Avui quatre coses sobre els eriçons de mar -o garotes, garoines, bogamarins, castanyes de mar..- Aquests mesos previs a l´hivern n´hem vist un munt
Fer videos d´eriçons no és gaire meritori, però sí interessant: sovint, com hem vist en aquesta primera foto, estan recoberts d´altres animals o éssers marins
aquí una gambeta, gelosa, va exigir ser filmada ella també
i en aquest punt concret de l´espigó, entre els eriçons i els fideus, el que se´ns va plantar al davant va ser un pop enorme, però haureu de confiar en la nostra paraula perquè no vam poder enregistrar el moment -el vam voler agafar en comptes de filmar-lo, i ell no hi va estar d´acord ;-(
Text de Rondelet sobre els eriçons; hi trobem dues (de fet 3) denominacions interessants
L´occità oursin -manllevat pel francès- no té un origen clar.
-Per alguns diccionaris francesos provindria de ours, 'ós'. En aquest interessantíssim fil del Forum Babel arriben fins i tot a contemplar la possibilitat que el mot grec per 'ós', arktos, hagués pogut designar també una mena d´eriçó
-segons la segona teoria, provindria del llatí ericeus o ericione
-per d´altres, l´origen seria el també llatí echinus. Aquesta teoria és la defensada per Albert Dauzat en aquest article -on també discuteix les altres dues
ara
un petit (perquè no tenim prou coneixements per fer-lo gran)
excursus sobre els mots grecs i llatins: pel que sembla el grec
clàssic ἐχῖνος -en grec modern amb -α inicial-
designa tant l´eriçó terrestre com el marí (vegeu el text
d´Aristòtil més avall: per precisar de quin dels dos es tracta,
afegien l´epítet 'terrestre' o 'marí'). En canvi en llatí sembla
que hi hagi dos mots diferents pels dos animals: ericeus i derivats
pel terrestre, echinus pel marí -com diu Dauzat a l´article citat, els romans haurien agafat aquest
nom del grec per designar un animal sense nom previ llatí.
Així, en alguns
diccionaris, per echinus només
donen la definició 'eriçó de mar'. De tota manera veiem que
per autors
clàssics com Buffon el mot echinus es pot aplicar
també a l´animal terrestre. I al wiktionary a
l´entrada echinus donen
com a acepció secundària 'eriçó terrestre' (a les entrades
llatines erinaceus i ericius no se´ns
dóna l´accepció 'eriçó marí' )
En grec modern sembla donar-se un fet interessant: si estem entenent bé un text que trobem en aquest fòrum, εχίνος i derivats es refereixen actualment només als animals marins -una mica com passava en llatí:
Όμως οι περισσότερες λέξεις με εχινο– σήμερα έχουν να κάνουν με αγκάθια και αχινούς και δεν θυμίζουν ακανθόχοιρους.
En grec modern sembla donar-se un fet interessant: si estem entenent bé un text que trobem en aquest fòrum, εχίνος i derivats es refereixen actualment només als animals marins -una mica com passava en llatí:
Όμως οι περισσότερες λέξεις με εχινο– σήμερα έχουν να κάνουν με αγκάθια και αχινούς και δεν θυμίζουν ακανθόχοιρους.
sembla clar que l´origen del genovès zin(zin) és el llatí echinus (vegeu aquí o el dicionari lígur de Fiorenzo Toso citat aquí). El que no sabem és si és possible que aquest mot lígur no vingui directament del llatí sinó d´una reinterpretació de l´occità oursin (sense descartar que la direcció del prèstec sigui la contrària), on la part inicial del mot hagi estat confosa amb l´article/pronom lígur o -que es pronuncia u-. En contra de la teoria potser aniria el fet que en lígur antic encara existia una forma ro.
La veiem -juntament amb la denominació de l´eriçó- en aquest text del 1630:
En català trobem un cas que és gairebé l´invers: a l´Empordà i la Selva una de les denominacions per l´eriçó és soriç/suïs, que provindria, com ens diuen en aquesta tesi, d´haver afegit al nom originari l´article salat es: s´+ eriçó
També
interessant el fet que suïs sembla designar un ocell que rep també la denominació rasclet, que recorda un altre dels noms occitans de l´eriçó de
mar: rascassa -l´hem vist al text de Rondelet
SUÍS (..)||2.m. Ocell
de la família de les ardeides, espècie Ardeola
minuta (Men.);
cast. avetoro
menor. (V. rasclet ||
8 b). || 3. m. Eriçó
de mar (Blanes).
http://dcvb.iec.cat/results.asp?word=su%EDs
http://dcvb.iec.cat/results.asp?word=su%EDs
Aquí l´Enrico Malan ens parla en ventemiglisu dels zin -fent servir també rissu de ma:
U
Zin mascciu u l’é u rissu de ma’ ciü cumüne e apreixau. Chelu
de cuřù violaceu, a gente a s’increde ch’u sece u mascciu d’u
zin
la denominació vèneta més habitual, rizo, no té cap misteri, però val la pena reproduir aquest text triestí -amb els seus remenar i imborezadi:
El mar xe tuto rizi imborezadi Per le sue rive s’andemo a remenar 'Il mare è tutto ricci increspati dalla bora / Per le sue rive andiamo a gironzolare'
(qui no sàpiga què és la Bora, pot fer una ullada a les wikipedies vèneta, catalana i italiana. O potser encara millor escoltar aquesta cançó:
'és l´única cosa que els italians coneixen sobre nosaltres' xe l´unica roba che i talian i sa de noi..)
aquí un text marsellès sobre els nostres animalons (negreta nostra):
La
pesco deis ooussin, qu'aoutreife si fasie tou l'an, es plu permesso
que daou mes de setembre aou mes d'abrieou; l'estieou, l'ooussin jito
seis uou, ço que li fa foundre lei darno
un segle més tard, la pesca dels eriçons segueix a molts llocs estant reglamentada.. però alguns es volen saltar el reglament:
http://www.ilfriuli.it/articolo/Cronaca/Maxi_sequestro_di_ricci_di_frodo_a_Trieste/2/166329
http://www.triesteprima.it/cronaca/pesca-di-frodo-la-guardia-costiera-sequestra-286-kg-di-ricci-di-mare-10-maggio-2017.html
*******************
Un text clàssic d´Aristòtil sobre els eriçons marins, on va destacar-ne la mobilitat de les espines
Τριχῶν γάρ τι εἶδος θετέον καὶ τὰς ἀκανθώδεις τρίχας, οἱ χερσαῖοι ἔχουσιν ἐχῖνοι καὶ οἱ ὕστριχες· τριχὸς γὰρ [30] χρείαν παρέχουσιν, ἀλλ´ οὐ ποδῶν, ὥσπερ αἱ τῶν θαλαττίων.
|
Des hérissons de mer. Ou oursins. Ces animaux ont sur leur test des épines articulées, mobiles au gré de l'animal; il s'en sert pour ses mouvements, conjointement avec ses pieds qui sont situés entre elles; Cuvier, id., tome III, p. 234; voir le Traité de Zoologie de M. Claus, pp. 238 et suiv.
aquesta mobilitat és totalment certa, com ens demostra aquest eriçó a qui vam ensenyar a fer el pi fa uns dies:
*******************
la frase del títol no és nostra, sinó de PS; que és també capaç de generar aquest efecte lumínic amb les closques d´eriçó que arriben a la platja
Come ga-la fato, la Paula, a ottenere quel effetto di luce col riccio? e tirar-ghe fòra le so ròbe ke 'l ga drento? Na 'olta me fiòla la ghin à catà ono pa la spiàja, sèntsa i spini, bèlo néto, però dopo a ghemo brigà on mùcio pa cavar-ghe le gonadi sentsa ronpar-ghe el sgùso. El jèra de on bèl colore violéto, anca grandetìn, forse la jèra na femena, la ghin éa on mùcio de roba - dentro.
ResponEliminaCo 'l xe vivo e fresco, i ghe spaca el sgùsso a metà e i ghe cava la so roba e co cuéla i se fà on sughéto pa i spaghéti. I dixe ke 'l sìpia bòn asè, ma mi no lo go mai manhà; solo i pescaóri i se lo manha co ghe càpita de catarghi-ne coalkedùn de sfròxo.
L´explicació més racional que tinc sobre l´efecte lumínic és: "màgia"
ResponElimina(De tota manera li preguntaré quan la vegi ;-)). Per buidar crec recordar que amb unes pinces i amb mooolta paciència.
Saps? sóc animalista, em fa molta ràbia els banyistes que agafen crancs o eriçons vius i els maten sense motiu... però des de fa un temps tinc ganes d´agafar un eriçó ben gran i cruspir-me´l (menjar-me´l) "sul posto".. Tothom m´ha dit que són tan bons i que la sensació que n´obtens és gairebé "ancestral" i "tel.lúrica"
(dubte: es pot fer servir "tel.lúric" quan parlem de la mar? ;-) )
'tel.lùrica' la và ben pa kela sensatsion lì ca te dixi, de manhar-te on rìtso crùo: ancestrale, animalesca e viscerale: dalle viscere la te vièn-su, su-sùxo pa la spina dorsale tipo na scòsa, cofà on teremoto... tel.lurica, pròpio. :-D
ResponEliminaLa costion di acènti la me dà on fià da pensare: 'tellùrica' come en IT., ma 'màgia'? nò 'magìa'? a le 'olte, la lengoa catalana la méte i acènti difarenti da le altre lengoe romanze, me pare mi.
Com sempre em fas dubtar ;-) en aquest cas sobre l´accent a 'màgia': no et sabria dir si és l´originari o si es tracta d´una influència del castellà. Els grups ia o io funcionen diferent en català i castellà; per exemple en català diem -o hauríem de dir- o-dí-o (em refereixo al verb 'odiar'), però en paraules com màgia o farmàcia fem com en castellà. Els meus coneixements de fonètica romànica són pobres i a més tinc el meu llatí massa rovellat i oblidat ;-)
EliminaUh no stà dir-me del latìn, ke mi a lo go fato poco e male a scòla e a cadarìa sì ca me ghe metése drio a studiar-lo seriamente... donhimòdo, 'magia' la pàsa pal latìn, ma l'è paròla greca de origine e mi penso pròpio da 'màgos', cussì come 'farmacia' da 'pharmakeìa'. Viàltri a gavì l'accento etimologico, cuélo originario greco: a podì stimar-ve. :-D
EliminaMira, un article recent. Potser té a veure amb això que dius:
Eliminahttps://www.cumpagniadiventemigliusi.it/index.php/tradizioni-intemelie/488-capodanno-intemelio
"La dizione pifània, e non pifanìa come ci verrebbe suggerito dalla lingua nazionale, ci è stata tramandata da una curiosa filastrocca che Emilio Azaretti ha transitato per noi direttamente dal secolo scorso.(..)
Il testo dialettale pervenutoci parla chiaro:
Pàsca Pifània, giànca lasàgna"