Marlùss fritt: Al va bén bombén par la sén'na äd la vgilja äd Nadäl
(text sobre el bacallà en dialecte de Parma)
Aquest peix és, creiem, un petit Espet -Sphyraena sphyraena-; trobat a Cambrils.
Rondelet i Gesner havien donat per aquest peix la denominació italiana Spetto, però avui dia rep el nom de Luccio di mare -el peix que es pren com a referència inicial, el Luccio, Esox lucius, és de riu. El nou nom s´hauria imposat per desconeixement del més antic
pot semblar més sorprenent que al Vènet o la Ligúria, on sí que tenen una gran diversitat d´ictiònims marins propis, aquestes denominacions concretes segueixin l´esquema italià
potser no és gaire habitual a cap de les dues ex-repúbliques marineres. De fet no el trobem citat al recull de fauna marina de Ventimiglia d´Enrico Malan.
a Catalunya la situació és la inversa: l´espet té el seu nom propi i, a més a més, el Luccio italià és habitualment per nosaltres un lluç de riu. Com si el peix que es pren com a referència fos el de mar; i això tot i el fet que la referència inicial sembla ser el de riu
la segona diferència del català és que el nostre lluç (de mar) no és l´espet sinó Merluccius merluccius, denominació (grup de denominacions) que de nou sembla un compost de lluç + mar, però amb l´ordre invers; com en francès merlu(s) per exemple, o italià merluzzo -que designa, però, el bacallà. De tot plegat ja havia parlat Belon -sense referència al nom català, i barrejant potser el lluç i el bacallà:
1313; del ll. lucius, peix de riu molt semblant al lluç de mar http://www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0083778
Referència marina en primer lloc també en grec
la segona diferència del català és que el nostre lluç (de mar) no és l´espet sinó Merluccius merluccius, denominació (grup de denominacions) que de nou sembla un compost de lluç + mar, però amb l´ordre invers; com en francès merlu(s) per exemple, o italià merluzzo -que designa, però, el bacallà. De tot plegat ja havia parlat Belon -sense referència al nom català, i barrejant potser el lluç i el bacallà:
en italià el lluç rep el nom Nasello; però tal i com ens recorda una lectora (éphémère) al vènet alguns peixos de la família són els Moli -que recorda la forma del vell francès Mollue. Vegem Rondelet:
Algun exemple italià on el luccio di mare és el lluç aquí i aquí:
també aquí: 
aquí veiem un triestí Merluzzo salvatico per anomenar l´Espet:
i aquí l´anglès Merluce és identificat amb el Garfish, l´agulla. Pengem un fragment llarg perquè el text cita una obra de 1598 (de l´historiador John Stowe) amb un metafòric -però de difícil interpretació- Luces of the sea:
sigui quin sigui el luce of the sea, el luce sense afegitó és el peix de riu -el trobem a vells diccionaris; en canvi a alguns de més recents no:
L´origen del mot merlu/meluzzo etc no està del tot aclarit. S´imposa en tot cas l´opció del mot compost on la primera part és Mar -ho hem vist també al text de Belon i ho veurem més avall en un de Dalbera:
La teoria que fa d´aquests noms uns derivats de lluç i mar va ser criticada per Charles Joret en aquest famós article. A l´article immediatament anterior intentava demostrar la derivació del mot Merlan, el "lluç del Nord", del nom d´ocell (i de peix) Merula -i aquesta derivació és acceptada pel TLF. És lògic, seguia Joret al següent article, que l´origen de Merlus sigui semblant, amb un sufix diferent aplicat al mateix mot Merula -i aquí el TLF no li dóna plenament la raó, perquè hi veu un creuament de Merlan amb Lus.
La qüestió és que per tal de poder sostenir aquesta segona etimologia Joret va gairebé obviar un argument en favor de la derivació composta Mar + Lluç: l´existència del simple Lluç com a nom del peix en català
un altre argument de Joret en contra de la derivació de Merlus del nom del lluç és la, afirmava, poca similitud entre els dos peixos. A sota pengem fotos -extretes de WP- del lluç de riu, l´espet i el lluç
L´ictiònim francès derivat de Merula és Merle, nom de peixos làbrids. Aquí semblen confondre Merle amb Merlus:
Cas curiós en provençal, que semblaria haver rebut una influència italiana: al llibre Pei e Pesco.. (i també al Trésor de Mistral, aquí i aquí) trobem dues entrades sobre peixos a priori diferents però que semblen totes dues l´espet, la primera sota aquest nom i la segona (que sembla descriure l´espet quan és més petit) amb el nom Luci:
Espe. (Fr. Spet Sphyrène de la Méditerranée. Sc. Sphyrœna Mediterranensis). (..) es un pei que ven fouesso gro, a lou mourre pounchu eme la labro d'enbas que despasso aquelo de dessu, e de den fouarto que coupon coumo un dai.(..) A l'esquino brounzado e lou ventre argenta;
Luci. (Fr. Spet. Sc. Sphyraena spet). — Es un pei un paou mai loungaru que lou pei d'argen
pel que fa al simple Lluç/luccio etc, no hi ha una etimologia unànimement acceptada. La més clàssica el fa derivar de Lux:
L´opció que provingui del grec Lykos 'llop' va ser recollida -i criticada- per Giovio al seu catàleg de peixos romans.
Opció rebutjable segons ell, ho veiem, perquè el llop dels grecs era només el mamífer, no el peix. I perquè el Lucius és un peix, sempre segons Giovio, d´escàs valor. Aquest és un dels arguments d´Ausoni, que tornem a veure en aquest text -un diàleg llatí traduït i anotat des de la Universitat de Caen
-Un peu partout, même chez les érudits, j’entends employer lucius et lupus pour désigner le poisson qu’en langue vernaculaire nous nommons ein hecht41 ; et selon les grammairiens, on dit lucius pour lycius, qui vient du grec λυκός, c’est-à-dire le loup.
- on peut voir chez Ausone que le lucius est un autre poisson que le lupus. Car Ausone écrit que le lucius est un poisson sans valeur (..) Quant au fait que le poisson lucius ne vient pas du mot λυκός, je le prouve parce que λυκός abrège sa première syllabe, tandis que chez Ausone lucius allonge l’antépénultième 44. Pour cette raison, à ce que je crois, lucius vient de lux
41. Hecht est bien le terme vernaculaire allemand pour désigner le brochet 44. L’observation prosodique est exacte : le u de lucius est long, et l’upsilon de λυκός est bref
però teoria que en temps molt més recents és encara acceptada per alguns. Vegem Dalbera:
d’autres bases (en l’occurrence, non LUPUS mais son correspondant grec lùkos ou la forme adjectivale lùkeios ) ont pu être utilisées : fçs merlu, merluche fmerlucius merlucius), oc merlussa, cast, merluza « morue », cat. lluç, tosc. luccio marino, « brochet » (sphyraena sphyraena)... On se rend compte ainsi que bon nombre d’ichtyonymes très courants sont des composés dont le signifié n’est autre que « loup de mer » (MAR(E) + LUCIUS > fçs merluche, oc merlussa)
El Brochet, amb un sinònim grec que el relaciona amb el llobarro, Labrax
Ο λούτσος (Esox lucius) ο οποίος ονομάζεται αλλιώς και καρχαρίας του γλυκού νερού ή τούρνα ή λαυράκι των ποταμών
Le brochet est un poisson qu’on appelle aussi loup de rivière3. 3Selon Thomas de Cantimpré le brochet s’appelle aussi loup de rivière (lupus aquaticus). Chez Pline, cependant, le lupus n’est pas le brochet, mais le bar, aussi appelé loup. https://www.unicaen.fr/puc/sources/depiscibus/consult/hortus_fr/FR.hs.4.53
Els dos noms Luz i Brochet apareixen l´un darrera l´altre (seguits pel llobarro) en una vella enumeració francesa de peixos de riu; segons P.Barbier un mateix peix en dos estadis de desenvolupament 
Aquí veiem que en català del Rosselló Llucet conserva un sentit "lumínic" i és equivalent de 'llamp/llampec" Consultant el diccionari Nord-català d´edicions Trabucaire trobem els ictiònims (tots dos femenins, seguint una tradició que podríem anomenar molt occitana) Lluça, referit a un altre peix de la família, la Maire; i Merluça, el bacallà.
Vell mosaic grec trobat a Kos. Aquest peix que és a punt de ser travessat pel pescador és un espet, "una mica" més gran que la cria que vam filmar.
(extret de la pàgina d´Alexandra Kankeleit)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada