Entrada del 2020, dedicada no a un peix sinó a un ocell -que s´ha expandit de punta a punta del Mediterrani. Una versió ampliada aquí:
Ara hi tornem perquè la seva història és veritablement interessant. Aquest text lígur, escrit per Enrico Malan, es refereix a la seva germana "salvatge", Streptopelia turtur -que en comptes d´una sola línia negra al coll en té 3
E rigaüre gianche e negre insci’u colu, i a fan cunusce dae autre paresche (..) Pe’u ciü i stan int’e campagne (..) Da l’antigu a l’à scangiau u modu de fa e nu l’é rairu vieřa aiscì int’e çitàe, basta che ghe sece de löghi verdi
Quan l´Enrico diu que darrerament trobem Streptopelia turtur a les ciutats és probable que en realitat es refereixi a la nostra tórtora turca: és la que s´ha propagat abundantment pels nuclis urbans, i la que no té (gaire) por del contacte amb l´home
o en paraules del Zòrzo Celoria, col.laborador a la Wikipedia lígur:
Confidénte con l'òmmo a frequénta e mangéuie. Originâia de l'Asia, a s'é difûsa a partî da-i ànni 30 in squæxi tùtt' Eoröpa, da-a Scandinàvia a-a Penîzoa Ibérica e l'Àfrica Mediterània.
en Zòrzo és coautor d´aquest article de Wikipedia on se´ns parla d´un altre ocell, el Pardal. En lígur Pàsoa, derivat de ´passer'; com que el llati Passer va acabar tenint el significat més general de 'ocell, moixó', en català -i portuguès- el nom d´aquest moixó concret deriva en canvi de Pardâlis -grec πάρδαλις 'tacat'-; en valencià el mot Pardal ha acabat evolucionant com llatí Passer i tenint un sentit general.
Article en el qual veiem que el cas del pardal i el de la tórtora turca són en certa manera oposats: el pardal està desapareixent dels nuclis urbans i la tórtora, en canvi, els està colonitzant.
El nostre ocell va ser descrit per l´hongarès Frivaldszky l´any 1838, quan aquesta tórtora encara no es trobava a Europa (occidental).
En aquest text d´un prestigiós ornitòleg de finals del XIX-començaments del XX, que fins aleshores havia identificat la tórtora turca amb la domèstica (en parlem més avall) veiem dues coses interessants: una, que el text de Frivaldszky no va començar a ser conegut per alguns autors britànics fins 60 anys més tard -vegeu per exemple aquí, on un autor anglès es va autoproclamar el 1864 com el primer a haver-ne vist a Europa-; segona, que a principis del XIX la tórtora turca havia arribat a Sarajevo.
A "Occident" va començar a arribar durant els anys 30 i 40 (Vegeu aquest completíssim article). De fet en aquest estudi recent, que tornarem a citar més avall, veiem com la tórtora salvatge és anomenada a alguns municipis de Cremona "Nostrana", per diferenciar aquesta tórtora "de tota la vida" de la turca, com qui diu acabada d´arribar
tùrturå nustrànå (ost.): tortora selvatica (Streptopelia turtur). L’aggettivo accentua la distinzione tra la tortora selvatica, unica specie di questo genere presente da noi allo stato libero fino agli anni Cinquanta del secolo scorso, e la tortora dal collare orientale apparsa anche da noi a partire da quella stessa data in poi.
En aquest article (també aquí) ens en detallen l´expansió pel Nord d´Itàlia, especialment la Plana Padana; el 1951 va ser vista a Bordighera, Ponent lígur. Més avall llegirem el testimoni d´un ornitoleg que la va veure en aquestes mateixes dates al Vènet. En aquest text de 1957 trobem el primer avistament a Parma.
En aquest llibre del 1902 llegim que els experts no la consideraven encara pròpia d´Itàlia:
Abita (..) l´Asia meridionale (..) si trova anche nelle regioni sud-orientali d´Europa (..) É accidentale e molto rara in Italia, se ne conosce una sola cattura avvenuta nel Modenese (..) il Salvadori non ammette la Tortora dal collare tra le specie italiane Ettore Arrigoni; Atlante ornitologico (1902)
En aquest altre, del 1890, només s´havia parlat de Streptopelia turtur, anomenada al Vènet Tortora salvadega -aquest 'salvatge' segurament fet servir per diferenciar-la de la domèstica, no de la nostra tórtora turca. (També en llombard: tortora selvadega)
El mateix autor, en un segon volum del 1907, es referia a la captura de l´exemplar de Mòdena com a un fet encara no significatiu. Afegia que aquesta tórtora del collar era, segons molts autors, la que havia originat l´espècie domèstica.
A propòsit de la tórtora trobada a Mòdena, Doderlein (1869) va escriure que potser era un exemplar africà; des de Mòdena, Luigi Picaglia 1884 i 1889, el van rebatre: era segurament una decaocto -aleshores anomenada douraca-. En tot cas, el possible motiu de la seva trobada tan lluny de casa coincideix als dos textos: aquesta tórtora precursora s´hauria barrejat amb tórtores comunes migradores i hauria anat a parar a centenars de kilòmetres de casa
En un text bergamasc anterior, de 1803 (de quan Bèrgam era sota domini francès) parlen d´una tórtora indiana que era, diuen, "non rarissima" per aquelles contrades.
I en alguns textos vènets poc posteriors trobem una tórtora de collar europea que seria, ens diuen, a l´origen de la tórtora domèstica -error del qual parlem a l´apartat següent. El que és interessant és que l´anomenen Tortora de Xipre -una localització geogràfica més propera que no pas l´indiana; i que en un dels textos semblen afirmar que es trobava no només a les cases sinó també en estat salvatge a Vicenza
teoria comentada -i rebutjada- aquí:
Possiblement té les seves arrels en la confusió entre tórtora turca i domèstica, confusió que comentem a continuació
La tórtora turca i la tórtora domèstica
Segons els experts, la tórtora domèstica, "importada" a Europa des de fa segles, prové d´una espècie africana, Streptopelia roseogrisea; però no sempre s´ha tingut clara aquesta descendència:
.Buffon va semblar considerar-la descendent de la tórtora comuna -la salvatge-; o si més no, estretament emparentades totes dues:
Ermenegildo Pini; Elementi di storia naturale degli animali
Giovanni Pietro Olina et al.; Vccelliera 
F. Le Vaillant; Histoire naturelle des oiseaux d'Afrique, Volum 6.(1808; citat per Temminck aquell mateix any)
Frivaldszky va trobar per tant la nostra tórtora a la que devia de ser la part més occidental de la seva zona de difusió al s.XIX: una zona de l´Imperi Otomà però de l´actual Grècia (mapa extret de Wikipedia).
En realitat, pel que veiem aquí, sembla que la va trobar a la part d´aquestes muntanyes més propera a Plovdiv, actual Bulgària. Però que això no ens esguerri el guió: en aquella zona s´ha parlat històricament grec, i la llengua té una forta presència a la Universitat local
Aquest text de 1953 encara precisa més el lloc on va ser trobada aquest tórtora. Ens serveix, a més, per aprendre més coses interessants: per exemple que la descoberta no va ser només de Frivaldszky sinó col.lectiva, o que Frivaldszky va classificar la tórtora turca com a varietat de la risoria. Però també hi llegim que el naturalista francès del s. XVI Pierre Belon no n´havia parlat al llibre sobre el seu viatge a orient, i això no és ben bé així
Com que la tórtora turca no havia estat avistada a Creta ni tan sols a mitjans del segle XX, és probable que la tórtora de Belon (si n´és una en realitat) sigui l´apuntada pel Politis. 
un altre autor traci,1883: en parèntesi sota el títol del poema va creure necessari -o va ser l´editor?- aclarir què era una Dekaoctura: un trigon (el nom clàssic/modern de la tórtora de bosc) katoikidios. Però a continuació el diu habitant dels arbres i per tant sembla referir-se a una tórtora no domèstica; potser trobem aquí la confusió/identificació entre risoria i decaocto:
******************
Passem del nom grec al(s) noms serbocroats, amb un breu apunt sobre un dels autors que més en va parlar, Miroslav Hirtz.
Segons els experts, la tórtora domèstica, "importada" a Europa des de fa segles, prové d´una espècie africana, Streptopelia roseogrisea; però no sempre s´ha tingut clara aquesta descendència:
.Buffon va semblar considerar-la descendent de la tórtora comuna -la salvatge-; o si més no, estretament emparentades totes dues:
la tourterelle à collier d´Europe n´est qu´une varieté de l´espèce commune
Opinió rebatuda ja a començaments del s. XIX:
ara un text de 1824, obra d´un precursor de Darwin, que torna a incidir en la qüestió de l´esterilitat de la descendència d´un creuament entre tórtora comuna i tórtora "à collier"
Aquest autor semblava considerar que les diferents espècies amb collar eren només una
Opinió rebatuda ja a començaments del s. XIX:
C.J.Temminck; Histoire naturelle générale des pigeons et des gallinacés (1808)
ara un text de 1824, obra d´un precursor de Darwin, que torna a incidir en la qüestió de l´esterilitat de la descendència d´un creuament entre tórtora comuna i tórtora "à collier"
Aquest autor semblava considerar que les diferents espècies amb collar eren només unaEn francès aquest sintagma "du collier" o "à collier" s´aplica a la tórtora domèstica i a alguna altra mena de tórtora, però la protagonista d´aquesta entrada rep en canvi el nom Tourterelle Turque. En provençal la nostra tórtora si que rep el mateix nom que la domèstica T. coulassado (coulassada al diccionari d´Honnorat)
.altres autors van semblar considerar la tórtora domèstica descendent de la tórtora turca. L´error ve motivat pel fet que Linneus va basar la seva descripció de la tórtora domèstica (Columba/Streptopleia risoria; avui dia aquest nom cientific ja es fon amb S. roseogrisea) en la d´Aldrovandi, que l´havia anomenada Turtur indicus. Aquest "Indicus" va fer creure -però sense que Aldrovandi ho hagués esplicitat en realitat- que es referia a la tórtora oriental, la turca.
The original reference is Columba risoria, Linne, Syst. Nat., ed. x, i, p. 165 (1758), and on the strength of Habitat in India, this has been supposed to refer to the common Ring Dove of India; Linne based his name chiefly, among others, on the “ Turtur Indicus ” of Aldrovandus. (..) The domestic King Dove, which Linnaeus described as Columba risoria is not a descendant of the wild bird of India (..). The domesticated species belongs to that group of the sub-genus Streptopelia, which has a comparatively short tail
T.H.Newman; The rosy-grey Turtle-Dove and others (1921)
a part del fet que la tórtora africana i la seva descendent domèstica tenen la cua curta -i el cos en general; els colors també varien, tal i com veiem en aquest text del 1916- l´altre factor que les separa de la turca són els sons que emeten. Aquí podem escoltar el "riure" d´aquesta tórtora africana. La turca fa un crit molt breu, una mena de doble esgarip quan aterra d´un llarg vol. A part d´aquest crit, també en fa un altre -més aviat un "ronroneig"- que és el que sembla un Tur-tur, i que també és diferent segons l´espècie concreta.
T.H.Newman; The rosy-grey Turtle-Dove and others (1921)
a part del fet que la tórtora africana i la seva descendent domèstica tenen la cua curta -i el cos en general; els colors també varien, tal i com veiem en aquest text del 1916- l´altre factor que les separa de la turca són els sons que emeten. Aquí podem escoltar el "riure" d´aquesta tórtora africana. La turca fa un crit molt breu, una mena de doble esgarip quan aterra d´un llarg vol. A part d´aquest crit, també en fa un altre -més aviat un "ronroneig"- que és el que sembla un Tur-tur, i que també és diferent segons l´espècie concreta.
Les denominacions geogràfiques -com aquest Indicus d´Aldrovandi- sembla que han estat embolicant la troca. Més amunt hem vist a textos vènets de començaments del XIX una “tórtora de Xipre”. En aquest de 1808, d´autor llombard, la tórtora de collar és anomenada turchesca o indiana. Però l´al.lusió al crit (a la rialla) mostra que s´estava referint a l´ocell africà antecedent del domèstic
La denominació Turchesca ve de lluny; ara un text de 1622. De nou sembla clar que es refereix en realitat a l´au africana: prové d´Egipte i a més presenta un suposat dimorfisme sexual que -ho veiem aquí, pàg. 12- correspon en realitat a les dues varietats de S. roseogrisea
No tenim clar quan ni per què aquesta tórtora va rebre el nom de turca o indiana. Potser Aldrovandi i altres es referien a la domèstica i també a la turca, que pel que sembla ja era coneguda a Constantinopla al segle XVI:
[Segons Stresemann] Streptopelia decaocto was, by 1547, already one of the birds of the town of Constantinople. It appears that the newly appointed French ambassador to the court of Suleiman the Magnificent,(..) procured in Constantinople as a present for Henry, turtle doves of a rare and unique kind.
Sigui com sigui són les denominacions que, com diem, van fer creure que l´origen de la domèstica era oriental -vegeu aquest text de Saint Hilaire per exemple. Més de 100 anys després de Frivaldszky, encara hi havia autors que afirmaven que la tortora “riallera” provenia de l´ocell indi (a més de dir en aquest cas que la tórtora turca i la hindú no eren la mateixa)
D´altres que van conèixer l´obra de Frivaldszky -o a ell en persona- o que fins i tot van veure, ells també, la tórtora turca (per exemple a l´extrem Sud-Oest de l´actual i martiritzada Ucraïna) van deixar clara la diferència entre aquest ocell i el domèstic, però semblaven considerar el primer, com de fet també el mateix Frivaldszky, una varietat del segon. Vegeu per exemple Nordmann (1838, 1840; el seu primer text comentat ja en una revista francesa de 1838) i Naumann 1837, que hipotitzava que potser la diferència entre turca i domèstica es devia als anys de separació entre (suposada) espècie originària i domèstica:
Faltava per tant demostrar que es tractava de dues espècies diferents. Dos textos precursors -Blyth 1855; Schlegel 1873-.
De nou Blyth, en un altre escrit de 1855; al text veiem que, a manca d´un nom millor -no semblava conèixer la denominació decaocto- la tórtora turca segueix sent risorius, i aleshores anomena la risoria de Linneus senzillament tame:
la cronologia seria: primer, durant la primera meitat del XIX es va anar imposant la teoria que la tórtora turca no podia ser la "mare" de la domèstica i que aquesta devia de provindre d´alguna mena africana. Però el 1855 Bonaparte encara afirmava on a eu grand tort de chercher [l´ancestre salvatge] en Afrique. I un dels autors citats, Blyth, tot i saber que la tórtora indiana no era l´ancestre de la domèstica, encara proposava tentativament en un text del 1867 l´ocell vist a Anatòlia -en realitat el mateix o una variant gairebé igual al de l´Índia:
Finalment, el 1883 es va provar que l´espècie africana originària era en concret la roseogrisea
I think it has now been quite proved that this African bird is the ancestor of our Barbary Dove, to which Linne gave the name of C. risoria. The name itself while most appropriate for the domesticated bird would be quite misleading for the Indian species which does not laugh! T.H.Newman; The rosy-grey Turtle-Dove and others (1921)
la mateixa conclusió -és a dir que la tórtora domèstica no prové de la turca/índia sinó de l´africana, a textos recents:
Unes risòries -varietat blanca inclosa- vistes a una granja a la comarca d´Osona. Primer en sentim el ronroneig nupcial del mascle (poc exitós); al segon video la rialla:
I think it has now been quite proved that this African bird is the ancestor of our Barbary Dove, to which Linne gave the name of C. risoria. The name itself while most appropriate for the domesticated bird would be quite misleading for the Indian species which does not laugh! T.H.Newman; The rosy-grey Turtle-Dove and others (1921)
Infatti, come ho gia avuto occasione di ricordare recentemente, nell'annunciare la comparsa della Tortora dal collare orientale, Streptopelia decaocto decaocto, anche in Polesine e la sua accertata nidificazione a Rovigo [6], questa, e per caratteri morfologici (dimensione corporea e colore del piumaggio) e per il complesso delle inanifestazioni vocali, diversifica tanto dalla Tortora dal collare domestica da dovere escludere ogni rapporto di dipendenza di questa da quella. Nelle forme del genere Streptopelia, un carattere distintivo specifico di grande importanza, (..), è dato (..) dalle diverse manifestazioni vocali sotto gli svariati stimoli emotivi (corteggiamento, richiamo, mihaccia, paura, ecc) Alulah M. Taibel; Streptopelia risoria, S. decaocto, S. douraca, S.roseogriseaChiarificazioni sulla nomenclatura e sulla sistematica. Italian Journal of Zoology (1951)
la mateixa conclusió -és a dir que la tórtora domèstica no prové de la turca/índia sinó de l´africana, a textos recents:
Pre-Linnaeus, the name used for Barbary Dove was Turtur indicus which was introduced by Aldrovandi (1600a). (..) Aldrovandi (..) mentioned that the image used in his book (Figs. 1–2) was produced ‘from life' and reported that he kept a pair of Barbary Doves himself which came from Alexandria in Egypt. (..) Despite the name indicus, Aldrovandi did not mention India specifically as a country of origin.(..) Linnaeus (1758) named the Barbary Dove Columba risoria (..) Presumably based on Aldrovandi's name Indicus, Linnaeus further stated that it came from India and that the bird was ‘our common Turtle Dove' (..), which may suggest that it was commonly kept in Europe.(..) Buffon's La tourterelle à collier (..) was kept in captivity in France, and (..) was a Barbary Dove Hein van Grouw; Streptopelia risoria and how Linnaeus had the last laugh (2018)
Unes risòries -varietat blanca inclosa- vistes a una granja a la comarca d´Osona. Primer en sentim el ronroneig nupcial del mascle (poc exitós); al segon video la rialla:
aquí el ronroneig i a continuació el crit de la turca:
El Tur-Tur de la tórtora turca
D´entrada una curiositat: el nom Turtur, mot onomatopeic amb el qual eren anomenades en llatí les tórtores, no es pot fer servir en la nomenclatura científica per designar el gènere:
T.H.Newman; The rosy-grey Turtle-Dove and others (1921)
La primera part del nom científic actual, Streptopelia, no té misteri: del grec antic 'Colom (amb) collar'.
La segona ve del mot grec per 'Divuit', Deka októ -de vegades, curiosament, escrit Decaocta; a l´article enllaçat tot just més amunt, l´ornitòleg T.H. Newman reconeixia haver comès en el passat aquest error-.
A alguna web alemanya semblen afirmar que el nom li va ser donat pel fet que hi ha 18 espècies dins la família Streptopelia, i aquesta seria la darrera
La realitat sembla molt menys "prosaica", i ha intrigat fins i tot els grecs: en una entrada d´aquest interessantíssim blog (que té 13.323 seguidors!) l´autor va comentar que el nom Decaocto prové del fet que el crit de la tórtora turca -anomenada en grec modern δεκοχτούρα- és semblant a la paraula grega. Però es preguntava com un científic hongarès de viatge per l´Imperi Otomà va poder donar un nom grec a un ocell que encara no havia estat vist a Grècia
Το όνομα Streptopelia decaocto δεν το έδωσε κάποιος Έλληνας, αλλά ο Ούγγρος φυσιοδίφης Ίμρε Φριβάλντσκι, που ταξίδεψε στην Οθωμανική αυτοκρατορία και περιέγραψε τα πουλιά της περιοχής. Αυτό έγινε το 1838. Να πούμε ότι έως τα τέλη του 19ου αιώνα οι δεκοχτούρες δεν υπήρχαν στην Ευρώπη, ζούσαν σε μια περιοχή μεταξύ Ινδίας και Τουρκίας. Το 1900 με 1920 επεκτάθηκαν στα Βαλκάνια και μετά στην βορειοδυτικότερη Ευρώπη (..) γιατί ο Φριβάλντσκι το ονόμασε Streptopelia decaocto;
en realitat la resposta la trobem ja dins la formulació de la pregunta, a la part que hem marcat en negreta, i la confirma un dels lectors del blog en un dels comentaris (més de 120!) a l´entrada: aquest lector o lectora va penjar un fragment d´un text de Frivaldszky (l´original hongarès es troba aquí;
the most interesting results of this year's research emanated from the mountain ranges of the Rhodope (..) Among the class of birds the travelers were delighted to find (..) a peculiar dove species. (..) it sings 'gur-gur-gur sounds, intermingling 'deca octo deca octo' sounds. For this reason the people of this land are especially fond of this bird, almost with a religious devotion. and they are reluctant to harm them. This is based on an old folk tale that relates a poor maiden who served a miserly mistress had hardly any bread to eat. and her yearlv income was only 18 para. In her desperation. she prayed from the bottom of her heart to let the world know her misery.
D´entrada una curiositat: el nom Turtur, mot onomatopeic amb el qual eren anomenades en llatí les tórtores, no es pot fer servir en la nomenclatura científica per designar el gènere:
T.H.Newman; The rosy-grey Turtle-Dove and others (1921)
La primera part del nom científic actual, Streptopelia, no té misteri: del grec antic 'Colom (amb) collar'.
La segona ve del mot grec per 'Divuit', Deka októ -de vegades, curiosament, escrit Decaocta; a l´article enllaçat tot just més amunt, l´ornitòleg T.H. Newman reconeixia haver comès en el passat aquest error-.
A alguna web alemanya semblen afirmar que el nom li va ser donat pel fet que hi ha 18 espècies dins la família Streptopelia, i aquesta seria la darrera
La realitat sembla molt menys "prosaica", i ha intrigat fins i tot els grecs: en una entrada d´aquest interessantíssim blog (que té 13.323 seguidors!) l´autor va comentar que el nom Decaocto prové del fet que el crit de la tórtora turca -anomenada en grec modern δεκοχτούρα- és semblant a la paraula grega. Però es preguntava com un científic hongarès de viatge per l´Imperi Otomà va poder donar un nom grec a un ocell que encara no havia estat vist a Grècia
Το όνομα Streptopelia decaocto δεν το έδωσε κάποιος Έλληνας, αλλά ο Ούγγρος φυσιοδίφης Ίμρε Φριβάλντσκι, που ταξίδεψε στην Οθωμανική αυτοκρατορία και περιέγραψε τα πουλιά της περιοχής. Αυτό έγινε το 1838. Να πούμε ότι έως τα τέλη του 19ου αιώνα οι δεκοχτούρες δεν υπήρχαν στην Ευρώπη, ζούσαν σε μια περιοχή μεταξύ Ινδίας και Τουρκίας. Το 1900 με 1920 επεκτάθηκαν στα Βαλκάνια και μετά στην βορειοδυτικότερη Ευρώπη (..) γιατί ο Φριβάλντσκι το ονόμασε Streptopelia decaocto;
en realitat la resposta la trobem ja dins la formulació de la pregunta, a la part que hem marcat en negreta, i la confirma un dels lectors del blog en un dels comentaris (més de 120!) a l´entrada: aquest lector o lectora va penjar un fragment d´un text de Frivaldszky (l´original hongarès es troba aquí;
the most interesting results of this year's research emanated from the mountain ranges of the Rhodope (..) Among the class of birds the travelers were delighted to find (..) a peculiar dove species. (..) it sings 'gur-gur-gur sounds, intermingling 'deca octo deca octo' sounds. For this reason the people of this land are especially fond of this bird, almost with a religious devotion. and they are reluctant to harm them. This is based on an old folk tale that relates a poor maiden who served a miserly mistress had hardly any bread to eat. and her yearlv income was only 18 para. In her desperation. she prayed from the bottom of her heart to let the world know her misery.
Frivaldszky va trobar per tant la nostra tórtora a la que devia de ser la part més occidental de la seva zona de difusió al s.XIX: una zona de l´Imperi Otomà però de l´actual Grècia (mapa extret de Wikipedia).
En realitat, pel que veiem aquí, sembla que la va trobar a la part d´aquestes muntanyes més propera a Plovdiv, actual Bulgària. Però que això no ens esguerri el guió: en aquella zona s´ha parlat històricament grec, i la llengua té una forta presència a la Universitat local
Aquest text de 1953 encara precisa més el lloc on va ser trobada aquest tórtora. Ens serveix, a més, per aprendre més coses interessants: per exemple que la descoberta no va ser només de Frivaldszky sinó col.lectiva, o que Frivaldszky va classificar la tórtora turca com a varietat de la risoria. Però també hi llegim que el naturalista francès del s. XVI Pierre Belon no n´havia parlat al llibre sobre el seu viatge a orient, i això no és ben bé així
de fet una altra resposta al text del blog grec que hem citat comenta que ja Pierre Belon havia dit que a Creta -a l´altre extrem de Grècia per tant- el nom Decaocto es feia servir per anomenar ocells:
L'oiseau que nous nommons Coqu, que les Grecs nommoyent anciennement Coccix, les Crêtes le nomment maintenant Decocto: & Decocto est à dire dixhuict. (..) ils les nomment ainsi, pource qu'il semble que le Coqn prononce decocto en chantant Les observations de plusieurs singularitez et choses memorables trouvées en Grèce, Asie, Judée, Egypte, Arabie et autres pays estranges (1553)
Els anys 1817 i 1820 Robert Walpole va editar els diaris, escrits uns anys abans, per John Sibthorp, un altre anglès de viatge per la "Turquia Europea". Sibthorp havia trobat alguna Decoctouri a Argos, al Peloponès és a dir a un punt intermig entre Creta i el Nord:
Aquest ocell de Sibthorp és sens dubte una tórtora (que ell anomena risorius; també va trobar el mateix nom aplicat a un tord). Potser el de Belon també ho és en realitat: segons el grec Nikólaos Politis (text de 1904) Belon hauria errat l´ocell anomenat a Creta Dekaocto: no seria el Cucut sinó una tórtora africana (l´aegyptiaca o senegalensis, una tórtora sense collar semi-habitual a Grècia) -i per extensió "abusiva" de la denominació també la tórtora comuna/salvatge:
L'oiseau que nous nommons Coqu, que les Grecs nommoyent anciennement Coccix, les Crêtes le nomment maintenant Decocto: & Decocto est à dire dixhuict. (..) ils les nomment ainsi, pource qu'il semble que le Coqn prononce decocto en chantant Les observations de plusieurs singularitez et choses memorables trouvées en Grèce, Asie, Judée, Egypte, Arabie et autres pays estranges (1553)
Els anys 1817 i 1820 Robert Walpole va editar els diaris, escrits uns anys abans, per John Sibthorp, un altre anglès de viatge per la "Turquia Europea". Sibthorp havia trobat alguna Decoctouri a Argos, al Peloponès és a dir a un punt intermig entre Creta i el Nord:
Aquest ocell de Sibthorp és sens dubte una tórtora (que ell anomena risorius; també va trobar el mateix nom aplicat a un tord). Potser el de Belon també ho és en realitat: segons el grec Nikólaos Politis (text de 1904) Belon hauria errat l´ocell anomenat a Creta Dekaocto: no seria el Cucut sinó una tórtora africana (l´aegyptiaca o senegalensis, una tórtora sense collar semi-habitual a Grècia) -i per extensió "abusiva" de la denominació també la tórtora comuna/salvatge:
Més endavant cita un autor traci, d´a prop de Plovdiv, que coneixia la denominació δεκοχτούρα.
c
c
Aquest autor francès (1867) ens diu que el nom Dhécoktoura havia estat donat, en particulier, a la tórtora de collar.
Però tal i com hem vist una altra tórtora, la senegalensis (o aegyptiaca) és la que rebia a punts de Grècia el nom Dekoxtura -i en aquest llibre de finals del XIX es fan ressò de la teoria que el nom prové del cant de l´au:
Semblaria per tant que la denominació Decaocto ja s´aplicava a alguna de les tórtores més habituals, una amb un crit més semblant al del numeral grec. Tinguem en compte a més que la possible tórtora de Belon va ser vista a Creta, i en aquesta illa la tórtora turca no havia estat documentada ni a mitjans del segle XX -per tant, tal i com diu el Politis, podria ser una tórtora africana. El problema però és que tant senegalensis com risoria tenen un cant encara més allunyat d´un possible Dekaocto grec. Potser s´haurà de concloure que la tórtora turca ja feia segles que revolotejava per Grècia? o que Belon tenia raó i el nom va ser aplicat inicialment a altres ocells: en dos llibres (aquí i aquí) escrits el 1868 i 1871 el nom és traduït a l´anglès i el francès com a 'mussol':
i en canvi en un de gairebé contemporani, 1874, es tracta sense dubte d´una tórtora -però el κατοικίδιος del text sembla voler dir 'ensinistrada', més que no pas ´habitant a les viles':
un altre autor traci,1883: en parèntesi sota el títol del poema va creure necessari -o va ser l´editor?- aclarir què era una Dekaoctura: un trigon (el nom clàssic/modern de la tórtora de bosc) katoikidios. Però a continuació el diu habitant dels arbres i per tant sembla referir-se a una tórtora no domèstica; potser trobem aquí la confusió/identificació entre risoria i decaocto:
en aquest diccionari de 1903, la Δεκοχτούρα és una tórtora (turtle-dove)
Aquest text és ja de 1963, però ens sembla interessant que el nom de l´ocell -que per cert va precedit pel mussol- vagi entre cometes, com si encara no fos prou habitual: Πρωί-πρωί μάς ξύπνησαν οί κουκουβάγιες κι οι «Δεκοχτούρες» πού υπάρχουν έν αφθονία και πετάνε στά δένδρα και τά σπίτια τής Άδριανουπόλεως
Pel que fa a la tórtora ensinistrada, la risoria, és probable que fos ben coneguda pels grecs antics -tal i com ja ho era pels egipcis antics. En tot cas, tal i com semblen insinuar aquí, els grecs van fer servir, potser, el mateix nom que per la tórtora de bosc, Trygon:
Interessat text de 1970 sobre la zona de Serrès -a l´Oest de la Tràcia: hi trobem la identificació Decoctoura-Streptopeleia (escrit incorrectament StreptoTeleia) decaocto i se´ns comenta que l´ocell és abondant des d´Atenes cap a amunt. I sobretot hi llegim que a Atenes hi ha un vell topònim Decoctoura, senyal de la presencia reculada en el temps de la tórtora -però ja hem vist que el nom no té perquè haver designat inicialment el nostre ocell (aquí es refereixen, creiem, al mateix topònim, i el posen en relació amb la tórtora aegyptiaca):
una tórtora amb collar a un dibuix de l´antic Egipte: http://cnum.cnam.fr/CGI/fpage.cgi?4KY28.76/268/100/647/5/636
Potser en realitat la correspondència amb el nom per '18' va ser fruit d´una etimologia popular; i en realitat el nom grec de l´ocell té una altra motivació (potser un derivat amb Ourà 'Cua'?). Per cert que a l´entrada del blog grec també trobem un munt de versions del mite de la servidora que va acabar sent transformada per Zeus en un ocell que crida sempre "decaocto".
******************
Passem del nom grec al(s) noms serbocroats, amb un breu apunt sobre un dels autors que més en va parlar, Miroslav Hirtz.
El 1934 va escriure aquest llibre; a part del nom de la tórtora de bosc, Grlica, totes les altres denominacions corresponen, segons l´autor, a S.risoria. Hirtz va incloure cites d´escriptors del s. XIX: a la majoria podem identificar l´ocell com S.risoria (en una diuen, per exemple, que la podem sentir com riu, kako se smeje, o que es troba en gàbies o dins les cases). Però en alguna ens és presentat com un ocell que circula lliurement (slobodno) per les ciutats i fins i tot entra a les botigues de queviures. En un altre text de 1940 ja va fer correspondre aquesta descripció, i el nom Kumra (del turc Kumru per S. decaocto) a la tórtora turca. Hirtz encara considerava la nostra tórtora importada pels turcs, per cert:
1934: Gugutka:
Columba risoria,Lachtaube.Nisi nikad čuo gugutku, kako se smeje?
Gumrija: vidi kumra,gugutka,
smijalica: gumrija.slobodno ulazi u dućane i prima hranu.Po
varošima u Staroj Srbiji vidi se dosta košnica obešenih o voće
ili ispod streja da gumrije u njima stanuju.Radost je to bila deci
posmatrati kako jedna trči za drugom,kako se jedna drugoj
klanja,vičući kukuru-u! Još kumrija u kavezu piva:popu rog!
A kumra na ciju bi god kuću pala,odmah bi zapjevala:kupuj
kruh
1940: Bilo
mi je jasno,da glas potječe od divlje gugutke (S.decaocto) koju
su,kako ornitolozi tvrde,nekad Turci prenijeli iz Arabije na
Balkanski Poluotok i ispustili.Od naših prirodoslovaca opisao je
divlju gugutku iz Mostara prof. Pichler (1903) U Mostaru je zovu
kumra, a to znači turski grlica. Ona je tamo česta ptica. Divlju i
poludivlju kumriju spominju i neki narodni pisci iz Srbije: gumrija
slobodno ulazi..
******************
A Parma hi ha dos noms (semblants) per la tórtora segons si és la femella o el mascle. Amb lleugeres diferències si el que prenem com a referència és un diccionari vell (185 anys) o recent:
(Dos noms diferents també a alguns punts de França)
Desconeixem si aquests dos noms s´apliquen també a la tórtora turca. Nosaltres, en tot cas, no sabem distingir-les per sexe; tampoc sabem si les diferències de comportament que mostren hi tenen relació. El cas és que, de les dues que ens visiten, la tórtora que més confiança i menys por ens té és la que, en canvi, s´espanta més fàcilment dels coloms
La seva companya, en canvi, els planta cara -i pit:
I de vegades acaba foragitant l´"arxienemic": aquest video és de mala qualitat però potser això fa encara més gran el "terror psicològic" que se´n desprèn:
també hi ha moments on s´imposa el seny, moments de pau:
però en dies de pluja, quan les dues tórtores estan desfigurades i irreconeixibles a causa de l´aigua, es "passa de frenada" i intenta foragitar la companya..
això últim són petiteses.. i en tot cas no podem "estar d´acord" amb el següent fragment d´aquesta preciosa traducció provençal del clàssic Alícia al País de les meravelles, perquè l´animal que tracta amb menyspreu la protagonista és a l´original un pigeon, i en canvi a la traducció esdevé una tourtouro. Una tórtora, encara que sigui la "salvatge", no hauria estat mai tan dolenta amb l´Alícia i per això hauríem volgut que fos un Couloumb
Uno grosso tourtouro s'èro bourrado sus la caro de Liseto e la bacelavo à grand cop d'alo. "Trasso de serp !" i'ourlavo la Tourtouro https://www.cieldoc.com/libre/integral/libr1006.pdf
https://www.adobe.com/be_en/active-use/pdf/Alice_in_Wonderland.pdf
Broma a part, Pigeon i Turtle (i Dove) tenen significats clarament diferents en alguns textos científics però també és cert que Pigeon (i Dove) poden incloure les tórtores.. com també el fr. Colombe, que ja era pels félibres provençals una mena de sinònim de tórtora -vegeu també com en alguns punts de França les tórtores rebem el nom Colombe; o aquesta discussió de Wikipedia:
també en alguns dialectes nord-italians -alguns de Cremona, per exemple:
aquesta poesia, ja penjada en una entrada anterior, també ve de Cremona
Localizâ inti parchi urbani, a se nùtre de sémmi, fruta, insetti, erbe diu en Zòrzo. En donem fe:
******************
Al recentment publicat volum 7 del Petit Atles Lingüístic del Domini Català trobem una entrada Tórtora comuna Streptopelia turtur, il.lustrada amb dues fotografies. L´animal que apareix en una de les dues és en realitat la nostra tórtora turca/grega/índia
(Dos noms diferents també a alguns punts de França)
Desconeixem si aquests dos noms s´apliquen també a la tórtora turca. Nosaltres, en tot cas, no sabem distingir-les per sexe; tampoc sabem si les diferències de comportament que mostren hi tenen relació. El cas és que, de les dues que ens visiten, la tórtora que més confiança i menys por ens té és la que, en canvi, s´espanta més fàcilment dels coloms
La seva companya, en canvi, els planta cara -i pit:
I de vegades acaba foragitant l´"arxienemic": aquest video és de mala qualitat però potser això fa encara més gran el "terror psicològic" que se´n desprèn:
també hi ha moments on s´imposa el seny, moments de pau:
però en dies de pluja, quan les dues tórtores estan desfigurades i irreconeixibles a causa de l´aigua, es "passa de frenada" i intenta foragitar la companya..
això últim són petiteses.. i en tot cas no podem "estar d´acord" amb el següent fragment d´aquesta preciosa traducció provençal del clàssic Alícia al País de les meravelles, perquè l´animal que tracta amb menyspreu la protagonista és a l´original un pigeon, i en canvi a la traducció esdevé una tourtouro. Una tórtora, encara que sigui la "salvatge", no hauria estat mai tan dolenta amb l´Alícia i per això hauríem volgut que fos un Couloumb
Uno grosso tourtouro s'èro bourrado sus la caro de Liseto e la bacelavo à grand cop d'alo. "Trasso de serp !" i'ourlavo la Tourtouro https://www.cieldoc.com/libre/integral/libr1006.pdf
Broma a part, Pigeon i Turtle (i Dove) tenen significats clarament diferents en alguns textos científics però també és cert que Pigeon (i Dove) poden incloure les tórtores.. com també el fr. Colombe, que ja era pels félibres provençals una mena de sinònim de tórtora -vegeu també com en alguns punts de França les tórtores rebem el nom Colombe; o aquesta discussió de Wikipedia:
Une colombe est un oiseau blanc de la famille des columbidés. Lorsque le mot colombe est employé seul, il s'agira tout simplement d'une tourterelle ou d'un pigeon à condition d'être blanc. Inutile donc, de rajouter blanc après colombe (..) Une colombe n'est rien d'autre qu'un pigeon domestique blanc ou une tourterelle Rieuse Domestique blanche.
culumbìna (cs.): tortorella (Streptopelia “risoria” e S. decaocto); (cr.): colombella (Columba oenas). Con questo nome generico si individuano diverse specie di columbidi, prima fra tutte la tortora domestica, da più tempo conosciuta e allevata anche presso le abitazioni di campagna, e poi la simile tortora dal collare orientale
aquesta poesia, ja penjada en una entrada anterior, també ve de Cremona
Localizâ inti parchi urbani, a se nùtre de sémmi, fruta, insetti, erbe diu en Zòrzo. En donem fe:
******************
Al recentment publicat volum 7 del Petit Atles Lingüístic del Domini Català trobem una entrada Tórtora comuna Streptopelia turtur, il.lustrada amb dues fotografies. L´animal que apareix en una de les dues és en realitat la nostra tórtora turca/grega/índia
#/media/Immaggine:Rhodopen_Balkan_topo_de.jpg){kind=link}
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada