e pò el dixea la soa so la 'qualità' del terén, se forte, dolze, sulièvo o altro e da cuéo a dipendeva la somena.

    ResponElimina
    Respostes
    1. E si, A sén tuti fradèi

      e a proposito di famiglia: un mio cugino mi ha scritto e conferma due cose:
      1- nel paese marinaio più a Sud di Cambrils per fare il menjar blanc usano riso invece di mandorle (il fatto divertente è che questo paese si chiama l´Ametlla, la mandorla)
      2- le noci sono forti e togliono il sapore del´insieme; è meglio -secondo lui, ma credo abbia ragione- farne a meno.

      Elimina
  6. Noxe? no go visto rizéte co le noxe... màndole, solo e senpre màndole.
    El rixo - o mejo la farina de rixo - el dovarìa sostituire l àmido te la preparazion o almanco, cusì i dixe a l Institut Català de la Cuìna pal Menjar blanc tarragonès: http://www.cuinacatalana.eu/ca/pag/receptes/?id=409
    Es pot substituir el midó per farina d’arròs.
    Donca, se no go capìo male, el procedimento el sarìa sto cuà:
    a te ghe dè on bojo le màndole (pa cavar-ghe la pèle), a te le trìdi par bèn e te le meti te l acoa freda ke le faga el so late;
    a te meti sol fògo el late de màndole col zùcaro, canèla, na scorza de limon, sale, pò te ghe zonti l àmido e te meni (col sculièro de legno, me racomando) fin ke l deventa bèlo fisso.
    Xé bèn? :D
    (la farina no la se ghe buta tuta de colpo, eh? ca s inbaloca tuto...)

    ResponElimina
    Respostes
    1. qualche minuto fa ho scritto una risposta "generale" ma volevo rispondere a te ;-) è il commento qui sotto xD

      Elimina
  7. Bon dia Éphémére

    Su quella ricetta della Cuina al temps de Ramon Llull c´è scritto "nou moscada"; darò anche un´occhiata a quel altro libro di cucina antica (llibre de totes maneres de potatge, l´ho acquistato qualche giorno fa) per sapere se anche li ci sono le noci.
    Oltre a quello tuo di non buttare la farina tuta de colpo (ai... ho l´ impressione che quello sia stato uno dei miei errori ogni volta che ho tentato di cucinare il menjar blanc) mio cugino mi da un altro consiglio:

    "no remenis mai amb una cullera metàl.lica; és millor fer-ho amb una de fusta: d'aquesta manera evites que el menjar s'aferri"

    ResponElimina
  8. "mai menare col sculièro de fèro; mèjo far-lo co cuéo de legno, dimòdi ke l menjar nol ciàpa el gusto-da-fèro".
    Giusto: còsa sén drio dire de noxa moscà o canèla se dòpo a te lo inmìsi col sculièro de fèro? XD
    Dògnimodo: fra noxe moscà e canèla, mi par-mì, mèjo la vanilia.
    Pròva, Pep, la pròsima 'olta, però 'tènto al procedimento: canèla e vanilia le va mése zo tel late a bojare, noxe moscà la va gratà fresca pardesora de la crema tìvia ke sinò la perde tuto el so profumo bojendo.
    I tènpi de Llull la spèzia ca costava depì la jèra la noxa-moscà, i tènpi nostri la vanilia Bourbon; la canèla: stabile.
    Canèla e noxa-moscà le se conpagna(va) anca co la carne bianca (o el pése), vanilia solo col dolze.
    A te ghè fato bèn zontarghe el Menjar blanc al titolo: sènpre de 'blanc' a sen drio parlare, de 'magnare-in-bianco', tuto cuéo ke xe bianco, compreso el pése.

    ResponElimina
    Respostes
    1. éphémère: ho ancora messo una immagine, questa volta tratta dal libro di 'potatges'. È una ricetta fatta con gallina -per coloro che, come me, abbiamo mangiato l´attuale menjar blanc è una cosa strana, ma come ben dicevi nel tuo secondo messaggio si tratta di quel mejar blanc salat "pa conpagnare el capon o altra carne"

      Elimina
    2. Vedi-to ke l è anca on 'potatge' el menjar blanc? pròpio na menestra te kel caxo lì de 'l manyar blanch', cuéo ca dixea mi el sarìa na spèce de salsa pa conpagnare el capon o altra carne (senpre bianca, però) pì o manco col stéso procedimento, solo ke, inveze da magnarla te la scudèla, a te ghe la meti par desora del capon aléso o ròsto e te ghe zonti di granìn de pomigranà... sèto ke bèn? pal contrasto de saore e colore, a vòjo dire ke kei tenpi là i ghe tegnéa porasè.
      Cuà https://www.taccuinistorici.it/ita/ricette/medioevale/sfiziosita/Biancomangiare-dal-Liber-de-coquina.html
      la rizéta del Biancomangiare dal Liber de coquina de la corte di Angiò, el pì vècio di Ricettari ke probabile ke la fùse la rizéta del Biancomagnare ke ga preparà la Matilde de Canossa pa farghe fare pace a l Imperatore col Papa. :D

      Elimina
    3. Avui t´escric en català ;-)
      He anat a aquesta web que ens dius (taccuini..). Veig que parlen també del menjar blanc de l´Alguer, que és com el nostre: unes postres

      https://www.taccuinistorici.it/ita/news/medioevale/busi---curiosita/Menjar-blanc-e-Pappai-biancu-biancomangiare-sardo.html

      Aleshores he recordat que tinc per casa un llibre de cuina algueresa i... guess what? he copiat i enganxat a l´article una imatge de la recepta del menjar blanc de l´Alguer ;-)

      Elimina
    4. Bravo, Pep! a propoxito: come se dixe 'bravo' in català?
      ke so drio pensarghe a l etimoloja de 'burdèl' e tuto me porta verso on 'brado/braido', giovane animale selvaggio, non ancora domato, basso lat. 'bravus', cat. 'brau' = vitello ? varda l etimonline de Pianigiani https://www.etimo.it/?cmd=id&id=2533&md=b5121517872629404bfee04263634614
      ah sa podése vegner drento el Raco...

      Elimina
    5. La interjecció la diem igual que en italià, Bravo! és interessant que una expressió tan "positiva" tingui un origen tan "selvaggio", oi? de fet com a adjectiu encara li donem aquest significat una mica salvatge: "un animal brau", "una mar brava".
      L´altra part interessant és que veig que al viccionari italià diuen que l´origen del mot seria català/occità:

      "dallo spagnolo bravo, che è dal catalano o occitanico antico brau ‘selvaggio, indomito, incrociato’, di origine gallica; cfr. irlandese medio breagha ‘raffinato; sborone’, bretone braga ‘pavoneggiarsi’."
      https://it.wiktionary.org/wiki/bravo#Etimologia_/_Derivazione

      Elimina
    6. Bon dia Pep: a cato conferma de kel 'brau' come 'taureau' inte l ocità: http://www.etymologie-occitane.fr/2011/07/brau/
      En Camargue le brau est le « taureau étalon d’origine domestique » 1, mot qui a remplacé tau dans beaucoup de parlers locaux. Le sens varie suivant les localités entre « taureau entier » et « jeune taureau ».
      El significà el canbia da 'tòro' adulto a 'tòro' zovene; ke no xe da intèndare come 'bò' o 'vedèlo': i tòri - zoveni o vèci - i è 'bravo' tel sènso de 'cativo' - pravo - selvàdego, feroce, libero cofà on 'cavàlo bravo', brado.
      Mi, par mi, l etimologia de 'bravo' bòn e 'bravo' cativo no l è igual.
      (saria bèn ca te sposti tuto sol Raco, ke si-nò te toca de zontar-ghe anca i 'tòri' al titolo :D)

      Elimina
    7. "saria bèn ca te sposti tuto sol Raco, ke si-nò te toca de zontar-ghe anca i 'tòri' al titolo"

      hai ragione: ... i toros braus blancs ;-)

      Elimina
  9. Grazie dei consigli. Tenterò di fare un bel (e buono) menjar blanc veneto-cambrilenc ;-)

    ResponElimina