No ens arronsem

 Unes cornes (Stramonita haemastoma) a Barcelona i Cambrils. La primera recoberta de glans de mar. La segona de glans i algues.

En morir el mol.lusc molt sovint segueix la vida a l'interior de la closca: l'ermità que en fa d'okupa. En part mol.lusc en part crustaci per Aristòtil:

És probablement el Bucinum de Plini -els seus "cosins" Murex trunculus i Bolinus brandaris serien els clàssics Murex i Purpura-  

A casa, enmig d´aquesta constel.lació d´estrelles i de glans, tenim alguna closca de M.trunculus i B.brandaris. El segon anomenat en vènet Bulo maschio, en el que potser és una referència fàl.lica -que té origen en un dels seus trets més característics, el seu llarg canal; curiosament sembla que a Chioggia les denominacions són a l' inversa, i el cargol sense canal llarg és el "mascle"

  En occità el nom Biòu i variants serveix per designar uns quants d'aquests  cargols marins, en el que seria una comparació amb l´animal terrestre, el bou. Als textos de sota veiem que a alguns llocs no coincideixen del tot les denominacions pels cargols i pel bou (fins al punt que alguns autors consideren que aquests mots no tenen relació).

                                   Louis Boucoiran; Dictionnaire (..) des idiomes méridionnaux  (1898)

Biòu Bigorneau, ou autre espèce de mollusque gastéropode (buccin, triton, troque, etc.). Dans la rade de Toulon, le  biòu désigne plutôt le «bigourneau» du genre Murex, particulièrement le Murex trunculus (..) Le Biòu clavelan, ou Clavelan, ou Droite Épine, dont le canal siphonal est plus long que l'ouverture, correspond au Murex brandaris. Un biòu-arpu (du prov. arpu, qui a des griffes) désigne une coquille habitée par un bernard-l'ermite - qui laisse paraître ses pattes (cf. piade). [Dans d'autres régions, biòu désigne le bœuf, que nous appelons ici  buou].(negreta nostra)

http://marius.autran.pagesperso-orange.fr/provencal/lexique_b.html 

a Palavas, per exemple, biou designa el bou i un peix, però el nom del mol.lusc és un altre -amb un origen, en tot cas, semblant al de l´altre mot:

  BIOU (..) n. m. lat. bos, bovis : Bœuf ; taureau ; V. taureu, brau ; biou de mar : uranoscope, poisson de roche qui a sa place dans une bonne bouillabaisse.

BÛ/L/U n. m. lat. pop. bulus (bulot): Frédéric MISTRAL l’écrit ‘bieu’, autre forme de biou (bœuf), parce que les pâtres utilisaient ces cornets comme trompe (?)Escargot de mer (bolinus, murex brandaris)(..) La Lenga dau Grau de Palavas (1991; nova ed. 2019)

Una altra curiositat: sembla que el nom bou aplicat a una barca i una tècnica de pesca no provindria del nom del remugant, sinó del mot grec per 'llençar'. Ens ho diuen l´Alcover-Moll (a l´accepció 2 del mot) i el blogaire R.Geuljans

Etim.: del llatí bŏlus, ‘acte de tirar xarxes’, amb contaminació de bou art. 1 (cfr. el nom de banyes  aplicat a una de les parts de l'ormeig,i el de vaca que es dóna a un ormeig semblant estirat d'una sola barca).

La forme bòu du latin bovis «boeuf» est très, très rare en occitan, et même inconnue en languedocien où on dit biou  (Voir le Thesoc).   Bòu, bol signifie «coup de filet» et vient en effet du grec βολος (..)  A un moment quelqu’un, un estranger?, a confondu le bòu et le biou (..) ce qui a abouti au chalut-boeuf, et la vache.   

   

  
    Hi ha dues altres coses interessant, que ja hem vist al segon text: el nom biòu -o variants- + l´adjectiu arpu (a Rondelet cambu) designa el cranc ermità que ocupa la closca buida -i per tant designa un crustaci a la closca d´un mol.lusc. I a part hi ha un nom per l´ermità fora de la closca: Piada (nom que segons veiem en aquest llibre ha passat també al francès):

  BIOU (OU BIGOURNEAU) BIOU (OU BIGOURNEAU) : Vocable provençal désignant non pas le vulgaire bigorneau que les bretons nomment Littorine mais les divers genres de Murex.  BIOU ARPU : Etymologiquement: Bigourneau à griffes. En réalité c’est une ancienne coquille de biou squattée par une piade (Bernard l’ermite) http://www.apvf.org/poissons%20malcor/B.pdf 

 Piade : C’est le Bernard l’ermite qui vient occuper  toutes les coquilles vides des gastéropodes.   http://www.apvf.org/poissons%20malcor/P.pdf  

 Bieou. (Fr. Coquillage univalve tourné en cône, buccin). — De bieou, su nouestre maraji coumo aou larje, si n'en peso de touto meno, (..) 1° Bieou arpu. (Fr. Bernard l'ermite. Sc. Pagurus bernhardus). — Aqueou bieou si rabaiho din leis arresenso que n'en fagon uno pesco especialo, e serve per pesca souto lou noum de piado

L.Pila; Pei e pesco daou gou de Marsiho (1911)

En aquest fragment de Pei e pesco.. l´autor va citar junts Piado i Bieu arpu, i semblaria que no fossin ben bé el mateix. Segurament els citava l´un a continuació de l´altre com a sinònims.

L'estieou, su la plajo, que va dispareisse per la navigacien daou canaou daou Rose que si fa aou moumen que pareisse moun libre, su la plajo, dieou, si li pesco de bouen mescladis de pei, pataclé, roucaou, girelo, gobi, mume de rascasso, e si li fa d'esco, de piado e de bieou arpu

                 http://www.lexilogos.com/tresor_felibrige.htm

https://fr.wikipedia.org/wiki/Parler_marseillais 

en venet una denominació que sembla força coneguda a nivell italià: bulo col granzo. A L´ístria un doble nom, com en occità: un pel conjunt closca+cranc i l´altre pel cranc:

La denominació de l´ermità (+closca) en lígur de Ventimiglia ens condueix a la segona part de l´entrada: el nom és aquest 

Au “paguro” se ghe dixe: lümassa cu’a grita,  

on grita és 'cranc' i lümassa vol dir 'cargol', tot i que seria l´equivalent del nostre 'llimac'; és a dir, s´aplica a l´animal que té closca visible. Passem de la mar a la terra per veure breument aquest ús dialectal dels equivalents del nostre Llimac 

abans una curiositat: el text citat (d´E.Malan dona un altre nom ventemiglenc de l´ermità: can gregu; i també sembla donar una curiosa explicació etimològica on la primera part del mot correspondria a 'gos, ca':

ma gh'é aiscì in’autru nome aduverau dai marinai d’i barchi a véra ch’i l’andava in Spagna e i pescavui de mesté, ch’i l’eira staiti marinai. Sti chi i l’aduverava a parola “can grégu” ch’u muntava a gardia insci’â porta d’a cunchiglia, pe’ fa in modu che nisciün gh’intresse.

                                                                     **************************

En italià standard el cargol és la Chiocciola; però ja en en italià popular trobem usos de Lumaca en el sentit 'Cargol'. En tot cas sembla que en general no existeixen en toscà -i en canvi ja sí als territoris de llengua romanyola actualment o en el passat administrats per la Toscana (la Romanya toscana)

G.Sirianni; Osservazioni su alcuni aspetti del lessico della Romagna toscana (1983)

Aquí un parlant del dialecte fiorentí comenta que el cargol per ells és la Chiocciola.. però que també a la Toscana es troben sovint amb qui fa servir el nom Lumaca:

La lumaca pe noi l’è senza guscio. Quella co i’ guscio l’è la chiòcciola. Però le chiaman lumache. Un si chiaman chiocciole. Pecché se te tu vai a mangialle a i’ ristorante, le chiocciole, le si chiaman, e’ c’è scritto: lumache, no mica: chiocciole.

en aquest text cremonès  (Llombardia a tocar de l´Emília) veiem de nou la tònica habitual d´aquestes denominacions: Lumàga és el cargol, i per denominar el llimac es fa servir una variant del mot -amb sufuix a algun determinant-

lümàga (cr., cs., cs.): chiocciola (Helix spp.). Con questo termine si individuano, in modo generico, tutti i molluschi gasteropodi muniti di nicchio. 

lümagòn, lümagòt (cr.); lümagón, lümagòt (cl.) lümagù (cs.): limaccia (Arion spp.; Limax spp.). Si tratta dei comuni molluschi terrestri dal corpo nudo e allungato

Sembla una situació diferent de la del francès actual i semblant en canvi a la de l´occità (vegeu aquí el contrast entre català Cargol i occità Limaça).  

el francès actual, diem, perquè pel que fa a l´antic:

    Alain Rey; Dictionnaire Historique de la langue française

 El sufix -on occità seria en aquest cas un diminutiu -cosa que no sembla clara en el cas de les llengües nord-italianes. 

En tot cas en francès una limace de mer és això, i un limaçon de mer això.  Veiem els diccionaris Honnorat i Mistral (on sembla que tant Limaço com Limaçoun poden designar animal amb i sense closca) i a sota dos llibres francesos, aquest i aquest 

(Al lèxic occità de Palavas citat més a munt, en canvi, el Llimac és la Limaça i el cargol la Murgueta o la Cacaraula (i els seus diminutius)

 

És a dir que també entre occità i francès s´estableix aquesta relació simètrica:

Xavier de Fourvières; Lou Pichot Tresor (2020)

Amb el possible matís que Limaçoun -recordem, un diminutiu- designa bàsicament els cargolins, en el que és una situació semblant a la que hem vist més amunt referida al francès antic:

si l’on vous parle des limaçons, sachez que ce ne sont pas des limaces, mais des petits escargots blancs https://tableaux-provence.com/blog/vie-pratique-provence/limacons-de-provence 

Particularita dóu parla d’Aigo-Morto: cagarauleto = pichot cagaraulo (cacalaus), à Marsiho: limaçoun. https://biblio.cieldoc.com/presso/integral/pres0127.pdf 

Pèr coumença «lou caragòu», aquéu es lou plus gros que poudèn trouva. (..) Après avèn la «limaço» plus pichouno e griso que va si manja à la suçarello vo en sauço e sian bèn d'acord qu'aquelo bèsti a un cruvèu. Avèn puei lei «limaçoun» que rabaian sus lei fenou e que fèn à l'aigo-sau pèr l'aperitiéu (.) Oubliden pas lei tout pichinet que sèmblon de biéu (..) e óubliden pas tambèn la limaço sènso cruvèu que si tirasso sus vouéstrei salado https://www.pennes-mirabeau.org/images/pdf/revue/17-10.pdf  

Limaçoun, cargolins a un camp de fonoll (aquest estiu a Prats de Lluçanès)

A la ja superurbanitzada Cambrils encara se´n pot trobar algun a les rieres que donen a alguna platja.. i a l´antiga estació de tren abandonada 

Niçard:

El cas del való (i probablement els d´altres llengües d´oïl) seria també semblant al de l´occità. Vegem aquest diccionari -l´autor, però, no dona cap valor especial al sufix -on

Més exemples nord-italians: des de Parma, el vell diccionari Malaspina i un de recent (el Capacchi, diccionari italià-parmigià)

Milanès:

Bergamasc

genovès (on lumàssa co-existeix amb Câgòllo per designar el cargol), diccionari Casaccia, primera i segona edicions; a la 2ª ja no tradueix Lumassa amb 'chiocciola i Lumaca sinó només amb el primer. Veiem també que la 2ª ha corregit la vella creença (que ja hem trobat en un text francès de més amunt) que els cargols fossin insectes

Si tornem a Parma, diccionari Peschieri 2ª edició, veiem de nou la classificació "insetto". Però a més a la primera veiem un ús poc coherent dels mots italians (i dialectals?) per 'cargol' i 'llimac': sembla donar com a nom italià del cargol (el que 'duu la casa al damunt”) Lumaca. Però a la veu Lumàga especifica que si té closca equival a l´italià Chiocciola 

                                                                          http://impariamoilventimigliese.altervista.org/bibliutecadeunostruparla.html 

les entrades de les wikipèdies emiliana i llombarda sobre els cargols 

Lumèga - Lümaga

i els llimacs:  Lumagòt - Lümagù

en canvi per traduir la chiocciola italiana amb el sentit 'arroba' (@) a Gènova sembla que s´han estimat més l´equivalent de Cargol: Câgòllo

ara alguna excepció: en aquesta web sobre parles nord-llombardes veiem algun cas on és l´equivalent dialectal del cargol qui porta un determinant ('llimac de la closca?) i la Lümeia sense determinant és el llimac

Lümèia - Chiocciola, Helix pomatia (..) o simili. Airolo: lümèa. - (lümeia)

Lümèión = lumacone, limaccia (senza conchiglia)(..) Airolo lumèón, sin. dial. TI: nèrç (v.) Sull'AIS trovo per Osco lümèia = lumaca nuda (limaccia) e lümèia dal cünc = chiocciola, dove cünc è il guscio  

També en vènet, on el cargol acostuma a rebre altres noms -alguns derivats de Bovus

Pel que veiem en aquest diccionari, el cas de l´istriot -si més no el de Rovinj- és semblant:

Però en aquest article recent de diari els llimacs són Lumache senza guscio

Al Dioscòrides del Mattioli Chiocciola sembla un nom erudit. Al capítol així denominat hi apareixen també els llimacs i els cargols marins. 

Als primers dos dibuixos de sota (de l´edició pirata de 1549, la primera il.lustrada però sense consentiment de l´autor) veiem cargols terrestres, marins, i un llimac. Al tercer dibuix (el de les edicions oficials) no hi surt cap llimac però sí un M.brandaris

A les edicions franceses els noms que ja coneixem -escargots i limaçons pels cargols, Limace pels llimacs:

                Hem passat de la mar a la terra i ara, seguint el Mattioli,  ajuntarem els dos medis:

Existeix una denominació catalana equivalent de l´occità Piada/o? De moment un nom semblant, Pada, s´aplica a un cargol marí que en occità, al menys a Palavas, rep el nom Cornet-

                           E. Ballesteros i T. Lobet; Fauna i flora de la mar Mediterrània (2015)

                                AAVV; Guia pràctica per conèixer la natura de catalunya (2014)

Pel que fa a aquesta i altres denominacions en castellà, vegeu aquí. La wikipedia francesa també dóna pada com a nom espanyol de C. vulgatum. En aquesta imatge els autors -balears- semblen aplicar el nom pada a un cargol menys allargassat 

                                                                       https://es.slideshare.net/catifel/bivalves-33974868 

al 1er text de sota veiem que, tot i que el nom continua referint-se al mol.lusc, se´ns parla ja de l´ermità que en pot habitar la closca; i a la resta de textos la referència ja és directament al crustaci

 http://www.menorcaweb.net/aguasch/11biodiv/especies/animals/inverteb/moluscos/pada.htm

 pada f Crustaci decàpode abans molt utilitzat en la pesca de peix roquer amb canya. (..) La pada és una espècie de cranc ermità de mida petita   Govern de les Illes Balears; Diccionari de pesca (2011)

Els crustacis són també molt comuns a la platja de Torredembarra. (..) L’espècie més comuna a la zona és la pada o ermità, Clibanarius erithropus Pere Abelló i Sala; Els peixos de la platja de Torredembarra (2006)

Pel que sembla en altres llengües també s´arriba a aplicar una mateixa denominació tant al cargol com al cranc que n´ocupa la closca (és a dir, o a un o a l´altre) ; el mot vènet scardòbola, per exemple, designa segons alguns el mol.lusc i per altres en canvi és el crustaci

Existeix en català una forma amb “i”, piada? A viquipèdia (text a sota) veiem que sí: aquest nom i pada designen dos ermitans -i en el cas de pada també un mol.lusc terrestre-; el dcvb no té entrada 'piada' però a la veu 'pada' fa aquesta mateixa distinció: mol.lusc en cas d´animal terrestre, crustaci quan és marí; en canvi el mot no és present al DIEC-:

«Pada» té aquests significats:

• Biologia: diferents espècies animals:
  • Un mol·lusc: pada de cap (Clausilia bidens)
  • Dos bernats ermitans:
    • L'espècie Clibanarius erythropus. Vegeu piada.
    • L'espècie Pagurus anachoretus. Vegeu pada (pagúrid).

Si premem el link 'piada' no arribem on hauríem d´arribar però en tot cas està clar que estem parlant d´un cranc, d´un ermità, anomenat piada no només en català:

                                    http://www.asturnatura.com/especie/clibanarius-erythropus.html

veiem per tant dues denominacions amb aplicacions semblants però no idèntiques, pada i piada, la segona igual a l' occitana -però en occità amb la pronúncia en -o dels femenins. I sobretot veiem que, si es confirma que són la mateixa paraula i que la denominació piada fa referència a les potes del crustaci de mar que ocupa una closca, el nom marí sembla haver-se estès no només a mol.luscs marins sinó també a algun de terrestre.

                                          

la closca que té forma allargada correspon a Cerithium vulgatum, i ja hem vist que quan conté un mol.lusc pot rebre el nom de pada, i quan conté un ermità.. també

Aquest ermità aparta sense contemplacions la dormilega que té al davant. Ermità i esquerp

APÈNDIX: el nom lígur dels 2 bious provençals -extret de la wikipedia local: ronseggio (cf. sard runzègghjulu)-  

I runseggi (..) en quelle lümasse de mâ in po ciü grosse (e ciü piccin-e invece e ciammemmu curnetti) da famiggia di mürexi. (..)

E due specce ciü inpurtante sun:

• l'Hexaplex trunculus (o Murex trunculus o Phyllonotus trunculus) ditu ascì "runseggiu russu de scöggiu" ben ben cumün in scî scöggi da nostra Rivea, (.)

•  u Bolinus brandaris (o Murex brandaris) ch'u l'è quellu cu-u "mannegu" e-e spin-e. Intu zeneize antigu "runseggiu" vueiva dî "penaccu"[1], sciben che stu chì semai u faiæ pensâ ciutostu a 'na massa cu-i cioi.

I aquesta cita final "meio e prender conseio anti che fera lo ronzeio" Anon. Zen. CXVI. [1] que segons ens diu amablement -via correu electrònic- en Fiorenzo Toso, es pot traduir a l´italià com è meglio stare attenti prima che il coltello ferisca (colpisca)

Veiem que relacionen el mot ronseggio amb un pennato, un estri agrícola que serveix per roncare: lat.runcare «sarchiare (.) Tagliare, potare  Pel mot francès ronce, planta espinosa que pot recordar el canal amb punxes de Bolinus brandaris, trobem una etimologia semblant -una d´entre vàries de possibles-

 Per tant, tot i el nom roncero que van donar Belon i Rondelet -vegeu imatges a sota, on comprovem que aquest nom va ser aplicat pels dos ictiòlegs a dos cargols diferents: el de Rondelet és clarament B.brandaris, el de Belon no està clar quin és- sembla descartable una hipotètica relació amb el nostre ronso/ronser (castellà roncero), que es pronuncia amb o oberta, i que és habitual en una expressió que defineix qui no es fa endavant i es manté com amagat a la seva closca. 

les denominacions de Belon i Rondelet, i el comentari d´Adanson al seu Histoire naturelle du Senegal. Coquillages (1756)

 Però com que això és un blog i no cal que siguem sistemàtics, aprofitem per dir un parell de coses sobre aquests mots ronso/ronser que ens intriguen: el sentit 'amagar-se' no sembla present en cap mot lígur semblant però sí que hi ha un verb arrosâ i l´expressió fâ roso 'apartar-se, fer espai', que serien d´origen occità, i que trobem en un diccionari penjat en línia des de Savona

 http://www.storiapatriasavona.it/storiapatria/wp-content/uploads/2014/06/Aprosio-vol-4.pdf i Diccionari Alcover-Moll

arôsâ i fâ rösu -posats en relació amb runsùn 'empenta' i explicats a partir d´un ll. ad-raptiare per G. Parodi  Giornale Ligustico... (1885)

Fer el Ronser a Cambrils:  Fer el ronser Algú que no s’acaba de decidir, que està dubtós.(..) —Què? Véns o no véns? Perquè portes una hora fent el ronser!  a Barcelona creiem haver sentit només la forma 'fer el ronso'  

 un altre sentit del mot és 'afalagador, adulador'. El va fer servir Jaume Roig i no tenim clar el vincle semàntic entre els dos sentits de ronser

J.Roig; Lo llibre de les dones

                                           ***********************************

 Acabem amb un exemple molt recent d´ús del verb arronsar-se, exemple triat totaaalment a l´atzar: Els mestres s’organitzen per defensar-se del 155 (..) el sindicat demana al professorat “que no s’arronsi i segueixi com sempre defensant el model d’escola catalana”

EDIT 20-1. Una amable lectora -vegeu el comentari a sota- ens confirma que els noms vènets de la corna són bùlo a Chioggia i garùxolo a Sottomarina. I això tot i el fet que Chioggia i Sottomarina no només no són gaire distants l´un de l´altre sinó que actualment formen part del mateix municipi

Chioggia i Sottomarina, situats al Sud de Venècia (imatges Google maps)