dimarts, 26 de maig de 2015

menes curioses

   Entrada ampliada durant el mes de novembre del 2021, enmagatzemada aquí

 Ja vam parlar dels diferents usos occitans/catalans/lígurs de la paraula Mena; en concret aquí i aquí


No podem dissimular: el tema ens interessa; i ara hi tornem per centrar-nos en els usos d´aquest mot, i del mot equivalent al nostre 'Qualitat', per designar el que en llenguatge científic es diria 'espècie' o 'varietat'. Ho fem tornant a dos textos que no ens cansem de llegir: el ventimiglès "Pesci e bestie.." i el provençal i més antic (1911) "Pei e Pesco". Marquem la part més lingüística amb color blau, deixem la més ictionòmica -per la qual aprofitem en part una entrada anterior- en negre

Els nostres mots a Mistral:
https://www.lexilogos.com/provencal/felibrige.php?q=meno


D´entrada als dos textos examinats hi ha exemples dels significats més primaris de la paraula: 'tret característic, manera de ser' i 'superioritat dins el seu gènere' (i la segona frase lígur incorpora ja una primera aparició de Mena):
  •  A Muréna a nu’ l’à ni e ařéte d’u peitu, ni chele d’a metà d’u scafu, ni a lenga, i sun ste calitae a fařa diferente da bestie paresche.
  •  Inte l’area d’a costa a calità d’u pescau a l’é ciütostu auta pe’ a presensa de tante mene apreixàe

  • D'aquelei muscle foou toujou si n'en mesfisa; es pa que siegon pa de boueno qualita
  • Aou Martegue, lei carambo si pescon en varai, mai soun d'uno qualita diferento d'aqueli de noueste gou: soun pu grisastre sa grueiho es pu mouliasso e soun gous es men sabourous.

a frases com aquesta darrera veiem clar que el fet de ser d´una  Qualitat diferent pot ser gairebé equivalent a ser "una altra varietat". 
 Exemple on "Qualitat" vol dir més aviat 'espècie' -sobretot si es tracta d´espècies molt semblants (i potser també de poc valor comercial); en tot cas el mot serveix gairebé sempre per distingir animals una mica diferents entre ells però considerats com a part d´un mateix grup o conjunt

  • Stele de ma’ I sun carnivure,e i mangia pe’ u ciü robamola e cunchigliagiu (..).E calitae ciü urdinarie int’a nostra marina i sun: Marthasterias glacialis, Coscinasterias tenuispina



Durants els temporals a algunes platges de Cambrils es formen "platges interiors". En una vam veure aquesta estrella -en desconeixem la qualitat/mena/espècie




En aquests dos fragments de nou veiem que espècies (Qualitats) similars reben un mateix nom vulgar. El text provençal de fet engloba també sota un sol nom científic el que suposem que serien espècies diferents -però molts semblants
  • Nerophis ophidion-Syngnathus acus u nome Trunbéta u l’é aduverau aiscì pe’ de calitae paresche
  • (Fr.Syngnate purpurin.Sc.Syngnatus acus)- l'espingolo, qu'a uno formo d'anguielo,es tan pichoune e vaou tan paou que mume lei pei n'en vouelon pa per esco,e que l'escupisson se d'asar venon a li pita.L'a cin a siei qualita d'aqueou pei,pa mihoue l'uno que l'aoutro.





 El del video, gravat a Cambrils aquest estiu, és un Syngnathus, però no l´acus dels dos textos precedents, sinó una de les varietats que s´hi assemblen molt: Syngnathus typhleEls grecs antics sembla que donaven a aquest però també a altres peixos de forma allargada un sol nom; en aquest cas per tant un nom per referir-se a qualitats/menes de forma similar però que actualment ni tan sols són de la mateixa família -els "needlefish són de la família Belonidae:  The family of the garfish are referred to generally as needlefish, which name directly corresponds to the Latin acus and the Greek βελόνη. However, that fish does not appear to be the one referred to here. The other, toothless fish called belone is identified with the greater pipefish (Syngnathus acus). 
      http://lexitechnia.frath.net/2011/10/needlefish-in-pliny/

Rondelet ja havia parlat dels dos Syngnathus més habituals -i havia citat el nom occità Trompeta, el mateix nom que hem vist al text de Ventimiglia. (Això sí, el montpellerenc va situar a l´altre extrem del seu llibre la descripció dels cavalls de mar, que són en realitat peixos de la mateixa família que els Syngnathus. Belon, en canvi, els va situar un a continuació de l´altre)


Belon ens fa saber que el nom provençal d´aquest peix és Gagnola -a textos provençals com el mateix Pei e Pesco el nom s´aplica al cavallet de mar -vegeu aquí per exemple


Belon sembla fer derivar el nom de  'guanyar'. Barbier també -però per motius ben diferents:


A Mistral i altres diccionaris veiem que Gagnola pot voler dir també 'rondinaire'. Però a l´entrada Gagnado hi veiem una possible etimologia relativa a la forma del peix 


 Rondelet va descartar que aquest peix fos la Serp de mar dels clàssics (la descripció no coincideix amb la forma del peix) però la comparació amb el rèptil apareix a alguns ictiònims catalans: Serp de mar -ja citat per Delaroche- o Serpentí. Un altre nom català és Bada. En Miquel Duran el considera relacionat amb el verb Badar. El que podem confirmar és que aquest peix, confiat en el seu camuflatge que el fa semblar una alga o una branqueta, és fàcil d´agafar amb les mans, com si hagués badat -però també que un cop agafat es regira com una serp.


Dos fragments interessants del text lígur: a tots dos se´ns parla del peix blau; però si en el primer 'peix blau' és el conjunt dins del qual hi ha diferents calitae, al segon el conjunt considerat és el de 'peixos petits que viuen a mar oberta', i aleshores 'peix blau' és ara una Calità -que comprèn diferents Mene
  • Inte calitae de “pesciu türchin”,presenti insci’u mercau, i ciü cumüni i sun: a sardena (Sardina pilchardus), l’anciua (Engraulis encrasicholus)(.).
  • Tra e calitàe de pecina taglia ch’i vive au largu gh’é u pesciu türchin,ch’u cuntégne mene cun cunutati pareschi cume a schina de cuřù blö (.) e a (.) pansa argentà.


    L´Espet és un peix blau. Aquest ens va mirar amb la mateixa curiositat que nosaltres a ell

l´us de Mena en el sentit de 'espècies' sembla menys oscil.lant (però de vegades "encobert" sota les expressions equivalents al nostre "de tota mena" "de bona mena" etc). Dos fragments molt clars -al text provençal veiem fins i tot que a cadascuna de les "quatre menes de sarg" se li aplica el corresponent nom científic

  • U ligame â famiglia d’i Mignàghi u se cunusce dau lerfu assai cresciüu e in föra ch’u ghà daitu u nome, da l’ařéta d’a cua, ch’a l’é arrundà, cun de cuřui lüxenti e diferenti, fina inta meixima mena

  • Sc. Sargus vulgaris, rondeleti, vetula, annularis (..) L'a quatre meno de sar din lou gou 
                         Un munt de Sars i Variades -i un peix que tornarem a veure més avall



evidentment que als nostres dos textos també trobem la paraula 'Varietat'. Aquest exemple provençal ens servirà per parlar de 2 menes ben interessants
  •  Girelo. (Fr. Girelle. Sc. Labrus julis). — La girelo es un dei pu pouli pei de nouestre gou, eme sei coulou rouje, bluro, verdo e jaouno (..) L'a dous varieta  d'aqueou pei que vivon pereou din nouesteis aigo: La girelo roialo (Fr. Girelle-paou. Sc. Julis pavo) (.); La girelo turco (Fr. Girelle hébraïque. Sc. Labrus hebraicus) qu'a mai de ver que leis aoutrei eme de taco negro su leis arihoun  

Als textos de l´Enrico Malan sobre aquests mateixos peixos també trobem alguna de les nostres paraules. El segon fragment és un cas interessant perquè hi trobem un nom científic concret -el del fadrí- però el que fa que en realitat estigui parlant de 5 espècies diferents és el nom vernacular Ruché -que a l´igual que en provençal designa molts peixos de roca 

  •  Ziguréla - Coris gioffredi → Coris julis A se ciama cuscì pe’ via d’i soi custanti e spedìi spustamenti avanti e indarré, cume s’a züghesse. (..) Sta calità de pesci a nu l’à sugeti mascci o fümele ben ciairi.I nasce fümele e candu i l’arresce a vegnì grossi i müa in mascciu
  • Thalassoma pavo Cu’u nome de Ruché s’atröva çinche calitae diferenti.


Els peixos d´aquests darrers textos són dues espècies amb dimorfisme sexual -per tant amb 4 (o més) formes diferents-: Coris julis i Thalassoma pavo. Una llista de noms científics sinònims dels 2 acceptats actualment aquí i aquí

https://issuu.com/brau-edicions/docs/issuu_mediterrania_cat


Tot i ser de la mateixa família -làbrids- no són especialment semblants l´un a l´altre, però a la nomenclatura popular van sovint aparellats: hem vist al text provençal que tots dos són Girelo; en català a Cambrils i altres ports tots dos són Donzelles (nom que també s´aplica a altres peixos -al Vènet, per exemple, al serrà); també en italià:
 donzèlla (..) Tra le varie specie: la girella (Coris julis), dai colori vivaci; la d. pavonina (Thalassoma pavo), anch'essa vivacemente colorata, frequente nel Mediterraneo. Sono specie ermafrodite: gli individui giovani sono femmine, che dopo una certa età diventano maschi

O en grec: γύλοι, οι α) κόρις ή ιουλίς coris julis β) θαλάσσωμα ο ταώς thalassoma pavo οικ. λαβρίδες

γύλος seria un continuador del grec clàssic ιούλις , però vegeu els dubtes de Cuvier, derivats de la descripció del peix que en van fer Aristòtil o Atheneu:

les descripcions dels clàssics són efectivament poc decisives (i molt sintètiques, potser el peix no hi era encara gaire habitual? parlem de nou sobre aquest tema més avall), però a la coïncidència de nom amb el grec actual podem afegir aquesta explicació sobre l´origen del nom -que es basa en la ratlla que travessa el cos de la juliola fins a emmascarar-li l´ull:
La ligne que la girelle présente de la tête à la queue, et analogue à celle que décrit le corps du millepieds, nommé julos, a fait présumer que ce poisson en avait eu son nom.

Una altra opció: una frase del clàssic Elià -que atribueix a les julioles la capacitat d´enverinar amb la boca- sembla suggerir que el nom del peix prové de iol 'verí':
nach Ael. H. A. 2, 44 hält sich dieser Fisch in Klippen auf u. hat den Namen ὅτι ἔχουσιν ἰοῦ τὸ στόμα ἔμπλεον; vgl. Ath. VII, 304  

Juliola i fadrí no són especialment semblants, diem, però sí tenen moltes coses en comú. D´entrada la bellesa, i també el fet que sovint se´ls troba junts -com en aquest video d´aquest estiu a Cambrils on primer apareix una juliola femella i a continuació un fadrí femella:


-un altre punt en comú: semblen menes en expansió; la juliola era més habitual en temps de Cuvier que de Rondelet; i el fadrí absent dels llibres de Rondelet i Belon i "descobert" el 1769






J.M.F. Réguis; Essai sur l'histoire des vertébrés de la Provence.. (1882)


-totes dues, a l´igual que altres làbrids, passen primer per una fase femenina i encabat masculina. Les diferències entre el dos estadis -sobretot de color, però important també veure que el mascle de la donzella i la femella del fadrí tenen una vistosa taca fosca al cos-  van fer que molts ictiòlegs dupliquessin les espècies. Aixì, el Coris Gioffredi (nom que hem vist més a munt a un dels darrers texts ventimiglesos) de Cuvier i altres autors en realitat no és més que la femella de C.julisGirelle (..) Toutes ces variétés ont constamment la tache latérale noire alongée.(..) 
La Girelle Giofredi: Après ces variétés je crois pouvoir distinguer une seconde espèce, qui ne le cède en rien, pour la beauté des couleurs, à la précédente. Elle offre plusieurs variétés

en aquest estudi de començaments del s.XX encara les distingeixen:














Que J. Giofredi, tal i com llegim al text, sigui més petit i habitual és absolutament lògic: es tracta en realitat de l´estadi inicial (femení)


 En el cas del fadrí Cuvier/Valenciennes no van distingir dues espècies diferents: senzillament van dedicar una descripció "personalitzada", com si es tractés d´una varietat, al que avui dia sabem que és l´estadi sexual femení il y a des individus dont le corps est traversé par quatre ou cinq bandes verticales vertes. Souvent ces individus ont une grande tache bleue sur le dos et au-dessous de la fin de la dorsale épineuse

una opinió semblant:
Henri de La Blanchère; La pêche et les poissons (1868)

Segons altres autors, en canvi, aquests individus "amb taca" haurien de formar una espècie diferent:




   Richard Thomas Lowe; A History of the Fishes of Madeira (1843)



 Tornant a la Juliola: en aquest text veiem que, de tota manera, l´opció que es tractés d´una sola espècie ja havia estat plantejada des de feia temps:



   Dictionnaire 1820


 Aquest llibre és encara anterior -1787- i s´hi descriu clarament els dos estadis sexuals del peix -sota una sola entrada






fins el 1957 no es va poder demostrar que aquests ictiòlegs antics tenien raó 






Arturo Palombi, Mario Santarelli; Gli animali commestibili dei mari d'Italia



                    
el diccionari de genovès de Paganini (1857) inclou els noms científics Julis mediterraneus i Julis Giofredi junts, potser sabent que es tracta del mateix peix 


o potser creient que es tracta de 2 amb el mateix nom vulgar... però en tot cas el final del seu text ens serveix per parlar d´un altre tret que acomuna la juliola i el fadrí:

-els dos peixos reben en alguna varietat noms "esquivables" segons el Paganini, perquè fan referència a l´òrgan genital masculí. Vegem el cas provençal -amb el mot Cacho que. segons Mistral, està relacionat amb l´italià Cazzo:

 J.M.F. Réguis; Essai sur l'histoire des vertébrés de la Provence.. (1882)


pel que fa al fadrí:










 J.Veny: Els joglars de la mar (dins Miscel·lània Jordi Carbonell, Volum 5, 1993)



Dues coses sobre els noms de la Juliola. El nom provençal tindria aquesta motivació segons Honnorat:




Pel que fa al nom lígur, ja hem vist l´explicació que en dóna l´Enrico Malan (el nom prové dels constants moviments del peix). Pel que fa a l´italià a la Treccani escriuen el nom amb 'N' i 'A' -Zingarella, i el relacionen amb Zingara 'gitana'; i a Internet veiem que existeixen algunes formes que semblen intermitges: Zigarella; i fins i tot ZigurellaTambé trobem un meridional Sciriùele, fet derivar de Julis. Potser aquest Sciriùele, el lígur/italià Zigurella i el nostre Julola tenen en el fons un origen comú:




En Miquel Duran té un interessant fragment sobre els noms catalans (on veiem que a alguns ports és la fase masculina de la Juliola la que rep el nom Donzella). Comentem només que el nom que sembla descartar, Gúiula, potser també podria fer de pont entre Juliola i Guiula































L´ictiònim Donzella -segurament C.julis- al recentment publicat Llibre de la Cort de la Mar de Roses


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada