Med-Ictionímia

dilluns, 1 d’agost del 2016

Vacances amb peixos llefiscosos i etimologies creuades

Cette couche de «saleté» se dépose en été au moment où les eaux se réchauffent, les pêcheurs l´appellent le lipu. Le lipu, c´est dégueulasse, c´est visqueux http://terrain.revues.org/3314

Conversa tinguda aquest estiu amb un pescador de la Cala:

Pescador -fa dies que les barques petites només arrepleguen brutícia. Nosaltres -què és, brom? Pescador -Sí...no, natros ne diem llepó

l´Ametlla de Mar, "la Cala"

El català llefre significa 'enganxifós' -i també 'golut'. El DCVB el relaciona amb l´ant. alt-alemany leffur, 'llavi', però el diccionari de l´Enciclopèdia no: d'origen incert, podria tenir relació amb el basc nafur 'golut' o lafur 'lladre')

llefiscós/a. Els diccionaris catalans hi veuen un possible origen germànic: de la mateixa arrel que 'llefre' però amb possible influx de 'lliscós'

sinònim de llefiscós és llepissós, provinent de llepar, paraula que els diccionaris no relacionen amb llavi.

És probable de tota manera que aquests mots provinguin d´unes bases Proto-Indo-Europees semblants i potser relacionades entre elles:
*lab, *leb, *leigh -però ja hem vist què diu l´EC sobre llefre, relacionant-lo amb l´euskera-. Com llegim aquí, la base *leigh podria ser a l´origen de llis i, per tant, de lliscar i relliscar (rellissar en tortosí, vegeu aquí o aquí per exemple)

les bases són aquestes -les veiem gràcies a un diccionari etimològic de la llengua anglesa-; el català llepar (i potser també llaminadura) provindria d´una d´elles, però no de la mateixa d´on venen l´it. leccare o el fr. lécher

etymonline.com

Dues altres bases que ens interessen aquí són la que vol dir 'enganxar-se' -d´on prové el grec lipos 'greix'- i la que a les llengües germàniques indica 'lliscar' -dos conceptes complementaris i potser derivats un de l´altre:

German bleiben, Gothicbileiban "to remain"), from root *laf- "remnant, what remains," from PIE *leip- "to stick, adhere;" also "fat" (cognates: Greek lipos "fat;" Old English lifer "liver," life).

SLIP.- early 14c., "to escape, to move softly and quickly," from an unrecorded Old English word or cognate Middle Low German slippen "to glide, slide," from Proto-Germanic *slipan (source also of Old High German slifan, Middle Dutch slippen, German schleifen "to glide, slide"), from PIE *sleib-, from root *(s)lei- "slimy, sticky, slippery" (see slime (n.)).

una darrera arrel, que també trobarem al segon bloc d´aquesta entrada: la d´un mot grec i llatí per 'pedra' (vegeu també aquí):

lapis "a stone, pebble," from Proto-Italic *laped-, which de Vaan writes is "Probably a Mediterranean loanword," with cognates in Greek: lepas "bare rock, mountain, " lepas "limpet," lepades "molluscs which stick to rocks."

en francès antic existeix l´adjectiu Lufre, 'golafre'. Desconeixem si està relacionat amb el nom que rep a la Provença l´anguila -peix llefiscós com pocs- en un dels seus estadis de desenvolupament: lufru

http://micmap.org/dicfro/search/dictionnaire-godefroy/lufre Baró de Rivière;Considérations sur les poissons, et particulièrement sur les anguilles...

A Cambrils fa una setmana vam veure, ficada en una escletxa i mig metre per fora de l´aigua, aquesta bavosa o dormilega. Creiem -vegeu més avall- que és un llepissós

Va deixar que ens hi apropéssim però quan la vam tocar es va llençar com un llampec a l´aigua. El nostre dit no-llefiscós li devia resultar fastigós.

Als 5 segons, però, tornava a ser damunt la roca, encuriosida -o potser, senzillament, territorial-

als pocs dies aquesta va ser encara més sociable i es va deixar tocar:

Dues de ben simpàtiques treient el caparronet

******

“Signorina, non ci stia a andare sui scogli, che c’è il lépego e si scuglia”

En aquest text en italià macarrònic, que prové d´aquest interessant article, trobem la paraula genovesa Lépego, 'viscositat', referida a substància enganxifosa però també lliscosa. En Franco Bampi recordava recentment que el verb lepegâ pot voler dir petonejar-se o acaronar-se.

El corresponent adjectiu és lepegôzo, però ens trobem amb que en algunes varietats lepego fa també aquesta funció adjectival.

Ho veiem clar en alguns exemples del llibre d´Enrico Malan sobre els peixos de la Ligúria -la variant lupegu en canvi sembla ser considerada només substantiu-

Bavécuřa – Blennius sanguinolentus, B. tentacularis Se ghe dixe Bavécuře a ciü calitae d’a nümerusa famiglia d’i “Blennius”. I piglia u nome d’â sou pele lepegusa

Ghigiùn de fundu - Gobius cobitis U Ghigiùn de fùndu u (..) l’à i lerfi grossi, i ögli gh’i sporze (..). A pele a l’é lepegusa

Cabot de roca, gòbit o ruc de roca

Pàssura-Pleuronectes flesus (..) a l’é in pesciu cianelu, (..) d’â pele liscia e lépega. I ögli i sun insci’a drita au meiximu livelu

[els peixos] i l’àn a resca drüa, a pele a pö aveghe e scaglie o nu aveghene e esse cuverta de lüpegu, ch’u a rende lepega.

També en alguns dialectes vènets existeix una forma curta amb funció d´adjectiu: lìpego.

Exemple vènet: xe ben star ’tenti a no tocar indove che xe ’pena passà na imèga: podarìa restarve tuto el déo lìpego (..). Anca qua ormai pochi putèi sa cossa che xe sta parola,anca se magari ghe sarà tocà de tocar qualcossa che xe "viscido, appiccicaticcio, etc." Parole vènete da salvar

En un diccionari d´un dialecte vènet trobem aquestes entrades consecutives: :

lìpa agg. ingordo. (etim.) Dal tedesco antico “lippa”= labbro, da cui deriva il francese “lippe”= labbro tumido e “lippèe”= buon boccone

lìpara s.f. (arc.) (zool.) vipera
lìpego agg. Scivoloso

És possible que la forma curta lìpego/lepego sigui la primera i que posteriorment a la Ligúria s´hi hagi afegit un sufix que li donés una morfologia més clarament adjectival? No ho sabem; i tapoc l´ etimologia del mot està clara; Carlo Randaccio (Dell´idioma e della letteratura genovese, 1894) el va relacionar amb la mateixa arrel que va donar el grec lipos:

Diferent -o no, perquè ja hem vist que es pot tractar d´arrels relacionades- l´etimologia que Alibert va donar d´aquest occità lipós ('gluant, visqueux'); Alibert la va considerar derivada de limpar, provinent al seu torn d´un germànic slippan: glisser (..) liquide gluant,(..) étym. Germ. slippan.

Tornant al lígur, més extensa l´explicació que va donar Ernesto Parodi:

queste infatti [le lingue germaniche] ci offrono l’ant. nordico sleppa,effugere, angloss. slipan, cui corrispondono il mod. ted. schlüpfen, passar leggermente, detto dei corpi lubrici (..), col suo aggettivo schlüpfrig untuoso, lubrico, l´ingl, slip, oland. slippen, isl. sleppa. Una tale radice slip il cui senso concorda perfettamente con quello del nostro vocabolo, fu aumentata col suff. -ic-, ed inoltre perdette s iniz. per la difficoltà che faceva (..) l’ingrato gruppo sl-.

Saggio di etimologie genovesi, 1885

i en Franco Bampi ens parla -breument però- d´un llatí lippìre ('tenir ulls lleganyosos'). En sicilià: Lippu*: Limo, vegetali che rendono scivolosi moli e argini di fiume bagnati dall'acqua. Ma anche viscido, colloso

Aquests mots potser són també a l´origen de les denominacions per la llissa a Ventimiglia o a parts d´Occitània: Lüpa i limposa. O potser hi trobem senzillament al mot per 'llavi'. En parlarem en una futura entrada

*****************

un altre mot derivat d´alguna de les bases que hem vist és l´adjectiu llatí lampaceus, del qual va derivar el nom d´una planta enganxifosa: lampazo en castellà, en lígur lapassu (ti rimangono attaccati addosso diu una internauta) ; en català, segons viquipèdia, repalada, repalaca,(..) llaparassa, llapassa, llapassera, llaparada, llapa, (..), bardana,(..), enganxavelles, enganxacabells, enganxadones

Aquest nom creiem que també està basat en l´adj. lampaceus

lampaceus prové probablement del mot lappa, que sembla que intervé en la formació del nom occità del barretet o pagellida, tal i com ens diu el Trésor de la langue française: Lappa s´hauria encreuat amb el mot que ja hem vist per 'pedra'

ARAPÈDE. Empr. au prov. mod. alapedo, arapedo «genre de mollusques qui s'attache aux rochers» (Mistral t. 1 1879), lui-même issu du lat. lĕpas lepădis «patelle» (gr. λεπας,-αδος «id.») (Plaute, Rud., 2, 1, 8 ds Forc. t. 1 1864-1926) avec infl. du lat. lappa «bardane» pour le changement de la voyelle du rad. -e- > -a- et le doublement du -p- > -pp- (..); le rapprochement avec lappe est prob. dû à l'analogie entre le mollusque attaché à son rocher et la bardane qui s'attache aux vêtements (Barbier ds R. Lang. rom. t. 51, no1, p. 276).http://www.cnrtl.fr/definition/arapede

L´article de Barbier citat en aquesta definició el podeu trobar aquí.

Robert Geuljans, en canvi, veu possible que un dels mots "encreuats" sigui arrapar.

Entrada lepas al dic. etim. grec de Pierre Chantraine

Aquí una explicació del nom del mol.lusc en castellà que el fa derivar de lappa -i que sembla desvincular-lo de l´arrel lap-:

http://etimologias.dechile.net/?lapa

Com a curiositat: en lígur hi ha un substantiu lappia 'pesat' que semblaria emparentat amb lapa però en realitat prové de la base per 'pedra' -d´un verb lapiâ, lapidar, apedregar'. En parla Fiorenzo Toso aquí.

Que aquestes etimologies són complicades ho veiem amb el cas del mot anglès per barretet, limpet, pel qual hi ha dos possibles origens

http://www.dictionary.com/browse/limpet

No només són dues explicacions diferents, sinó que si l´etimologia popular de llamprea -'llepa-roca', vegeu p.ex aquest article- és la correcta, aleshores a les dues possibles etimologies de limpet trobem un mot per designar 'pedra' però en el primer cas a l´inici i en l´altre al final de la paraula

el mateix dia que vam veure la bavosa de més a munt vam tornar a tenir sort: fotografiar barretets és fàcil, però trobar-ne un en moviment, no tant. A la dreta: barretets ben arrapats a la roca perquè portaven un parell de dies sense que els arribés l´aigua de les onades.

I l´endemà vam veure apropar-se una branca a la deriva; situació a priori intrascendent, però va resultar una branqueta plena de peus de cabra -Lepas anatifera- que havien arribat a un punt perillosament proper a la platja

Els noms anglesos i francesos dels peus de cabra (fr. bernicle, també aplicat als barretets; angl. goose barnacle=peu de cabra, acorn barnacle=gla de mar) potser són un cas semblant al de l´extensió del nom lepas 'pedra' al barretet: segons algunes etimologies, provindrien d´una arrel cèltica per 'pedra'. La qüestió, però, no està clara; vegeu l´apèndix final.

Glans de mar i un espontani

Aquests curiosos crustacis van ser considerats mol.luscs durant molt de temps. Carl Linnaeus els va situar dins del seu gènere Lepas, que englobava peus de cabra i glans de mar (fr. balanes) però no barretets. Fragments dels clàssics de Cuvier, Duméril i Bruguière -que per cert veiem que va donar una altra interpretació sobre el significat del mot grec lepas:

Ja posats en l´intent d´explicació científica: quins són els peixos de les nostres (deficients) fotografies de més amunt? Gairebé segur tots són blènnids. Segons ens diu Cuvier -o en aquest cas Valenciennes, continuador de l´obra del seu mestre-:

Amb les limitacions que ens imposa el fet de no ser experts, diríem que el primer és en concret un llepissós, també anomenat, a causa de la forma del seu cap, bavosa llangardaix (nom científic Parablennius sanguinolentus o Blennius palmicornis). Sembla ser, en opinió de Cuvier i altres, la bavosa de Rondelet.

el segon no el sabem identificar. Potser és, donada la facilitat amb la qual es deixava apropar, un Capsigrany

Els tercers creiem que són futarres (el seu nom científic inclou el mot grec lipos, 'greix'). Per cert que no trobem aquesta mena al llibre de Rondelet, i Cuvier/Valenciennes no la van veure en el de Risso. Tampoc l´hem sabuda veure a la Fauna.. de Gibert ni a Els noms de peixos.. de Griera. Bonaparte en va rebre pocs, provinents de Sicília
Es tractaria potser d´un peix més freqüent a l´actualitat que no pas fa un segle?

Benvinguts siguin aquests simpàtics peixets, però no tan benvingudes les probables causes de la seva expansió. En un parell de textos que parlen sobre una altra dormilega llegim això (la negreta és nostra):

DORMILEGA Parablennius pilicornis (..) romanen gairebé sempre sobre el fons i pràcticament no neden (..); de fet, no tenen bufeta natatòria, i solen amagar-se en forats i esquerdes a les roques. (..). Són uns peixets curiosos que sovint surten dels seus amagatalls. Aquesta espècie, pròpia d'aigües càlides (..), no va ser observada a Catalunya fins l'any 1988, mentre que avui dia és una de les més comunes, sobretot al sud de Barcelona, i es considerada com un indicador del progressiu escalfament del mar.
http://www.raco.cat/index.php/RecullTreballs/article/viewFile/138166/188909

Recentissima la segnalazione in acque italiane. Questa specie tropicale ha colonizzato stabilmente il mar Mediterraneo, dove è in netta espansione, solo da pochi anni, si suppone a causa della tropicalizzazione di questo mare.
https://it.wikipedia.org/wiki/Parablennius_pilicornis

Apèndix 1: les denominacions bernicle, barnacle. El nom bernicle s´ aplica als barretets -però a Rondelet no el trobem encara- i també als peus de cabra (amb variant inclosa: barnacle). Provindria segons Dauzat i altres del cèltic per 'pedra', però es troba atestat per designar una espècie d´ànec (amb la qual el folklore relacionava els peus de cabra) molt abans que no pas per designar un dels nostres animals marins:

Aubert de La Chesnaye-Desbois; Dictionnaire raisonné et universel des animaux (1759)

De Charencey; Bulletin de la Société de linguistique (1906)

barnacle (..) 13c.,"(..) wild goose;" as a type of "shellfish," first recorded 1580s. Often derived from a Celtic source (compare Breton bernik, a kind of shellfish),but the application to the go-ose predates that of the shellfish in English http://www.etymonline.com/index.php?term=barnacle

1.Ca 1270 ornith. Bernicle (..);2. conchyliologie a)1721 barnacle «anatife lisse»(Trév.)(..)1768 bernache (..) b)1742 bernicle «patelle» ((..) d' Argenville, L'Histoire naturelle éclaircie,238 (..) peut-être à rapprocher,comme 2 a,de l'irl. bairnech de même sens (v. EWFS2,Dauzat1968)(..)(irl. barenn «rocher»,v.IEWt.1,(..));noter au sens 2 a l'antériorité de l'angl. Barnacle,attesté dep.1581 (..); on explique généralement le rapport entre 1 et 2 a par une croyance pop. qui fait naître l'oiseau du crustacé, cependant le hiatus chronol. est considérable. 2 b est gén. considéré comme empr. au bret.Bernic,(..),de même sens, peut-être à rattacher au bret. bron «poitrine» à cause de la forme de la patelle (v.Barb.Misc.4, pp.15-17 et IEW t.1(..)).Pour REW3,no 1047, FEW t.20,pp.2 (..),le bret. Bernic serait également à l'orig. de 1 et 2 a,mais une orig. unique paraît peu vraisemblable (Barb.(..)) en raison (..) de l'écart sém. entre le bret. bernic qui désigne la patelle (2 b), et le nom de l'anatife lisse (..);noter cependant que Thomas, Mél. D'étymol. fr.,1902,p.32 attribue à bernic le même étymon (..)*barennîka qui serait à l'orig.de l'irl. Bairnech http://www.cnrtl.fr/definition/barnacle

1580-85; perhaps a conflation of barnacle barnacle goose with Cornish brennyk, Irish báirneach limpet, Welsh brenig limpets, reflecting the folk belief that suchgeese, whose breeding grounds were unknown, wereengendered from rotten ships' planking http://www.dictionary.com/browse/barnacle

Apèndix 2: apèndix musical per dir que els derivats de bava poden no ser tan llefiscosos, com aquest baexinn-a lígur ('plovisqueja'):

dilluns, 4 de juliol del 2016

Sempre és Ara

Substituïm una entrada antiga de poca qualitat amb aquesta. En el seu dia la vam publicar com a homenatge al traspassat J.F.Dalbera. Ara fem extensiu l´homenatge a Germà Colón, víctima del Coronavirus.

Encapçalem l´entrada amb un text marsellès de fa un segle on l´autor lamentava que la fal.lera (paraula que, per cert, designa en origen una malaltia del bestiar) pel luxe estigués acabant amb tots els indrets que, fins aleshores, "feien goig"

Vuei, lei vila, leis restaoura, lei casteou que de longo bastisson d'aqueou caire, an leva en aquel endre l'er marsihes que fasie gaou; lou lusse a tua nouestre bor de mar.
https://www.cieldoc.com/libre/integral/libr0844.pdf

u luvassu u l’é in pesciu acustümau a returnà de longu â meixima ura, duve ti brümezi, percose besögna respeità delongu i tempi Dialecte lígur de Ventemiglia

els llobarros cambrilencs son com els de Ventimiglia: rondant de longu les mateixes zones de les platges

A algunes parles del nord d´Itàlia Delongo -i variants- significa 'sempre'. Un exemple genovès i un d´una parla de transició lígur/piemontesa, d´entre els molts que es poden trobar a la xarxa:

A moe di belinoin a l'è de longo graia.

La madre degli scemi, è sempre gravida.

A som de longo restat tacat a la coltura d’o nòster canton ma, da suvto, a me son rendut conto que o gh’èst in problema de fondo : tutj lj scritorj i han desvellupat in método de scritura difereinto da composicion a composicion, da scritor a scritor

També freqüents les atestacions en parlars d´òc: com el niçard o el provençal (vegeu l´exemple marsellès a l´inici de l´entrada), fins a arribar pel cap baix a Palavas -a prop de Montpeller-

http://www.lexilogos.com/provencal/felibrige.php?q=longo

DELUNGA adv. : Toujours ; à longueur de temps ; V. lunga-mays, sempres. http://www.palavaslesflots.com/download/1991-la_lenga_dau_grau_ao_t_2012_vl-pdf

Per poder entendre la (subtil) diferència entre 'sempre' i 'de lóngo' -si més no en el cas genovès- aquest text del blog de Franco Bampi és molt útil. De lóngo seria una mena d´equivalent de 'cada cop, totes les vegades, continuament, sense parar'

’N ascoltatô o l’à invitòu o Volpara a no dî sénpre, perché in zeneize se dixe de lóngo. Sta cösa chi a l’é coretta solo in parte perché de lóngo o veu dî sénpre, ma into senso de continoamente: o parla de longo (= parla in continuazione). Ma gh’é di uxi da paròlla senpre che no veuan dî continoamente e dove de longo o stonn-a: se conoscemmo da senpre, se son molæ pe senpre; o vegne senpre ciù bello, ecc.

A l´altre extrem del Nord d´Itàlia, al Vènet, també trobem l´expressió. Però a algunes varietats delongo vol dir 'de seguida' ('subito') Exemples de dos municipis mariners

Giandomenico Nardo; La pesca del pesce ne'Valli della veneta laguna...

Dalongo, av: subito,immediatamente; da v. de longo = di seguito, senza interruzione, senza indugio, subito; v,ist. de longo; || vegno dalongo = vengo subito;xe rivae dalongo le guardie=sono arrivati subito i vigili;

i ha dao logo dalongo = se ne sono andati subito; http://www.algraisan.it/d.html

(la pàgina algraisan.it ja no existeix.. una veritable llàstima)

Chioggia, al Sud de Venècia, i Grado

Aquest text de Fiorenzo Toso, extret d´un article publicat en una revista catalana, sembla confirmar que el de longo lígur -i l´occità?- no té el significat 'de seguida' que trobem en vènet. Parlant del ντλόυγγο grec Toso diu:

raramente è accaduto che voci di probabile origine veneziana siano state attribuite al genovese, come ντλόυγγο ‘subito’, per il quale Ramondo (1940: 22), evocando genov. delungu ‘sempre’, trascurò un’analoga forma veneta il cui significato (‘senza indugio’) pare più vicino a quello della voce neogreca Fiorenzo Toso; L´isola di Chios e l´influsso lessicale genovese in Grecia

Però a la veïna Piemont, de nou la duplicitat de significats:
sempre”.In tutto il Piemonte si ha quasi ovunque sempe/semper/sempre. Allora, da dove salta fuori il fresonarese “dlònch, dlònca”? (..) penso di non sbagliare nell’affermare che derivi dalla forma dialettale ligure “de longu” o “de longa”, che ancor oggi si trova ad Ormea in provincia di Cuneo. Da notare che in alcune parti del Piemonte vive la forma “dlongh”, ma nel senso di “subito”.

Consultant la famosa tesi de Geoffrey Hull sobre les llengües nord-italianes (i suïsses), veiem que l´estudió australià va considerar el sentit 'de seguida' com a originari:

delong (<*DE LONGU) 'everywhere’:Bad. dlunk,Gard. (..)

'at once': Lig. delòngu, Pm. dlung, UValt. delónk,Eng. dalúm, dalunga, Ven. de longo, Plav. delónk, Em. dló.g.(..) In Liguria and Monferrat delong, properly 'immediately', is used in the sense of 'always', as is the Ticinese adès.(..) The Old Venetian adeso was also used in the sense of 'at once'. Some modern synonyms are (..) Surs. kuninagá <CUM UNA VICATA (..)

Una lectora vèneta (“éphémère”) ens va escriure un comentari, que pengem a continuació, sobre el De longo dels textos antics vènets: l´expressió tenia, segons la zona, un dels 2 significats diferents que estem veient. No queda clar, per tant, quin dels dos seria anterior a l´altre.
Al comentari també trobem una consideració sobre el Tout de suite (i el De suite) francès que en part es pot aplicar precisament al nostre De seguida:

tsercando de longo tel http://tlio.ovi.cnr.it/TLIO/ el me dà le prime attestazioni veneziane cofà 'continuament', mentre te l' Archivio digitale veneto (pavàno) a ghe ne cato 36 e scoaxi tute col sinhificà de 'de seguida'.
Sì, 'de seguida' el ga da èsare el tout de suite del francexe... però, 'tènti a no sbaliàre : “Il ne faut pas confondre de suite et tout de suite : de suite veut dire l'un après l'autre ; tout de suite veut dire sans délai, sur-le-champ ; cependant il se prend quelquefois pour de suite ; mais de suite ne doit jamais se prendre pour tout de suite.

J'y vais de suite, pour j'y vais tout de suite, locution condamnée, Genlis, Mém. t. v, p. 94, dans POUGENS.”

Encara en vènet, una altra expressió on es pot intuir el pas d´un significat a l´altre (en aquest cas el pas seria potser de 'sempre' a 'de seguida') és el de l´adverbi (in)drioman: vegem la paraula de nou a la web algraisan.it, amb un exemple

Drioman, av: continuamente, di seguito, uno dopo l’altro; = v, ist; fri, daurman; || (..) co’ la sente l’aqua la vien drento drioman = con l’alta marea l’acqua entra continuamente;

segons llegim aquí, l´adverbi es pot traduir de vegades com a 'amb molt de gust' -i per tant 'de seguida'? (i el component 'man' provindria del llatí mane 'de bon matí'):

«drioman» e «indrioman» (con le varianti «dietroman» del fiumano, «dreioman» del rovignese, «indriodeman» del capodistriano e «daùrman» del friulano) che valgono «in continuazione, di seguito, senza interruzione» e, in qualche caso, «con sollecitudine»,

Al text de Hull citat més a munt apareix també la paraula Adès; que ja sabem que vol dir 'ara; d´aquí a poc' o, com en català, 'tot just ara, fa poc', però que al Canton Ticino significa 'sempre'

Pietro Monti; Saggio di vocabolario della Gallia Cisalpina e celtico (1856)

Un cas semblant: el de Sovint: del ll. sŭbĭnde 'tot seguit; successivament', però ja en llatí vulgar 'Gran nombre de vegades; freqüentment'

(un Sovint que en provençal, per cert, pot anar seguit de Fes 'vegada': souvènti-fes: Li Rosaceae (..), podon èstre d'erbo, d'aubret o d'aubre.(..) Li fru, souvènti fes bon à manja, soun de touto meno : boursèu, "grano" (5), L´exemple prove d´aquesta meravellosa web provençal que vam "descobrir" fa poc)

Fent un tomb per la web Gasconha.com encara veiem un cas semblant: el del gascó Dàuit, que no vol dir exactament 'de seguida' però sí 'aviat', i que segons diu el curador de la web sembla provenir del llatí 'de habitu'

Tot plegat és doblement interessant pel fet que el Sempre català també significava, en la llengua antiga, 'de seguida'

Sempre: (..) En ancien français et en ancien occitan, ce mot a servi à exprimer une idée de postériorité immédiate. Nos matériaux prouvent qu'il a eu la même signification aussi en ancien catalan. Or, tandis que sempre (sempres) a disparu totalement en français, il est resté en catalan avec le sens «toujours, encore». Lars Lindvall; Sempre,tost et leurs synonymes en catalan ancien Etude lexicographique

2. ant. Tot seguit, immediatament; cast. en seguida. (..) El rey en fo molt despagat e sempre féu armar un leny, Desclot Cròn., c. 2. E nós sempre fem-nos venir tots los còmits, Pere IV, Cròn. 133. http://dcvb.iecat.net/

Lars Lindvall, citat dos textos més amunt, considera que, també en aquest cas, el significat 'de seguida' és el més antic -tot i que ens presenta una frase de les Homilies d´Organyà on el mot té el sentit actual-:

Un des exemples attestés par AM [Alcover-Moll] pour ce sens est très ancien (L'esperii d'om qui sempre dura);il nous vient des «Homilies d'Organyà» (.) Les autres textes cités illustrant l'emploi de ce sens sont beaucoup plus tardifs (.) De l'autre côté,il est évident que la locution conjonctive sempre que signifiant «amb tal que; mentre que (amb valor condicional)» n'est pas organiquement associée à cette valeur de sempre (.). Il s'agit plutôt d'une parenté sémantique avec l'emploi plus tardif de sempre signifiant «toujours».

el semper llatí ja semblaria relacionat amb el concepte d´immediatesa (cf. anglès at once), però el seu significat és més aviat el de '1 a 1' o, en paraules de Meillet 'chaque fois':
sem-per from Proto-Indo-European *sḗm (“one”), whence also Latin semel (“once”).
https://en.wiktionary.org/wiki/semper