Feina(da) de formigueta

   En una entrada anterior vam parlar d´una emissió en genovès a la televisió de la Ligúria. Ara -des de fa unes setmanes- el principal diari lígur ofereix un article setmanal en llengua local, escrit pel jove genovesista Andrea Acquarone.
  Uns minuts de televisió, un text setmanal... pot semblar poc, feina de formigueta, però tot ajuda i al darrera d´aquests avenços hi ha una feinada enorme per part d´aquests activistes de la llengua.

  Oferim aquí un fragment d´un dels textos de l´Andrea:

Pâ che o mondo o vagghe a-a reversa se ne dìxan che l’ùnica organizzaçion internaçionale ch’a l’à a sede italiann-a in Liguria,a region ciù vegia d’Euròpa,a l’è  Defence for Children (..) A raxon,in veitæ,a l’è ligâ a na personn-a,o Pippo Costella,(..) ch’o l’è de chì (..) DCI a se proponn-e d’avvardâ i driti de l’infansia; quæ son,ciù in dettaggio? « (..) No s’é ciù avviæ a tegnî i figgeu da conto, a scenta a “cultua di figgeu”. L’infansia a no conta guæi(..) no çe rendemmo conto che un mondo vexin a-i bezeugni di piccin o l’è un mondo ciù uman (..)» Un figgeu che o l’à lasciou o seu mondo e ch’o l’arriva chì da solo o no l’à d’arrembi.

El món sembla anar a l´inrevès si ens diuen que l´única organització internacional amb seu italiana a la Ligúria, la regió més vella d´Europa, és Defence for Children (..) La raó, en realitat, està lligada a una persona, el Pippo Costella, (..) que és d´aquí (..) DCI es proposa defensar els drets de la infantesa; quins són, en concret? « (..) ja no estem acostumats a tenir en compte la canalla, està desapareixent la “cultura dels infants”. La infantesa no compta gaire (..) no ens adonem que un món proper a les necessitats dels més petits és un món més humà (..)» Un nen que ha deixat el seu món e que arriba aquí tot sol no té on recolzar-se

  El text està ple de coses interessants; d´algunes ja n´hem parlat en aquest blog o a altres llocs (l´expressió a-a reversa, avviòu -aquí en el sentit 'acostumat', arrembo...)

  Aquí parlarem breument de l´ús del se reflexiu (l´Andrea l´escriu çe:  no çe rendemmo conto); com que també n´havíem parlat en un altre blog, copiem i enganxem, amb el nostre propi permís, i hi afegim alguna coseta:

Per traduir 'Ens veiem' a la Ligúria diuen Se vedemmo, fent servir el reflexiu se per la 1ª persona plural, de manera similar a com farien altres varietats italianes, com el romanesc, o varietats d´els Alps Marítims: Niça: devèn s´aimà; Gorbio deven se vouè bèn 'ens hem d estimar' (exemples extrets d´un article que ja no és en línia).
  Un altre exemple, extret d´un text recent de la la web de l´IEO dels Alps Marítims:

Devìan acoumoudà-se du retarze, avarìe e greve vari qu’a soutourna Miquelina nou fasìa subì.

Deviavam s’acomodar dei retards, auvaris e grevas vari que la catachòrnia Miquelina tot en un s’encalava de n’inflijar

Nous devions nous accommoder des retards, pannes et grèves diverses que la sournoise Micheline brusquement se permettait de nous infliger.

 on de pas veiem com el pronom se segueix l´infinitiu en mentonasc:

           Jules Ronjat; Essai de syntaxe des parlers provençaux modernes, 1913


Aquest ús de se és diferent del de l´italià estàndard, on es diu ci vediamo o accomodar-ci. De fet el ci italià desenvolupa vàries funcions que en genovès estan reservades a altres paraules. Podem resumir les diferències així (per una explicació més complerta, veieu aquest article. Per comprovar les semblances del sistema de pronoms del lígur amb el d´altres llengües del Nord d´Itàlia vegeu per exemple la pàgina 13 d´aquesta gramàtica de la llengua vèneta):

Pr. Refl.i Recíproc

Ci vediamo

Ens veiem

Se vedemmo

Pr. OD/OI 1ªpª. pl.

Ci chiamano*

Ens diuen/ens criden

Ne ciamman

locatiu

Ce n´è (ò pl.  Ce ne sono)

N´hi ha

Ghe n´é

Se impersonal + se refl.

Ci si potrebbe  dare del tu

hom es podria tutejar**

Se porieiva dâse do ti

 * Fins al segle XIX l´italià podia fer servir també el Ne en aquests casos. En nissart trobem una forma semblant. Alguns dialectes, com el de Pignola -Potenza, al Sud d´Itàlia però amb parla gal.loitàlica- fan servir el pronom en també amb funció reflexiva; ho veiem aquí: Më, të, në, vë e së, quest’ultimo di 3a  pers. sing. e pl., svolgono anche funzione riflessiva.(..)  Në sommë dittë  tuttë  ‘ci siamo detto tutto’

 ** De fet no tenim clar que aquesta frase concreta hagi estat mai dita així; en tot cas actualment hom és una forma impersonal en desús i en realitat diríem Ens podríem tutejar. La frase no impersonal també és més habitual en genovès.1

   Això en teoria; en la pràctica el català col.loquial també pot fer servir el se reflexiu i recíproc per la 1ª persona pl.: se n´anem, se veurem.

   i fins i tot en altres casos: amb pronom OD o OI de 1ª p.pl. on el genovès faria servir ne: s´enviaràs [ens enviaràs] el paquet? O amb la 2ª persona plural, s´ho dic [us ho dic] perquè ho sapigueu, es veureu [us veureu] en el cafè.    (exemples de l´Alcover-Moll)

Les guies d´usos lingüístics desaproven aquestes formes dialectals; per exemple en aquesta guiavalenciana llegim:

No és recomanable la substitució dels pronoms ens i us (o vos) per se, molt habitual en la llengua parlada amb verbs pronominals com anarse’n: Se n’anem demà per Ens n’anem demà, Quan se n’anireu? per Quan us (vos) n’anireu?

Força menys acceptable resulta la substitució d’aquests pronoms per se en oracions reflexives o recíproques: Se vestim de pressa per Ens vestim de pressa, Giteu-se abans de les deu per Giteuvos abans de les deu, S’enganyeu mútuament per Us (vos) enganyeu mútuament.

Afegiríem només que en el primer cas, el menys “desrecomanat”, l´existència d´aquesta forma col.loquial ens sembla de vegades fins i tot positiva perquè permet que es mantinguin combinacions de pronoms que serien més difícils amb les formes estàndards; exemples extrets d´un article de Maria Pilar Perea sobre els pronoms catalans:

Reducció a /s/ de nos i vos (→ s), en aquests casos sols en posició enclítica: arribem-s·hi! (Vilafranca del Penedès, 8*); ficsemç’hi (el Vendrell, 8); (..) ficseu-z·hi (Montblanc, 8*, Sitges (9))

Si l´alternativa a aquestes formes (més “ràpides” i per tant més adequades a la parla col.loquial) són usos estàndards però menys àgils (fixem-nos-hi) que poden acabar provocant la pèrdua d´un dels dos pronoms, potser millor no estigmatitzar-les.

Un darrer comentari sobre el lígur: com veiem en aquest article que hem citat més a munt, en genovès

si dice "u pensa pe lê" /u 'peNsa pe 'le:/, quando l'italiano standard richiederebbe "pensa per sé"

L´absència de se en aquestes frases és molt característica, però no ho era tant en la llengua antiga (en aquest cas en savonès)2: Sta in fatto, però, che il pronome sì per sè, come mi per me e ti per te, ricorre più volte (..)

  Molte cosse se levava a sì et a lé (6) per reservare a li poveri     6) A sè ed a lui.

La leggenda di Santa Elisabetta d´Ungheria in dialetto savonese della metà del secolo XV

1.- En molts casos hom ha cedit el pas al se impersonal, també molt usat en genovès (al text que encapçala l´entrada en trobem). Alguns dels dialectes que tenen pronom expletiu el fan servir com una mena d´equivalent d´hom. Veurem un exemple de la parla de Ra Bandìa, dialecte piemontès però amb fortíssima influència del genovès; el clític acompanya el se, mentre que a altres dialectes amb el se indefinit sol ja n´hi hauria prou perquè es tracta d´oracions on no hi ha un subjecte posposat al verb (subjecte que seria l´element que l´expletiu, en certa manera, anticipa).

 fa un Caldo da morire: u fà na caud ch'us crèppa

 un altre exemple que correspon a l´italià ci+si:

ci se n'Accorge: us n'acoerdz

(els dos exemples provenen de la fantàstica web de Giampiero Macciò)

2.- un cas semblant al de l´occità antic: 

  L´emploi d´un pronom personnel à la place du réfléchi n´est documenté que pour le pluriel, où lor remplace parfois se:

    et au m´en covenguda guirentia per lor e per lor parentor (Chartes 345.8)

    cf. per si e per tot lor orden (ibid., 188.1)

Syntaxe de l´ancien occitan