Salpa

  entrada de desembre del 2021, guardada aquí. Hi estem treballant encara

                                         Ovidi, Halièutica

Aquests peixos són salpes -vistes a la Barceloneta

Des d´un punt de vista ictionímic aquest peix en principi dona poc joc: sembla clar, d´una banda, que és la Salpa dels antics grecs i romans. De l´altra, aquest nom (salpa o saupa) és el que trobem a moltes de les llengües del Mediterrani (però vegeu per exemple la variació dialectal italiana; o altres noms francesos -entre els quals poisson catalan)

3.2.de salpis.Impossible de se méprendre quant au nom de la saupe (Box salpa=Boops salpa) car "Salpa ubique gentiurn nomen suurn retinet",comme le constatait deja au XVIe siècle P.Gilles (De nominibus..55 7). C´est peut-être pour cette raison que s ne croit même pas devoir en faire mention dans son Vocabolario. Vojmir Vinja; Autour des Statuta Polae (1985)

però hi ha pel cap baix dues coses interessants sobre aquest peix:

 

 .La primera és que té fama de peix gairebé immenjable (i tòxic), ho veiem al text que encapçala l´entrada, també a Ateneu, i aquesta opinió no ha canviat al llarg del temps; en lígur per exemple:

    Sarpa e tanüa a nu l’é bona ni cöta ni crüa

 

la versió provençal d´aquesta dita només parla de la càntera (la tanudo/tanüa) però L.Pila al seu Pei e pesco.. s´encarrega de fer-nos saber la poca estima que genera la salpa:

 De la mar la saoupo es beleou lou plu marri pei per soun gous de roco troou marca, que li ven de ço que si nourrisse a paou pres que d'aougo

  

Menja-herba a molts llocs (per exemple en euskera: bedarjale), però també rep noms menys amables: a alguns llocs La Cagona, a d´altres 'Menja-merda' (vegeu Rolland)..

(no és un cas únic, però: segons Barbier el nom d´una cosina seva, la càntera, també estaria relacionat amb la noció 'excrement': 

 casualment un altre peix similar -comparat amb la salpa pels clàssics-, Stromateus fiatola, tindria també noms al.lusius a la pudor -el mateix fiatola 'flatulent', i figa; citem V.Vinja:

La dita cambrilenca Salpa i dona sempre bona semblaria que va en la direcció contrària però creiem que és irònica; de fet altres dites dels pescadors de Cambrils deixen el peix malparat gastronòmicament parlant

En aquest text de R. Caria veiem que la dita també es troba a l´Alguer. L´article reprodueix un vell llistat de preu de peix alguerès on parlen de la Salpa asventrada -ni tan sols així gaire valorada-

una altra curiositat: antics i moderns van comparar la salpa amb un altre peix, aquest, perquè tots dos estan travessats de línies grogues. Doncs bé, els noms vulgars d´aquest segon peix, la fiatola o figa, serian també referència a la seva carn pudent

i tot i això el ja citat Vinja considerava que la poca varietat de denominacions de la salpa (relativament poca, ja ho hem vist més amunt) es deu al fet de ser un peix abondant però també important -com la tonyina, diu; vegem el seu text i la traducció en francès:

 

    potser la importància de la salpa prové en part de la confusió que veiem tot seguit:

 . segona cosa interessant sobre la salpa: tradicionalment se l´ha confós amb una preparació de peix de gran valor comercial, l´stockfish. Confusió ja "denunciada" per Rondelet i Belon; vegem els seus textos i també el de Ménage, que corregia l´etimologia d´stockfish suggerida per Rondelet:

 Alguns exemples de la confusió, presos d´autors poc anteriors o poc posteriors a Rondelet i Belon; dos provenen d´autors anglesos: tal i com hem vist al text de Belon, la salpa no es troba a l´Atlàntic i probablement no coneixien el peix

 (de fet algun exemplar apareix a les costes britàniques, de manera totalment excepcional). 

 .P.C.Decembrio (escriu el nom amb T inicial, Talpa, com d´altres autors) La il.lustració que acompanya el text és d´un bacallà

 .John Maplet:

 .P.Holland, primer traductor anglès de Plini:

((i el seu gairebé contemporani Du Pinet, primer traductor francès, trobem Saupe, però en nota el "sinònim" Sotck fish. Més exemples britànics aquí)

Hi ha encara exemples d´aquesta confusió a autors molt posteriors a Rondelet i Belon. Al primer text dels de sota trobem la suposada equivalència de la Salpa amb l´Stockfish (i amb Merlu,merluche; també amb merluzzo a la traducció italiana) i alhora l´afirmació que és peix poc estimat. I tant en aquest primer text com al segon veiem estesa l´equivalència a una altra denominació Vergadello -que és en occità la salpa jove, i que sembla que va passar al francès i durant cert temps va ser la denominació habitual del peix

la traducció alemanya, aquí

als dos exemples citats al darrer text veiem un cas de mal ús -com a sinònim de stockfish- i un de bon -sinònim de salpa- del mot vergadello

Al diccionari Littré (segona meitat del XIX) dues entrades diferents: Saupe, amb el nostre peix, i Vergadelle, identificat amb la morue i la merluche 

SAUPE  f.Poisson de mer qui ressemble à la dorade.

VERGADELLE Petite espèce de morue dite autrement merluche.

Desconeixem si la identificació es pot haver donat precisament a partir del nom Vergadello. En tot cas a l´època de Barbier (començaments del XX) ja no devia ser gaire habitual, perquè l´especialista francès només la trobava -amb perplexitat- a llibres antics. Però al Glossaire des termes languedociens employés par les pêcheurs du littoral audois de Louis Alibert encara trobem això:

(i amb un curiós "substantiu masculí"; els pescadors nordcatalans van agafar potser el nom dels occitans i el van interpretar com a masculí?)

I a molts diccionaris anglesos "d´època" veiem que la traducció de Salpa és Stockfish. És un peix que no es troba a l´oceà, no és gens estranya la sorpresa que aquest ús del mot va generar en alguns estudiosos escocesos de començaments del segle passat.

 .Encara una questió interessant referida a la Salpa: un dels noms amb què se l´anomena al Cantàbric és Sopa, per exemple a alguns ports del País basc: sopa. “G. salema.E.bedarjale, salba, sabai. L. Sarpa salpa”

  nom que sembla relacionats amb els ictiònims Chopa o el català Xopa, aplicats a la càntera i de vegades a l´oblada. La teoria clàssica (recollida per la RAE) fa derivar el nom del d´un altre peix: Clupea. Barbier va rebatre aquesta teoria perquè aquests espàrids no tenen res en comú amb la Clupea (alosa); per ell aquests ictiònims eren al.lusius a l´humitat d´aquests peixos de carn flonja, i estaven relacionats amb mots com xop, sopa, o italià zuppa.

En favor de l´opció Clupea potser hi ha el fet que algun nom d´aquest peix sembla efectivament haver-se creuat amb el de l´Oblada: el basc Kolaka designa l´alosa (cf. gascó Coulac pel mateix peix) però per alguns autors també és l´oblada.

De fet sembla haver-hi un altre creuament entre clupèids i espàrids que afecta directament la salpa: aquest peix rep a Astúries el nom Saboga, que habitualment (també en català o en basc) designa l´alosa. Aquest mot Saboga és per Schuchardt d´origen celta, àrab per Barbier. Desconeixem si, veient aquesta relació amb la salpa, ha pogut haver-hi un creuament amb el nom del seu germà, la boga (aquí semblen anar en questa direcció)

 

 Ens preguntem (i no ens sabem respondre) si no podria ser que l´origen de l´ictiònim Sopa fos precisament Saupa. La qüestió sembla enrevessada i complexa: aquí llegim per exemple que Sopa designa la Salpa a Astúries i aquí, en canvi, rebutgen categòricament aquesta afirmació..  

 

Tornem al País basc: a un text basc citat més a munt (o directament al blog de l´autor) llegim que a Bermeo el peix va ser un menjar habitual durant la guerra civil; tant, que se n´ha perdut la mena i avui dia ja no hi ha salpes en aquella part de costa. Tant dolent no deu de ser:

Gerra-denboran asko jaten zen,(..) galdu egin zen arrain hau ere Bermeon.