Το παράδοξο είναι ότι σήμερα οι Ιταλοί ονομάζουν το μπαρμπούν ι με το αρχαίο ελληνικό τρίγλη-triglia, ενώ οι Έλληνες χρησιμοπο ιούν το ιταλικό όνομα μπαρπούνι . ja al text de Rondelet trobem una combinació dels noms grec i vènet: striglia barboni
També Barboun a la Mar Negra. Potser també a la Mar d´Azov, per exemple a la a hores d´ara assetjada Mariúpol -on en tot cas de molls sembla que no en queden gaires
A Ferrara (Emília) el nom és Russiol. El trobem en aquest triple fragment de versions de Pinocchio que ja hem vist en entrades anteriors
Llibre romanyol del s.XVI. L´autor (Fiordiano Malatesta) va donar els noms vernaculars Barboni/Roscioli, i el nom italià (cultisme?) Muli -amb una sola L, com el del quadrúpede Aquest és un article sobre la pesca a Ancona amb llistes antigues del preu de peixos i presència del nom Roscioli
En aquest article (de la mateixa autora que l´anterior) sobre els molls trobem més exemples de la denominació Russiòl -i veiem que de vegades algun autor s´autocorregia i la subtituïa per Triglia. També hi trobem aquest text il.lustrat, amb els dos noms vènets: Barbone pel moll de fang, Tria pel de roca:
Curiositat: un dels autors citats, P. Mattioli, va errar en les primeres edicions de la seva obra la sinonímia vèneta -va dir que el nom dels molls era Spari. Error rectificat a edicions posteriors:
Tornant a prop de Niça, a la Ligúria sí que les denominacions són "gregues"
Treglia barbina, de fangu - Mullus barbatus A Tréglia barbìna a l’à u scafu cu’a furma alongà, in po’ atapìu ai lai, ch’u l’é recüvertu de scaglie de bon strepà
Treglia veràixa, de scögliu - Mullus surmuletus A Tréglia veraixa a l’à u murru alongau e in po’ de sbiecu d’â schina russa, i lai rösai cun tre o catru righe giaune pe’ longu e ina riga russuscüru. http://impariamoilventimigliese.altervista.org/pesci_e_bestie_de_marina_intu_parla_ventemigliusu.pdf
desconeixem perquè a Ventemiglia el moll de roca, menys habitual a la Mediterrània que el seu germà, és la treglia veraixa. A altres textos veiem que el moll "vertader" és el de fang -també per Cuvier. Potser a Ventimiglia i a Niça és més comú M.surmuletus. En tot cas sembla que en català també existeix un Moll Ver, i que és de nou surmuletus
A.Griera; Els noms dels peixos.. (1913)
També a l´Alguer trobem l´ictiònim Trilla. Però en aquest text Rafael Caria demostra que l´ictiònim primitiu alguerès era Roger -tot i que amb una vida curta: als llistats de peixos algueresos va ser el primer en ser substituit per una denominació italiana
per cert que a nivell de terminologia científica, és el nom Trigle el que s´ha perdut: va passar a denominar no els molls -que són del gènere Mullus- sinó les lluernes, uns peixos que Rondelet havia ajuntat amb els molls sota el nom Surmulet. Ho expliquen Cuvier/Valenciennes aquí
a la part d´dalt d´aquesta imatge hi ha les il.lustracions d´un moll i una lluerna. A sota hem penjat la que apareix a la Histoire des poissons de La Cépède. Diu representar un moll de fang, però ens sembla més aviat un híbrid moll-lluerna
En aquest article Vinja classifica els noms del moll segons el seu origen. El croat va fer notar com els derivats del nom llatí Mullus apareixien a l´Oest i en canvi els de Trigle, paradoxalment, predominaven a Itàlia en detriment de Mullus. Ho va atribuir al conflicte que veurem tot seguit: la col.lisió del nom Mullus amb el de les llisses, Mulus i Mugil (el seu text és molt interessant, tot i que no veiem clar com els derivats de Mugil que són clarament diferents de Mullus -per exemple el lígur Muzao- li poden haver fet competència)
Trigle je iz
grč. pučkog jezika nestala, ali je sačuvana s obje strane Jadrana i u zap.
Romaniji, dok je mullus, zbog homonimijskih sukoba sa MULUS i MUGIL,
nestao iz Italije (i Jadrana) i sačuvao se samo na zapadu.
en un altre
article Vinja ens parla de l´ictiònim croat i el diu de nou derivat de
l´equivalent vènet i no, com sostenen altres autors, del nom del
peix de riu Barb. Un peix de riu que tornarem a trobar més avall
Els derivats de Mullus: l´estudi d´aquests derivats està, ho veurem, complicat per un problema afegit: a molts ictiònims, sobretot francesos, els noms dels molls i els d´uns peixos molt diferents, les llisses, s´han anat creuant
El moll de la dreta, vist a Cambrils, és el de roca, amb un perfil del cap menya abrupte. Potser aquests molls són els que tenen una remotíssima semblança amb les llisses (com la de l´esquerra, pescada i deixada anar per un jove cambrilenc).
Aquest és un text de referència de P. Barbier, on l´autor va afirmar que l´únic ictiònim derivat de Mullus era el català Moll. El francès Surmulet 'moll (de roca)' seria, a l´igual que Mulet 'llissa', derivat de Mul(us) 'Mul'. Teoria molt diferent a la de Littré que havia vist en Mulet (nom de llissa i moll) un simple diinutiu de Mullus
El Tresor de la llengua francesa i la Treccani -a la veu Muletto, nom sicilià de la llissa- sí que inclouen dins l´explicació etimològica el llatí Mullus, però perquè aquest hauria passat en algun moment de designar el moll a ser el nom de la llissa (vegeu també Díez s.v. Muggine: Franz, mulet aber entspringt besser aus mullus)
Surmulet. [..] Réfection, d'apr. la prép. sur*, de l'a. fr. sor mulet, littéral. « mulet jaune brun » (de sor « jaune brun », v. saur, et mulet, n. de différents poissons)
Mulet. [..] Dér. de mul « id. » (ca 1170, Guillaume de St-Pair, Mont Saint-Michel, éd. P. Redlich, 469); du lat. mŭllus « id. »; suff. -et*, avec infl. phonét. de mulus (v. mulet1), l'aspect de ce poisson évoquant la lourdeur des formes du mulet.
mulétto2 s. m. [der. del lat. mullus, che indicava però la triglia; la stessa origine e trasposizione di sign. ha il fr. mulet]. – Nome livornese e siciliano di alcune specie di muggini.
la negreta és nostra: es tractaria d´una segona trasposizione di significato perquè segons lateoria clàssica (Chantraine, Meillet etc) el mullus 'moll' llatí provindria d´un ictiònim grec Myllos que no designava el moll:
i
aquí l´entrada Mullet es referix a les llisses però tota l´etimologia és posada en relació amb Mullet 'moll' -nom del qual es diu, això sí, que seria un diminutiu de Mullus:
La teoria té un punt enrevessat però segueix sent acceptada a textos recents. Els noms dels molls no vindrien de Mullus -i de retruc el de la llissa tampoc vindria del seu nom llatí Mugil- perquè Mullus hauria passat a donar -via creuament amb Mulus- el de la llissa. I d´aquest segon, Mulet, vindria ara sí el nom del moll
mul(l)us, au sens de rouget-barbet, ne paraît pas avoir connu une grande fortune dans les langues romanes [..] Une première recherche sur le site Fishbase ne nous a permis de relever que l’espagnol [sic] moll. Le Nomenclator aquatilium de Gesner [..] ne recense déjà plus qu’une désignation vernaculaire du rouget qui puisse venir du latin mullus : l’ancien. français moïl relevé par Rondelet (et il donne la forme comme largement concurrencée par de nombreuses autres appellations dans le domaine français) [..] Voir sur ce point les notices étymologiques du CNRTL L’homonymie des désignations du quadrupède et du poisson, favorisée par les fluctuations dans la notation de la géminée, aura probablement entraîné un glissement de sens du rouget au mulet pour le poisson. La notice du CNRTL consacrée au fr. mulet note que l’aspect du poisson évoque la lourdeur des formes [..] du quadrupède : or cette ressemblance vaut peut-être pour le mulet, mais certes pas pour le rouget-barbet
Aprofitant aquesta
darrera frase diguem un parell de coses sobre l´entrada Mullus ´moll' del FEW. Allà si que semblen insinuar que Mullus 'moll' hauria estat creuat amb Mulus a causa d´aquesta (improbable, creiem) comparació moll-mul. A part d´això hi trobem alguna altra afirmació discutible: diuen improbable la transferència de noms de peixos de mar a peixos de riu, i no veuen que aquest mullet de Barbier no hauria d´entrar dins la veu perquè és una llissa, un muge (de riu). I inclouen dins la veu el francès Morue i el vènet Molo (que potser té el mateix origen que Morue o potser ve de Mollis -mot del qual Isidor va derivar Moll) -tornarem a veure aquesta possible confusió més avall
Valenciennes
va hipotitzar, però, que en el fons el
nom de la llissa no era més que un derivat de Mugil -per
mitjà de formes regionals com meuille (nom
que es troba a l´atlàntic,p.ex. al Peiteu; cf Mejèlle a le Marche; i vegeu meuilles i meuilletz a les obres de Rabelais;)
Cuvier/Valenciennes; Histoire naturelle des poissons vol 11 (1836)
En aquest llibre no descarten la teoria de Valenciennes però tampoc la influència posterior de la comparació amb el mul.
En aquest diccionari bretó el moll és de nou una llissa vermella -però si Meill pot venir, veiem al text, tant de Mugil com de Mullus, potser es pot contemplar un mot quasi idèntic per Moll derivat per la seva banda de Mullus i posteriorment desambiguat amb l´afegit de Sur
En aquest punt els comentaris de Barbier semblen molt pertinents: el nom Surmulet sembla d´origen atlàntic, i estaria motivat no per la necessitat de distingir els dos molls -perquè barbatus és virtualment absent a l´oceà- sinó de distingir moll i lissa; i com que aquesta és més gran que el moll, Sur- no seria una referència a la mida sinó al color:
en aquest altre diccionari bretó la veu Mulot 'mulet, mulus' 
que va ser, tal i com llegim aquí, modificada pels copistes: Mullus, amb dues Ls
moll i sard, cara a cara
Mul i Mulet 'llissa' ja es troba a textos normands del s.XII -i el Muletto sicilià deu d´haver estat dut a l´illa italiana pels conqueridors.
Plenté i a de granz saumons, De lamprees, d’autres peissons, Quer l’en i prent et muls et bars / Il y a là en abondance des grands saumons, des lamproies et d’autres poissons : on y prend des mulets, des bars,
Text i traducció els hem tret d´una pàgina feta justament des de Normandia -ara la del s.XXI. El text sencer aquí. En dues altres pàgines normandes, aquí i aquí (la primera ja citada més amunt) estudien l´ús dels noms llatins en l´obra dels compiladors medievals com Albert (segle XIII). Això ens servirà per començar el següent bloc d´encreuements de noms: els de Mugil i Mul(l)us amb els noms del bacallà i peixos similars.
Al text d´Albert, a més d´un Mugil que seria una llissa, hi apareixen Mullus i Mulus. Al primer estudi normand consideren que el mullus és el moll, mulus una llissa:
Albert le Grand distingue mullus, au sens de surmulet, et mulus, qui serait le mulet à grosses lèvres (Mugil chelo Cuvier, 1829
en el segon semblen insinuar, en canvi, que tant mullus com mulus podrien designar molls (els dos molls, barbatus i surmuletus);
Pline (Plin. nat. 9, 64)(..) distingue plusieurs espèces de mulli dont il ne donne pas les noms, en fonction de ce qu’ils mangent : le «limon» ne serait-il pas la nourriture du Mullus barbatus?
Thomas de Cantimpré (TC 7, 56 et TC 7, 57) et Albert le Grand (AM 24, 82 (44) et AM 24, 78 (43)) consacrent tous deux un paragraphe au mulus et un autre au mullus, y donnant respectivement à peu près les mêmes informations et s’inspirant, pour le mulus, de Pline et, pour le mullus, d’Isidore de Séville. Or, le mullus de ces deux encyclopédistes est distingué du mulus par Stadler, cité par Kitchell & Resnick 1999, 1691 et n. 221, et identifié comme le « grey mullet », le Mugil chelo Cuvier, 1829, autrement nommé le Chelon labrosus Risso, 1827, c’est-à-dire un mulet à grosses lèvres. Au contraire, De Saint-Denis, dans les deux ouvrages cités plus haut, a soutenu que le mullus de Pline ne pouvait pas être un mulet.
la
darrera frase no és conclusiva: els mulli de Plini són molls, però
el d´Albert pot no ser-ho; de fet a la seva veu Mullus Albert
havia fet servir la descripció del moll d´Isidor però donant els vernaculars mulettus i harder,
noms francès i alemany de llissa: Mullus (..) quem
Gallice mulettum, Germani vocant harderen
(sobre
Harder, v. Grimm; als vells vocabularis anglesos que examinarem tot seguit en veurem un cognat. Sembla que tant Harder com Hardeer són avui dia noms de peixos semblants a les llisses)
també aquí afirmen que el Mullus (a més del Mugil) d´Albert és una llissa:
Per tant a Albert hi ha el que poden ser imprecisions -mulus amb una L pels molls, un Mullus amb dues, possible llatinització del nom vernacular, per una llissa- però les equivalències són força canòniques. En canvi als vells glossaris anglesos que veurem tot seguit la qüestió terminològica es fa molt complexa: en alguns d´ells (posteriors però també anteriors a Albert) Mugil i Mul(l)us 'llissa' passaran a ser els equivalents llatins dels gàdids i altres peixos del Nord. També a vells llistats nord-francesos, com aquest de Tours, veiem una correspondència llatina-francesa Mugil-Moruel (Mugil-bacallà). Aquest nom Moruel sembla tenir a les Illes un munt de variants, com aquesta: millwell from AngloNorman meluel,probably from moruel from Old Bret. mor ('sea') + Old French lus ('pike,[sea-luce] hake')
alguns d´aquests peixos del Nord no havien estat coneguts per grecs i romans i, per tant, no tenien nom clàssic. Potser també hi va haver un creuament amb el concepte 'mul, ase' que comportaven els noms clàssics del lluç o peixos similars: ὄνος/asellus -que per Cuvier eren possible font de confusions. Però a les glosses anglo-saxones el primer mot que sembla haver estat adaptat és Mugil, no pas Mul(l)us, i a més a més com a sinònim d´un mot llatí ja existent: Lucius
Potser també hi va influir una certa similitut entre noms vernaculars de llisses/molls i gàdids -aquesta suposada variant de Mullet Milvet que veiem aquí podria ser en realitat un creuament?
creuament
potser també amb algun altre ictiònim gaèlic, com Milwyn, per alguns considerat com una variant de Milwell, però
que aquí i aquí veiem
que sembla designar (també) peixos serpentiformes?
Milwyn, ho veiem en un dels textos, sembla cèltic per 'peix (animal) blanc' (tot i que J.Ray, al seu llistat de mots anglesos fora d´ús, va suggerir una derivació de llatí Milvus, que habitualment designa peixos que salten de l´aigua, com la nostra melva); desconeixem si el bacallà,
anomenat en anglès Cod però també Green Fish, pot haver rebut a
algun lloc un nom equivalent cèltic que incorpori l´adjectiu 'verd' -que en gal.lès hauria donat una cosa com Mil-Gwyrdd.
Casualitat o no, ja en autors grecs -i Plini- hi havia un nom que designava tant un gàdid com una llissa
Els 2 primers glossaris anglo-saxons (conservats) són del segle VIII o potser anteriors. Ja hi trobem una traducció de Mugil amb el que sembla un nom de gàdid en concret pot ser l´antic nom del lluç. Més avall veurem un llistat posterior on identifiquen Mugil amb Codde 'bacallà': sembla que Hacod i Cod no tenen un mateix origen, però en tot cas a molts glossaris designen, amb equivalència llatina Mugil, peixos similars:
A més de Cod i Hacod en anglès actual tenim aquests noms: hake, 'lluç'; haddock
(derivat de gadus?), 'eglefí'; un altre nom per peixos de la família és Kelinge 'bacallà jove'. I a part totes les variacions que anirem veient de Moruel. Tornant a Cod: Cuvier-Valenciennes van fer notar la similitut entre aquest nom i de nou el clàssic Gadus
Interessant el fet que un altre llistat que es basa parcialment en els dos anteriors va donar una doble entrada Mugil -en una identificant-lo clarament amb la llissa fent servir el mot germà de l´alemany Harder
(tal i com veiem aquí, les repetides modificacions posteriors i la dificultat de datar manuscrits ha generat alguna confusió, i així a les precioses edicions de Wright, aquí/aquí, aquest glossari és anomenat Anglo-Saxon vocabulary; i el que per Wright era el glossari d´Aelfric són en realitat textos posteriors, potser independents del d´Aelfric)
si, tal i com diuen aquí, aquest maecefisc prové de muxos (però aquí, aquí i aquí el tradueixen com a 'peix espasa') tenim aleshores aquí dos noms Mugil i Mullos per designar llisses -igual que segles més tard a Albert-
En un llistat posterior -dels que potser són una glossa a Aelfric o potser independents- trobem una equivalència que sembla encara més canònica, amb aquests dos noms clàssics de les llisses, i amb mulus escrit amb una L
l´equivalència Mulus (ja posat en primera posició)/Mugil-'llissa' és, com diem, molt clàssica. Però tal i com veiem aquí, anys més tard un altre escriba, ja de l´època del domini normand, va modificar el text: Mulus torna a tenir dues Ls i, el que és més important, la glossa damunt de Heardra ja dóna una equivalència amb Muluel:
.El següent llistat és del s.XI
De manera previsible Cephalus, un altre dels noms clàssics de llissa (al.lusiu al cap gran) és heardra 'llissa'. Però Mugil és de nou un sinònim de Hacud o Hacod.
.Un altre llistat, del XII: és el de Neckam, i té la particularitat important que les glosses són escrites, com va dir el curador del text, in the Anglo-Norman dialect of the French language:
El Morus llatí que apareix al text, suposat equivalent de moru(el) no és, pel que creiem saber, cap ictiònim en llatí. Sembla com si aquest mot -que apareix a més vocabularis posteriors, sempre per designar algun peix de la família del bacallà- haguès estat creat com a equivalent llatí d´un mot romanç que de fet segurament no és d´origen llatí. En tot cas això no fa que Mugil recuperi el seu significat originari: aquí passa a ser el Salmó; veurem l´equivalència Mugil-Salmó de nou més avall (i també en aquest diccionari del 1483).
El mulus-mulet potser es refereix a la llissa i no al moll, perquè en altres textos anglo-normands trobem pel moll no mulet sinó Sormulet. Encara en un altre text escrit en anglo-normand trobem un nom Moel que, si fos el moll, ens donaria un estadi anterior del nom del peix. Aquí diuen però que aquest Moel no és el moll; el moll seria de fet el peix que el precedeix al llistat, coign:
més avall veurem un altre text on el moll és el Cunny fish. Cotgrave va parlar d´un Coin de mer 'mullet', sense precisar quin mullet era en concret. Aquí el consideren una llissa (coignes-Mugilidae diuen) però creiem que es tracta d´un exemple com els que veurem més avall de la confusió entre mullet 'moll' i mullet 'llissa'. Cunny vol dir 'cony' però en aquest cas potser es tracta d´una adaptació del mot normand: coign és 'falca', un estri amb una forma que pot recordar la dels molls
.dos glossaris del s.XV:
on Mugil és de nou el salmó, i també Mullus passa a designar el bacallà o similar. É com si Mugil hagués "atret" el seu mig-sinònim Mullus a una nova significació més nòrdica
El Rochet del text no sembla el moll, sinó potser un pagell (peix de color vermellós designat en llatí com rubella o rubellio). En un vocabulari del XV llegim: barbillus, a ruget vel melius a barbyle; perquè, suposem, es considera que ruget és més adient per traduir rubella: Rubella, a ruget. En tot cas Ruget pot no ser ni un pagell ni un moll, sinó més aviat una lluerna, un tríglid (en anglès Gurnard; els "altres molls" de Rondelet o de Cotgrave): to boile gurnard or rochet, draw a gurnard at the belly / gurnarde rostyd,roget boylyde
Passem a Mowel: aquest mot, que en aquest glossari tradueix Mugil, podria recordar els Meuille vistos més amunt, i és segons l´editor del text un nom de llissa (Mugil cephalus, diu en nota). Ens sembla més probable però que es tracti d´una de les moltes variants de Milwell 'moruel'. Tema complex en tot cas: en aquesta edició del Tretiz, llibre del sXIII (un manual de francès per anglesos) el curador del text també identifica en nota una d´aquestes variants amb Mullet: Ci il seit mulewel de mer, kelinge15 15 MED keling(e (n.) ‘young codfish, codling’, but the French word mulewel means ‘mullet’
al Diccionari Anglo Norman sota veu Muluel reenvien al FEW Mullus; però també a Lucius, i la definició del mot està clara: 'Cod' -amb un exemple de text antic on, per cert, apareixen Muluel i Mulet FEW: 6/iii,202a mullus /5,436b lucius; Gdf: 5,420a moruel; GdfC: ∅; TL: 6,315 morüel; DEAF: morue (moruel); DMF: muluel; TLF: ∅; OED: milwell n.; MED: mulwel n.; DMLBS: 1858a mulvellus ]s.ich.zool.milwell, cod: ( 1396; MS: s.xv1 ) arboletz, platone, mulet, muleuel, breem de maer, gojone Man lang ANTS 11.13
els curadors de molts altres vells textos tenen clara aquesta identificació de Mulewel i variants amb el bacallà o peixos similars:
MULWELLE, In the Inventory of Sir John Fastolf's effects at Caistor, 1459, is the entry "Larderia; iiij. mulwellfyche.(..) Turner, in his letter to Gesner on British fish, prefixed to the second ed. of Gesner, lib. iv. states that the fish called keling in the North, and cod in the South, on the Western coasts is termed melwel. Spelman states that the mulvellus of the Northern seas is the green fish, called in the Book of Customs at Lynn Regis melvel, and haddock, and in Lancashire milwyn.(..) COTG. Merlangus virens, CUV.]Mulio, C. F.
sembla com si la paraula hagés quedar arraconada a la perifèria, a l´Oest i a l´Est (on són Caistor i Lynn, citats en aquest darrer text). De fet segons Belon va passar de les Illes al francès, però a l´època de Cuvier ja havia estat substituïda en anglès per Cod. El naturalista francès ja no la trobava a textos anglesos moderns (i autors britànics ho corroboraven): Bélon
croit que morrhue vient de merwel,nom qu'il dit anglais, mais que je
ne trouve plus dans les auteurs modernes de cette nation.Ils la
nomment cod
Encara present però en aquests dos textos -aquest i aquest, casualment tots dos del 1688; el primer tradueix amb francès 'Merlus': Cod Fish, Codling. Of others termed a Stockfish, or an Haberdine. It is a White fish (..) In the North part of this Kingdome it is called a Keling, In the Southerne parts a Cod, and in the Westerne parts a Welwell. Sobre aquest mot Haberdine que apareix al text, vegeu aquí:
Sigui quin en sigui l´origen, el fet que una de les primeres aparicions del mot és anglo-normanda: Peison eumes a manger, Turbuz, salmons e mulvels (Curiosament un dels primers textos on apareix Cod és també Anglo-Normand: Les trois sortz de Lob Byng [read: Ling] & Cod)
L´afegit "de mer" que trobem de vegades als vells textos (Mulewell de mer) és també interessant i gairebé paradoxal tenin en compte que Morue prové segurament de Mor i per tant el nom ja inclou el concepte 'mar'. Pel que llegim aquí, textos com el Tretiz semblen escrits des d´una òptica "d´interior", i potser tenien com a referent inicial peixos de riu -el molewel "no de mer" seria potser el Pike, 'lluç de riu'?- En tot cas a la versió més antiga del Tretiz aquest és l´únic ictiònim present, prova de la importància d´aquest peix (i de retruc prova que es refereix probablement a un peix del Nord, molt més important econòmicament que les llisses). A versions posteriors apareixen ja altres ictiònims com, per exemple, Mulet. (en una versió del s XV un preciós exemple bilingüe de Mulewel s’il soit morw de mer,yf hyt be melwel of þe zee)
.A diccionaris posteriors, alguns dels quals ja no necessàriament llatí-anglès, trobem el que semblen els molls (o el moll, només M.surmuletus és habitual a les Illes):
Eliot ,1538: trigla,I suppose it to be a sore mullette,suche as are taken in Deuonshyre & in Cornewall. Més endavant..of the colour of a soore Mullet a part d´això, en aquest diccionari Mugil és un codde; Mullus un mullet 'llissa'?
Maplet,1567 Aquí en canvi el nom és Barbel: barbell the beard fish; in Greeke she is called trigla (un peix femení -"she"- amb barba)
Levens, 1570. Aquí el nom és Mullet: Mullet: mullus, trigla
a Higgins, 1572 trobem un apunt sobre l´opció terminològica que faria del moll un barbel, de la llissa un mullet:
és l´opció que trobem al traductor anglès de Plini, P. Holland barble, bred onely in the Northren sea; abans havia anomenat la llissa Mullet
a Cotgrave, 1611, en aquest cas un diccionari Francès-anglès, trobem:
Aquest text de Brown,1662, és interessant perquè ja no es tracta d´un diccionari sinó d´una obra centrada en ictiologia. Tant per ell com pel curador del text molls i llisses són mullets -però la llissa seria el mullet comú o ver (vegeu també textos posteriors com aquest o aquest): beside the comon mullus63 or mullet there is another wch some call a cunny fish butt rather a red muellett 63the Common Mullet I take to be the Grey Mullet (Mugil capito)
un fet -que dos peixos tan diferents fossin Mullets- que porta a les confusions que veiem més avall
Salmó, lluç i bacallà -fotos extretes d´aquest llibre sobre els peixos de Gal.les. Arribats a aquest punt, desconeixem si el fet que el salmó tingui una forma allargada que recorda el (grey) mullet, o si el fet que el bacallà tingui una mena de barba (com la "llissa de riu" que veurem més avall) han tingut a veure en aquest ball terminològic. La imatge sota les tres fotos és el bacallà de Rondelet:
de fet en aquest text que ja hem citat més a munt veiem que en còrnic un dels noms del bacallà és aquest que veiem a l´esquerra (a la dreta els de molls/llisses, molt semblants als vistos en bretó):
la qüestió es pot complicar encara més: en el seu completíssim article sobre castellà Merluza Coromines va contemplar la connexió entre Morue (i anglès Melwell, venecià Molo) amb el nom català d´alguns gàdids, Mòllera
al
País Basc (i
Gasconya) també fan servir variants de barba pels
molls. Uns molls que aquí a sota ens ofereixen una coreografia:
Deixem els gàdids però no l´Atlàntic: allà els destins lexicals de molls i llisses han anat estretamet units. A algunes enciclopèdies apareixen sota una mateixa entrada -fins i tot en aquelles que els consideren quite differents. En aquest llibre de 1867 encara els inclouen dins un mateix gènere: MULLET. A well-known fish, of which there are several species. The gray mullet, Mugil capito, and the red mullet, Mullus surmuletus, are the most common on the British coast.
Ja Belon i Camus, traductor d´Aristòtil, advertien de possibles confusions
a una entrada anterior ja vam veure exemples de confusions o d´ambiguïtats; en recuperem algun i n´afegim uns quants; els dos primers arriben de fet del Mediterrani i tenen a veure no tant amb els noms vernaculars com amb els clàssics/científics: al seu diccionari P. Torra, sota la veu Moll, va incloure no només aquest (al text M. barbarus, error d´impremta suposem) sinó les llisses (i les lluernes):
Des d´Itàlia, un altre exemple que afecta la classificació dels peixos en qüestió: a l´obra d´alguns naturalistes -la segona una traducció de l´alemany- el gènere dels molls és anomenat Mugile (i les llisses, els Mugils, entren dins el gènere Mùggine)
Richard Brookes, 1763: descripció de Mullet 'llissa' i de Sea Barbel 'moll' (però creiem que barrejant en la segona trets característics d´un i de l´altre peix) i a continuació il.lustració de moll però sota el nom Mullet (amb el que sembla un signe d´interrogació/dubte)un cas semblant però molt més recent: definició de mullet com a peix de la fam. Mugilidae, la de les llisses, però il.lustració d´un moll, en un diccionari d´anglès americà -varietat en la qual, com veiem al segon text, mullet sol (sense l´afegit grey) hauria de designar la llissa
Per tant mullet sol (sense el grey) seria la llissa en anglès dels Estats units, però veiem a continuació com el traductor americà d´Ateneu va fer servir efectivament el simple mullet per designar de vegades les llisses, però en altres punts grey mullets, i en d´altres amb el simple mullet va designar els molls -anomenats també al llarg del text red mullets- o l´enigmàtic myllos
més endavant en el text va traduir el diminutiu de triglé amb 'little mullets'. En aquesta enumeració de peixos κεφάλου (..) τρίγλη (..) μύλλος, tres potencials Mullets, va optar per cephalus (..) red mullet (..) mullet. En canvi una altra traducció, ara anglesa, el grec myllos és el que queda inalterat (myllus) i qui rep el nom mullet és el moll
Aquí alternen mullet i red mullet per designar el moll:
Un altre exemple on el que l´autor clàssic distingia perfectament -és a dir d´una banda els molls de l´altra la llissa, cadascun amb el seu nom grec- passa a ser a la traducció sempre un mullet: són les cartes (fictícies) d´Alcifró: a l´original grec i la traducció llatina trobem noms diferents pels dos peixos; les traduccions francesa i anglesa van donar a tots dos el mateix: Mul(l)et
en aquest diccionari francès a l´entrada muge 'llissa' van reenviar a 'surmulet' i van acabar dientcom si el fet que els noms fossin dos noms coincidents -però potser precisament coincidents per simple coincidència- justifiqués establir un paral.lelisme entre animals diferents.
Aquí Sonnini va descriure les llisses, nedant en moles per la superfície de l´aigua, i en nota a peu de pàgina els hi va donar el nom científic Mullus surmuletus -en canvi en un altre text seu, que pengem al costat del primer, els mulets ja són els mugils. I La Blanchère, en parlar dels molls, els va atribuir una facultat, la de saltar pel damunt de les sàrcies, que creiem que es troba només a les llisses -en vam parlar aquí Tal i com passa en el cas anglès-americà, també trobem exemples francesos recents; aquest extret del llibre d´en Miquel Duran
Duhamel va trobar que els noms però també els gèneres dels peixos estaven relacionats
en un altre punt, va anomenar les llisses mullus.
En canvi això podria semblar un error però potser no ho és:
El fet que vagi donar com a traducció alemanya de 'llissa' Meerbarbe, que és el nom habitual dels molls, potser no és del tot incorrecte: el mot sembla que es pot aplicar, secundàriament, a les llisses. Aquest cop el nou punt de contacte entre molls i llisses sembla el Barb: peix de riu amb barba però de forma semblant a la de la llissa. Ja hem vist més amunt el mot Barble com a nom del moll a vells diccionaris anglesos i un diccionari bretó on l´autor considera un error aplicar el nom Barbeau a les llisses.
un barbel,foto WP. En paraules del zoòleg britànic J.Hill -i negreta nostra: The writers have called it Barbus, some Mugil barbatus, Mullus fluviatilis..
Of all other of good account,the Barble is
next, They are bred onely in the Northren sea
El que amb Holland pot no ser més que una tria terminològica, en d´altres autors és directament una confusió: com en aquest autor medieval holandès (ara d´origen, no de cognom) J.van Maerlant, que probablement no coneixia els molls i va anomenar el mullus de Plini Barbel, acompanyant el text amb la il.lustració del peix de riu:
si le mullus 12 est le poisson
que nous appelons Mönne, nous, les Mosellans, et que les Français appellent «monnier »(..) assurément le mullus diffère beaucoup
du barbus (..). En effet
notre mullus n’est pas barbu, alors que le barbus se distingue par un double barbillon
L´ambigüitat és present a algunes obres lexicogràfiques com la de Florio (1611,1659; aquesta edició posterior incorpora modificacions: desapareix per exemple l´equivalència Treglia-mullet, poc comprensible des d´un punt de vista italià). Alguns autors assignaven el mot a les llisses i d´altres rebutjaven aquesta associació: Gesner (1558) Pennant (1769). Els ictiòlegs britànics com Pennant ja van fer servir mullet tant per llisses com per molls, però no els van confondre i en van distingir els noms amb algun afegitó. Les llisses són el mullet o grey mullet (A mullet, amb article indeterminat a Willoughby) els molls són:
.Hill 1752: the bearded mullet (a l´igual que l´autor anterior només en va citar un, M.barbatus no és habitual tant al Nord -però està en expansió) .Yarrell 1836: striped red mullet/plain red mullet. (Els noms de Yarrell van ser considerats poc desambiguadors per Donovan, partidari de l´ús de Surmullet)
Bar.. no confondre, com fan aquí, amb Bar(beau) Un article molt interessant sobre les relacions entre Bar i Barbeau aquí, escrit per un autor de nom molt apropiat: P.Barbier
Cuvier/Valenciennes; Histoire naturelle des poissons vol 11 (1836)
G.Musset; Glossaire des patois et des parlers de l'Aunis et de la Saintonge
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada