A mænn-a de San Pê d'ænn-a

   El Gazzettino Sampierdarenese és un informatiu mensual en paper i també en línia, un dels pocs periòdics de la Ligúria que inclou seccions -una pàgina al mes- en la llengua local, el genovès.  Com el seu (llarg) nom indica, l´informatiu té la seva seu al barri genovès de Sampierdarena (San Pê d'ænn-a)*. A la pàgina en lígur escriuen alguns dels genovesistes més coneguts a l´actualitat.

Els textos del número d´octubre són tots interessants. Un d´ells ens ha ajudat a editar i millorar una entrada anterior.

  D´altra banda el col.laborador que signa amb pseudònim O Crescentìn ('el singlot'), ha escrit un text que parla de les greus esllavissades que han hagut de patir, un cop més, els habitants de Gènova; en pengem un fragment

inte sti urtimi giorni ægoa n’emmo visto (..) a rêo  (..).Torna! Torna ’n’atra aluvion! Torna gente ch’a perde tutto,(..) Ma a cösa pezo (..) a l’é che se ti ricostruisci quello che t’æ perso, se ti te metti torna a ’ncomensâ da-o ninte, nisciun te peu aseguâ che (..) tra ’n meize ò tra dexe giorni no sucede torna pægio

Durant aquests darrers dies d´aigua n´hem vista un munt (hem vist aigua per tot arreu/sense parar). Tornem-hi! tornem-hi, un altre al.luvió. De nou gent que ho perd tot. Però el pitjor és que si reconstrueixes el que has perdut, si comences de nou des de zero, ningú no et pot assegurar que (...) d´aquí a un mes o a 10 dies no torni a passar el mateix

  

  Aquest  a rêo  del text (que donaria per un estudi ampli que no estem capacitats per fer) podria semblar locatiu però en general en els dialectes lígurs sembla mantenir el significat primari 'completament' 'sistemàticament' 'sense interrupció'. Posem un altre frase-exemple1:

co-i seu studdi in sciô zeneise o çerca a tegnir inçeiza una sciamma che sedonca a s´asmortieiva areo  'amb els seus estudis sobre el genovès cerca de mantenir encesa una flama que altrament s´apagaria'. (El verb asmortar és semblant al cat. esmorteir o l´it. Antic ammortare)  

  Per acabar d´entendre el concepte, vegem què va dir el genovesista Alessandro Guasoni en comentar dues traduccions al genovès de la frase d´Horaci Non omnis moriar :

il No moiò tutto arrëo di Bacigalupo è certo più forte e caratteristico, a nostro parere, di un comune Mi tutto no moiò; il significato di arrëo è infatti "interamente", "ai minimi termini".  L'impressione che si riporta dalla lettura di Costa è quella di un'onesta traduzione quasi letterale (..)

A rêo pot tenir un altre significat, com veiem en aquesta altra frase que el mateix O Crescentìn va fer servir en un número anterior del Gazzettino:

ma se t’æ d’anâ ’n centro, da solo, (..) no l’é che ti peu spende dinæ a rêo pe tegnî a machina drent’a ’n posteggio.

En el glossari a peu de pàgina aquest a rêo era traduït amb l´italià come viene viene i nosaltres potser en diríem 'de qualsevol manera': 

L´arreu català que fa servir qui escriu aquestes línies és més aviat locatiu (de vegades sol i de vegades reforçant el a/per tot locatiu), però no és difícil trobar exemples amb el significat 'sense excepció, totalment' semblant al genovès; de l´Alcover-Moll:

  -Aquestes taronges, triades van a tant; però arreu, van més barato. 

(De fet arreu pot indicar una totalitat no només en l´espai, sinó en el temps; exemple de la Gramàtica de T. Forteza -vol.II, pàg 202-:
   -Sa batlessa dormia ben arreu )

 És un ús que sembla que trobem a Mallorca, on de vegades arreu es fa servir reduplicat2, i València, on pot arribar a voler dir, com en el cas genovès, dues coses que podrien semblar contradictòries, però que suposem que són les dues maneres d´interpretar un mateix concepte, 'totalment': en el sentit de 'sense cura', 'sense destriar' d´una banda, i en el de 'sistemàticament' de l´altra; ho veiem aquí:

Segons informava Miquel Adrover (16.06.2006):   A propòsit del significat de arreu com a 'fer una cosa ordenadament, completament, sense deixar-se'n parts',(..) pròpia de les marques d'Elx, ho és igualment de les marques orientals marines de Mallorca. Direm a un infant que, davant un plat d'arròs, va triant les tallades i deixa l'arròs: «Ei, Joan, menja arreu». cal tindre en compte l'entrada corresponent del DCVB (..) 1. Successivament i sense interrupció; cast. arreo (..) 4. Sense atenció ni esment; amb deixadesa (Val.); cast. de cualquier manera. Persona malcarada y lletja que ademés vist molt arreu (..) En altres contrades del País Valencià (a la Valldigna, per exemple), el significat que tractem del mot arreu és expressat amb al tall(..): Mengeu al tall al tall i no vos deixeu res.»

http://einesdellengua.com/

(en un documental acabat de penjar a Youtube, un valencià comença així una definició del seu poble: els valencians som molt arreu (invariable en singular), molt inconstants (..) prò això té un vessant positiu (..) i és que som molt alegres)

Per acabar de complicar-nos el post, un altre significat d´arreu és el de 'de seguida' (el germà de qui escriu, resident a Mallorca, confirma haver sentit aquest ús); de l´Alcover-Moll:

(Rosselló, Conflent, Cerdanya, Ribes, Ripoll, Penedès); cast. enseguida. Cuytaren a enfilarse a n'el “landau”, qu'arrencà arreu com un llamp, Oller Pil. Pr. 149

 No sabem si és paraula d´ús gaire habitual als parlars occitans, i creiem que el a/per tot arreu locatiu català es tradueix habitualment amb 'pertot' o 'de pertot' (i això diu la Gramàtica de l´Occità d´Aitor Carrera). En tot cas, citem Alibert:

arreu, adv. D'une manière continue, sans interruption, les uns après les autres, par ordre. Comp. d'arreu, tot arreu, même sens. Syn. a-de-reng. étym. L. V. arredare, du Germ. red. Cat. arreu. 

            ************************************

En segon lloc destaquem del text inicial aquest adverbi tórna que vol dir 'de nou', 'un altre cop', i que té un orígen transparent. Usat sol equival si fa no fa a l´exclamació catalana '(sant) tornem-hi!' Sovint denota impaciència davant la repetició d´un fet; exemples:

Tórna co-in’âtra de teu!  'tornem-hi amb una altra de les teves!', és el que li diu en Franco Bampi al seu interlocutor quan aquest amenaça amb explicar-li, com cada dia, una història de les seves;  Tórna!  deia el còmic genovès Giuseppe Marzari en rebre de la seva dona l´enèsim consell/ordre sobre la seva manera de vestir.

Quan acompanya el verb l´hem vist i sentit sempre posposat o situat entre l´auxiliar i el participi/infinitiu.

També el piemontès fa servir torna  amb el mateix significat 3

En occità una funció semblant la duu a terme l´infinitiu

tornar, en occitan, équivaut, avec un infinitif, … un verbe en re- indiquant la réduplication: tornar dire, tornar far, tornar partir, redire, refaire, repartir. tornar, adv., de nouveau, encore: tornar plòu, il pleut de nouveau; tornar! encore! es tornar malaut, il est malade de nouveau. 
 L. Alibert  DICO

 de nouveau se rend par (..)  tourna: (..) se tourna me maridi,  si je me marie de nouveau 

Louis Piat  Grammaire Générale Populaire des Dialectes Occitaniens

Poca cosa sabem sobre aquest ús en les diferents varietats occitanes; sí que ens consta que és un ús semblant al del català d´Andorra  i en general de zones properes a les de parla occitana.

           ************************************

* Un altre text publicat originàriament al Gazzettino ens parla d´un dels moments clau de la història del municipi de Sampierdarena

quànde nisciùn de niâtri o l’êa ancón nasciûo, Sàn Pê d’Ænn-a a l’êa ’na bèlla çitadìnn-a in sciô mâ, co-ina spiâgia lónga pròpio davànti a-e câze. (..)pöi, ànno dòppo ànno, l’é arivòu l’indùstria ch’a l’à trasformòu Sàn Pê d’Ænn-a inta Manchester italiànn-a, coscì fàbriche e pòrto se son mangiæ a spiâgia, cómme l’é sucèsso a Cornigén e a Séstri. (Ebe Buono Raffo; Sàn Pê d’ Ænn-a e i bàgni)

Quan ningú de nosaltres no havia nascut encara, Sàn Pê d´AEnn-a era una bella ciutat arran de mar, amb una platja llarga just al davant de les cases. (..) Després, any rera any, va anar arribant la indústria que va transformar Sàn Pê d’Ænn-a en la Manchester italiana; així fàbriques i port es van menjar la platja, tal i com va passar a Cornigén i a Séstri.

  

Sàn Pê d’Ænn-a, Cornigén i Sestri Ponente (a aquestes dues localitats dedicarem els dos propers posts) són antics municipis costaners que ja no són ni municipis (van ser annexionats a Gènova el 1926) ni tenen accés a la costa.

Si fem una ullada als estudis sobre urbanisme veiem que algunes de les obres d´ampliació del port de Gènova, que van comportar aquesta pèrdua d´accés al mar en diferents localitats -l´ordre d´est a oest és Sàn Pê d’Ænn-a, Cornigén i Sestri Ponente; ara sembla que els nuclis més a ponent també podrien veure´s afectats per obres d´ampliació del port- van començar en paral.lel a les de Barcelona:

És l'època [començaments del segle XX] del creixement dels principals ports del món. A la vegada que Barcelona ampliava el port amb els molls d'Espanya, Barcelona, Ponent i Contradic, Marsella ho feia amb les dàrsenes de la «Joliette» i «National» i Gènova amb els molls i dàrsenes de la «Lanterna» i «Sampierdarena».

(El port de Barcelona i la seva àrea d´influència)

L´autora del text genovès fa servir la paraula spiâgia però un altre mot habitual per dir 'platja' és mænn-a, equivalent a 'marina'.4

Precisament alguns barris del districte Sants-Montjuïc de Barcelona que al llarg del segle XX van perdre l´accés al litoral (com també el va perdre la zona més a l´est que havia format part de l´Hospitalet i el 1920 va ser annexionada a Barcelona5), han acabat recuperant el nom de Marina. Fem nostres les paraules d´un blogaire que escriu sobre els nostres barris:

  És aquesta la gran tragèdia de la Marina, un dels barris més mariners de la ciutat, però que ja no té accés a la platja. Barcelona la va fer desaparèixer als anys 1960 per ampliar el seu port. Cada cop que volen anar a la platja, els habitants de la colònia (..) han d’agafar el metro per anar a la Barceloneta o les rodalies per anar al Prat. 

 Potser és una utopia,però crec que algun dia s’haurà de restaurar almenys una part de la platja perduda de la Marina.

  Esquerra: platja de Sampierdarena amb A Lanterna al fons. Dreta: platja de Can Tunis amb Montjuïc al fons

A dalt: tot el tram de costa que van perdre Sants i l´Hospitalet, des de Montjuïc fins al riu Llobregat.   A baix: Mapa de Gènova. A l´est del centre històric hi ha Sampierdarena, Cornigliano i Sestri Ponente.

NOTES

1.- La frase és d´un altre genovesista, l´Andrea Acquarone. Noti´s que l´Andrea fa servir una grafia on els infinitius acaben amb 'r'; ell mateix en parla aquí

2.- Exemple extret de la Gramàtica de Forteza: si ho cercavem bé, encara trobaríam arreu arreu molts de llochs (..)

3.- Com a mínim en una altra zona (allunyada de les que estem veient, però amb part d´història comuna amb el Piemont) es fa servir una paraula semblant: en sard 'un altre cop' es diu  torra, com veiem en aquest diccionari en línia:

tòrra, avb  un'àtera borta, (..)  beni torra in bratzos mios! (..)  nuovaménte, daccapo    again

  De fet en aquesta mateixa pàgina veiem que cada cop que cerquem una paraula tenim, a peu de pàgina, les opcions 'tornar (enrera)': torra, i 'cerca de nou': Chirca torra.

4.-  La diferència entre 'mar' i 'marina' (platja) ens l´explica la part final d´aquest article:

      U ma’ u nu’ l’é ben dicevano i pescatori e i marinai, un’affermazione ovvia dietro la quale si cela però un sottile doppio senso perché ma “male” significa anche, per omofonia, “mare”. Mare inteso in senso dinamico, come massa d’acqua in movimento, e quindi gravida di pericoli, in contrapposizione a marina, mare in senso statico.

    Pel que fa al català:

    Marina  2.  Extensió de terra contigua a la mar; cast.  marina, costa.(..)    Se n'anà a passejar envés la marina y ell veu en lo port una nau  (Alcover-Moll)

 5.- Vegeu també aquest interessant blog.