diumenge, 7 de gener de 2018

anxoves (i sardines)

 alice (Engraulis encrasicolus). Some of the regional names are more similar to the English word anchovy or our more generic word for small, oily forage fish sardine,such as the Veneto’s anchi￲ and sardon, though this is an area of potential confusion. Daniel Etherington; Italian names for fish and seafood


Ja vam veure aquí que en italià existeix força confusió al voltant de dos mots que han entrat a formar part del vocabulari de la llengua: acciuga i alice

Aportem ara algun text més: aquí ens diuen que alice seria ja des de l´origen el nom que designa el peix fora del seu estat natural -és a dir, seria l´equivalent de la nostra anxova-

Il mediterraneo conta un proprio tema APYU per pesce, cui il gr APHYE piccolo pesce svoltosi nel lat APIUVA e nell’ital Acciùga il cui snm Alìce è dal (genitivo) lat HALLEX ALLICIS e sta per salsa di acciuga (di pesce), termine connesso con il gr HALS sale (..); Alice pertanto è il termine di ricetta  attestatosi ad indicare l’Acciuga al di fuori dell’etimo naturale APYU


en canvi per d´altres l´anxova seria, com en català, el peix conservat. És això el que semblava pensar Carlo Collodi quan va escriure aquest fragment de Pinocchio -per ell les anxoves eren els peixos salats i sense el cap. Al fragment veiem també el nom vènet del seitó, sardon -les versions genovesa i piemontesa nno ofereixen el nom del peix-



A la Romagna, al sud del Vènet, el nom del seitó és també sardone -els de la sardina sarda o sardella i el de la meleta saraghina, vegeu aquí1
1. en aquesta pàgina asseguren que sarda/sardella d´una banda i la sardina (o sardone!) d´una altra són dues espècies diferents, però no especifiquen quines; i aquí consideren que sarda és la sardina fresca i sardella el peix conservat en oli. La Treccani, però, considera sardina, sarda i sardella com a sinònims -això a la seva entrada sardina; a l´entrada 'sardèlla' veurem que no és ben bé així-


De fet també en vènet sembla que hi pot haver confusions amb els noms; ja ho va dir l´autor d´aquest vell text -on veiem que el nom de la sardina és aplicat al seitó/anxova-:

                                              G.L.Faber; The fisheries of the Adriatic (1883)

I en aquest fòrum d´Internet -és a dir, en un text molt més recent, i en dialecte local triestí (Venezia Giulia, a l´Oest del Vènet)- veiem el cas contrari: un internauta en corregeix un altre que havia aplicat (sense seguretat, això sí) el nom regional del seitó a la sardina

-Cussì a ocio me par che manchi el nostro caro sardon "barcolan" (sardina in italian?)

-Perdonime se me permeto: el sardon xè l'acciuga (Engràulis enerassìcholus, e la sardina xè la sardela (Clùpea sardina o Pilchàrdus)

 malgrat aquestes possibles confusions o diferències regionals (aquí de fet asseguren que a la Venezia Giulia 'sardella' també s´aplica al seitó)  sembla clar que al Vènet i a la Romagna sardon(e) és el nom del seitó. I quin és el nom quan volen designar l´animal salat -la nostra anxova-?

Aquest torna a ser un camp de possibles confusions, i el següent text ens diu que de vegades el peix fresc i el salat semblen ser vistos com a espècies diferents:

Sembra vedere ripetersi il problema delle pizzerie in cui si crede che acciuga e alice siano pesci diversi, che non facciano parte dell’opposizione tra [morto imbottigliato] e [vivo natante]. È come quando l’Adriatico con il suo sardone (diminutivo antico) e il Basso Tirreno, lo Ionio e la Sicilia con la sua alice (..) pensano che questi geosinonimi siano cosa altra rispetto all’acciuga dell’Alto Tirreno (> toscano acciuga a Elba e Livorno come probabile ligurismo) e l’acciuga delle pizzerie
J.Trumper; Le parole proprie 2011

  En aquest diccionari l´anxova és la sardella (recordem: a priori el nom per la sardina) salada. Es tracta de la mateixa definició (confusio?) que trobarem de seguida en alguns diccionaris de la llengua grega:
Sardela: sardina
Sardela salada: acciuga


  De fet la resposta al dubte sobre el nom vènet d´anxova l´hem vista ja en alguns textos anteriors (per exemple el que encapçala l´entrada) i la veiem també al diccionari venecià de G.Boerio (per qui sembla que acciuga i alice siguin perfectament sinònims)

En italià existeix el mot sardèlla i pel que sembla el peix designat -de nou la sardina- també pot ser confós amb el seitó
 
Ottavio Mazzoni Toselli; Origine della lingua italiana (1831)

hi influeix segurament el fet que sardèlla -que com hem vist conviu en italià amb sardina i amb sarda- sigui aplicat generalment al peix conservat:
sardèlla s. f. [dim. di sarda2]. – Denominazione pop. delle sardine, spec. quando sono conservate sotto sale in scatole o barili.

pel que fa al francès, al vell diccionari Cotgrave veiem que sardine, sarde i sardelle serien 3 sinònims per designar la sardina. El mot sardelle no apareix als diccionaris moderns, i quan ho fa als antics, de vegades és de nou en forma de confusió sardina-anxova:
Nos vulgo Sardines, Anchois, et Sardes appellamus.


 Aquest text de Rondelet és interessant no només perquè estableix el matís de la possible aplicació d´un nom o altre segons la mida, sinó també perquè, de manera poc habitual en el montpellerenc, no esmenta diferents denominacions locals: sembla que tant sarda com sardina -i en menor mesura sardella- eren i són gairebé pan-romàniques. Recordem però que pels antics (i per Rondelet també) el nom sarda designava en primera instància un parent proper de la tonyina, com per exemple el bonítol (Sarda sarda). Pel que fa al català, el DCVB dóna sarda i sardina com a sinònims (cf. el cas occità), i en Miquel Duran ens resumeix (a pàgines 260-262 del seu llibre) les diferents confusions provocades per la semblança entre espècies
         
                                                    ***********************

En grec, la llengua d´on provindria en darrera instància el mot anxova, aquest nom designa habitualment el seitó salat, i les sardines salades reben els nom Παστές σαρδέλες  o σαρδέλες (σε) κονσέρβα . Però segons alguns diccionaris és la sardina el peix que rep el nom anxova quan és en conserva:

Αντσούγα (..) η σαρδέλα,το χαψί. ΕΤΥΜΟΛ. Ξεν. Όρος<ιταλ.
acciuga(πρβλ. Ιταλ. Διαλεκτ. τ. Anciovaancioaanciua). Κατά μία άποψη,(..) ανάγεται στο λατ.*apya (..), που προέρχεται από το αρχ. Ελλην. Αφύη «σαρδέλα, αντσούγια».
Anxova: la sardina, el χαψί [es tracta d´un sinònim de 'seitó] Segons una teoria, deriva del llatí *apya (..), que prové del grec antic Αφύη  'sardina, anxova'. [La continuació del text ens recorda un altre possible origen del mot: el basc antzua 'salat']
αντσούγια κ.Αντζούγια (..) η σαρδέλα που τρώγεται παστή. [ΕΤΥΜ, Αντιδάν.,<ιταλ. acciuga<δηµώδ. λατ.*apiu(v)a <αρχ. Άφυη «είδς µικρού ψαριού,σαρδέλα», αβεβ. ετύµου, ίσως < ά- στερητ. +φύω, οπότε η λ. θα δήλωνε πιθ. όλα τα µικρά ψάρια]
Anxova: la sardina que es menja conservada en sal (..) De l´italià acciuga, llatí *apiu(v)a, grec antic Άφυη 'mena de peix petit, sardina'  Potser de a +φύω , quan el mot devia designar probablement tots els peixos petits]


als dos textos que acabem de veure se´ns diu, a més a més, que també el nom clàssic aphia -d´on probablement deriva anxova-, designaria la sardina. En realitat aphia és, com sabem, un nom genèric de peix petit (possiblement literalment no-nat) i per tant és comprensible que hagi pogut passar a designar específicament diferents peixos; el seu derivat anxova hauria arribat al grec, en un viatge d´anada i tornada, a travès de la forma genovesa/italiana, i conviu amb un altre mot (a més del 'turc' χαψί), aquest sí propi i no ambigu, per designar l´espècie concreta fresca: γαύρος

Tot plegat complicat pel fet que a Grècia la sardina no és un peix gaire freqüent, i no hi hauria un ús gaire definit de la denominació. I complicat també -si més no així ho afirmen en aquest article- per la possible interferència amb llengües com l´alemany, on el nom del seitó/anxova és precisament sardelle


L´autor d´aquest darrer article citat comenta també que la rarefacció del seitó podria comportar que en un futur no gaire llunyà les anxoves fossin una preparació feta, ara sí, a base de sardines o peixos similars. Més sobre pesca sostenible en aquest llibre aparegut fa només uns dies:


Aquest és un altre llibre recent

http://puv.uv.es/els-parlars-valencians.html 

gràcies al qual hem sabut que en valencià es pot donar un altre equívoc curiós: la tonyina (el gran enemic de les anxoves per cert) quan està conservada rep a València el nom besuc (o besugo). Vegeu també aquest article recent, de títol ben eloqüent: 
http://www.eldiario.es/cv/llengua/nom-dels-peixos-quin-embolic_6_706289372.html  



I en aquest collage mariner no hi ha seitons però es tracta d´un dels regals que hem rebut aquest Nadal (gràcies P.S., a qui ens consta que agraden les anxoves i les sardines)


Potser us pot interessar també: 



EDIT 14-1. Aprofitant que hem entrat breument en temàtica artística, i aprofitant també la relació entre les sardines i el Carnestoltes, volem expressar des d´aquí tot el nostre suport a l´autor de l´obra que pengem a sota. El dibuix va ser triat per votació popular per anunciar la festa de Carnestoltes a la ciutat de Terrassa, i és una clara denúncia de la violència masclista i de la violència que està patint Catalunya, però una organització local va iniciar una campanya per exigir-ne la retirada i finalment el cartell ha estat censurat.




Es tractaria d´una organització, la que ha fet la campanya inquisitorial contra l´obra, religiosa ultra espanyolista ultra conservadora ultra ortodoxa?
 No (o potser en el fons sí): és una organització revolucionària suposadament independentista suposadament d´esquerres suposadament feminista. Viure per veure


http://www.ccma.cat/324/polemica-a-terrassa-pel-cartell-de-ledicio-denguany-del-carnestoltes/noticia/2831182/ 

dijous, 23 de novembre de 2017

No ens arronsem

 En aquest article parlem de mol.luscs com aquests dos


     dos dels cargols anomenats en occità biòu: Bolinus (o Murexbrandaris, i Hexaplex (o Murex)  trunculus Les fotos són de WP. La que ve a continuació, amb un B. brandaris al mig, és nostra. No recordem com el vam aconseguir, però gairebé segur que no va ser per pròpia mà: es tracta d´un cargol que viu a una certa fondària -Plini el va anomenar pelàgic- i és difícil que un "banyista" en trobi 


  es tracta d´espècies mediterrànies -que han estat a punt de desaparèixer del nostre mar, vegeu aquest article-, i en trobem de semblants, però no les mateixes, en aquest llibre alemany que ens han fet arribar [des d´aquí el nostre agraïment a P.S.] 



  En occità el nom Biòu i variants serveix per designar uns quants cargols marins, en el que seria una comparació amb l´animal terrestre, el bou:

                                   Louis Boucoiran; Dictionnaire (..) des idiomes méridionnaux  (1898)


el nom dels mol.luscs sembla emparentat amb el del mamífer remugant, però també sembla clar que a punts d´Occitània el nom pels dos animals no és exactament el mateix.

Biòu Bigorneau, ou autre espèce de mollusque gastéropode (buccin, triton, troque, etc.). Dans la rade de Toulon, le  biòu désigne plutôt le « bigourneau » du genre Murex, particulièrement le Murex trunculus (..) Le Biòu clavelan, ou Clavelan, ou Droite Épine, dont le canal siphonal est plus long que l'ouverture, correspond au Murex brandaris. Un biòu-arpu (du prov. arpu, qui a des griffes) désigne une coquille habitée par un bernard-l'ermite - qui laisse paraître ses pattes (cf. piade). [Dans d'autres régions, biòu désigne le bœuf, que nous appelons ici  buou].(negreta nostra)

a Palavas, per exemple,  biou designa el bou i un peix, però el nom del mol.lusc és un altre -derivat també, en tot cas, de mots relacionats amb el bou-:

  BIOU (..) n. m. lat. bos, bovis : Bœuf ; taureau ; V. taureu, brau ; biou de mar : uranoscope, poisson de roche qui a sa place dans une bonne bouillabaisse.

BÛ/L/U n. m. lat. pop. bulus (bulot): Escargot de mer (bolinus, murex brandaris)(..) La Lenga dau Grau de Palavas (1991)


Una altra curiositat: sembla que el nom bou aplicat a una barca i una tècnica de pesca no provindria del nom del remugant, sinó del mot grec per 'llençar'. Ens ho diuen l´Alcover-Moll (a l´accepció 2 del mot) i el blogaire R.Geuljans
Etim.: del llatí bŏlus, acte de tirar xarxes’, amb contaminació de bou art. 1 (cfr. el nom de banyes  aplicat a una de les parts de l'ormeig,i el de vaca que es dóna a un ormeig semblant estirat d'una sola barca).

La forme bòu du latin bovis «boeuf» est très, très rare en occitan, et même inconnue en languedocien où on dit biou  (Voir le Thesoc).   Bòu, bol signifie «coup de filet» et vient en effet du grec βολος (..)  A un moment quelqu’un, un estranger?, a confondu le bòu et le biou (..) ce qui a abouti au chalut-boeuf, et la vache

      A la platja menys concorreguda de Cambrils vam trobar alguns exemplars d´un altre dels cargols dels quals sembla que els antics treien la porpra. És una corna (Stramonita haemastona), i sovint té la closca recoberta de glans de mar o, en un camuflatge gairebé perfecte, d´algues. El video, de poca qualitat, té la seva gràcia perquè mentre filmàvem la corna va aparèixer una espontània:



                                     

  
    Hi ha un altre cosa interessant, que ja hem vist al segon text: el nom biòu -o variants- + l´adjectiu arpu (a Rondelet cambu) designa el cranc ermità que ocupa la closca buida -i per tant designa un crustaci a la closca d´un mol.lusc; vegeu també la denominació veneciana bulo col granzo i aquest text de P.Barbier-. En aquest cas l´ermità rep també el nom Piada (nom que segons veiem en aquest llibre ha passat també al francès)::



  BIOU (OU BIGOURNEAU) BIOU (OU BIGOURNEAU) : Vocable provençal désignant non pas le vulgaire bigorneau que les bretons nomment Littorine mais les divers genres de Murex.  BIOU ARPU : Etymologiquement: Bigourneau à griffes. En réalité c’est une ancienne coquille de biou squattée par une piade (Bernard l’ermite) de taille respectable. http://www.apvf.org/poissons%20malcor/B.pdf 


 Piade : C’est le Bernard l’ermite qui vient occuper  toutes les coquilles vides des gastéropodes.


 Bieou. (Fr. Coquillage univalve tourné en cône, buccin). — De bieou, su nouestre maraji coumo aou larje, si n'en peso de touto meno, (..) 1° Bieou arpu. (Fr. Bernard l'ermite. Sc. Pagurus bernhardus). — Aqueou bieou si rabaiho din leis arresenso que n'en fagon uno pesco especialo, e serve per pesca souto lou noum de piado



**************************








Això són petjades però també peuades. I a qui escriu aquest blog els seus pares, quan arriba a casa amb els peus molls li diuen que no en deixi pel terra
                           

 Al jaciment romà de La Llosa -Cambrils- s´han recuperat molts exemplars de Murex brandaris:

Les diferències entre les dues vil·les també es posen de manifest amb els mol·luscos recuperats: mentre que als Antigons predominen les ostres –espècie amb clara vocació alimentària–, a la Llosa l’espècie més ben representada és el Murex brandaris, relacionat amb la producció de porpra  Silvia Valenzuela; La Llosa i els Antigons, una aproximació a la producció ramadera de les villaede l’ager Tarraconensis.(2010)


aquí els preus del caragol (nom local per B.brandaris) a la retornada subhasta de Cambrils

                                                                     **************************


 Existeix la denominació piada en català? De moment un nom semblant, pada, s´aplica a un cargol marí que en occità, al menys a Palavas, rep el nom Cornet-

                           E. Ballesteros i T. Lobet; Fauna i flora de la mar Mediterrània (2015)

Pel que fa a aquesta i altres denominacions en castellà, vegeu aquí. La wikipedia francesa també dóna pada com a nom espanyol de C. vulgatum. En aquesta imatge els autors -balears- semblen aplicar el nom pada a un cargol menys allargassat 
                                                                       https://es.slideshare.net/catifel/bivalves-33974868 


al 1er text de sota veiem que, tot i que el nom continua referint-se al mol.lusc, se´ns parla ja de l´ermità que en pot habitar la closca; i a la resta de textos la referència ja és directament al crustaci

 http://www.menorcaweb.net/aguasch/11biodiv/especies/animals/inverteb/moluscos/pada.htm

 pada f Crustaci decàpode abans molt utilitzat en la pesca de peix roquer amb canya. (..) La pada és una espècie de cranc ermità de mida petita 
  Govern de les Illes Balears; Diccionari de pesca (2011)

Els crustacis són també molt comuns a la platja de Torredembarra. (..) L’espècie més comuna a la zona és la pada o ermità, Clibanarius erithropus
Pere Abelló i Sala; Els peixos de la platja de Torredembarra (2006)

Pel que sembla en altres llengües també s´arriba a aplicar una mateixa denominació tant al cargol com al cranc que n´ocupa la closca (és a dir, o a un o a l´altre) ; el mot vènet scardòbola, per exemple, designa segons alguns el mol.lusc i per altres en canvi és el crustaci



 Existeix en català una forma amb “i”, piada? A viquipèdia (text a sota) veiem que sí: aquest nom i pada designen dos ermitans -en el cas de pada també un mol.lusc terrestre-; el dcvb no té entrada 'piada' però a la veu 'pada' fa aquesta mateixa distinció: mol.lusc en cas d´animal terrestre, crustaci quan és marí; en canvi el mot no és present al DIEC-:

«Pada» té aquests significats:

Si premem el link 'piada' no arribem on hauríem d´arribar -avisarem els companys/es de viquipèdia- però en tot cas està clar que estem parlant d´un cranc, d´un ermità, anomenat piada no només en català:

                                    http://www.asturnatura.com/especie/clibanarius-erythropus.html


veiem per tant dues denominacions amb aplicacions semblants però no idèntiques, pada i piada, la segona igual a l´originària  -si és que l´originària és el piada occità que hem vist més a munt- . I sobretot veiem que, si es confirma que són la mateixa paraula i que la denominació piada fa referència a les potes del crustaci que ocupa una closca, el nom marí sembla haver-se estès a un mol.lusc terrestre.



                                      *********************

 A la platja més concorreguda de Cambrils no vam trobar cap corna viva... però sí un munt de cornes amb ermità. Apareixien de 4 en 4, i en una roca n´hi havia unes 25


                                         

la closca que té forma allargada correspon a Cerithium vulgatum, i ja hem vist que quan conté un mol.lusc pot rebre el nom de pada, i quan conté un ermità.. també


*****************


APÈNDIX: el nom lígur dels 2 bious provençals -extret de la wikipedia local: ronseggio (cf. sard runzègghjulu)-  
I runseggi (..) en quelle lümasse de mâ in po ciü grosse (e ciü piccin-e invece e ciammemmu curnetti) da famiggia di mürexi. (..)
E due specce ciü inpurtante sun:
  • l'Hexaplex trunculus (o Murex trunculus o Phyllonotus trunculus) ditu ascì "runseggiu russu de scöggiu" ben ben cumün in scî scöggi da nostra Rivea, (.)
  •  Bolinus brandaris (o Murex brandaris) ch'u l'è quellu cu-u "mannegu" e-e spin-e. Intu zeneize antigu "runseggiu" vueiva dî "penaccu"[1], sciben che stu chì semai u faiæ pensâ ciutostu a 'na massa cu-i cioi.

I aquesta cita final "meio e prender conseio anti che fera lo ronzeio" Anon. Zen. CXVI. [1] que segons ens diu amablement -via correu electrònic- en Fiorenzo Toso, es pot traduir a l´italià com è meglio stare attenti prima che il coltello ferisca (colpisca)


Veiem que relacionen el mot ronseggio amb upennato, un estri agrícola que serveix per roncare: lat.runcare «sarchiare (.) Tagliare, potare  Pel mot francès ronce, planta espinosa que pot recordar el canal amb punxes de Bolinus brandaris, trobem una etimologia semblant -una d´entre vàries de possibles-

 Per tant, tot i el nom roncero que van donar Belon i Rondelet -vegeu imatges a sota, on comprovem que aquest nom va ser aplicat pels dos ictiòlegs a dos cargols diferents: el de Rondelet és clarament B.brandaris, el de Belon no està clar quin és- sembla descartable una hipotètica relació amb el nostre ronso/ronser (castellà roncero), que es pronuncia amb o oberta, i que és habitual en una expressió que defineix qui no es fa endavant i es manté com amagat a la seva closca. 

les denominacions de Belon i Rondelet, i el comentari d´Adanson al seu Histoire naturelle du Senegal. Coquillages (1756)

 Però com que això és un blog i no cal que siguem sistemàtics, aprofitem per dir un parell de coses sobre aquests mots ronso/ronser que ens intriguen: el sentit 'amagar-se' no sembla present en cap mot lígur semblant però sí que hi ha un verb arrosâ i l´expressió fâ roso 'apartar-se, fer espai', que serien d´origen occità, i que trobem en un diccionari penjat en línia des de Savona



arôsâ i fâ rösu -posats en relació amb runsùn 'empenta' i explicats a partir d´un ll. ad-raptiare per G. Parodi  Giornale Ligustico... (1885)

Fer el Ronser a Cambrils:  Fer el ronser Algú que no s’acaba de decidir, que està dubtós.(..) —Què? Véns o no véns? Perquè portes una hora fent el ronser!  a Barcelona creiem haver sentit només la forma 'fer el ronso'  

 un altre sentit del mot és 'afalagador, adulador'. El va fer servir Jaume Roig i no tenim clar el vincle semàntic entre els dos sentits de ronser


                                           ***********************************

 Acabem amb un exemple molt recent d´ús del verb arronsar-se, exemple triat totaaalment a l´atzarEls mestres s’organitzen per defensar-se del 155 (..) el sindicat demana al professorat “que no s’arronsi i segueixi com sempre defensant el model d’escola catalana”