Fascinació per la lletjor

 Que l’i’a de pus laid de mau-foutu qu’uno limando, qu’uno solo esquichado coumo se l’avias passa dessus un camioun de 15 touno qu’uno baudroi ,qu’uno clavelado o uno escorpèno (rascasso)? https://www.cieldoc.com/presso/integral/pres0088.pdf 

  L´escórpora (Scorpaena porcus) és un peix fascinantment lleig; un veritable monstre marí, ara sí. Sobre la també monstruosa germana gran d´aquesta escórpora, el peix anomenat a Cambrils polla, vam parlar aquí. 

A més a més és un peix perillós; però mentre el gravàvem la nostra mà es va mantenir ferma -la resta del cos tremolava.

 Perillós perquè pot provocar punxades molt doloroses; d´aquí, és a dir del fet de relacionar-lo amb les picades de l´escorpí, venen molts dels noms vulgars del peix -tot i que en alguns textos, com el que pengem a sota, van semblar considerar que el nom derivava de la lletjor de l´animal

                                                Dizionario Tecnico-Etimologico-Filologico (182939)

en aquesta cançó popular vèneta -de Chioggia- ens diuen que només hi ha una picada més dolorosa que la de l´escórpora: la de l´amor 

                                                 https://archive.org/details/lapescadelpesce00nardgoog/page/n116   


 Durant molt de temps ens hem resistit a fer una entrada sobre aquest peix perquè pensavem, erròniament, que les seves denominacions, derivades majoritàriament del grec skorpios, no donaven gaire joc. En paraules de l´ictiòleg clàssic Pierre Belon:

 Però d´entrada Belon, que no era occità com Rondelet i no coneixia tan bé com ell els noms mediterranis, va obviar la denominació d´òc Rascassa. Aquest nom ha passat també al francès i es troba a la Ligúria occidental i a part del domini català/valencià/balear. Un text de Ventimiglia (Ligúria):

Scorpaena porcus A Rascàssa a l’é in pesciu da u scafu macissu e u sguinciu d’a schina curmau. A vive pousà insci’u fundu, fandu de tütu pe’ deghisàsse tra e àreghe e e roche. 
http://impariamoilventimigliese.altervista.org/pesci_e_bestie_de_marina_intu_parla_ventemigliusu.pdf

 sobre l´origen de la denominació rascassa i l´aplicació de l´adjectiu rascàs als noms d´altres peixos (p.ex. sargou rascas; la variada, que té unes espines a l´aleta dorsal força punxegudes) vegeu aquest article de P.Barbier 

Vegem Mistral i a continuació un text provençal: 

https://www.lexilogos.com/provencal/felibrige.php?q=escourpes

(estaríem temptats de creure que aquesta denominació gòmits no seria més que 'vòmits', deguda a la repugnància que provoca el peix; però en català gòmit és una variant de gòbid, nom dels burrets)


 Xavier de Fourvière La Creacioun dóu Mounde (1891)



 Com veiem l´entrada Rascasso de Mistral i la traducció francesa del segon text donen 'gripau de mar' com a nom francès de la rascassa. D´aquest i altres noms com diable de mar va parlar Duhamel al seu llibre -de vegades barrejant descripcions de l´escórpora amb la d´altres peixos de l´Atlàntic o amb la del rap

Més fotos preses a Cambrils, totes relacionades indirectament amb les escórpores i directament amb la barca cambrilenca de la família Domènech Mar i Vela: a dalt a l´esquerra, unes rates pescades per la barca; el nom occità i francès del peix és aquí també rascassa amb ´afegit 'blanca'. A la dreta, un ranxo (cortesia dels Domènech, Alexis i Òscar, i del cuiner Joan) a base de rates i aranyes; molt més bo del que pot semblar dit així. 

A la tercera foto uns peixos regalats pels Domènech: a dalt a la dreta hi veiem clivillons -peixos classificats, a l´igual que les escórpores, dins l´ordre escorpeniformes; a l´esquerra i a la part baixa un altre peix, el rap, a qui el seu aspecte li ha valgut denominacions que el relacionen potser no amb els gripaus, però sí amb la granota. Però el que ens sembla més extraordinari d´aquesta darrera foto és comprovar que el llenguado que hi apareix deu d´haver viscut la darrera etapa de la seva vida amb aquesta enorme ferida, probablement causada per la queixalada d´un altre peix 


 Algunes denominacions catalanes de l´escórpora fosca:

  Aqust llibre, Ictionímia, conté a manera d´apèndix un llistat dels noms de peixos a cada municipi pesquer -avançant de Nord a Sud, des de Llançà fins a les Cases d´Alcanar. Algunes coses interessants que hi trobem:

 -Noms com pinya o rufí, dels quals intentarem parlar en futures entrades

 -A municipis com Blanes o Mataró la forma escórpera -que segons Coromines seria anterior a la més habitual a l´actualitat escórpora (l´evolució hauria estat escórpena-escórpera-escórpora). I a diferents municipis una forma escorpra, que de fet és la que trobem a documents antics -i que fonèticament sembla poder correspondre i donar lloc tant a la forma amb -e com a la forma amb -o

 -A Cambrils el nom és escórpora però al següent municipi -la Cala, l´Ametlla- i ja a tots els altres anant cap al Sud, trobem escorpa. Semblaria que la dicotomia escórpora/escorpa ens podria gairebé servir per separar el català oriental i occidental, però escorpa també es troba esporàdicament a municipis del nord com L´Escala

 -Hi ha alguns exemples esporàdics de l´ictiònim Rasclot. I només al darrer poble, Les Cases d´Alcanar, és a dir al més proper amb el País valencià, el nom rascassa. Veurem dos textos més avall que és una denominació habitual a la costa valenciana. Per tant el nom de possible origen occità és -si més no actualment- gairebé inexistent a Catalunya però reapareix al Sud. 


De tota manera al seu llibre en Miquel Duran l´autor documenta aquest ictiònim a dos municipis catalans que no apareixen al llibre Ictionímia: Palafrugell i el molt proper Llofriu

 I de l´òptica més balear de Duran a la més valenciana d´aquest interessant article:

una llista de peixos valencians de Mariano Bru

 en aquest llibre que ens fa arribar un amic (gràcies Ramon) veiem aplicat el nom escorpa a una altra mena d´escórpora, menys coneguda

i en aquest veiem una forma occitana escorpa. No l´hem trobada enlloc més

 pel que fa a Rascassa, una variant del nom sembla en ús tan lluny de nosaltres com poden ser les illes Canàries: Rascazio


                                                            ******************

en aquest video només veiem l´escórpora al final, però serveix per comprovar com n´estava d´a prop del fil d´aigua, a uns pocs centímetres de la superfície

l´escórpora és monstruosa, sí, però aquestes dues curiositats demostren que potser no tant:

 -la primera: un conegut estudiós de la vida i els noms dels peixos, D´Arcy Thompson, va demostrar que la forma repulsiva de les escórpores pot ser deduïda matemàticament de la d´altres peixos menys monstrusos (tot i que déu-n´hi do)

                                                                            Wallace Arthur; D’Arcy Thompson and the theoryof transformations

-segona: un altre estudiós va demostrar que algunes actínies estableixen contacte temporal gairebé simbiòtic amb les escórpores -amb elles i amb cap altre peix 

                           Remi Gantès, Jean-Pierre Quignard; Alliances animales

en el fons l´escórpora és gairebé com un nino.. sempre ens ha sorprès aquesta textura que el fa semblar un ninot de drap

és potser a això a què es refereix el ventimigliusu Enrico Malan quan diu  A veste camüfànte a l’é faita de paregli bordi de pele, atacai pe’ u ciü insci’a testa, ch’i fan in modu ch’u nu’ se veghe

                                                              ******************

deixem pel final el que pot semblar més espès però per nosaltres és molt interessant: la qüestió de la denominació del nostre peix als textos dels autors clàssics -la qual cosa és en el fons la cerca de l´origen primer del nom. 

 Les nostres escórpores semblen ser els skorpioi dels grecs, però per alguns autors moderns, l´skorpios marí és un peix desconegut. La primera aparició del peix és a Aristòtil: en una traducció francesa que trobem en línia, donen per bona, però amb reserves, la identificació skorpios-escórpora feta per Cuvier 

Ὁ δὲ σκορπίος τίκτει δίς.  (..) οἱ (..) σκορπίδες καὶ ἄλλα πολλὰ γένη    ἐν τῷ πελάγει.

Le scorpios fraye deux fois (..) les scorpides et plusieurs autres espèces frayent dans la haute mer. — Le scorpios. J'ai dû conserver le mot grec, dans le doute de l'identification. C'est probablement un des poissons du genre des scorpinés; Cuvier, Règne animal, tome II, p. 165; Athénée, liv. VII, p. 320, cite Aristote sur le scorpios. — Les scorpides. On croit que ce sont des poissons du genre des Scorpènes; voir Cuvier, Règne animal, tome II, p. 165 ; voir aussi, le Catalogue de MM. Aubert et Wimmer, p. 140, et la Zoologie descriptive de M. Claus, p. 850.

veiem per tant que Aristòtil va parlar de skorpioi i de skorpides -tornarem a trobar més avall un nom semblant, skorpidi, aplicat de vegades en grec actual a una tercera escórpora. El doble nom va sorprendre un clàssic posterior, Ateneu, que a més a més va citar una altra parella de noms: skorpios/skorpaina -el primer d´ells genèric de vegades però específic quan apareixen tots dos 

(també veiem que alguns antics consideraven, estranyament, que aquest peix es nodria.. d´algues)

Ἱκέσιος δέ φησι· «Τῶν σκορπίων ὃ μέν ἐστι πελάγιος, ὃ δὲ τεναγώδης. Καὶ ὁ μὲν πελάγιος πυρρός, ὁ δ´ ἕτερος μελανίζων. (.) Μονήρης δ´ ἐστὶ καὶ φυκοφάγος. Ἐν δὲ πέμπτῳ ζῴων μορίων ὁ Ἀριστοτέλης σκορπίους καὶ σκορπίδας ἐν διαφόροις τόποις ὀνομάζει. Ἄδηλον δὲ εἰ τοὺς αὐτοὺς λέγει· ὅτι καὶ σκόρπαιναν καὶ σκορπίους πολλάκις ἡμεῖς ἐφάγομεν καὶ διάφοροι καὶ οἱ χυμοὶ καὶ αἱ χρόαι εἰσὶν οὐδεὶς ἀγνοεῖ.

Selon Icésius, il y a la scorpène de haute mer, et celle des lagunes. La première est rousse, la seconde noirâtre.(..) Ce poisson vit isolé, et se nourrit d'algue. Aristote fait mention des scorpioi, et des scorpides, en différents endroits du liv.5[364]  des Parties des Animaux. Il est incertain s'il entend parler du même poisson ; mais nous avons mangé de la rascasse (scorpiaina) et des scorpènes (scorpioi) même assez souvent:or, personne n'ignore que les sucs et les couleurs de ces poissons diffèrent.

http://remacle.org/bloodwolf/erudits/athenee/livre7.htm

aquesta distinció entre un skorpios vermell i un altre de fosc sembla el factor decisiu a l´hora d´identificar les dues escórpores i les respectives denominacions gregues:

Pour la distinction de scorpaena et de scorpio (scorpios)(..),l'indication dirimante est fournie par Athénée (320 d);tandis que le second de ces poissons est roux et bigarré (cf.Plin.,32,70;32,128),le premier est brun.Le scorpio l'emporte en saveur et qualité nutritive; en outre,il est plus piquant;cf.Athen.,320e;Opp.,Hal, 2, 458:Ον.,Hal, 116. Bref,la scorpène rouge,plus grande et plus appréciée (Scorpaena scrofa, L.), paraît être le scorpio (..) des anciens ; la scorpène brune, plus petite et plus coriace, utilisée pourtant dans la confection de la bouillabaisse (Scorpaena porcus,L.), paraît être leur scorpaena 

https://www.persee.fr/doc/rea_0035-2004_1945_num_47_3_3326 

aquest text és un pèl llarg -i ens destrossa el format de l´entrada- però és un bon resum del que van dir els grecs i els intèrprets posteriors

                  https://archive.org/details/historyoffisheso00lowe/page/106 



Passem a un clàssic llatí, Plini. Ens basem en les 4 traduccions franceses que es troben a la xarxa 
(són aquestes: Antoine Du Pinet 1562 Histoire du Monde de Pline  
Louis Poinsinet de Sivry 1778 Histoire naturelle de Pline
Ajasson de Grandsagne 1829-1833 Histoire naturelle..
Émile Littré 1848-1850 Histoire naturelle.. ) 


en diferents moments de la seva Història natural Plini va citar l´scorpios marí. El primer traductor francès va traduir sistemàticament amb Rascassa/scorpeno, que per ell semblen sinònims -de fet als passatges on Plini va parlar de l´'scorpios marí vermell' tradueix de vegades 'rascassa vermella' de vegades 'scorpeno vermell'

els altres traductors donen un asèptic 'escorpí marí', però de vegades identificant-lo entre parèntesi o en nota, amb una escórpora:

Les blessures faites par les dragons marins (la vive) et les scorpions marins (une scorpène) se guérissent par leur chair même

però al passatge clau on Plini va enumerar, a l´igual que Ateneu segles abans, una scorpaena i un scorpio com a peixos diferents, el primer i segon traductor els anomenen scorpeno jaune i rascassa respectivament; és a dir, sembla com si per ells l´escorpaena fos l´escórpora groga/vermella, la polla -hem vist més amunt que els traductors i estudiosos dels textos grecs feien la interpretació contrària.

 Com a curiositat: més desconcertant encara el fet que en una nota a la tercera traducció, feta per Cuvier, el naturalista francès digués que els dos scorpios, el vermell i el fosc, fossin segurament dos peixos de l´Atlàntic -i en canvi a la seva Histoire des poissons va tornar (o ell o el continuador Valenciennes) a identificar aquest skorpios grec amb les dues escórpores

 
 Amb tota aquesta confusió, ens ve al cap la pregunta: quins noms reben els nostres peixos en grec més o menys modern?

 En un primer text, veiem que semblaria que en grec modern l´skorpios és l´escórpora (la bruna):

Scorpaena scrofa L., M. G. σκόρπινα, and S. porcus L.: "à cette seconde espèce d'une coloration brune on donne vulg. le nom de σκορπιός et χάφτης" (Apost. p12). 

 vegem també aquest diccionari: Σκορπιός.(.) [σκορπίς,-ίδος] 1. κοινή ονομασία δύο ειδών σκορπιονοειδών ψαριών, τού  Scorpaena porcus, δηλαδή τού καθαυτό  σκορπιού, και τού Scorpaena notata (.) σκορπίνα η, Ν [σκορπιός](.) κοινή  ονομασία τού συγγενικού με τον σκορπιό ψαριού Scorpaena  scrofa  

 a alguns estudis recents trobem denominacions similars -i amb el nom skorpidi aplicat a una tercera escórpora -ja vista al text precedent-, el nostre captinyós  (recordem de pas que la traducció que s´acostuma a donar al mot rascassa és precisament 'tinyós'):

però a altres llocs (es tracta en aquest cas de textos no actuals, sinó bizantins) diuen el contrari -seguint les primeres interpretacions que hem vist- i, per tant, l´skorpios és l´escórpora vermella, la gran: 
Σκόρπαινα: SN: Scorpaena Porcus (Oribasii Collectionum, 2.58. Excerptorum Constantini de natura animalium, 1.40)50. Σκορπιός: SN: Scorpaena Scrofa (HesLex, entry σκορπίος. Alexander von Tralles, 1.543, 2.367. Geoponica, 

és semblant al que ja havia dit Belon segles abans -però per ell el nom de la polla era skorpidi

 Si entenem bé el següent text en grec modern arcaïtzant, ens ve a dir que l´skorpaina dels clàssics és per alguns l´skorpios del grec modern (l´escórpora vermella), per d´altres es refereix -a l´igual que l´skorpis d´Aristòtil- a la femella de l´skorpios. I que segons d´altres, fent-se ressò del que va dir Belon, l´skorpios era anomenada en grec de la seva època modern skorpidi, i l´escórpora fosca era en canvi l´skorpaina clàssica

Xenokratous kai Galēnou Peri tēs apo tōn enydrōn trophēs

És com si en grec actual s´haguessin invertit les denominacions clàssiques. Però també fa l´efecte que els grecs moderns han acabat tirant pel dret i designant totes dues escórpores amb qualsevol dels 3 noms clàssics: skorpios, skorpidi, skorpaina
σκόρπαινα (scorpaena scrofa)(..) η χοίρος (scorpaena porcus) ή μαύρη σ., (..)  Και τα δυο αυτά είδη απαντούν και στα ελληνικά νερά και είναι γνωστά με τα κοινά ονόματα σκορπήνες, σκορπιοί, σκορπίδια και σκρόφες.
http://greek_greek.enacademic.com/skórpaina 


  Quatre coses per acabar.

 -la primera: hem vist les dues escórpores més conegudes però n´hi ha més (d´una tercera hem parlat més amunt). I pel que ens diu aquest article de Joandomènec Ros darrerament es té constància de la presència d´una altra -Scorpaena maderensis- que no havia estat mai vista a la nostra costa. Coses del canvi climàtic, pel que sembla

 -la segona: sembla que hi ha un simpàtic -i lleig- pokemon occità amb un nom derivat de rascàs

 -tercera: saludem la recent publicació d´aquest llibre, farcit de textos catalans i d´occitans

com el que reproduïm a continuació: 

Senso lou bouiabaisso (..) M´és avis que pòu pas se faire un bon repas / Mai l´aiòli, grand Dieu! (..) Em´un pei fresc (..) n´en manjarias sus lou sup d´un rascas

-quarta: pengem uns instants del concert de dissabte passat a Cambrils: va ser el retorn per un dia d´un grup molt conegut al poble, els Traüt de Tarí. No té a veure amb escórpores però en certa manera sí amb llengües -entre altres coses perquè el concert va comptar amb la col.laboració del lingüista Pere Navarro. I a més la cançó en qüestió és molt mediterrània