l´ombra del corb 2

Avui parlem breument del mot skiaina (σκίαινα) -i del mot llatí umbra, que sembla ser-ne l´equivalent semàntic- i de confusions o incerteses vàries al seu voltant. De les denominacions (suposadament) basades en 'corb' parlarem a la propera entrada -però de moment deixem aquí un video d´uns altres corbs, unes aus que semblen gairebé a mig camí entre els corbs ocells i els corbs peixos

 cormorans (o corbs marins o corbes marines) demostrant les seves habilitats. De fons una veu cambrilenca -Antonio Capella-: Pep, has vist quin estil tenen quan s´encabossen?

El nom grec Skiaina: Vam comentar que la denominació occitana caina -pel corball de sorra- recordava en certa manera el nom grec skiaina. En realitat no tenim ni el més mínim indici que confirmi la més que hipotètica relació entre els mots, però ens "consola" veure que ni els grans especialistes semblen tenir certeses al voltant d´aquest mot caina. Mistral va reenviar sense convenciment a un gaine 'guenyo'; Boucoiran no en va donar cap etimologia (en una entrada precedent veiem un adjectiu caïn, també present a Mistral, amb aquesta dièresi que suposem que reflecteix la mateixa pronuncia que vol reflectir la grafia marsellesa cahino)

 L. Boucoiran; Dictionnaire analogique et étymologique des idiomes méridionaux (1898) 

http://www.lexilogos.com/provencal/felibrige.php?q=gaine  


De fet també hi ha incertesa al voltant de la identificació del peix que els clàssics grecs anomenaven skiaina (i que correspondria al que els llatins anomenaven umbra) Depenent de l´autor, seria el reig o un dels dos corballs. Llegim Cuvier: 

Histoire naturelle des poissons, par M. le B.on Cuvier ... et par ..., Volumen 5

per tant la skiaina per Belon és el reig, per Rondelet el corball de sorra, i per Cuvier la corba. Aquesta darrera és l´equivalència que donen, per exemple, en aquesta coneguda pàgina, (Bonaparte, per la seva part, va separar les identificacions de skiaina i la d´umbra)
 En grec modern sembla que efectivament és S.umbra (però no per Rondelet, com hem vist més amunt) qui rep un nom reminiscent de skiaina: Σηκιός

 Les denominacions Daina, Ombrina, Peix rei(g) Si anem als textos citats per Cuvier, veiem que Rondelet va afegir que el nom francès del seu corball de sorra era maigre -que se suposa que en realitat descriu el reig-, i Belon va donar al reig un dels noms del corball de sorra, daing (o daine, de vegades sembla que també és escrit dame). Tal i com hem vist també ombrina és una denominació aplicable a més d´un dels nostres peixos

un peix amb tants noms avui dia, només en rebia 1, segons Rondelet, en una vasta zona mediterrània: ombrina



  A Cuvier li va xocar que Rondelet fes servir així el mot maigre                 Après avoir décrit le corb (..) sous le nom de coracin (..) ou corbeau, et l'ombrine (..) sous celui d'umbra ou de daine, et lui avoir même donné le nom de maigre, il passe à une espèce (.) nommée (..) peis-rei  

Pel que fa a l´aplicació de daine al reig veiem Belon, però també Duhamel:

M. Duhamel du Monceau; 

                                      Traité des pêches et histoire des poissons: Seconde partie, V. 2

                   en un text més recent:

lou daine (espèci de loup di dènt forto e pounchudo e dóu mourre moutu); la figo (autre noum dóu daine). Charles Arnoux;Lou Breviàri dóu gènt parla prouvençau  (1967)

ja vam veure que daine a més a més sembla aplicat de vegades a espàrids; el mateix sembla passar amb la denominació ombrine Vegeu aquesta nota de Barbier o el que diuen al llibre de la Parla de Palavas:

PAGEU Pageau (..) ombrine (sparus erythrinus ou pagellus acarne);V.grusyols,padre DENTI.Ombrine (dentex)

Hem vist que Ombrina segons Rondelet era el nom més habitual pel corball de sorra ('de Marsella fins a Nàpols'). Però a parts d´Itàlia designa el reig, i llegint Bonaparte semblaria que els noms itàlics més habituals pel corball de sorra són els basats en corb -vegem els noms que va donar pels 2 corballs:

   Corba(ll de roca)                                             Corball de sorra

Veient aquest llistat és destacable que Niça se situa en un marc totalment "occità"; però potser també la Ligúria perquè, tot i que Bonaparte cita els noms Crovella etc pel corball de sorra, hi ha un munt d´atestacions lígurs del nom Unbrinn-a (per exemple és el nom que trobem en aquest llibre que ens ha fet arribar un amic genovès -Andrea Acquarone-): 

Ventemigliusu: Unbrina - Sciaena cirrhosa U cuřù de l’ Umbrìna u l’é grixu-argentu, cun pareglie righe marfàite de traversu, de cuřù giaunu-ouru cun bordi brün-barlòciu, ciü ciaire insc’i lai.

pel que fa al reig, trobem un interessant resum de noms en aquest vell text italià. Hi veiem un Peis Reg a Gènova, i poques aparicions del nom Daine tot i que, com hem vist, sembla habitual a la costa occitana:

                             Pietro Doderlein; Manuale ittiologico del Mediterraneo (1879)

ja que parlem del reig: un altre apunt sobre un nom suposadament "fora de lloc": genovès/niçard figao (provinent pel que sembla de grec Phykos), que hauria de ser el del reig però va ser traspassat per Belon a un corball:

l´estranyesa de Cuvier en veure aquesta denominació:

Bélon (..) applique le nom génois de fégaro à son glaucus, qui, d'après sa description,est notre corb,ou sciæna nigra,L.,bien que la figure qu'il en donne en soit fausse

 [en realitat ja vam dir que també la descripció -cos estriat, berruga sota la boca- correspon al c. de sorra, o a un quart corball]

El diccionari genovès Paganini confirma que fegaro, tal i com diu Cuvier, és nom que sembla que s´hauria d´aplicar només del reig.

Angelo Paganini; Vocabolario domestico genovese...

L´equivalència amb Sciaena umbra no ens ha de confondre: aquest nom científic designa avui dia la corba però en la nomenclatura de Bonaparte és el reig. El mateix Bonaparte ens explica que l´existència de diferents noms científics (o en aquest cas d´un mateix per a dues espècies) es deu a que cada estudiós tenia en compte els ictiònims que li eren més propers -l´ombrina romana és el reig i la provençal el c. de sorra- fent així la pròpia contribució al caos

                                      *********************** 


 Acabem com hem començat, amb els cormorans: per saber més coses sobre els noms itàlics d´aquesta au, vegeu aquest article. A la Ligúria s´anomenen Magrui (singular magrun; és el nom genèric d´aus que es capbussen) i pel que sembla estan en expansió

Dialecte de Ventemiglia:  In invernu gh'é aiscì in dormitoriu duve ghe va a scivernà bona parte d’i ingurabagi ch’i sun in Val Nervia. Basta aspeità candu se fa nöte pe’ ve arrivà d’i (..), Gambelonghe (..) ch’i s’azunze ai delongu ciü nümerusi Magrui (Phalacrocorax carbo).