No ens arronsem

 Unes cornes (Stramonita haemastoma) a Barcelona i Cambrils. La primera recoberta de glans de mar. La segona de glans i algues.

En morir el mol.lusc molt sovint segueix la vida a l'interior de la closca: l'ermità que en fa d'okupa. En part mol.lusc en part crustaci per Aristòtil:

És probablement el Bucinum de Plini -els seus "cosins" Murex trunculus i Bolinus brandaris serien els clàssics Murex i Purpura-  

A casa, enmig d´aquesta constel.lació d´estrelles i de glans, tenim alguna closca de M.trunculus i B.brandaris. El segon anomenat en vènet Bulo maschio, en el que potser és una referència fàl.lica -que té origen en un dels seus trets més característics, el seu llarg canal; curiosament sembla que a Chioggia les denominacions són a l' inversa, i el cargol sense canal llarg és el "mascle"

  En occità el nom Biòu i variants serveix per designar uns quants d'aquests  cargols marins, en el que seria una comparació amb l´animal terrestre, el bou. Als textos de sota veiem que a alguns llocs no coincideixen del tot les denominacions pels cargols i pel bou (fins al punt que alguns autors consideren que aquests mots no tenen relació).

                                   Louis Boucoiran; Dictionnaire (..) des idiomes méridionnaux  (1898)

Biòu Bigorneau, ou autre espèce de mollusque gastéropode (buccin, triton, troque, etc.). Dans la rade de Toulon, le  biòu désigne plutôt le «bigourneau» du genre Murex, particulièrement le Murex trunculus (..) Le Biòu clavelan, ou Clavelan, ou Droite Épine, dont le canal siphonal est plus long que l'ouverture, correspond au Murex brandaris. Un biòu-arpu (du prov. arpu, qui a des griffes) désigne une coquille habitée par un bernard-l'ermite - qui laisse paraître ses pattes (cf. piade). [Dans d'autres régions, biòu désigne le bœuf, que nous appelons ici  buou].(negreta nostra)

http://marius.autran.pagesperso-orange.fr/provencal/lexique_b.html 

a Palavas, per exemple, biou designa el bou i un peix, però el nom del mol.lusc és un altre -amb un origen, en tot cas, semblant al de l´altre mot:

  BIOU (..) n. m. lat. bos, bovis : Bœuf ; taureau ; V. taureu, brau ; biou de mar : uranoscope, poisson de roche qui a sa place dans une bonne bouillabaisse.

BÛ/L/U n. m. lat. pop. bulus (bulot): Frédéric MISTRAL l’écrit ‘bieu’, autre forme de biou (bœuf), parce que les pâtres utilisaient ces cornets comme trompe (?)Escargot de mer (bolinus, murex brandaris)(..) La Lenga dau Grau de Palavas (1991; nova ed. 2019)

Una altra curiositat: sembla que el nom bou aplicat a una barca i una tècnica de pesca no provindria del nom del remugant, sinó del mot grec per 'llençar'. Ens ho diuen l´Alcover-Moll (a l´accepció 2 del mot) i el blogaire R.Geuljans

Etim.: del llatí bŏlus, ‘acte de tirar xarxes’, amb contaminació de bou art. 1 (cfr. el nom de banyes  aplicat a una de les parts de l'ormeig,i el de vaca que es dóna a un ormeig semblant estirat d'una sola barca).

La forme bòu du latin bovis «boeuf» est très, très rare en occitan, et même inconnue en languedocien où on dit biou  (Voir le Thesoc).   Bòu, bol signifie «coup de filet» et vient en effet du grec βολος (..)  A un moment quelqu’un, un estranger?, a confondu le bòu et le biou (..) ce qui a abouti au chalut-boeuf, et la vache.   

   

  
    Hi ha dues altres coses interessant, que ja hem vist al segon text: el nom biòu -o variants- + l´adjectiu arpu (a Rondelet cambu) designa el cranc ermità que ocupa la closca buida -i per tant designa un crustaci a la closca d´un mol.lusc. I a part hi ha un nom per l´ermità fora de la closca: Piada (nom que segons veiem en aquest llibre ha passat també al francès):

  BIOU (OU BIGOURNEAU) BIOU (OU BIGOURNEAU) : Vocable provençal désignant non pas le vulgaire bigorneau que les bretons nomment Littorine mais les divers genres de Murex.  BIOU ARPU : Etymologiquement: Bigourneau à griffes. En réalité c’est une ancienne coquille de biou squattée par une piade (Bernard l’ermite) http://www.apvf.org/poissons%20malcor/B.pdf 

 Piade : C’est le Bernard l’ermite qui vient occuper  toutes les coquilles vides des gastéropodes.   http://www.apvf.org/poissons%20malcor/P.pdf  

 Bieou. (Fr. Coquillage univalve tourné en cône, buccin). — De bieou, su nouestre maraji coumo aou larje, si n'en peso de touto meno, (..) 1° Bieou arpu. (Fr. Bernard l'ermite. Sc. Pagurus bernhardus). — Aqueou bieou si rabaiho din leis arresenso que n'en fagon uno pesco especialo, e serve per pesca souto lou noum de piado

L.Pila; Pei e pesco daou gou de Marsiho (1911)

En aquest fragment de Pei e pesco.. l´autor va citar junts Piado i Bieu arpu, i semblaria que no fossin ben bé el mateix. Segurament els citava l´un a continuació de l´altre com a sinònims.

L'estieou, su la plajo, que va dispareisse per la navigacien daou canaou daou Rose que si fa aou moumen que pareisse moun libre, su la plajo, dieou, si li pesco de bouen mescladis de pei, pataclé, roucaou, girelo, gobi, mume de rascasso, e si li fa d'esco, de piado e de bieou arpu

                 http://www.lexilogos.com/tresor_felibrige.htm

https://fr.wikipedia.org/wiki/Parler_marseillais 

en venet una denominació que sembla força coneguda a nivell italià: bulo col granzo. A L´ístria un doble nom, com en occità: un pel conjunt closca+cranc i l´altre pel cranc:

La denominació de l´ermità (+closca) en lígur de Ventimiglia ens condueix a la segona part de l´entrada: el nom és aquest 

Au “paguro” se ghe dixe: lümassa cu’a grita,  

on grita és 'cranc' i lümassa vol dir 'cargol', tot i que seria l´equivalent del nostre 'llimac'; és a dir, s´aplica a l´animal que té closca visible. Passem de la mar a la terra per veure breument aquest ús dialectal dels equivalents del nostre Llimac 

abans una curiositat: el text citat (d´E.Malan dona un altre nom ventemiglenc de l´ermità: can gregu; i també sembla donar una curiosa explicació etimològica on la primera part del mot correspondria a 'gos, ca':

ma gh'é aiscì in’autru nome aduverau dai marinai d’i barchi a véra ch’i l’andava in Spagna e i pescavui de mesté, ch’i l’eira staiti marinai. Sti chi i l’aduverava a parola “can grégu” ch’u muntava a gardia insci’â porta d’a cunchiglia, pe’ fa in modu che nisciün gh’intresse.

                                                                     **************************

En italià standard el cargol és la Chiocciola; però ja en en italià popular trobem usos de Lumaca en el sentit 'Cargol'. En tot cas sembla que en general no existeixen en toscà -i en canvi ja sí als territoris de llengua romanyola actualment o en el passat administrats per la Toscana (la Romanya toscana)

G.Sirianni; Osservazioni su alcuni aspetti del lessico della Romagna toscana (1983)

Aquí un parlant del dialecte fiorentí comenta que el cargol per ells és la Chiocciola.. però que també a la Toscana es troben sovint amb qui fa servir el nom Lumaca:

La lumaca pe noi l’è senza guscio. Quella co i’ guscio l’è la chiòcciola. Però le chiaman lumache. Un si chiaman chiocciole. Pecché se te tu vai a mangialle a i’ ristorante, le chiocciole, le si chiaman, e’ c’è scritto: lumache, no mica: chiocciole.

en aquest text cremonès  (Llombardia a tocar de l´Emília) veiem de nou la tònica habitual d´aquestes denominacions: Lumàga és el cargol, i per denominar el llimac es fa servir una variant del mot -amb sufuix a algun determinant-

lümàga (cr., cs., cs.): chiocciola (Helix spp.). Con questo termine si individuano, in modo generico, tutti i molluschi gasteropodi muniti di nicchio. 

lümagòn, lümagòt (cr.); lümagón, lümagòt (cl.) lümagù (cs.): limaccia (Arion spp.; Limax spp.). Si tratta dei comuni molluschi terrestri dal corpo nudo e allungato

Sembla una situació diferent de la del francès actual i semblant en canvi a la de l´occità (vegeu aquí el contrast entre català Cargol i occità Limaça).  

el francès actual, diem, perquè pel que fa a l´antic:

    Alain Rey; Dictionnaire Historique de la langue française

 El sufix -on occità seria en aquest cas un diminutiu -cosa que no sembla clara en el cas de les llengües nord-italianes. 

En tot cas en francès una limace de mer és això, i un limaçon de mer això.  Veiem els diccionaris Honnorat i Mistral (on sembla que tant Limaço com Limaçoun poden designar animal amb i sense closca) i a sota dos llibres francesos, aquest i aquest 

(Al lèxic occità de Palavas citat més a munt, en canvi, el Llimac és la Limaça i el cargol la Murgueta o la Cacaraula (i els seus diminutius)

 

És a dir que també entre occità i francès s´estableix aquesta relació simètrica:

Xavier de Fourvières; Lou Pichot Tresor (2020)

Amb el possible matís que Limaçoun -recordem, un diminutiu- designa bàsicament els cargolins, en el que és una situació semblant a la que hem vist més amunt referida al francès antic:

si l’on vous parle des limaçons, sachez que ce ne sont pas des limaces, mais des petits escargots blancs https://tableaux-provence.com/blog/vie-pratique-provence/limacons-de-provence 

Particularita dóu parla d’Aigo-Morto: cagarauleto = pichot cagaraulo (cacalaus), à Marsiho: limaçoun. https://biblio.cieldoc.com/presso/integral/pres0127.pdf 

Pèr coumença «lou caragòu», aquéu es lou plus gros que poudèn trouva. (..) Après avèn la «limaço» plus pichouno e griso que va si manja à la suçarello vo en sauço e sian bèn d'acord qu'aquelo bèsti a un cruvèu. Avèn puei lei «limaçoun» que rabaian sus lei fenou e que fèn à l'aigo-sau pèr l'aperitiéu (.) Oubliden pas lei tout pichinet que sèmblon de biéu (..) e óubliden pas tambèn la limaço sènso cruvèu que si tirasso sus vouéstrei salado https://www.pennes-mirabeau.org/images/pdf/revue/17-10.pdf  

Limaçoun, cargolins a un camp de fonoll (aquest estiu a Prats de Lluçanès)

A la ja superurbanitzada Cambrils encara se´n pot trobar algun a les rieres que donen a alguna platja.. i a l´antiga estació de tren abandonada 

Niçard:

El cas del való (i probablement els d´altres llengües d´oïl) seria també semblant al de l´occità. Vegem aquest diccionari -l´autor, però, no dona cap valor especial al sufix -on

Més exemples nord-italians: des de Parma, el vell diccionari Malaspina i un de recent (el Capacchi, diccionari italià-parmigià)

Milanès:

Bergamasc

genovès (on lumàssa co-existeix amb Câgòllo per designar el cargol), diccionari Casaccia, primera i segona edicions; a la 2ª ja no tradueix Lumassa amb 'chiocciola i Lumaca sinó només amb el primer. Veiem també que la 2ª ha corregit la vella creença (que ja hem trobat en un text francès de més amunt) que els cargols fossin insectes

Si tornem a Parma, diccionari Peschieri 2ª edició, veiem de nou la classificació "insetto". Però a més a la primera veiem un ús poc coherent dels mots italians (i dialectals?) per 'cargol' i 'llimac': sembla donar com a nom italià del cargol (el que 'duu la casa al damunt”) Lumaca. Però a la veu Lumàga especifica que si té closca equival a l´italià Chiocciola 

                                                                          http://impariamoilventimigliese.altervista.org/bibliutecadeunostruparla.html 

les entrades de les wikipèdies emiliana i llombarda sobre els cargols 

Lumèga - Lümaga

i els llimacs:  Lumagòt - Lümagù

en canvi per traduir la chiocciola italiana amb el sentit 'arroba' (@) a Gènova sembla que s´han estimat més l´equivalent de Cargol: Câgòllo

ara alguna excepció: en aquesta web sobre parles nord-llombardes veiem algun cas on és l´equivalent dialectal del cargol qui porta un determinant ('llimac de la closca?) i la Lümeia sense determinant és el llimac

Lümèia - Chiocciola, Helix pomatia (..) o simili. Airolo: lümèa. - (lümeia)

Lümèión = lumacone, limaccia (senza conchiglia)(..) Airolo lumèón, sin. dial. TI: nèrç (v.) Sull'AIS trovo per Osco lümèia = lumaca nuda (limaccia) e lümèia dal cünc = chiocciola, dove cünc è il guscio  

També en vènet, on el cargol acostuma a rebre altres noms -alguns derivats de Bovus

Pel que veiem en aquest diccionari, el cas de l´istriot -si més no el de Rovinj- és semblant:

Però en aquest article recent de diari els llimacs són Lumache senza guscio

Al Dioscòrides del Mattioli Chiocciola sembla un nom erudit. Al capítol així denominat hi apareixen també els llimacs i els cargols marins. 

Als primers dos dibuixos de sota (de l´edició pirata de 1549, la primera il.lustrada però sense consentiment de l´autor) veiem cargols terrestres, marins, i un llimac. Al tercer dibuix (el de les edicions oficials) no hi surt cap llimac però sí un M.brandaris

A les edicions franceses els noms que ja coneixem -escargots i limaçons pels cargols, Limace pels llimacs:

                Hem passat de la mar a la terra i ara, seguint el Mattioli,  ajuntarem els dos medis:

Existeix una denominació catalana equivalent de l´occità Piada/o? De moment un nom semblant, Pada, s´aplica a un cargol marí que en occità, al menys a Palavas, rep el nom Cornet-

                           E. Ballesteros i T. Lobet; Fauna i flora de la mar Mediterrània (2015)

                                AAVV; Guia pràctica per conèixer la natura de catalunya (2014)

Pel que fa a aquesta i altres denominacions en castellà, vegeu aquí. La wikipedia francesa també dóna pada com a nom espanyol de C. vulgatum. En aquesta imatge els autors -balears- semblen aplicar el nom pada a un cargol menys allargassat 

                                                                       https://es.slideshare.net/catifel/bivalves-33974868 

al 1er text de sota veiem que, tot i que el nom continua referint-se al mol.lusc, se´ns parla ja de l´ermità que en pot habitar la closca; i a la resta de textos la referència ja és directament al crustaci

 http://www.menorcaweb.net/aguasch/11biodiv/especies/animals/inverteb/moluscos/pada.htm

 pada f Crustaci decàpode abans molt utilitzat en la pesca de peix roquer amb canya. (..) La pada és una espècie de cranc ermità de mida petita   Govern de les Illes Balears; Diccionari de pesca (2011)

Els crustacis són també molt comuns a la platja de Torredembarra. (..) L’espècie més comuna a la zona és la pada o ermità, Clibanarius erithropus Pere Abelló i Sala; Els peixos de la platja de Torredembarra (2006)

Pel que sembla en altres llengües també s´arriba a aplicar una mateixa denominació tant al cargol com al cranc que n´ocupa la closca (és a dir, o a un o a l´altre) ; el mot vènet scardòbola, per exemple, designa segons alguns el mol.lusc i per altres en canvi és el crustaci

Existeix en català una forma amb “i”, piada? A viquipèdia (text a sota) veiem que sí: aquest nom i pada designen dos ermitans -i en el cas de pada també un mol.lusc terrestre-; el dcvb no té entrada 'piada' però a la veu 'pada' fa aquesta mateixa distinció: mol.lusc en cas d´animal terrestre, crustaci quan és marí; en canvi el mot no és present al DIEC-:

«Pada» té aquests significats:

• Biologia: diferents espècies animals:
  • Un mol·lusc: pada de cap (Clausilia bidens)
  • Dos bernats ermitans:
    • L'espècie Clibanarius erythropus. Vegeu piada.
    • L'espècie Pagurus anachoretus. Vegeu pada (pagúrid).

Si premem el link 'piada' no arribem on hauríem d´arribar però en tot cas està clar que estem parlant d´un cranc, d´un ermità, anomenat piada no només en català:

                                    http://www.asturnatura.com/especie/clibanarius-erythropus.html

veiem per tant dues denominacions amb aplicacions semblants però no idèntiques, pada i piada, la segona igual a l' occitana -però en occità amb la pronúncia en -o dels femenins. I sobretot veiem que, si es confirma que són la mateixa paraula i que la denominació piada fa referència a les potes del crustaci de mar que ocupa una closca, el nom marí sembla haver-se estès no només a mol.luscs marins sinó també a algun de terrestre.

                                          

la closca que té forma allargada correspon a Cerithium vulgatum, i ja hem vist que quan conté un mol.lusc pot rebre el nom de pada, i quan conté un ermità.. també

Aquest ermità aparta sense contemplacions la dormilega que té al davant. Ermità i esquerp

APÈNDIX: el nom lígur dels 2 bious provençals -extret de la wikipedia local: ronseggio (cf. sard runzègghjulu)-  

I runseggi (..) en quelle lümasse de mâ in po ciü grosse (e ciü piccin-e invece e ciammemmu curnetti) da famiggia di mürexi. (..)

E due specce ciü inpurtante sun:

• l'Hexaplex trunculus (o Murex trunculus o Phyllonotus trunculus) ditu ascì "runseggiu russu de scöggiu" ben ben cumün in scî scöggi da nostra Rivea, (.)

•  u Bolinus brandaris (o Murex brandaris) ch'u l'è quellu cu-u "mannegu" e-e spin-e. Intu zeneize antigu "runseggiu" vueiva dî "penaccu"[1], sciben che stu chì semai u faiæ pensâ ciutostu a 'na massa cu-i cioi.

I aquesta cita final "meio e prender conseio anti che fera lo ronzeio" Anon. Zen. CXVI. [1] que segons ens diu amablement -via correu electrònic- en Fiorenzo Toso, es pot traduir a l´italià com è meglio stare attenti prima che il coltello ferisca (colpisca)

Veiem que relacionen el mot ronseggio amb un pennato, un estri agrícola que serveix per roncare: lat.runcare «sarchiare (.) Tagliare, potare  Pel mot francès ronce, planta espinosa que pot recordar el canal amb punxes de Bolinus brandaris, trobem una etimologia semblant -una d´entre vàries de possibles-

 Per tant, tot i el nom roncero que van donar Belon i Rondelet -vegeu imatges a sota, on comprovem que aquest nom va ser aplicat pels dos ictiòlegs a dos cargols diferents: el de Rondelet és clarament B.brandaris, el de Belon no està clar quin és- sembla descartable una hipotètica relació amb el nostre ronso/ronser (castellà roncero), que es pronuncia amb o oberta, i que és habitual en una expressió que defineix qui no es fa endavant i es manté com amagat a la seva closca. 

les denominacions de Belon i Rondelet, i el comentari d´Adanson al seu Histoire naturelle du Senegal. Coquillages (1756)

 Però com que això és un blog i no cal que siguem sistemàtics, aprofitem per dir un parell de coses sobre aquests mots ronso/ronser que ens intriguen: el sentit 'amagar-se' no sembla present en cap mot lígur semblant però sí que hi ha un verb arrosâ i l´expressió fâ roso 'apartar-se, fer espai', que serien d´origen occità, i que trobem en un diccionari penjat en línia des de Savona

 http://www.storiapatriasavona.it/storiapatria/wp-content/uploads/2014/06/Aprosio-vol-4.pdf i Diccionari Alcover-Moll

arôsâ i fâ rösu -posats en relació amb runsùn 'empenta' i explicats a partir d´un ll. ad-raptiare per G. Parodi  Giornale Ligustico... (1885)

Fer el Ronser a Cambrils:  Fer el ronser Algú que no s’acaba de decidir, que està dubtós.(..) —Què? Véns o no véns? Perquè portes una hora fent el ronser!  a Barcelona creiem haver sentit només la forma 'fer el ronso'  

 un altre sentit del mot és 'afalagador, adulador'. El va fer servir Jaume Roig i no tenim clar el vincle semàntic entre els dos sentits de ronser

J.Roig; Lo llibre de les dones

                                           ***********************************

 Acabem amb un exemple molt recent d´ús del verb arronsar-se, exemple triat totaaalment a l´atzar: Els mestres s’organitzen per defensar-se del 155 (..) el sindicat demana al professorat “que no s’arronsi i segueixi com sempre defensant el model d’escola catalana”

EDIT 20-1. Una amable lectora -vegeu el comentari a sota- ens confirma que els noms vènets de la corna són bùlo a Chioggia i garùxolo a Sottomarina. I això tot i el fet que Chioggia i Sottomarina no només no són gaire distants l´un de l´altre sinó que actualment formen part del mateix municipi

Chioggia i Sottomarina, situats al Sud de Venècia (imatges Google maps)

              

Dos llibres, uns quants peixos, i un munt de guàrdies civils

Dos llibres recents: Paraules en l´espai.. de Joan Veny, i Llengua i pàtria de Joan Coromines. 

Els llibres del lingüista dialectòleg mallorquí darrerament semblen girar al voltant d´uns mateixos temes i ser una mica auto-referencials, però són sempre una delícia -i aquest conté a més a més uns interessantíssims mapes.  El segon llibre és un recull pòstum de cartes de Coromines que inclou apunts lingüístics però també reflexions polítiques que són de triste actualitat (i d´altres, com les que parlen sobre la immigració castellana, que creiem afortunadament superades)

Però a més a més resulta que tots dos libres inclouen alguna referència a ictiònims, que són les que veurem aquí. Del llibre de Veny:

derivats de varia són també alguna denominació vèneta del llobarro i els noms catalans d´altres peixos com el gatvaire o la variada 

a Cambrils vam veure durant uns dies uns llobarros pigallats que s´estaven sempre en un mateix lloc d´una platja tranquila. Veient els videos ningú pot negar que són peixos -al menys els petits- amb gran curiositat.

També és innegable que són peixos pigallats, però els vells cambrilencs consultats ens han dit tots: no és que hi hagi dues menes de llobarros, només n´hi ha un, però quan és jove té pigues. El tema donarà per un futur text on veurem que de fet alguns grans ictiòlegs van considerar que, efectivament, de llobarro només n´hi ha un.


 Del llibre de Coromines:

és sempre xocant veure el mestre expressant dubtes. O gairebé equivocant-se perquè, de fet, el mulet francès és la llissa i no és el moll -que al text rep el nom surmulet posat amb interrogant.

 Però els dubtes són comprensibles. En el seu dia ja vam veure la complicada etimologia dels noms mulet i surmulet. Podríem resumir les diferents opcions així:
  -tots dos noms vindrien de la comparació amb el mul
  -tots dos vindrien en darrera instància del nom grec de peix myllos
  -hi hauria interferència entre el nom grec i la comparació amb el mul
  -mulet 'llissa' provindria de muge -que a parts de la costa oest francesa es diu meuille- amb possibles contaminacions de 'mul'

Tot plegat complicat encara més pel fet que no està clar quin sigui el peix myllos grec 

El que veurem ara són uns fragment (la majoria traduccions de textos del món clàssic) que mostren com en anglès les denominacions semblen també equívoques -tot i que a priori en aquesta llengua el moll és el red mullet i la llissa el grey mullet-

 per començar, a alguns diccionaris el nom mullet -sense cap adjectiu al davant- designa els dos grups de peixos, llisses i molls: 

Any of various chiefly marine fish that are widely caught for food.

Families Mullidae (see red mullet) and Mugilidae (see grey mullet)

Origin Late Middle English: from Old French mulet, diminutive of Latin mullus ‘red mullet’, from Greek mullos.

en aquesta traducció d´Atheneu, el nom per les llisses és senzillament mullet.

Mullet sense adjectiu sembla de fet gairebé un nom "comodí", que una mica més endavant a la mateixa traducció serveix per anomenar un peix de riu (abramis diu l´original grec; els textos francesos tradueixen com a brème); i a continuació apareix la llissa, anomenada ara grey mullet (kestreus al text grec)

 The fishes of the Nile, if I can still recall them after many years' absence from the     country, are: (.)  mullet, (..), and grey mullet.

   (per acabar de fer-ho tot plegat una mica més caòtic aquesta base de dades  tradueix abramis, que sembla clar que només és un peix de riu, com a grey mullet: Abramis: Greek, abramis, -idos = a fish, grey mullet) 

i en un altre punt de la traducció serveix per anomenar el myllos grec (com ja s´ha dit un peix no clarament identificat): així, l´enumeració grega κεφάλου (..) τρίγλη (..) μύλλος  és traduïda cephalus (..) red mullet (..) mullet. I en canvi en una altra traducció del mateix clàssic el grec myllos queda inalterat i qui rep el nom mullet és... el moll 

un altre fragment on als dos textos tradueixen trigla 'moll' amb un simple mullet: aquí i aquí. Aquí alternen mullet i red mullet:

de fet, segons llegim aquí, el red mullet seria només un dels dos molls i pel conjunt de les dues espècies es faria servir el nom mullet:

 MULLIDAE, OR MULLETS. Two fish monopolize the whole  of this small subdivision — viz. M. surmuletus, our English red mullet, (..) and M. barbatus

 Per tot plegat, no resulta estrany que aquests peixos tan diferents, molls i llisses, siguin considerats per alguns autors com gairebé família.. 

 Mullus (M. barbatus), the " Red Mullet."(..) Among the Greeks, if,as seems acknow-ledged, the τρίγλη corresponds to the Mullet, its place must be accounted high from   the number of  its devotees. 

The Cestreus, or Mugil. My inclination to include this among "The Nine Fish most   highly prized " was checked in part by (..) thepossible reproach,seeing that the glories of its cousin the Mullus  had been fully recounted, of " too much one family."

tot i que d´altres s´encarreguen de destacar les diferències que els aparten

 Most of the species belong to the genera Mugil, the mullet of all English-speaking      people, although not at all related to the red mullet or surmullet of the ancient Rom-ans, Mullus barbatus.

 Occitans i lígurs (en general tota Itàlia) s´han estalviat tanta ambiguïtat, i per exemple els noms del moll són derivats de roig i del nom grec trigla, respectivament:

Text provençal  Rougié. (Fr.Rouget.Sc.Mullus).—Que pren lou rougié,n'en manjo gé, di lou prouverbi ço que voou dire qu'es un pei requis e que si vende fouesso chier. (..) 1° Rougié de roco (..). es lou pu gro dei rougié;  (..) 2° Rougié a testo plato (Fr. Rouget barbet. Sc. Mullus barbatus). — Aqueou rougié qu'es especiaou a nouestro mar, es pu pichoun que l'aoutre e soun mourre toumbo dre su sa gargamelo.

Text lígur  Treglia veràixa, de scögliu - Mullus surmuletus A Tréglia veraixa a l’à u murru alongau (..)  E carne i sun abasta de pregiu e güstuse, delongu megliu de chele d’a Treglia barbina.  Treglia barbina, de fangu - Mullus barbatus A Tréglia barbìna a l’à u scafu cu’a furma alongà, in po’ atapìu ai lai, ch’u l’é recüvertu de scaglie de bon strepà.

  Hem dit que parlaríem de 2 llibres però finalment en són 3, perquè no volem deixar passar l´oportunitat de saludar l´aparició d´un altre dels llibres sobre els dibuixants del Cu-cut. En l´acudit de sota veiem dos altres usos catalans del mot 'moll':

 En aquest blog sempre interessat pels aspectes lingüístics desconeixem, per cert, si l´assalt de la Guàrdia Civil a la redacció del Cu-cut es va fer al crit de A por ellos,o si encara no estava inventat.

 Dos molls de Cambrils. Però ja no es pot dir allò de que els molls van 'per parelles, com la guàrdia civil', perquè darrerament els guàrdies civils venen en mola, de 100 en 100

La Storia naturale di Sardegna

 Text dedicat a l´Oleguer, un xiquet de Cambrils que fa uns dies va ser espectador involuntari de coses que mai haurien d´arribar als ulls d´un nen

En alguna entrada anterior hem citat la Storia Naturale di Sardegna de Francesco Cetti

La part on tracta els peixos data de 1778

en aquesta i alguna altra en seguirem parlant, perquè és un text interessant -també per qüestions lingüístiques. 

Comencem amb un fragment que mostra un cop més com la qüestió dels noms dels peixos pot arribar a ser d´enrevessada. Es tracta del nom de l´escòrpora més gran -anomenada en alguns indrets cap-roig-

Aquestes van ser pescades a Cambrils. Es tracta d´un peix que només veurem si les barques en porten, perquè no viu a zones superficials

 Segons Cetti -i la seva explicació va ser recollida per Cuvier i Valenciennes- el nom capone aplicat tant al nostre peix com a l´organo, és a dir als tríglids- era una referència al cap gros

 una lluerna (tríglid), capone a molts llocs d´Itàlia

en realitat sembla acceptat que el nom dels tríglids és una referència al cap però que cap(p)one aplicat a l´escórpora prové del mot que designa un gall castrat; en occità el nom del peix és capón (capoun; cf. cat. capó, que és justament la denominació algueresa del peix; per noms castellans semblants vegeu aquí). De fet en occità un mot similar aplicat al cap tindria en tot cas el significat contrari: 'cap petit'

http://www.lexilogos.com/provencal/felibrige.php?q=capoun 

 Text de Rondelet, on Cabote -nom de la lluerna- (en un altre fragment parla de cabot aplicat a una llissa-), sí és una referència al cap gran (vegeu també aquí a sota el text de Bonaparte); veiem per cert que algunes denominacions de tríglids deriven també de la comparació amb la gallina o altres aus -en algun text hem trobat la hipòtesi que el pas en la denominació d´aquests peixos ha estat capone ('cap gros')→cappone (ara amb dues 'p' i reinterpretat com a 'gall castrat')→gallina. En aquest altre vocabulari sard la denominació capone amb una 'p' és de nou la dels tríglids i amb dues la de l´escórpora, però hi trobem per aquesta segona algun cas aïllat de nom capone.

D´altra banda en aquest article veiem com algunes denominacions de l´anguila que semblen derivar de 'cap' són en realitat vinculades també al concepte de la castració

  

Tornem a l´escórpora: en català una de les denominacions és també una clara al.lusió als galls/gallines: polla, mot que té com a significat primer el de 'gallina jove'    

En Miquel Duran, sempre una referència per nosaltres, sembla no tindre clar què motiva la comparació amb l´au, i a pàg 245 del seu llibre diu: "la motivació d´aquests ictiònim no és evident (..) la carn de pollastre i la de polla tenien una valoració molt alta, valoració que encara té el cap-roig".

 A d´altres llocs, en canvi, trobem una explicació que sembla la bona:

Xosé Álvarez; Oltre quella foce stretta: un viaggio geolinguistico attraverso l’Atlantico portoghese 

Per tant tenim d´una banda uns noms, els dels tríglids, que sí semblen ser referència al cap gran, i uns altres -els de la nostra escórpora- que provenen d´una comparació amb el gall. Però algunes fonts com l´enciclopèdia Treccani ens "compliquen l´existència" i si al text inicial d´aquest post es feia derivar tots dos tipus de noms del concepte 'cap gran', per l´enciclopèdia italiana en canvi la denominació de l´escórpora però també la de les lluernes provindrien totes dues del concepte 'gall castrat'

capóne1 s. m. [accr. di capo]. –1. tosc. Testa grossa, testone (..) 2. Forma diffusa in varie regioni per  cappone, come nome di pesci;

cappóne1 s. m. [lat. *cappo -ōnis per il class. capo -ōnis]. – 1. Galletto castrato in età giovane (..). 2.  Nome di varie specie di pesci della famiglia triglidi e, in Liguria e Toscana, anche dello scorfano.

A la Ligúria  (on no hi ha consonants dobles) l´anomenen capùn; a Ventimiglia de vegades hi afegeixen un adjectiu russu ('vermell') que en principi no caldria per distingir-lo de l´altra escórpora -anomenada rascàssa-. Veiem també, per cert, que tot i que el nom provingui segurament del concepte 'gall castrat', la referència al cap gros de l´animal és inevitable

      http://impariamoilventimigliese.altervista.org/pesci_e_bestie_de_marina_intu_parla_ventemigliusu.pdf 

                              

                                               **********

La interferència del castellà és constant en català i, tot i que la gent de mar té clar que el nom polla no prové del significat secundari que té el mot castellà ('òrgan sexual masculí'), fa uns mesos vam sentir aquesta conversa a Cambrils:

 -Turista català assenyalant una polla pescada per un tresmall: quin peix és aquest?

 -pescador, somrient: en castellà corbacho

 -turista, desconcertat:  ...?! no té nom català?

 -pescador, ampliant el somriure: en català polla

 creiem estar segurs per cert que el mot que va fer servir el pescador és corbacho, però el nom castellà més habitual sembla cabracho. De fet els noms a la llotja de Cambrils són cabracho en cast. i un pudorós escórpora en català 

 aquí a sota un tema "investigable" perquè la veritat és que se´ns escapa totalment perquè el nostre peix rebria a punts de la Ligúria el nom 'besuc'

 Lacepede;Histoire naturelle des poissons: 32-36

                                             *************************************

  El segon fragment que veurem avui del nostre llibre és només una curiositat precisament al voltant del gentilici 'sard'

el fet anecdòtic consisteix en que a la Sardenya, com a gairebé tota la Mediterrània, conserven un nom derivat directament de l´originari sargos; i en canvi a alguns llocs de Catalunya el nom ha acabat reinterpretat i confós amb l´adjectiu sard

 i aquesta altra foto presa també a Cambrils ens podria suggerir un comentari pseudo filosòfic: aquest sard i aquest moll es creuaran però no es trobaran mai. Però sobretot ens porta al cap una cita clàssica (i dubtosa) d´Aristòtil on diu que el Sard es menja el moll: la veritat no sembla que el de la foto -una cria, això sí- estigui gaire per la feina

 
Aristòtil; Història dels animals, traduida per A.Camus

Per acabar una importantantíssima descoberta científica: als sards -els peixos, no els habitants de la Sardenya- els fascinen les nostres xancletes