.melet: s´aplica a un peix del gen. Atherina; però a Marsella als seitons petits o en general a un peix similar al seitó
.meleta -sovint escrit meleto; a Mònaco en masculí, meletu: és la nostra meleta o amploia, semblant al seitó i la sardina també pot ser equivalent de melet en el sentit 'atherina' o designar el conjunt de petits peixos brillants
.melets/meletas (meletos): de nou nom genèric de petits peixos
Al primer text de sota veiem el doble gènere, masculí i femení, i també que el nom pot ser específic (designant en aquest cas la nostra meleta) i genèric (designant tot peix petit i brillant) -
Meleto. (Fr. Melet. Sc. Meletta engraulis). — A Marsiho, si di meleto vo melé a tou pichoun pei argenta, quaou que siegue, qu'es fouesso bouen a freji.
http://www.cieldoc.com/libre/integral/libr0844.pdf
Melet, meleto i altres denominacions per les atherines
les dues atherines de les nostres costes, que acostumen a ser confoses l´una amb l´altra (vegeu aquí per exemple), són el joell i el serclet: el primer és Atherina boyeri, i va ser anomenat ja per Rondelet amb un mot semblant al nostre joell; el segon és Atherina hepsetus -anomenat per Rondelet Sauclet o Melet.
(I aquí veiem que el mot melet va passar ben d´hora al francès).
En aquesta entrada tractarem els dos peixos com un de sol i en comentarem les denominacions; veurem que gairebé totes fan potser -o potser no- referència al color i a la banda daurada que travessa el cos del peix.
Els dos peixos, en fotos de wikipedia. El joell es caracteritza per tenir cap i ulls més grossos -hi tornem més avall
les fotos nostres (a sota) creiem que corresponen a la primera mena, el joell; no són prou bones i no fan justícia al peix, però ens serveixen per justificar el títol de l´entrada: no podem evitar que ens causin aquesta sensació -la de que són morts vivents- quan els veiem en mola, amb els seus enormes i inexpressius ulls. El video -a l´igual que les fotos pres a Cambrils- mostra que amb una mica de paciència aquest peix poruc també deixa que ens hi acostem, especialment quan s´apropa el capvespre.
Tal i com va dir Bonaparte (el científic és clar, no l´”emperador”), molts autors posteriors a Rondelet van semblar desconèixer que el montpellerenc ja havia distingit les dues espècies; el niçard Risso les va establir de nou amb els noms de Rondelet intercanviats -l´hepsetus de Rondelet era el joell però amb Risso va passar a ser el serclet
Al text veiem també la denominació italiana d´aquests peixets: latterino (possible creuament del nom grec amb el mot per 'llet', latte). A continuació Bonaparte, a més de fer-se ressò de la poca estima en què es tenia/té aquest peix, va donar altres denominacions locals que tornarem a veure més avall -i per cert també va relacionar els noms francesos pretre etc amb la franja daurada del peix.
Com a curiositat, Bonaparte també va citar una
denominació Arnotto, que derivaria del nom del riu Arno. No podria
tractar-se en realitat d´una corrupció del nom avannotto, que ja
vam veure aquí, i que significa 'peix d´enguany'?
Com ja vam veure a l´anterior entrada, Risso, que és qui va identificar i anomenar les espècies tal i com es fa avui dia, va incloure en el mateix gènere dos gòbids:
A. Risso; Ichthyologie de Nice 1810
De fet les atherines són també de vegades anomenades amb un genèric nonnat -el nom del gòbid xanguet i similars:
Com ja vam veure a l´anterior entrada, Risso, que és qui va identificar i anomenar les espècies tal i com es fa avui dia, va incloure en el mateix gènere dos gòbids:
De fet les atherines són també de vegades anomenades amb un genèric nonnat -el nom del gòbid xanguet i similars:
ESQUICHO-MELETO
(qui mange du fretin), s. Vétilleur, avare, ladre, v. cago-prim. R.
esquicha, meleto
Maximin d´Hombres; Dictionnaire languedocien-français (1884)
els peixos d´aigua dolça que reben els mateixos noms o similars tampoc no surten ben parats: jòl = goujon, petit poisson d’eau douce On dit pour un avare : “Per el, un jòl es un jòl” J.F.Brun; GLOSSARI OCCITAN FRANCES
a
Cambrils són anomenats moixons (que la denominació és aquesta ens ho confirma en Carlos Pérez, cosí pescador; es tracta d´un altre nom al.lusiu a la petitesa del peix) però de fet a alguns
llibres sobre ictiònims no els trobem ni citats: les atherines no hi apareixen -el nom moixó és atorgat a un altre peix de cos brillant-
altres
denominacions -en aquest cas italianes- fan referència a la
semblança entre aquests peixos i el peix blau com el seitó. Però
recordem que es tracta de gèneres força diferents -els melets
tenen, per exemple, dues aletes dorsals; i Cuvier els va situar dins
la seva classificació com un gènere de transició entre les llisses i els gòbids-
Lazio-Alicetta o Lattarino
a l´Alguer són també moixons, i la denominació sembla haver passat al sard
Del nom moixó deriva el nom científic d´una variant d´atheroina: Atherina mochón. (Al voltant de les confusions entre les diverses vaietats d´atherines, vegeu aquí )
Lazio-Alicetta o Lattarino
- alicin(o)
**********************
.Joell: aquest és el text on Rondelet va anomenar el nostre peix (l´actual Atherina boyeri) amb una variant d´aquest nom:
Per P. Barbier, la denominació està relacionada amb la grandesa dels ulls del peix. La hipòtesi sembla topar amb dificultats fonètiques
P.Barbier fils; Revues des langues romanes LIV (1911)
Chronique étymologique des langues romanes - Diacronia
Mistral i alguns diccionaris catalans donen altres etimologies diferents -i veiem que Mistral considera l´opció que el nom no sigui més que joia/joiell, és a dir 'objecte d´or o de metall preciós :
Joell [probablement d'un ll. *juliellus, dimin. paral·lel al ll. *juliola (v. juliola)]
(La juliola és un altre peix, no especialment brillant, però amb una espectacular franja lateral; el tornarem a trobar més avall -la girelle francesa-)
(La juliola és un altre peix, no especialment brillant, però amb una espectacular franja lateral; el tornarem a trobar més avall -la girelle francesa-)
Al wiktionary francès aposten per aquesta opció 'derivat de joia' i, per tant, consideren que el nom descriu la brillantor del peix
De
l’ancien occitan joell,
variante de joyel (« joyau »),
à cause de la brillance de ce poisson (voir l’un des noms
catalans).
.Serclet, sauclet etc. Hem vist que P. Barbier no va posar el nom joell en relació amb la brillantor del peix -o més ben dit amb la seva banda brillant; sí que ho va fer en el cas de les denominacions serclet i variants:
un altre ictiònim -en aquest cas sud-italià- que sembla designar el peix com a 'cercle brillant':
les
dues denominacions dels nostres dos peixets en
provençal:
Cabassoun. (Fr. Atherine. Sc. Atherina Boieri). — Pichoun pei coumo lou cieoucle que si manjo freji e que serve d'esco per lei musclaou dei palangre (V. Cieouele).
Cabassoun. (Fr. Atherine. Sc. Atherina Boieri). — Pichoun pei coumo lou cieoucle que si manjo freji e que serve d'esco per lei musclaou dei palangre (V. Cieouele).
.Cheunau/Cönaru Una denominació que ens intrigava és aquest lígur Cheunau/Cönaru, nom del serclet (Atherina hepsetus; pel joell,Atherina boyeri la denominació té una motivació transparent: Cabassùn. Per aquestes denominacions lígurs vegeu el text de Bonaparte de més a munt o aquest estudi)
Cönaru, en dialecte de Ventemiglia -del gairi que trobem al text, equivalent del nostre gaire, haurem de dedicar un dia o un altre alguna entrada: Cönařu
- Atherina hepsetus (..) u Cönaru u l’à a pele stralüxìa, ch’a
fa’ in modu de purreghe vié cos’u gh’à drente. U vive da
veixin â ciàza, in sciami cunscistenti, ch’i se piglia cu’ re’
spesse. (..). A sou carne a nu’ l’é gairi bona.
http://impariamoilventimigliese.altervista.org/pesci_e_bestie_de_marina_intu_parla_ventemigliusu.pdf
Però si aquest nom està relacionat, tal i com assegura Rohlfs, amb els ictiònims sicilians coronedda, cornale etc (per les nombroses variants, veg. aquí o la nota 16 d´aquest article) aleshores podria ser de nou una referència a la banda brillant del peix; llegim de nou Barbier:
el seu text és doblement interessant perquè ens parla de denominacions derivades de girus -aplicades aquí a un altre peix, però que suposem en relació etimològica amb el garal que hem vist més amunt.
.Giral/garal; ho acabem de veure: sembla derivat del llatí per 'cercle'.
i
en aquest text en dialecte triestí ho tenen clar I
scampi xe scampai, no xe ora de orade, (..), i gira i girai, la
passera la passerà
aquí, però, semblen relacionar giral amb llatí gerres, la denominació clàssica d´un peix semblant a la xucla 
 |
Xucles a Cambrils. Per la mida del cos diríem -sense gens de convenciment- que es tracta de xucles blanques. Uns pescadors, molt amablement, les van identificar per nosaltres, però sense posar-se d´acord: per un es tractava de dues xucles veres, per l´altre de xucles blanques. Un tercer va posar el punt i final a la conversa de manera expeditiva: xucles, són xucles i prou.
Tots van coincidir, en tot cas, a dir que de gerrets, el peix germà de la xucla, ja no n´hi havia a les costes de Tarragona: se n´ha perdut la mena.
.Acabem per on hem començat: el nom Melet.
vegem un parell de textos amb els nostres mots, on sembla insinuar-se -però no afirmar-se- una relació entre aquest nom melet i el verb meler 'barrejar'
https://www.lexilogos.com/provencal/felibrige.php?q=meletsegons ell, per cert, el melet no seria una atherina sinó un peix blau (no ben bé la nostra meleta, però)
Aquí un cas encara més estrany, on semblen apliicar directament als atherínids la denominació maena -que és la d´una xucla- Doblement estrany perquè de fet sembla fer derivar aquest maena del nom grec per 'lluna' μήνη, quan en realitat d´aquest mot diferent deriva una família de peixos però no es tracta de cap de les nostres -sinó dels peixos lluna'
en aquesta web llegim una altra hipòtesi: que el mot provingui de l´occità mèla, 'fulla de ganivet o espasa'. Una hipòtesi que no hem trobat enlloc més però que no deixa de ser interessant, perquè suposem que la comparació amb la fulla del ganivet s´hauria basat en la forma del cos del peix però també en els reflexos daurats/metàlics que se´n desprenen. La qual cosa ens porta a l´etimologia que ja vam veure aquí i que faria del nom un derivat de belletto i faria referència al to daurat del peix.
Per cert que retrobem la denominació melet/a, a priori inexistent en català, aplicada a un altre peix brillant -i que degut a aquesta brillantor rep denominacions com llampuga o, a Cambrils, dorado- però molt més gran que les nostres atherines. La part doblement curiosa és que al vell diccionari Torra el nom va ser aplicat -per influència occitana potser- a les atherines, però en canvi a l´Alcover-Moll sostenen que Torra es va referir a la llampuga:
MELET.m.Llampuga,peix (Torra Dicc.)
*****************************
Aquest simpàtic peixet no sembla que sigui un moixò, però el pengem aquí perquè el vam veure fa uns dies al recentment obert al públic Mas Miró
La segona foto ja no té a veure amb ictiònims però ens va cridar l´atenció el contrast entre els avis paterns i els pares del pintor
I aquí el taller del pintor, amb un porró ben maco -que per cert en genovès es diu piròn i el fan servir per "beure a la catalana"
(les tres fotos són de P.S., gràcies ;-))
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada