dilluns, 4 de juliol del 2016

Sempre és Ara

  Substituïm una entrada antiga de poca qualitat amb aquesta. En el seu dia la vam publicar com a homenatge al traspassat J.F.Dalbera. Ara fem extensiu l´homenatge a Germà Colón, víctima del Coronavirus. 
 Encapçalem l´entrada amb un text marsellès de fa un segle on l´autor lamentava que la fal.lera (paraula que, per cert, designa en origen una malaltia del bestiar) pel luxe estigués acabant amb tots els indrets que, fins aleshores, "feien goig"


Vuei, lei vila, leis restaoura, lei casteou que de longo bastisson d'aqueou caire, an leva en aquel endre l'er marsihes que fasie gaou; lou lusse a tua nouestre bor de mar. 
https://www.cieldoc.com/libre/integral/libr0844.pdf

 u luvassu u l’é in pesciu acustümau a returnà de longu â meixima ura, duve ti brümezi, percose besögna respeità delongu i tempi  Dialecte lígur de Ventemiglia 



els  llobarros cambrilencs son com els de Ventimiglia: rondant de longu les mateixes zones de les platges



A algunes parles del nord d´Itàlia Delongo -i variants- significa 'sempre'. Un exemple genovès i un d´una parla de transició lígur/piemontesa, d´entre els molts que es poden trobar a la xarxa:

A moe di belinoin a l'è de longo graia.
La madre degli scemi, è sempre gravida.

A som de longo restat tacat a la coltura d’o nòster canton ma, da suvto, a me son rendut conto que o gh’èst in problema de fondo : tutj lj scritorj i han desvellupat in método de scritura difereinto da composicion a composicion, da scritor a scritor


També freqüents les atestacions en parlars d´òc: com el niçard o el provençal (vegeu l´exemple marsellès a l´inici de l´entrada), fins a arribar pel cap baix a Palavas -a prop de Montpeller-


DELUNGA adv. : Toujours ; à longueur de temps ; V. lunga-mays, sempres. http://www.palavaslesflots.com/download/1991-la_lenga_dau_grau_ao_t_2012_vl-pdf


Per poder entendre la (subtil) diferència entre 'sempre' i 'de lóngo' -si més no en el cas genovès- aquest text del blog de Franco Bampi és molt útil. De lóngo seria una mena d´equivalent de 'cada cop, totes les vegades, continuament, sense parar'

’N ascoltatô o l’à invitòu o Volpara a no dî sénpre, perché in zeneize se dixe de lóngo. Sta cösa chi a l’é coretta solo in parte perché de lóngo o veu dî sénpre, ma into senso de continoamente: o parla de longo (= parla in continuazione). Ma gh’é di uxi da paròlla senpre che no veuan dî continoamente e dove de longo o stonn-a: se conoscemmo da senpre, se son molæ pe senpre; o vegne senpre ciù bello, ecc.

A l´altre extrem del Nord d´Itàlia, al Vènet, també trobem l´expressió. Però a algunes varietats delongo vol dir 'de seguida'  ('subito')   Exemples de dos municipis mariners


       Giandomenico Nardo; La pesca del pesce ne'Valli della veneta laguna...


 Dalongo, av: subito,immediatamente; da v. de longo = di seguito, senza interruzione, senza indugio, subito; v,ist. de longo; || vegno  dalongo = vengo subito;xe rivae dalongo le guardie=sono arrivati subito i vigili;
i ha dao logo dalongo = se ne sono andati subito;  http://www.algraisan.it/d.html

(la pàgina algraisan.it ja no existeix.. una veritable llàstima)







Chioggia, al Sud de Venècia, i Grado


 Aquest text de Fiorenzo Toso, extret d´un article publicat en una revista catalana, sembla confirmar que el de longo lígur -i l´occità?- no té el significat 'de seguida' que trobem en vènet. Parlant del ντλόυγγο grec Toso diu:
raramente è accaduto che voci di probabile origine veneziana siano state attribuite al genovese, come ντλόυγγο ‘subito’, per il quale Ramondo (1940: 22), evocando genov. delungu ‘sempre’, trascurò un’analoga forma veneta il cui significato (‘senza indugio’) pare più vicino a quello della voce neogreca  Fiorenzo Toso; L´isola di Chios e l´influsso lessicale genovese in Grecia

Però a la veïna Piemont, de nou la duplicitat de significats:
 sempre”.In tutto il Piemonte si ha quasi ovunque sempe/semper/sempre. Allora, da dove salta fuori il fresonarese “dlònch, dlònca”? (..) penso di non sbagliare nell’affermare che derivi dalla forma dialettale ligure “de longu” o “de longa”, che ancor oggi si trova ad Ormea in provincia di Cuneo. Da notare che in alcune parti del Piemonte vive la forma “dlongh”, ma nel senso di  “subito”.


 Consultant la famosa tesi de Geoffrey Hull sobre les llengües nord-italianes (i suïsses), veiem que l´estudió australià va considerar el sentit 'de seguida' com a originari:
delong (<*DE LONGU) 'everywhere’:Bad. dlunk,Gard. (..)
'at once': Lig. delòngu, Pm. dlung, UValt. delónk,Eng. dalúm, dalunga, Ven. de longo, Plav. delónk, Em. dló.g.(..)  In Liguria and Monferrat delong, properly 'immediately', is used in the sense of 'always', as is the Ticinese adès.(..)  The Old Venetian adeso was also used in the sense of 'at once'. Some modern synonyms are (..) Surs. kuninagá <CUM UNA VICATA (..)


Una lectora vèneta (“éphémère”) ens va escriure un comentari, que pengem a continuació, sobre el De longo dels textos antics vènets: l´expressió tenia, segons la zona, un dels 2 significats diferents que estem veient. No queda clar, per tant, quin dels dos seria anterior a l´altre. 
Al comentari també trobem una consideració sobre el Tout de suite (i el De suite) francès que en part es pot aplicar precisament al nostre De seguida:

 tsercando de longo tel  http://tlio.ovi.cnr.it/TLIO/ el me dà le prime attestazioni veneziane  cofà 'continuament', mentre te l' Archivio digitale veneto (pavàno) a ghe ne cato 36 e scoaxi tute col sinhificà de 'de seguida'.
Sì, 'de seguida' el ga da èsare el 
tout de suite del francexe... però, 'tènti a no sbaliàre : “Il ne faut pas confondre de suite et tout de suite : de suite veut dire l'un après l'autre ; tout de suite veut dire sans délai, sur-le-champ ; cependant il se prend quelquefois pour de suite ; mais de suite ne doit jamais se prendre pour tout de suite.

J'y vais de suite, pour j'y vais tout de suite, locution condamnée, Genlis, Mém. t. v, p. 94, dans POUGENS.”


Encara en vènet, una altra expressió on es pot intuir el pas d´un significat a l´altre (en aquest cas el pas seria potser de 'sempre' a 'de seguida') és el de l´adverbi (in)drioman: vegem la paraula de nou a la web algraisan.it, amb un exemple 

Drioman, av: continuamente, di seguito, uno dopo l’altro; = v, ist; fri, daurman; || (..) co’ la sente l’aqua la vien drento drioman = con l’alta marea l’acqua entra continuamente;

 segons llegim aquí, l´adverbi es pot traduir de vegades com a 'amb molt de gust' -i per tant 'de seguida'? (i el component 'man' provindria del llatí mane 'de bon matí'):

«drioman» e «indrioman» (con le varianti «dietroman» del fiumano, «dreioman» del rovignese, «indriodeman» del capodistriano e «daùrman» del friulano) che valgono «in continuazione, di seguito, senza interruzione» e, in qualche caso, «con sollecitudine»,


Al text de Hull citat més a munt apareix també la paraula Adès; que ja sabem que vol dir 'ara; d´aquí a poc' o, com en català, 'tot just ara, fa poc', però que al Canton Ticino significa 'sempre'  
                    
Pietro Monti; Saggio di vocabolario della Gallia Cisalpina e celtico (1856)


Un cas semblant: el de Sovint: del ll. sŭbĭnde 'tot seguit; successivament', però ja en llatí vulgar 'Gran nombre de vegades; freqüentment'

(un Sovint que en provençal, per cert, pot anar seguit de Fes 'vegada': souvènti-fes: Li Rosaceae (..), podon èstre d'erbo, d'aubret o d'aubre.(..) Li fru, souvènti fes bon à manja, soun de touto meno : boursèu, "grano" (5), L´exemple prove d´aquesta meravellosa web provençal que vam "descobrir" fa poc)   


Fent un tomb per la web Gasconha.com encara veiem un cas semblant: el del gascó Dàuit, que no vol dir exactament 'de seguida' però sí 'aviat', i que segons diu el curador de la web sembla provenir del llatí 'de habitu' 




Tot plegat és doblement interessant pel fet que el Sempre català també significava, en la llengua antiga, 'de seguida'

 Sempre: (..) En ancien français et en ancien occitan, ce mot a servi à exprimer une idée de postériorité immédiate. Nos matériaux prouvent qu'il a eu la même signification aussi en ancien catalan. Or, tandis que sempre (sempres) a disparu totalement en français, il est resté en catalan avec le sens «toujours, encore».  Lars Lindvall; Sempre,tost et leurs synonymes en catalan ancien Etude lexicographique


 2. ant. Tot seguit, immediatament; cast. en seguida.  (..) El rey en fo molt despagat e sempre féu armar un leny, Desclot Cròn., c. 2. E nós sempre fem-nos venir tots los còmits, Pere IV, Cròn. 133.   http://dcvb.iecat.net/


Lars Lindvall, citat dos textos més amunt, considera que, també en aquest cas, el significat 'de seguida' és el més antic -tot i que ens presenta una frase de les Homilies d´Organyà on el mot té el sentit actual-:
Un des exemples attestés par AM [Alcover-Moll] pour ce sens est très ancien (L'esperii d'om qui sempre dura);il nous vient des «Homilies d'Organyà» (.) Les autres textes cités illustrant l'emploi de ce sens sont beaucoup plus tardifs (.) De l'autre côté,il est évident que la locution conjonctive sempre que signifiant «amb tal que; mentre que (amb valor condicional)» n'est pas organiquement associée à cette valeur de sempre (.). Il s'agit plutôt d'une parenté sémantique avec l'emploi plus tardif de sempre signifiant «toujours».

el semper llatí ja semblaria relacionat amb el concepte d´immediatesa (cf. anglès at once), però el seu significat és més aviat el de '1 a 1' o, en paraules de Meillet 'chaque fois':
sem-per from Proto-Indo-European *sḗm (“one”), whence also Latin semel (“once”).
https://en.wiktionary.org/wiki/semper 





https://archive.org/details/DictionnaireEtymologiqueDeLaLangueLatine/page/n314



Aquest significat de la base llatina -sem s´hauria mantingut en l´expressió genovesa de semme 'n çento 'un cop de cada 100, de tant en tant'




     https://archive.org/details/dellidiomaedell01randgoog/page/n34 


    exemple savonès.  En llombard Semel




Germà Colón ja havia parlat del nostre Sempre. Per ell el significat 'de seguida' és el més antic en català



************************

Els més grans se´n van però els joves resten. Aquí dos joves rappers, des de Màntova i Mòdena, segueixen fent música des de Ca seva
                                        


 I dos nens confinats ens expliquen contes en bolonyès:

El pare dels nens acomida els videos dient que per tal de fer viure la llengua cal andèr a dscarrer d´longh in bulgnais

Potser us pot interessar també:
Dues coses Aviades:
La mala Via

dilluns, 20 de juny del 2016

Es pot trigar i anar ràpid alhora (actualitzat)

 Text en dialecte de Ventimiglia:

  E calitàe de pesci ch’i triga inti fundi ligüri i sun: (..) u capùn e a rascassa (Scorpaena scrofa, Scorpaena porcus), a treglia veraixa o de scögliu (Mullus surmuletus) e a treglia barbina o de pauta (Mullus barbatus).'   http://impariamoilventimigliese.altervista.org/pesci_e_bestie_de_marina_intu_parla_ventemigliusu.pdf


l´escòrpora rep en alguns llocs -p.ex a l´Alguer- el nom d´origen occità rascassa. 

    



 Que els peixos triguin vol dir que s´entretenen i arriben tard? No ben bé.



En genovès existeix un verb destrigâse, que és l´equivalent de l´it. sbrigarsi: 
   -Ch´a se destrìghe a attrovâlo -E a ô l´attrovià, no v´agitae.      ( -que s´afanyi a trobar-lo  -el trobarà, no patiu )*

els usos del verb segons el Dicc. Casaccia:

pel que fa a l´occità, segons Mistral1: 


1.- Pengem a sota un exemple niçard recent on els usos de destrigar corresponen més aviat al significat del francès se debrouiller, amb possible oscil.lació cap el significat 'triar' . 
 Coma si destrigar tra lu commands de Nòstre Sinhor e aquelu dau sieu capitani ?  (..) as vorgut faire lo caporal, destrigue-ti aüra, lo sabes cen que deves faire »
Comment s’était-il débrouillé entre les commandements de Notre Seigneur et ceux de son capitaine ? (..) t’as voulu être caporal, débrouille-toi maintenant, tu sais ce que tu dois faire »…

recordem de pas que l´etimologia de triar és incerta; segons l´Alcover:  Etim.:incerta.Cal abandonar definitivament l'origen llatí *trītare, ‘esmicolar’, proposat per Diez i acceptat per Meyer-Lübke; ni fonèticament ni semànticament és acceptable. Segons G. de Diego Dicc. 6838, cal partir d'una base llatina *triare, «terciar», derivat del llatí tria, ‘tres’; però l'evolució de significat no s'explicaria. Vist que el significat bàsic de  triar és ‘separar’,Corominas DECast (s. v.  triar) ha suggerit la possibilitat que  triar sigui una forma bastida per falsa descomposició de destriar,i que aquest vingui d'un verb llatí *destriare derivat de stria, ‘ratlla’.

A propòsit de destriar, vegem què en va dir Mistral 




  Es tracta per tant de l´equivalent del verb català trigar amb un prefix que li dona el significat contrari, i amb forma reflexiva. Creiem que trigar sense prefix no existeix (però potser en algun moment ha existit?) en genovès però sí en els dialectes de ponent, com el de Ventimiglia, on té, com hem vist a l´exemple inicial, el significat de 'romandre, ser habitual a un lloc' -o senzillament 'estar-se'-.

Un ús semblant al de Ventimiglia, però en aquest cas de nou a l´Estat francès: en concret a Varennes, Allier -departament amb parles d´oïl al Nord i del Croissant al Sud; Varennes es trobaria al límit, o potser més aviat ja a zona de dialecte d´oïl-:


Paul Duchon; Grammaire et dictionnaire du patois bourbonnais (canton de Varennes) (1867)

 També hi ha un verb 'trigar' en vènet -que aquí no apareix, però sí un destrigarse 'fare in fretta'-; als dialectes llombards pot tenir significat transitiu: milanès trigà: Fermare. Arrestare. Trattenere i també intransitiu expressat per la forma pronominal trigase. Vegeu també per exemple aquesta variant: trigàs (mi me trìghi, trigàt) -intr. pron.fermarsi, acquietarsi, sospendere un lavoro per un breve riposo: me só mìga trigàt en tüt el dì = non mi sono fermato in tutto il giorno.


Trigar al llibre de Pietro Monti Vocabolario dei dialetti della città e diocesi di Como (1845) 


   
Aquestes formes reflexives llombardes són properes al verb llatí originari: el deponent (i per tant ni pròpiament actiu ni passiu, i fàcilment reconvertible a verb pronominal) tricari, 'entretenir-se'. De fet en català antic el verb podia ser reflexiu, i en forma no pronominal tenia també significat transitiu; de l´Alcover-Moll:| 1. intr. (i ant. refl.) Venir o obrar tard. a) absolut, sense complement indicador de l'acció que es fa tard. (..) On més hom viu en est món, més se triga a hom la glòria del altre seggle, Llull Cont. 198, 24. (.. ) || 3. tr. (ant.) Fer que una cosa arribi o s'esdevingui tard. Vos deman aytals hòmens... No m'o triguets, car ja són los mals e'ls dampnatges e les inmundícies en lo món, Llull Sta. Mar. 90

Sembla que l´occità continua mantenint una forma transitiva, una de reflexiva, i la forma intransitiva:

trigar (1) verbe tr. différer;
   compausat: se ~ verbe pr.  perdre son temps loc.
trigar (2) verbe tr. ind. tarder
trigar (3) verbe intr. 1. èsser lent, tarder; 2. far tard,  tarder

La forma reflexiva pot tenir, en un sorprenent gir semàntic, un sentit oposat a l´inicial, potser degut a la influència del verb se destrigar, vist més amunt:
                                                          F. Mistral; Tresor dòu Felibrige



 El llatí tricari i un derivat popular, aquest sí amb forma activa,  *triccare (tots dos potser emparentats amb el grec trhix, 'pèl, cabell'), que és d´on poden provenir els verbs transitius, són a la base d´un munt de paraules: les italianes distrigare/districare/strigare (cap de les quals no sembla tenir el sentit temporal del genovès  destrigâse),  intriga, l´anglès trick, el francès tricher ('fer trampes; verb transitiu a l´origen però que a partir del s. XIX ha passat a ser intransitiu)..
  També en genovès han donat altres mots, alguns amb el corresponent paral.lel en italià:
-districaeve, a scituaçion chì a derrùa.
 
(apanyeu-vos, aquí la situació s´enfonsa)
 
-o no se deve intrigâ. O se deve fiâ.
((ell) que no s´hi fiqui. S´ha de refiar)



 Petit Apèndix per dir que fa un parell de dies al blog del genovès Franco Bampi va aparèixer la paraula bestentâ  'trigar a fer una cosa a causa de dubtes', ital. 'indugiare'. No tenim 100% clara la relació entre els significats a les diferents llengües -en francès antic bestens sembla voler dir 'baralla, disputa' (i semblaria emparentat amb la tenson dels trobadors)- ni tampoc l´etimologia (d´una banda sembla basada en 'tentare', d´altra, com acabem de dir, en tendere, que són verbs que en tot cas probablement estan emparentats) així que de moment ho deixem aquí per no fer d´aquesta entrada un conte inacabable, a föa do bestento.
                                                         Ottorino Pianigiani; Vocabolario Etimologico della Lingua Italiana (1907)
        
                   F J M Raynouard; Lexique roman, ou, Dictionnaire de la langue des troubadours Vol.2 (1838-1844)

      
  * Tots els exemples genovesos d´aquesta entrada provenen d´aquesta comèdia, ambientada en una festa major semblant a les que se celebren a Catalunya  (i que se celebra en honor del mateix sant que, per exemple, la de Sants)
   Es tracta d´una obra divertida, plena de col.loquialismes, però amb una trama una mica 
intricada.                



dijous, 2 de juny del 2016

5 Pinocchios pel preu d´un -2ª part-

 Seguim amb fragments de les nostres 5 versions (una d´elles l´original toscà) de Pinocchio. Som encara al capítol I:



 Fragment curt però amb un munt de coses a destacar:

  .el verb genovès (a)moâ, equivalent del nostre esmolar -i del piemontès, però sembla que no en la varietat de Bandita, molè.  També destacable el banditese piuroet per 'destral', -pel que sembla del mot piemontès provenen els piolet català i castellà-

  .la semblança entre les versions de Ferrara i Venècia a la segona frase del text -amb la construcció ser+dré/drìo1, seguida en aquest cas del verb molar (que aquí no vol dir esmolar, per cert)

  .la semblança entre les frases del band. i ferr. a joe capì i ajò capì  (ho capito a l´original) 

  .L´ús ferrarès, constant al llarg de tota la traducció, de l´equivalent del nostre avançar amb el sentit de 'restare, rimanere' -en català no coneixem aquest significat però sí el de 'estalviar', molt habitual en italià i altres varietats itàliques; del DCVB:  avançar |6. Estalviar, guardar el que es podria despendre però que es preveu que més tard pot fer falta; cast. ahorrar. Jamés no poguí guanyar ne auensar un diner, Eximplis i,11 

 .4 maneres diferents de fer la frase negativa ('non mi picchiar...') -i de fet la genovesa i la toscana no són tampoc exactament iguals-

 .A la penúltima frase, ús de l´auxiliar haver amb reflexives impròpies en venecià i genovès -recordem que l´adaptador de l´obra al genovès i al banditese és el mateix, i sap diferenciar perfectament la sintaxi de les dues variants: me l´hò assunnâ en la primera, am ra sun sugnoja a la segona.


 1.-  En aquesta construcció, de significat equivalent al nostre 'estar + gerundi' , el genovès fa servir habitualment l´adverbi/preposició apreuvo; però també de vegades, a l´igual que ferrarès o venecià, el mot per 'darrera':  Ciàn cianìn són derê a sparî e bitêghe di fotògrafi, vam llegir fa uns dies aquí  

                                              ***********************
Mola mola, anomenat així degut a la semblança amb la pedra del molí però també amb la que serveix per esmolar. Möra - Mola mola A se ciama Möřa pe’ via d’a sou furma a övu, (..) cun u scafu sciacau de lau, propiu cume ina möra da müřin  http://impariamoilventimigliese.altervista.org/pesci_e_bestie_de_marina_intu_parla_ventemigliusu.pdf
Sobre la denominació catalana Bot vam dir alguna cosa aquí.


 Potser us pot interessar:  5 Pinocchios pel preu d´1 -1ª part-