dimarts, 19 de gener de 2016

els noms clàssics dels molls

 article de finals 2021-començaments 2022; hi estem treballant encara

   Uns molls a Cambrils creiem que són molls de fang, Mullus barbatus; l´altre mena és el moll de roca -M. surmuletus-. En vam parlar en una entrada anterior


És un fet conegut que el nom Moll arriba fins al Maresme i que des d´aquí fins al Rosselló el nom català d´aquest peix (peixos) és Roger (amb alguna incursió de Moll a algun municipi, vegeu el llistat d´ictiònims municipal del llibre Ictionímia). A la costa llenguadociana i provençal trobem l´equivalent de Roger, Rouge(t), fins a Niça que ja fa servir l´ictiònim derivat del nom grec τρίγλη Trigle


A antics llistats de preus de peixos ja trobem aquesta repartició geogràfica de noms -però al tercer llistat, el de Toulon, veiem el nom Mol com a sinònim de Rogé

 Ordinacions de Balaguer, 1313, publicat per F. Carreras i Candi

Ordinacions de Roses, s. XV


llista de peixos de Toulon de 1433 i de Niça de 1445, publicada per Paul Meyer el 1909.

Per més llistats vegeu el llibre de M.Duran. També el que apareix al llibre d´Ordenances de Vila-real; o aquest , que arriba via twitter

 

Les denominacions derivades de  τρίγλη, però, deuen d´haver tingut en el passat més difusió encara, perquè Rondelet en va donar una com a pròpia de Marsella -que tot i ser més allunyada de Niça que Toulon potser era en aquest cas concret "més italiana" (o més grega o més lígur). Rondelet va considerar el nom Roget com a llenguadocià -sobre Moil, però, no va precisar gaire 


A la seva ictiologia de Provença -que inclou Niça- J.M.F Reguis encara donava molts derivats de Trigle com a noms locals -això era el 1880-


El niçard Risso va anomenar a la seva primera Ictiologia el moll de fang, l´actual M. barbatus, Rouget. Però a la segona edició tots dos són ja Streglies




Els monjos niçards menjaven Streglie. Ho veiem en aquesta imatge d´un llibre de comptes monacals de 1707, publicat a la revista niçarda Lou Sourgentin (2015)


Pel que fa a Itàlia: el toscà Pierandrea Mattioli va fer notar que els italians havien abandonat el nom llatí Mullus i adoptat el grec 





No completament, però: al text de Rondelet veiem que el nom (un dels noms) vènets no deriva de Trigle: Barbone. És interessant que, tal i com diuen en aquesta web grega, els grecs van donar a gran part d´Itàlia el nom del peix però han acabat fent servir el nom vènet:
Το παράδοξο είναι ότι σήμερα  οι Ιταλοί ονομάζουν το μπαρμπούν ι  με το αρχαίο ελληνικό τρίγλη-triglia, ενώ οι Έλληνες χρησιμοπο ιούν το ιταλικό όνομα μπαρπούνι .  

ja al text de  Rondelet vist més amunt trobem una combinació dels noms grec i vènet

A Ferrara (Emília) Russiol. Trobem el nom en aquest triple fragment de versions de Pinocchio que ja hem vist en entrades anteriors

Llibre romanyol del s.XVI. L´autor (Fiordiano Malatesta) va donar els noms vernaculars Barboni/Roscioli, i el nom italià (cultisme?) Muli -amb una sola L,com el del quadrúpede

Article sobre la pesca a Ancona amb llistes antigues del preu de peixos i presència del nom Roscioli

En aquest article (de la mateixa autora que l´anterior) sobre els molls trobem més exemples de la denominació Russiòl -i veiem que de vegades algun autor s´autocorregia i la subtituïa per Triglia. També hi trobem aquest text il.lustrat, amb els dos noms vènets: Barbone pel moll de fang, Tria pel de roca:



 Curiositat: un dels autors citats, P. Mattioli, va errar en les primeres edicions de la seva obra la sinonímia vèneta -va dir que el nom dels molls era Spari. Error rectificat a edicions posteriors:



Tornant a prop de Niça, a la Ligúria sí que les denominacions són "gregues"  

Treglia barbina, de fangu - Mullus barbatus A Tréglia barbìna a l’à u scafu cu’a furma alongà, in po’ atapìu ai lai, ch’u l’é recüvertu de scaglie de bon strepà

Treglia veràixa, de scögliu - Mullus surmuletus A Tréglia veraixa a l’à u murru alongau e in po’ de sbiecu d’â schina russa, i lai rösai cun tre o catru righe giaune pe’ longu e ina riga russuscüru. http://impariamoilventimigliese.altervista.org/pesci_e_bestie_de_marina_intu_parla_ventemigliusu.pdf 

desconeixem perquè a Ventemiglia el moll de roca, menys habitual a la Mediterrània que el seu germà, és la treglia veraixa. A altres textos veiem que el moll "vertader" és el de fang -també per Cuvier. Potser a Ventimiglia i a Niça és més comú M.surmuletus. En tot cas sembla que en català també existeix un Moll Ver, i que és de nou surmuletus 

                                A.Griera; Els noms dels peixos.(1913)

També a l´Alguer trobem l´ictiònim Trilla. Però en aquest text Rafael Caria demostra que l´ictiònim primitiu alguerès era Roger -tot i que amb una vida curta: als llistats de peixos algueresos va ser el primer en ser substituit per una denominació italiana







per cert que a nivell de terminologia científica, és el nom Trigle el que s´ha perdut: va passar a denominar no els molls -que són del gènere Mullus- sinó les lluernes, uns peixos que Rondelet havia ajuntat amb els molls sota el nom Surmulet. Ho expliquen Cuvier/Valenciennes aquí 


Parlem ara dels derivats de Mullus: l´estudi d´aquests derivats està, ho veurem, complicat per un problema afegit: a molts ictiònims, sobretot francesos, els noms dels molls i els d´uns peixos molt diferents, les llisses, s´han anat creuant  






El moll de la dreta és el de roca, amb un perfil del cap menya abrupte. Potser aquests molls són els que tenen una remotíssima semblança amb les llisses (com la de l´esquerra, pescada i deixada anar per un jove cambrilenc). Tan remota que no deixen de sorprendre les confusions entre els dos peixos 


Aquest és un text de referència de P. Barbier, on l´autor va afirmar que l´únic ictiònim derivat de Mullus era el català Moll. El francès Surmulet 'moll (de roca)' seria, a l´igual que Mulet 'llissa', derivat de Mul(us) 'Mul'. Teoria molt diferent a la de Littré que havia vist en Mulet (nom de llissa i moll) un simple diinutiu de Mullus












El Tresor de la llengua francesa i la Treccani -a la veu Muletto, nom sicilià de la llissa- sí que inclouen dins l´explicació etimològica el llatí Mullus, però perquè aquest hauria passat en algun moment de designar el moll a ser el nom de la llissa

Surmulet. [..] Réfection, d'apr. la prép. sur*, de l'a. fr. sor mulet, littéral. « mulet jaune brun » (de sor « jaune brun », v. saur, et mulet, n. de différents poissons) 

Mulet. [..] Dér. de mul « id. » (ca 1170, Guillaume de St-PairMont Saint-Michel, éd. P. Redlich, 469); du lat. mŭllus « id. »; suff. -et*, avec infl. phonét. de mulus (v. mulet1), l'aspect de ce poisson évoquant la lourdeur des formes du mulet.

mulétto2 s. m. [der. del lat. mullus, che indicava però la triglia; la stessa origine e trasposizione di sign. ha il fr. mulet]. – Nome livornese e siciliano di alcune specie di muggini.

aquí l´entrada Mullet es referix a les llisses però tota l´etimologia és posada en relació amb Mullet 'moll' -nom del qual  es diu, això sí, que seria un diminutiu de Mullus:
un cas semblant en algun diccionari actual

La teoria té un punt enrevessat però segueix sent acceptada a textos recents. Els noms dels molls no vindrien de Mullus -i de retruc el de la llissa tampoc vindria del seu nom llatí Mugil- perquè Mullus hauria passat a donar -via creuament amb Mulus- el de la llissa. I d´aquest segon,  Mulet, vindria ara sí el nom del moll

mul(l)us, au sens de rouget-barbet, ne paraît pas avoir connu une grande fortune dans les langues romanes [..] Une première recherche sur le site Fishbase ne nous a permis de relever que l’espagnol [sic] moll. Le Nomenclator aquatilium de  Gesner [..] ne recense déjà plus qu’une désignation vernaculaire du rouget qui puisse venir du latin mullus : l’ancien. français moïl relevé par Rondelet (et il donne la forme comme largement concurrencée par de nombreuses autres appellations dans le domaine français) [..] Voir sur ce point les notices étymologiques du CNRTL L’homonymie des désignations du quadrupède et du poisson, favorisée par les fluctuations dans la notation de la géminée, aura probablement entraîné un glissement de sens du rouget au mulet pour le poisson. La notice du CNRTL consacrée au fr. mulet note que l’aspect du poisson évoque la lourdeur des formes [..] du quadrupède : or cette ressemblance vaut peut-être pour le mulet, mais certes pas pour le rouget-barbet 


 Valenciennes va hipotitzar, però, que en el fons el nom de la llissa no era més que un derivat de Mugil -per mitjà de formes regionals com  meuille (nom que es troba a l´atlàntic,p.ex. al Peiteu; cf Mejèlle a le Marche; i veg. meuilles i meuilletz a les obres de Rabelais;)Cuvier/Valenciennes; Histoire naturelle des poissons vol 11 (1836)

En aquest llibre no descarten la teoria de Valenciennes però tampoc la influència posterior de la comparació amb el mul.

Diccionari etimològic on també fan derivar el sicilià Muleto de Mugil


En aquest diccionari bretó el moll és de nou una llissa vermella -però si Meill por venir de Mugil i Mullus, potser es pot contemplar un mot quasi idèntic per Moll derivat per la seva banda de Mullus i posteriorment desambiguat amb l´afegit de Sur

En aquest punt els comentaris de Barbier semblen molt pertinents:  el nom Surmulet sembla d´origen atlàntic, i estaria motivat no per la necessitat de distingir els dos molls -perquè barbatus és virtualment absent a l´oceà- sinó de distingir moll i lissa; i com que aquesta és més gran que el moll, Sur- no seria una referència a la mida sinó al color:







El que és indubtable és que  a l´Atlàntic els destins lexicals de molls i llisses han anat estretamet units.  A algunes enciclopèdies apareixen sota una mateixa entrada -fins i tot en aquelles que els consideren quite differents. En aquest llibre de 1867 encara els inclouen dins un mateix gènere: MULLET. A well-known fish, of which there are several species. The gray mullet, Mugil capito, and the red mullet, Mullus surmuletus, are the most common on the British coast. Al llibre també trobem un nom en vell anglès, Mowell -per la llissa, suposem

Ja Belon i Camus, traductor d´Aristòtil, advertien de possibles confusions





a una entrada anterior ja vam veure exemples de confusions, en recuperem alguna i n´afegim unes quantes:
una primera extreta del llibre d´en Miquel Duran






Un cas semblant (definició de mullet com a peix de la fam. Mugilidae, la de les llisses, però il.lustració d´un moll), trobat en un diccionari d´anglès americà -varietat en la qual, com veiem al segon text, mullet sol (sense l´afegit grey) hauria de designar la llissa













https://www.merriam-webster.com/dictionary/mullet
















https://www.collinsdictionary.com/dictionary/english/mullet

 Per tant mullet sol (sense el grey) seria la llissa en anglès dels Estats units, però veiem a continuació com el traductor americà d´Ateneu va fer servir efectivament el simple mullet per designar de vegades les llisses, però en altres punts va fer servir grey mullets, i en d´altres el simple mullet va designar els molls -anomenats també al llarg del text red mullet- o l´enigmàtic myllos















  més endavant en el text va traduir el diminutiu de triglé amb 'little mullets'

un altre exemple de traducció on el que l´autor clàssic distingia perfectament -d´una banda els molls de l´altra la llissa, cadascun amb el seu nom grec- era a la traducció sempre un mullet: les cartes (fictícies) d´Alcifró: a  l´original grec i la traducció llatina trobem noms diferents; les traduccions francesa i anglesa donen als dos peixos el mateix nom Mul(l)et



 

en un diccionari antic però penjat molt recentment a la xarxa fan entrar el Moil de Du Cange, que era el moll, dins la veu Meuil 'llissa': G.Musset; Glossaire des patois et des parlers de l'Aunis et de la Saintonge

a l´obra d´alguns naturalistes el gènere dels molls és anomenat Mugile (i les llisses, Mugil, entren dins el gènere Muggine)


Duhamel, per posar un altre exemple entre desenes de possibles, va trobar que els noms però també els gèneres dels peixos estaven relacionats




 en un altre punt, va anomenar les llisses mullus. 

En canvi això podria semblar un error però potser no ho és:
 El fet que vagi donar com a traducció alemanya de 'llissa' Meerbarbe, que és el nom habitual dels molls, potser no és del tot incorrecte: el mot sembla que es pot aplicar, secundàriament, a les llisses. Aquest cop el nou punt de contacte entre molls i llisses sembla el Barb: peix de riu amb barba però de forma semblant a la de la llissa

                                                            un barbel -foto WP-

Ja hem vist al text del diccionari bretó citat més amunt que el creuament del nom d´aquest peix (o peixos) de riu pot generar confusions. Un 

El primer traductor anglès de Plini, P.Holland, va fer servir Barbel pel moll; Mullet -atestat en anglès ja al s.XII- per les llisses
Of all other of good account,the Barble is
next, They are bred onely in the Northren sea

 

El que amb Holland pot no ser més que una tria terminològica, en d´altres autors és directament una confusió: com en aquest autor medieval holandès (ara d´origen, no de cognom) J.van Maerlant, que probablement no coneixia els molls i va anomenar el mullus de Plini Barbel, acompanyant el text de la il.lustració del peix de riu:
extret d´aquí
 
l´ambiguitat és present a algunes obres lexicogràfiques com la de Florio (1611) o la d´E. Coles (1676). Alguns autors assignaven el mot a les llisses i d´altres rebutjaven aquesta associació -Gesner (1558) Pennant (1769).





Els ictiòlegs britànics com Pennant ja van fer servir mullet tant per llisses com per molls, però no els van confondre i en van distingir els noms amb algun afegitó. Les llisses són el mullet o grey mullet, els molls són:
.Hill 1752: the bearded mullet (només en va citar un, M.barbatus no és habitual tant al Nord -però està en expansió)
.Pennant 1769: striped surmullet i red surmullet
.Yarrell 1836: striped red mullet/plain red mullet. (Els noms de Yarrell van ser considerats poc desambiguadors per Donovan, partidari de l´ús de Surmullet)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada