diumenge, 10 de juny de 2018

zombies que brillen al capvespre

  Aquí vam parlar sobre la denominació “melet” i derivats. En les seves diferents formes sembla designar espècies diferents però d´aspecte similar: tots són peixos de mida petita i amb un cos brillant; alguns, però, tenen només una aleta dorsal -és el cas de l´anxova o la meleta- i els altres en tenen dues -els peixos del gènere Atherina:

 .melet: s´aplica a un peix del gen. Atherina; però a Marsella als seitons petits o en general a un peix similar al seitó

 .meleta -sovint escrit meleto; a Mònaco en masculí, meletu: és la nostra meleta o amploia, semblant al seitó i la sardina  també pot ser equivalent de melet en el sentit 'atherina' o designar el conjunt de petits peixos brillants

 .melets/meletas (meletos): de nou nom genèric de petits peixos


Al primer text de sota veiem el doble gènere, masculí i femení, i també que el nom pot ser específic (designant en aquest cas la nostra meleta) i genèric (designant tot peix petit i brillant) -
Meleto. (Fr. Melet. Sc. Meletta engraulis). — A Marsiho, si di meleto vo melé tou pichoun pei argenta, quaou que siegue, qu'es fouesso bouen a freji. 
  http://www.cieldoc.com/libre/integral/libr0844.pdf

               J.M. Reguis; Essai sur l´histoire naturelle des vertébrés de la Provence et des départements circonvoisins.

 Melet, meleto i altres denominacions per les atherines
                                                         E. Rolland; Faune populaire de la France (1881) 

les dues atherines de les nostres costes, que acostumen a ser confoses l´una amb l´altra (vegeu aquí per exemple), són el joell i el serclet: el primer és Atherina boyeri, i va ser anomenat ja per Rondelet amb un mot semblant al nostre joell; el segon és Atherina hepsetus  -anomenat per Rondelet Sauclet o Melet
(I aquí veiem que el mot melet va passar ben d´hora al francès). 

En aquesta entrada tractarem els dos peixos com un de sol i en comentarem les denominacions; veurem que gairebé totes fan potser -o potser no-  referència al color i a la banda daurada que travessa el cos del peix.

 Els dos peixos, en fotos de wikipedia. El joell es caracteritza per tenir cap i ulls més grossos -hi tornem més avall


les fotos nostres (a sota) creiem que corresponen a la primera mena, el joell; no són prou bones i no fan justícia al peix, però ens serveixen per justificar el títol de l´entrada: no podem evitar que ens causin aquesta sensació -la de que són morts vivents- quan els veiem en mola, amb els seus enormes i inexpressius ulls. El video -a l´igual que les fotos pres a Cambrils- mostra que amb una mica de paciència aquest peix poruc també deixa que ens hi acostem, especialment quan s´apropa el capvespre.











 Tal i com va dir Bonaparte (el científic és clar, no l´”emperador”), molts autors posteriors a Rondelet van semblar desconèixer que el montpellerenc ja havia distingit les dues espècies; el niçard Risso les va establir de nou amb els noms de Rondelet intercanviats -l´hepsetus de Rondelet era el joell però amb Risso va passar a ser el serclet

Al text veiem també la denominació italiana d´aquests peixets: latterino (possible creuament del nom grec amb el mot per 'llet', latte). A continuació Bonaparte, a més de fer-se ressò de la poca estima en què es tenia/té aquest peix, va donar altres denominacions locals que tornarem a veure més avall -i per cert també va relacionar els noms francesos pretre etc amb la franja daurada del peix.



Com a curiositat, Bonaparte també va citar una denominació Arnotto, que derivaria del nom del riu Arno. No podria tractar-se en realitat d´una corrupció del nom avannotto, que ja vam veure aquí, i que significa 'peix d´enguany'?


Com ja vam veure a l´anterior entrada, Risso, que és qui va identificar i anomenar les espècies tal i com es fa avui dia, va incloure en el mateix gènere dos gòbids:
                                                    A. Risso; Ichthyologie de Nice 1810

De fet les atherines són també de vegades anomenades amb un genèric nonnat -el nom del gòbid xanguet i similars:
                                   G.Cuvier; Histoire naturelle des poissons Vol. 10

Pobres melets: són uns peixos ben macos però han passat a ser l´equivalent de 'cosa sense valor, menspreable':
ESQUICHO-MELETO (qui mange du fretin), s. Vétilleur, avare, ladre, v. cago-prim. R. esquicha, meleto

Maximin d´Hombres; Dictionnaire languedocien-français (1884)
                         https://tdf.locongres.org/files/assets/common/downloads/page1481.pdf 

els peixos d´aigua dolça que reben els mateixos noms o similars tampoc no surten ben parats: jòl = goujon, petit poisson d’eau douce On dit pour un avare : “Per el, un jòl es un jòl”  J.F.Brun; GLOSSARI OCCITAN FRANCES

a Cambrils són anomenats moixons (que la denominació és aquesta ens ho confirma en Carlos Pérez, cosí pescador; es tracta d´un altre nom al.lusiu a la petitesa del peix) però de fet a alguns llibres sobre ictiònims no els trobem ni citats: les atherines no hi apareixen -el nom moixó és atorgat a un altre peix de cos brillant-

a l´Alguer són també moixons, i la denominació sembla haver passat al sard
Del nom moixó deriva el nom científic d´una variant d´atheroina: Atherina mochón. (Al voltant de les confusions entre les diverses vaietats d´atherines, vegeu aquí )

altres denominacions -en aquest cas italianes- fan referència a la semblança entre aquests peixos i el peix blau com el seitó. Però recordem que es tracta de gèneres força diferents -els melets tenen, per exemple, dues aletes dorsals; i Cuvier els va situar dins la seva classificació com un gènere de transició entre les llisses i els gòbids-
Lazio-Alicetta o Lattarino
alicin(o)

Latterino. Perciforme,(Atherina mochon)Lavone

                                                  **********************

 Passem a examinar breument algunes denominacions per tal de comprovar que poden tenir -o no tenir- a veure amb la brillantor general d´aquests peixos o amb la de la banda daurada que en travessa el cos. (Deixem el "mini-estudi" sobre el nom melet pel final):

 .Joell: aquest és el text on Rondelet va anomenar el nostre peix (l´actual Atherina boyeri) amb una variant d´aquest nom:

Per P. Barbier, la denominació està relacionada amb la grandesa dels ulls del peix. La hipòtesi sembla topar amb dificultats fonètiques
P.Barbier fils; Revues des langues romanes LIV (1911)

                                                   Chronique étymologique des langues romanes - Diacronia


Mistral i alguns diccionaris catalans donen altres etimologies diferents -i veiem que Mistral considera l´opció que el nom no sigui més que joia/joiell, és a dir 'objecte d´or o de metall preciós :
Joell [probablement d'un ll. *juliellus, dimin. paral·lel al ll. *juliola (v. juliola)]

(La juliola és un altre peix, no especialment brillant, però amb una espectacular franja lateral; el tornarem a trobar més avall -la girelle francesa-)


Al wiktionary francès aposten per aquesta opció 'derivat de joia' i, per tant, consideren que el nom descriu la brillantor del peix
De l’ancien occitan joell, variante de joyel (« joyau »), à cause de la brillance de ce poisson (voir l’un des noms catalans).

 .Serclet, sauclet etc. Hem vist que P. Barbier no va posar el nom joell en relació amb la brillantor del peix -o més ben dit amb la seva banda brillant; sí que ho va fer en el cas de les denominacions serclet i variants:

un altre ictiònim -en aquest cas sud-italià- que sembla designar el peix com a 'cercle brillant':

les dues denominacions dels nostres dos peixets en provençal:
Cabassoun. (Fr. Atherine. Sc. Atherina Boieri). — Pichoun pei coumo lou cieoucle que si manjo freji e que serve d'esco per lei musclaou dei palangre (V. Cieouele). 

 .Cheunau/Cönaru Una denominació que ens intrigava és aquest lígur Cheunau/Cönaru, nom del serclet (Atherina hepsetus; pel joell,Atherina boyeri la denominació té una motivació transparent: Cabassùn. Per aquestes denominacions lígurs vegeu el text de Bonaparte de més a munt o aquest estudi
 Cönaru, en dialecte de Ventemiglia -del gairi que trobem al text, equivalent del nostre gaire, haurem de dedicar un dia o un altre alguna entrada: Cönařu - Atherina hepsetus (..) u Cönaru u l’à a pele stralüxìa, ch’a fa’ in modu de purreghe vié cos’u gh’à drente. U vive da veixin â ciàza, in sciami cunscistenti, ch’i se piglia cu’ re’ spesse. (..). A sou carne a nu’ l’é gairi bona.

      
en alguns textos semblen relacionar l´ictiònim amb la forma del peix:

Però si aquest nom està relacionat, tal i com assegura Rohlfs, amb els ictiònims sicilians coronedda, cornale etc (per les nombroses variants, veg. aquí o la nota 16 d´aquest article) aleshores podria ser de nou una referència a la banda brillant del peix; llegim de nou Barbier:
                        http://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k198894/f23.image


el seu text és doblement interessant perquè ens parla de denominacions derivades de girus -aplicades aquí a un altre peix, però que suposem en relació etimològica amb el garal que hem vist més amunt.

 .Giral/garal; ho acabem de veure: sembla derivat del llatí per 'cercle'.
i en aquest text en dialecte triestí ho tenen clar I scampi xe scampai, no xe ora de orade, (..), i gira i girai, la passera la passerà 

aquí, però, semblen relacionar giral amb llatí gerres, la denominació clàssica d´un peix semblant a la xucla 
   
  Xucles a Cambrils. Per la mida del cos diríem -sense gens de convenciment- que es tracta de xucles blanques. Uns pescadors, molt amablement, les van identificar per nosaltres, però sense posar-se d´acord: per un es tractava de dues xucles veres, per l´altre de xucles blanques. Un tercer va posar el punt i final a la conversa de manera expeditiva: xucles, són xucles i prou.
  Tots van coincidir, en tot cas, a dir que de gerrets, el peix germà de la xucla, ja no n´hi havia a les costes de Tarragona: se n´ha perdut la mena.



.Acabem per on hem començat: el nom Melet.

vegem un parell de textos amb els nostres mots, on sembla insinuar-se -però no afirmar-se- una relació entre aquest nom melet i el verb meler 'barrejar' 
                                L.Boucoiran Dictionnaire analogique & étymologique des idiomes méridionaux (1875)

                                                                      J. Honnorat; Dictionnaire provençal-français (1847)

Mistral el va fer derivar de l´ictiònim clàssic maena -en el que sembla un giravolt lingüístic una mica exagerat
https://www.lexilogos.com/provencal/felibrige.php?q=melet

segons ell, per cert, el melet no seria una atherina sinó un peix blau (no ben bé la nostra meleta, però)


Aquí un cas encara més estrany, on semblen apliicar directament als atherínids la denominació maena -que és la d´una xucla- Doblement estrany perquè de fet sembla fer derivar aquest maena del nom grec per 'lluna' μήνη, quan en realitat d´aquest mot diferent deriva una família de peixos però no es tracta de cap de les nostres -sinó dels peixos lluna' 


 en aquesta web llegim una altra hipòtesi: que el mot provingui de l´occità mèla, 'fulla de ganivet o espasa'. Una hipòtesi que no hem trobat enlloc més però que no deixa de ser interessant, perquè suposem que la comparació amb la fulla del ganivet s´hauria basat en la forma del cos del peix però també en els reflexos daurats/metàlics que se´n desprenen. La qual cosa ens porta a l´etimologia que ja vam veure aquí i que faria del nom un derivat de belletto i faria referència al to daurat del peix.

Per cert que retrobem la denominació melet/a, a priori inexistent en català, aplicada a un altre peix brillant -i que degut a aquesta brillantor rep denominacions com llampuga o, a Cambrils, dorado- però molt més gran que les nostres atherines. La part doblement curiosa és que al vell diccionari Torra el nom va ser aplicat -per influència occitana potser- a les atherines, però en canvi a l´Alcover-Moll sostenen que Torra es va referir a la llampuga:
MELET.m.Llampuga,peix (Torra Dicc.)

           



 Dorados a Cambrils. Poden arribar a ser tan grans que ocupen tot l´ample d´un carro de transport de peix. A l´esquerra veiem un forçut pescador cambrilenc mirant de portar-ne un a mà perquè no cabia a les caixes de peix.


                                                *****************************


Aquest simpàtic peixet no sembla que sigui un moixò, però el pengem aquí perquè el vam veure fa uns dies al recentment obert al públic Mas Miró


La segona foto ja no té a veure amb ictiònims però ens va cridar l´atenció el contrast entre els avis paterns i els pares del pintor


I aquí el taller del pintor, amb un porró ben maco -que per cert en genovès es diu piròn i el fan servir per "beure a la catalana"


(les tres fotos són de P.S., gràcies ;-))

dimecres, 18 d’abril de 2018

Peixos blancs i Menjar blanc

Versió ampliada i esperem que millorada d´un text ja publicat                                                                            


Gian Giacomo Cavalli
Ra Çittara Zeneize (1630)

      

Pere TorraDictionarium, sev Thesavrvs catalano-latinus...1640


                                   Sabin BerthelotÉtudes sur les pêches maritimes dans la Méditerranée... 1868


"les bianchetti, (..) dont on dit qu'ils se transformeront en anchois ou sardines, lorsqu'ils parviennent à l'âge adulte"   http://www.corsematin.com/ 2012



En un dels més recents diccionaris lígurs (disponible aquí) llegim aquest text

biancheto sm. “belletto bianco per il viso” FSU 52 a.1456 (Sav.) se era ornata la sua fassa di biancheti et di roseti et de altre cosse da afaitare la facia. D giancu.


en el seu moment vam parlar d´un(s) petit(s) peix(os) anomenat melet o meleta el nom del qual potser ve de belletto -degut possiblement al seu color daurat o al fet que quan van en moles fan la sensació de ser un polsim... avui toca parlat de l´altre 'polsim de peix', el que té color o blanc o vermellós

   El xanguetAphia minuta, és un peix tan petit que els antics consideraven que no es podia reproduir i que neixia de l´escuma de mar -d´aquí el nom aphya que té un equivalent aproximat en l´occità nonat-, però és també en certa manera "la mare de tots els peixos". O si més no d´uns quants, perquè pels clàssics la denominació feia referència a un munt de peixos petits.

Aphia és el mot d´on se suposa que deriva 'anxova' i de fet en una certa tradició anglosaxona sembla que és traduit, fins i tot quan té un sentit general, com a anchovy -el seitó seria l´encrasicholus-: vegeu aquí per exemple. En el significat més ampli que designa les cries d´unes quantes espècies, nonat sembla a les costes occitanes una paraula intercanviable amb potina, però la segona és probablement d´ús més habitual a hores d´ara -especialment aplicada a les cries de sardina- i nonat ho va ser un segle enrera (vegeu per exemple aquest text).

Xanguet és nom de probable origen genovès però a la Ligúria actualment giancheti (habitualment així, en plural) designa no una espècie adulta sinó les cries de sardina i seitó; el nom per Aphia minuta és, en canvi, rosseto o rosceto (o les formes plurals) 

E furme nuvéle de sardene e anciue in Ligüria i se ciama i giancheti. (..)  I russeti(Aphia minuta)i sun de gran calità  http://impariamoilventimigliese.altervista.org/pesci_e_bestie_de_marina_intu_parla_ventemigliusu.pdf 

El GDLC encara es fa ressò -sense convicció- de l´etimologia de Coromines, i considera que 'xanguet' provindria de sang: com el mot del cat. ant., (peix) seget, que sembla el mateix, d'origen incert; igual que la denominació sinònima peix sense sang, hi podria haver a la base del mot un der. de sang, partint potser del ll. exsanguis 'sense sang' amb justificació fonètica i morfològica un xic complexa i no prou segura
 En Joan Veny considera provat que el mot és d´origen genovès, però en algun article del seu llibre De geolingüística i etimologia romàniques l´inclou sota l´encapçalament 'occitanismes' i sembla insinuar que ens hagi arribat via Occitània.


 D´altra banda diguem que rossetto existeix també a Livorno,Tosc.; però no a Spezia, extrem oriental de la Ligúria, on el nom és bulasu; la denominació està possiblement en regressió, i els mitjans fan servir la paraula rossetto

Però, com veurem, un significat específic de gianchetti existeix en lígur, i un de genèric de xanguet en català. Hi ha diccionaris catalans, com el de l´IEC que donen una 2ª accepció del mot Fase (..) jove,(..) no pigmentada,de (..) peixos gregaris com la sardina,el seitó i el joellEl cas del menorquí, que ha manllevat els dos mots -jonqueti i roseti, aquest segon habitualment escrit amb una sola 's'- sembla en gran mesura un reflex del cas lígur

 Ara en parlem; abans, 4 línies sobre la classificació científica del peix


  La classificació científica

El xanguet és un gòbid (de la mateixa família, per tant, que els burrets que tan sovint veiem a les nostres platges i ports) però sovint el trobem barrejat amb cries de sardina: allo stato larvale è pelagica e si avvicina alla costa,radunandosi in branchi,spesso in compagnia di novellame di acciughe e di sarde llegim aquí. El primer gran ictiòleg Guillaume Rondelet, seguint Aristòtil, va fer que aquest petit peix encapcalés un capítol que incloïa les altres àphies: les atherines, els clupeiformes etc. Així doncs el nom Aphia -'no engendrat'- era aplicat en primer lloc al peix minúscol que és amb molta versemblança el xanguet, però secundàriament també a altres peixos com la sardina, el seitó o el serclet. 

El nissard Antoine Risso va incloure el xanguet i un altre gòbid que a Nissa anomenen potina -Atherina marmorata- en un mateix grup que les atherines -la família que inclou altres petits peixos com el joell i el serclet-:
                                                       A. Risso; Ichthyologie de Nice

A la seva Histoire naturelle des poissonsGeorges Cuvier va seguir ajuntant atherines i àphies, i de fet va considerar probable que nonnat i poutina fossin les cries d´Atherina boyeri i A. hepsetus. Però unes línies més avall va insinuar que potser en realitat es tractava d´espècies  (millor dit: les cries d´espècies) de la família dels gòbids:
                                           Cuvier; Histoire naturelle des poissons Vol.X

A l´època en que JMF Réguis va publicar el seu Essai sur l'histoire des vertébrés de la Provence et des départements circonvoisins, és a dir l´any 1882, ja semblava unànimement acceptat que Aphia minuta era un gòbid, minúscul fins i tot en edat adulta. Réguis el va considerar l´única espècie del gènere Aphya
                                 
                               J.M. Réguis; Essai sur l´histoire...  


Aphia minuta, Pseudaphya ferreri i Atherina marmorata. La foto de P. ferreri l´hem tret de la web fishbase.se, perquè ni wikipedia ni la web del Departament d´agricultura en tenen cap.
 Des de les Balears ens envien la notícia (gràcies Lluís Bru) que han trobat una espècie de gòbid -per tant un germanet del xanguet- fins ara desconeguda http://ib3tv.com/20170427_261039-descobreixen-nou-peix-illes-balears.html http://novataxa.blogspot.com.es/2017/04/buenia-massutii.html



 Denominacions. El cas lígur-toscà
 Al Vocabolario ligure citat al començament de l´entrada, gianchetti rep la definició més estesa avui dia a la Ligúria, la de cria de sardina o seitó
gianchettu sm.pl (ittiol.) “avanotto (Clupea sardina”, Engraulis encrasicholus L.)” 

 Aquest text, en canvi, sosté que el gianchetti  lígur era específic però que el nom va entrar en italià (i cast. i cat.) i va acabar rebent al seu torn el sentit genèric del bianchetti italià. De fet avui dia a Mònaco, és a dir en una zona marginal -geogràficament parlant- del domini lígur, encara es fa servir  gianchetto per designar el que sembla ser el xanguet1:
http://www.traditions-monaco.com/dictionnaire/mc_fr/index.html  
En el text que acabem de penjar i a molts altres llocs ens hem trobat amb la versió nounat en comptes de nonat. En l´aspecte semàntic els dos mots són similars i el significat és sempre el de 'peix minúscul', però nonat sembla ser el (gairebé) corresponent romànic del aphia grec
   A marzo e ad aprile si pescava ancora il «neonato», i bianchi, trasparenti gianchetti, e dunque un novellame che non è cresciuto e non s’è fatto acciuga Lastampa.it


    

L´entrada Gianchetti als diccionaris genovesos Casaccia i Paganini. El sentit genèric sembla el principal, però fixem-nos que el Casaccia en dóna un d´específic -que no correspon exactament a la mateixa espècie que en el cas dels roscetti- 


G.Casaccia; Dizionario Genovese-Italiano (1876) Angelo Paganini; Vocabolario domestico genovese-italiano (1857)

 Sobre aquest avanòtto que llegim en un dels textos, el diccionari etimològic Pianigiani ens diu 

Una altra denominació que hem vist, el toscà cent´in boc(c)a, existeix en català aplicada com a mínim a les cries del seitó  J.Veny i altres; Espècies pesqueres... Nomenclatura oficial catalana (1992)


que no hi havia consens al voltant del significat de gianchetti ho veiem en aquest text anterior, del 1783, recollit en aquest treball El fragment final entre parèntesis és de l´autor del treball, i sembla donar per bona la definició gianchetti='cria de diverses espècies'; el primer paràgraf correspon al text antic i sembla anar en canvi en l´altra direcció, és a dir: gianchetti='espècie concreta'
bianchetti e (..) rossetti: sono questi piccoli pesciolini della longhezza poco più d'un pollice, e della grossezza di due circa linee, i primi bianchi e rossi i secondi. Si vuole da alcuno che sieno specie di pesce che non crescono di più: altri pretendono che sieno i primi i piccoli naselli, le piccole acciughe ecc. e i secondi i figli delle triglie, de' capponi, degl'organi ecc. vero che questi piccoli pesci poco o niente si rassomigliano, fuori che ne' colori, a maggiori pesci nominati. 
(Bianchetti o Gianchetti, novellame di acciuga e sardina che si pesca in gran quantità con reti a strascico soprattutto in Liguria; Rossetti: Aphia minuta (Risso), piccolo pesciolino appartenente alia famiglia dei Ghiozzi (famiglia Gobidi) che, come i Bianchetti, forma immensi stuoli.) 

De fet sembla que la qüestió sobre el veritable significat de gianchetti va arribar a ser polèmica, com veiem en aquest text del 1898 que en pren com a referència un de mig segle abans:
                                     Bollettino dei musei di zoologia e anatomia.. Gènova, 1898

Més cites: a les que pengem a continuació, d´un ictiòleg sard que va escriure a començaments del segle passat, sembla intuir-se que la qüestió estava ja en camí de quedar decidida 

Però en un altre vocabulari publicat un any més tard, semblava tornar a barrejar les diferents espècies en una única entrada 'gianchettu'; o semblava establir encara una diferència de sentit entre gianchetu (xanguet) i bianchetu (cria de peix blau):

                     Efisio Marcialis; Vocabolari (1913 i 1914)
 
Què havien dit els clàssics Rondelet i Belon? Rondelet va escriure que els genovesos feien servir el mot nonnati (per ser més exactes  nonnata). Fixem-nos, però, que va dir que el peix designat amb aquest nom podia tenir dues coloracions diferents
                                
                 
 Per Pierre Belon el nonnadi genovès englobava dues espècies de diferent color, i també n´hi havia dos, de noms específics:  biancheti,  toscanització de gianchetti, i rossetti. (aquest darrer nom, però,  servia també per anomenar les cries de moll; és un ús encara vigent en la nomenclatura italiana

Pierre Belon; La nature et diversité des poissons (1555)

Per tant quan a textos recents i oficials trobem que hi ha una certa vacil.lació i que es distingeix gianchetti de rossetti pel color i dient que el primer són cries de peix blau que no tenen encara cap equivalència amb una mena concreta,  potser es tractaria més aviat de dir que no en tenen ara:  la denominazione di rossetto è riservata esclusivamente alla specie Aphia minuta (piccolo Gobide (..) dal corpo rosaceo giallastro trasparente, (..); al contrario, per il "bianchetto" non è invece ancora stata codificata in modo tassativo la precisa corrispondenza a qualche specie. (..) ha corpo trasparente di colore grigio biancastro (..)

Per tot plegat, i veient com l´aplicació del nom giancheti al nostre xanguet o a un peix germà del xanguet  no és cap cosa estranya -de fet és potser la denominació originària- sorprèn una mica la sorpresa de M. Cortelazzo






Potser és als nostres peixets que es refereixen -sense identificar-los, però, en aquest blog quan diuen: Muccu russu - mucco rosso - è il nome che si dà ai pesciolini piccolissimi, di colore rosso appena nati. E' raro e molto pregiato; ha sapore e profumo più delicato di quelli del mucco bianco Aquesta denominació siciliana, però, sembla aplicar-se a més peixos; vegeu aquí

 .El cas català -i menorquí-
 Ja hem dit que xanguet s´aplica en català a una espècie concreta, però no manquen els exemples d´un ús més genèric del mot:
 Fabra va definir xanguet com a 'peix menut'. Ja hem vist l´accepció 2 del diccionari de l´IEC. El GDLC n´afegeix una 3ª, la d´un ús considerat impropi: impr. Nom donat a diversos (..) aterínids (..),especialment el joell,la cabeçuda i el moixonet, coneguts tots també amb el nom de peixos sense sang 
(pel dicc. de l´IEC, la denominació es pot aplicar sense problemes al joell; pel GDLC, en canvi, no)

I aquí el que va escriure Agustí Gibert
                      
Més exemples d´aplicacions genèriques i algunes impròpies:
     Jaume Corbera; Caracterització del lèxic alguerès
De nou a l´Alguer, segons ens diu aquest textJanquet (..) (scl gianchettu) (..) Clupea sprattus, amploia; sarda: sardellina

        Antoni Sanchez-Comendador; catalech dels peixos observats en el litoral de Barcelona (1904)

I tal i com diu al seu llibre en Miquel Duran (II,151), un ictiòleg mallorquí de principis del sXX, Ferrer Aledo, va assegurar que els jonqueti no eren un gòbid sinó la fase larvària de la sardina.

 Al mateix llibre, Duran ens diu també que Ferrer Aledo es va adonar que els pescadors menorquins distingien 2 roseti: un és A.minuta, i el segon una altra mena desconeguda fins aleshores i que seria batejada Pseudaphya ferreri (precisament en honor a Ferrer Aledo). 
Són aquests 2 rosseti els 2 nonnati que Belon (i també el Casaccia) diferencia pel color? Potser sí, tot i que cal tenir present que hi ha més menes semblants. Posem a sota les denominacions que van establir J. Veny i al. pels nostres dos peixos i un tercer de molt semblant, i a continuació posem les d´un llibre recent:

            Veny,Alegre,Lleonart; Espècies pesqueres... nomenclatura oficial catalana (1992)

 E.Ballesteros, T.Llobet; Fauna i flora de la mar Mediterrània (2015)

Tal i com veiem a la 2ª imatge, al llibre Fauna i flora.. Rosetí (amb accent) és un dels 2 noms de P. ferreri (l´altre és morulla, vist més amunt, a la 1ª imatge, i usat pel Dep.d´Agricultura; i amb el qual  viquipèdia encapçala l´article sobre el peix) Per A. minuta  donen el nom llengüeta -sol, sense l´afegit 'rossa' que ens dóna Veny-, recollit també per Duran, i com a 2ª opció jonquillo. Llengüeta torna a ser el nom a la web del departament català d´agricultura. 

No tenim clar si l´adj. ros/rossa al nom llengüeta rossa -i a carmelo ros- és autòcton i es refereix al color groguenc que es pot intuir en aquests peixos (recordem: el català ros no equival a rosso 'vermell' sinó a biondo o giallo), o si és imitació i reinterpretació de la forma itàlica rosseti -que en principi només va passar al menorquí però potser era coneguda per pescadors catalans-. No sabem si a Menorca pronuncien el mot amb 's' sorda o sonora, i per tant no podem decidir si és més probable que la refrència sigui a color groguenc o a vermellós (creiem recordar que J. Veny sí escriu el mot rosseti amb dues 's's). Per acabar de complicar-ho, hem vist més amunt que la coloració d´A.minuta pot ser descrita també com a rosacea 'rosa', ara amb una 's'.

 En tot cas segons ens diu també en M. Duran -que dóna per A. minuta i P. ferreri els noms xanguet i xanguet d´en Ferrer- és A.minuta qui presenta una coloració vermellosa absent a P.ferreri. Per tant, afegim nosaltres, sembla que entre aquestes dues àphies menorquines que potser són els dos nonnati, el nom ros(s)eti entès com a 'vermellosos' (o com a 'groguencs' o com a 'rosats'!) seria més adient per A minuta.
  

                A.Gibert; Fauna ictiológica (sic) de Catalunya, 1913

                                                           ************************************

En aquest acudit de la revista Cu-cut el nom xanguet sembla aplicat a les cries de peix blau -les que es pesquen a l´encesa

Aprofitem per recomanar aquest llibre recent, la segona part del recopilatori d´acudits d´un dels millors dibuixants del Cu-cut 
http://ajuntament.barcelona.cat/barcelonallibres/ca/publicacions/feliu-elias-apa-2


Més llibres recents: la primera gramàtica occitana 
http://www.publicacions.ub.edu/ficha.aspx?cod=08822


Des de la mateixa editorial, UB, ens arriba aquest altre llibre  interessantíssim)


Dins el tinter: llibre on aprenem Història de Catalunya -i de la nostra llengua- a travès de les micro-històries de dones catalanes; una tria de correspondència privada -escrita en un català precari, o directament en castellà (també precari):


La saviesa popular de la mare del gran folclorista Joan Amades:


Cuina antiga catalana -en català antic i versió moderna-
 http://www.editorialbarcino.cat/index.php/llibre-de-totes-maneres-de-potatges.html inclou unes quantes receptes d´una especialitat del Baix Camp de la qual hem gaudit més d´un cop a Cambrils: el menjar blanc 



EDIT 8-5: Una amable lectora ens pregunta (vegeu el comentari a sota) sobre el menjar blanc. Aquesta imatge està extreta d´un llibre que vam recomanar fa unes setmanes




Aquesta prové del llibre que hem recomanat avui:


i a continuació pengem la recepta que ens va escriure a mà una tieta nostra. Podem confirmar dues coses: la primera, que el seu menjar blanc és deliciós; la segona, que quan hem intentat, seguint fil per randa la seva recepta, cuinar nosaltres aquest plat, el resultat ha estat desastrós

  i aquí la que trobem al llibre La cuina tradicional de l´Alguer:

Potser us pot interessar també:
                                    l´increïble cas del peix minvant