dilluns, 5 de setembre de 2016

pinocchio 3

  En aquesta entrada fem servir -com ha passat i passarà més d´un cop- algun text de Joan Coromines. És a dir, del Mestre entre mestres -a qui se li perdona aquest puntet d´arrogància que de vegades tenia-. Per això aprofitem per saludar la recent publicació de la versió reduïda del seu Diccionari etimològic.
http://www.arallibres.cat/ca/cataleg/1/944/diccionari-etimologic-manual-de-la-llengua-catalana


Tercer fragment del primer capítol de Pinocchio, i a sota les coses que ens n´han cridat l´atenció:




  .Curiosa combinació de preposicions en banditese: a cun i a cuntra, que ens recorda vagament la combinació in cun que trobem al dialecte de Bordighera (ponent lígur) i potser també la del català col.loquial "amb/en sense". Un exemple bordigotto Se ti avesi ciamau in infurmasiun de següru a te sareva sta daita in cun educasiun e parlendu in italian, magara ghe sareva staitu ancun in tentativu, in cun ina parola magara due dite in dialetu http://www.bordighera.net/mavui.htm

  .genovès i banditese torna 'de nou; tornem-hi!'. En vam parlar aquí

  .Sobre el verb sigà (potser relacionat amb l´italià zigare), que fan servir les versions de Ferrara i Venècia per 'cridar',  i sobre la seva relació amb el plor, vegeu aquesta conversa

La versió de Bandita diu a broggia. La genovesa en aquest cas concret fa servir criâ però un verb (s)bragiâ existeix també en lígur. El Randaccio en va dir

serien formes provinents d´un llatí *bragulareL´occità brailar (i altres verbs de mateix significat -com bramar-) explicats aquí per Raynouard. En italià només hem trobat l´equivalent a bragiâ en textos d´autors del nord, com aquest, d´un autor brescià -sí que existeix en italià el verb sbraitare-. En aquesta web sobre la parla vèneta de Grado trobem els tres verbs sbragià, sbraità i sigà


  .Hem deixat pel final la primera frase i els diferents mots per traduir el toscà prendere (cat. 'agafar' però també 'prendre'). El verb de la versió veneciana potser sonarà estrany a qui conegui el togliere italià -'treure'-, però no és més que la conservació de l´antic significat -també toscà- del verb. Diu la Treccani:
togliere 1. a. Prendere, ma soltanto in alcune delle accezioni di questo verbo, e quando non ci sia solo l’idea dell’afferrare ma anche dello staccare o sollevare da un luogo (anticam., e ancora oggi in qualche dialetto, con uso più largo, e in parecchie accezioni proprie di prendere)


d´aquest verb és d´on prové l´interjecció ciò que trobem constantment a les nostres traduccions ferraresa i veneciana (vegeu aquest forum d´internet); en català, per cert, existeix un verb tolre; del DCVB:  TOLDRE TOLRE v. tr. Llevar (en tots els significats de l'apartat II de l'article llevar); cast. quitar. El verb toldre és arcaic, actualment a penes conservat a Andorra i a la part septentrional del Pallars, segons les nostres notícies.

en un futur post veurem el verb ferrarès, amb un significat potser més proper al simple 'agafar'

 La versió genovesa fa servir agguantâ en comptes del més habitual pigiâ; la de Bandita ens ofereix un interessant u branca. Recordem que en italià i alguns "dialectes" el significat primari de branca és el de braç -o potser millor dit, 'pota articulada'. Una discussió sobre les possibles etimologies de branca, al fòrum de l´Acadèmia de la llengua italiana

                                           ***************************

La Brancüa -cat. cabra-: Brancüa -Maja squinado A Brancüa a l’à u scafu rundesante,cun due spine bifurcae int’u mezu ai ögli
 http://impariamoilventimigliese.altervista.org/pesci_e_bestie_de_marina_intu_parla_ventemigliusu.pdf 

preguntarem als nostres coneguts de Ventemiglia si el nom d´aquest cranc els fa evocar una figura amb potes, o més aviat unes branques  (significats relacionats, en tot cas). De moment aprofitem per fer un petit apèndix al voltant de la denominació catalana cabra (però a part de les illes Balears l´anomenen cranca; denominació semblant a la que fan servir a les Marques -Itàlia central-:granga)

 Tots els diccionaris consultats relacionen aquest nom amb el del mamífer remugant -aquest segon significat sembla ser l´únic del mot en occità-















         Lluís Gimeno; De lexicografia   valenciana (1998)

cabra,¿relacionado con la multitud de pinchos o cuernos del caparazón, o, tal vez, con su facilidad para trepar por las rocas del fondo marino con la ayuda de sus poderosas patas, como el rumiante terrestre homónimo?
http://www.ictioterm.es/nombre_cientifico.php?nc=249

Només en uns pocs textos trobem la hipòtesi que el nom cabra no sigui més que la transformació del crabe ('cranc') francès o d´un mot similar




                                                                                     Jaume Corbera  Caracterització del lèxic alguerès (2000)

  hipòtesi que ens resulta atractiva però que potser es veu complicada si tenim en compte la forma Chabro citada per Rondelet -per cert: Rondelet va semblar confondre la cabra amb un cranc de l´oceà; per l´explicació sencera, veg. aquí -



també l´origen del mot crabe va ser dubtós en el seu temps:

Louis Daniel Arnault de Nobleville; Histoire naturelle des animaux (1756) 

avui dia sembla acceptada la hipòtesi "germànica", però segueix sense estar clara la relació -si n´hi ha- entre els diferents mots per designar 'cranc' o animal similar, i una passejada pels diccionaris en línia mostra que cancer, karabos i crab(e) podrien tenir origens diferents -κάραβος Probably unrelated to Eng. “crab”, from IE gerbh, “scratch llegim aquí; però vegeu aquí o aquí per un suposat parentiu entre aquests dos mots i un possible origen no indo-europeu-

                            **************************


 Fa anys que no veiem cabres -de les marines-. Els motius, els de sempre:

today it is considered as a species in danger of extinction along the length of the Spanish Mediterranean coast. The situation is bad across all of the Balearic Islands, with the following geographical differences: in Mallorca and Menorca, only one specimen is known to have been caught in the eighties and there is no record of any having been caught since 1989. All data indicates that the species is close to extinction on the Balearic Islands as a whole. In fact, the spider crab can be considered extinct on Mallorca and Menorca, while being in serious danger of extinction on the Pityuses (Ibiza and Formentera). The EU, in Strasbourg, 1997, established the species Maja Squinado in the Mediterranean as a protected fauna species.
Read more: 
http://www.masmallorca.com/faunae/mediterranean-spider-crab-maja-squinado.html#ixzz4JPyCQR9b                             

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada